Joaqu??n Su??rez

De Viquip??dia

Joaqu??n Su??rez
President de l'Uruguai (Govern de la Defensa)
Al c??rrec
1 de mar?? de 1843 ??? 15 de febrer de 1852
Precedit per	Fructuoso Rivera
Succe??t per	Manuel Oribe
Naixement	18 d'agost de 1781 Canelones (Banda Oriental)
Defunci??	26 de desembre de 1868 Montevideo (Uruguai)
Partit pol??tic	Partit Colorado
Professi??	Militar

Joaqu??n Luis Miguel Su??rez de Rondelo y Fern??ndez (Canelones, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 18 d'agost de 1781 - Montevideo, 26 de desembre de 1868), va ser un pol??tic uruguai??, pr??cer de la independ??ncia i President de la Rep??blica per nou anys, des de 1843 fins a 1852.

Taula de continguts 1 La seva tasca durant la Revoluci?? 2 La seva tasca despr??s de la independ??ncia 3 ??ltims anys 4 Enlla??os externs

[edita] La seva tasca durant la Revoluci??

Es va al??ar en armes al costat de Jos?? Gervasio Artigas, participant de l'al??ament oriental de 1811. Promogut a capit??, va manar una companyia el 18 de maig de 1811, en la vict??ria de la "Batalla de Las Piedras". Quan Artigas ell es va retirar de Montevideo per acampar a l'Ayu??, Su??rez va acompanyar al cabdill en el ??xode del Poble Oriental, romanent tretze mesos fora de la seva terra.

Despr??s de restablir-se, moment??niament, l'harmonia entre els independents i iniciat el lloc de la capital, Artigas va resoldre abandonar de nou el setge, enfrontat amb el comando de la revoluci?? del Riu de la Plata, per?? Su??rez, encara que concordava amb el seu criteri pol??tic, no va voler acompanyar-lo en l'ocasi??, ja que el seu honor l'obligava a mantenir-se ferm davant de l'enemic com??. Amb el mateix criteri tampoc no va voler fer armes contra Artigas en la lluita entre orientals i homes de Buenos Aires l'any 1815, va sol??licitar el seu retir i va finalitzar la seva traject??ria militar.

Membre de l'Ajuntament electe per Montevideo el 1816, i iniciada la lluita contra els portuguesos invasors, va compartir amb el Delegat Miguel Barreiro les funcions executives i va evacuar la pla??a el 18 de gener de 1817, gaireb?? al moment en qu?? arribaven els enemics.

En l'??poca de la dominaci?? estrangera, no va ocupar cap posici?? en la vida pol??tica, on s?? que van figurar alguns dels seus antics amics personals.

Va cooperar en el moviment llibertador de Juan Antonio Lavalleja el 1825 i va ser electe diputat per Florida per formar part de la Sala de Representants de la Prov??ncia Oriental que va declarar la independ??ncia el 25 d'agost. Governador Delegat per vot p??blic el 5 de juliol de 1826, va comptar per ministre general a Juan Francisco Gir??. Desposse??t del comandament violentament per Lavalleja l'octubre de 1827, es va retirar a la vida privada.

[edita] La seva tasca despr??s de la independ??ncia

En crear-se l'Uruguai per la Convenci?? Preliminar de Pau de l'any 1828, va prendre el poder fins i tot l'arribo del Governador Provisori Jos?? Rondeau. Durant el per??ode de la seva administraci?? va ser creada la bandera nacional del nou estat.

Diputat en la legislatura, va ser convocat pel llavors president Fructuoso Rivera el 19 de setembre de 1831 per exercir el Ministeri de Govern i Relacions Exteriors i inter?? de Guerra, per?? el 7 de novembre d'aquell mateix any abandona el c??rrec i s'allunya dels negocis d'Estat.

Va ser reelegit per a representant per Montevideo per a la 2a legislatura, el 1834 i en concloure el seu terme, el 1837, se li va votar senador pel departament de Cerro Largo.

Va ser el mitjancer que va donar fi a la revoluci?? "riverista" que el 22 d'octubre de 1838 va produir la ren??ncia de Manuel Oribe a la presid??ncia. El 15 de febrer de 1839 va resultar electe President del Senat, en virtut del qual, absent en campanya el general Rivera, va passar per primera vegada a l'exercici de la Presid??ncia per exercir-la gaireb?? un any. En aquest terme, a finals del 1842, el desastre militar de Rivera davant l'ex??rcit de Juan Manuel de Rosas a R??o Grande va obrir les portes del pa??s a la invasi?? del general Manuel Oribe que, al capdavant de les seves tropes uruguaianes i argentines, va poder arribar a les portes de Montevideo, el febrer de 1843.

Resolt a resistir a tot tr??nsit, Su??rez va associar els seus esfor??os al grup d'homes, civils i militars que van fer van organitzar la defensa de la ciutat.

En els vuit anys de la Guerra Gran van ser abundants els episodis dels que no s'exclouen ni revolucions, com la "riverista" d'abril de 1846, ni motins de tropes, ni brots de tra??ci??. Su??rez va actuar moltes vegades com a element conciliador, per sobre de les difer??ncies. Andr??s Lamas, un dels integrants del govern que va presidir, va escriure d'ell:

??	Rosas i Oribe anomenaven de salvatges i immunds unitaris a tots els seus enemics; per?? la seva ??nica excepci?? quan a ell es referien sempre era el Senyor Joaqu??n Su??rez.	??

La pau es va firmar el 8 d'octubre de 1851, i quan es va tornar al r??gim constitucional el 15 de febrer de 1852, Su??rez va resignar el seu comandament en el president del Senat, Bernardo Prudencio Berro. Es va retirar llavors a la vida privada, a la seva casa del paratge de Montevideo del rierol Seco, semiarru??nada per la guerra.

[edita] ??ltims anys

El 1854 va ser elegit senador pel departament de Canelones, i despr??s diputat per Montevideo el 1858, per?? seu poca salut el va obligar a dimitir amb el qual va passar pen??ries econ??miques. Li van votar el 1861 una pensi?? que a causa de constants conflictes de la hisenda p??blica gaireb?? mai no la cobrava.

Va ser sepultat a la Catedral de Montevideo, al costat de la tomba del general Fructuoso Rivera.

Una llei de 1881 li va decretar una est??tua que va ser al??ada a la Pla??a Independencia el 1896 i despr??s traslladada a l'actual pla??a que porta el seu nom al solar on abans assent??s la seva casa, en una bifurcaci?? de l'avinguda Agraciada amb l'avinguda avui coneguda com Joaqu??n Su??rez.

[edita] Enlla??os externs

• Breu biografia de Joaqu??n Su??rez (castell??)
• Biografia completa de Joaqu??n Su??rez (castell??)