La Gioconda (??pera)

De Viquip??dia

La Gioconda
T??tol original:
Llengua original:	itali??
G??nere:	Grande Opera
M??sica:	Amilcare Ponchielli
Llibret:	Arrigo Boito (llibret online)
Font liter??ria:	Victor Hugo, Angelo, tyran de Padoue
Actes:	quatre
??poca de composici??:
Estrena:	8 d'abril de 1876
Teatre:	La Scala de Mil??
Estrena Liceu:	26 de febrer de 1883
Personatges:
La Gioconda, cantant ambulant (soprano) Laura Adorno, genovesa, muller d'Alvise Badoero (mezzosoprano) Alvise Badoero, un dels caps de la Inquisici?? de l'Estat (baix) La Cieca, (La cega) mare de la Gioconda (contralt) Enzo Grimaldo, pr??ncep genov??s (tenor) Barnaba, confident de la Inquisici?? (bar??ton) Zu??ne, regatista (baix) Un cantant (baix) Is??po, escriv?? p??blic (tenor) Un pilot (baix) Monjos, operaris, senadors, cavallers, dames, m??scares, poble, mariners, mossos, cantors, cavallers de la Companyia de la Cal??a, frares (cor) Massers, escuders, esbirros, cornetes, d??lmates, moros, el gran canceller, un regatista, el consell dels deu, sis escolans, un contramestre, un mestre de veles, un serf moro, el Dogo (comparses)

La Gioconda ??s una ??pera d'Amilcare Ponchielli sobre llibret d'Arrigo Boito (signat sota el pseud??nim anagram??tic de Tobia Gorrio).

Taula de continguts 1 G??nesi 2 Estrena i versions succesives 3 Caracter??stiques dramat??rgiques i musicals 4 Sinopsi 4.1 Acte I - La boca del lle?? 4.2 Acte II - El rosari 4.3 Acte III - El narc??tic o la Ca' d'Oro 4.4 Acte IV - El canal Orfano 5 N??meros musicals 5.1 Acte I: La boca del lle?? 5.2 Acte II: El Rosari 5.3 Acte III: La Ca' d'oro 5.4 Acte IV: El Canal Orfano 6 Peces c??lebres 7 Discografia 8 Notes 9 Bibliografia 10 Vegeu tamb?? 11 Enlla??os externs

[edita] G??nesi

Despr??s de l'estrena de I Lituani, el 7 de mar?? de 1874 a La Scala de Mil??, Ponchielli va comen??ar a cercar un nou llibret i s'hi va posar en contacte amb Arrigo Boito. El tema proposat, el drama de Victor Hugo Angelo, tyran de Padoue, va deixar en un primer moment perplex al compositor, que temia la comparan??a amb Il giuramento de Saverio Mercadante, una afortunada versi?? oper??stica del mateix tema que havia estat estenada a La Scala l'11 de maig de 1837. Aix?? que durant un temps, va considerar el projecte paral??lel de posar en m??sica el Piquillo Alliaga d'Eug??ne Scribe, encarregant-li la redacci?? del llibret a Antonio Ghislanzoni.

Boito va decidir adaptar el tema amb gran llibertat, introduint el personatge de Barnaba i donant un nou car??cter a la resta de personatges. Al novembre de 1874 estaven enllestits els dos primers actes del llibret, i Ponchielli es va afanyar a iniciar el treball de composici??, per?? entre molts dubtes, que el van acompanyar fins a la conclusi?? de l'obra. Malgrat la seua admiraci?? incondicional per Boito, Ponchielli temia que l'element dram??tic ultrapassara el l??ric, el que podia portar a una reacci?? negativa del p??blic. S'adonava, per altra banda, que l'aud??cia dramat??rgica i formal de Boito l'estava obligant a modificar el seu estil. En una carta escrita el 3 de juny de 1875 a l'amic m??sic Achille Formis, deia:

??	Estic ocupat en aquesta Gioconda, per?? t'assegure que m??s de cent voltes al dia, estic temptat de desistir-hi; per moltes raons. La primera ??s que no tinc confian??a en el llibret, massa dif??cil, i potser no escaient a la meua manera de compondre. Tenint en compte que s??c per naturalesa malcontent, ac?? ho soc doblement, at??s el freq??ent i excessiu enlairament dels conceptes, del vers, de la dificultat formal, no trobant les idees que jo voldria. ??s d'all?? m??s inconcebible, per?? trobe en mi m??s flu??desa quan el vers ??s com?? [...] Hi ha moments en qu?? em sembla no ser capa?? de capturar una idea, i de no tenir prou fantasia. ??s un fet, doncs, que ara per ara he de buscar un altre llibret i un altre poeta, que escriga no per a ell, sin?? per al m??sic.[1]	??

Les cont??nues sol??licituds de modificaci?? del llibret eren ignorades per Boito, ja embarcat en el projecte de portar a escena la nova versi?? del seu Mefistofele (Bolonya, Teatre Comunale, 8 d'octubre de 1875), fins al punt que Ponchielli va haver de rec??rrer a la influ??ncia de l'editor Ricordi per a aconseguir-les. El 19 de juny de 1875 el primer acte estava enllestit, tot i que sense l'orquestraci??, per?? Ponchielli - potser per fugir de les seues pr??pies pors - s'havia capficat entretant en la composici?? d'una cantata en honor de Gaetano Donizetti, que va ser estrenada a B??rgam el 13 de setembre de 1875, i havia iniciat la revisi?? de la juvenil La Savoiarda que esdevindria l'??pera Lina.

Ponchielli finalment es va posar a treballar de valent a la Gioconda, per?? com m??s s'acostava l'estrena, m??s creixia el p??nic. Aix?? escrivia el 31 de desembre a l'editor Giulio Ricordi:

??	He rebut el vostre telegrama al qual voldria donar una resposta alegre que apaivagara les preocupacions de tots dos referents a la Santa m??rtir Gioconda, que tamb?? em martiritza a mi, enfonsant-me en una mar d'incerteses, de "s??s" i de "nos", de peces fetes i despr??s esgarrades, de penediments, de pauses, d'ensurts, de terrors, fins al punt d'alterar-me f??sicament i emocionalment, de portar el mal humor a casa, de fer plorar la muller... i la criada!![2]	??

Cap a la fi de la tasca de composici??, mancaven nom??s quatre peces: el final del tercer acte, la Dansa de les Hores, el duet final del quart acte i l'obertura. El 12 de gener de 1876 l'esb??s estava concl??s, a excepci?? del ballet i el preludi. El mateix dia, Ponchielli va iniciar-ne l'orquestraci??. Per?? els dubtes sobre el treball ja fet continuaven turmentant-lo: el 24 de gener va informar l'editor que volia canviar radicalment el duet entre Enzo i Barnaba, i que aix?? suposaria que l'??pera no estaria enllestida per a la seua estrena durant el carnaval. La Dansa de les Hores va ser composta a Mil??, quan els assajos de cant ja s'havien iniciat i, segons un testimoni, s'hi van tenir en compte alguns suggeriments de Luigi Manzotti, autor del ballet Excelsior.^[3]

[edita] Estrena i versions succesives

Finalment l'??pera va ser estrenada al Teatro alla Scala de Mil?? el 8 d'abril de 1876. La direcci?? musical va estar a c??rrec de Franco Faccio, el m??s c??lebre director d'orquestra itali?? de l'??poca. El repartiment va ser el seg??ent:

• Gioconda: Maddalena Mariani Masi (dedicat??ria de l'??pera)
• Laura: Marietta Biancolini Rodriguez
• Alvise: Ormondo Maini
• La Cieca: Eufemia Barlani Dini
• Enzo: Juli??n Gayarre
• Barnaba: Gottardo Aldighieri
• Zuane i Un cantant: Giovanni Battista Cornago
• Isepo: Amedeo Grazzi

Ponchielli, durant els assajos, es va declarar satisfet amb la companyia, en particular amb el baix Maini i el tenor navarr??s Juli??n Gayarre (conegut a It??lia com Giuliano Gayarre), preveient l'??xit d'aquest ??ltim en la roman??a del segon acte Cielo e mar!. Aquesta previsi?? es va fer realitat, at??s que a la nit de l'estrena va ser aquesta pe??a una de les bisades a petici?? del p??blic, junt amb el preludi.

L'??pera va obtenir un gran ??xit, tot i que va ser considerada massa llarga (l'??ltim acte comen??ava al voltant de l'una de la matinada): de fet, el p??blic va aplaudir els dos primers actes m??s que els dos ??ltims, destinats amb el temps a ser considerats els m??s reeixits. Les cridades a escena dels artistes van ascendir a 27.

A causa del retard en el lliurament de la partitura va ser l'??pera que va tancar la temporada de La Scala, sent-ne donades nom??s quatre funcions. Al mes de maig, Ponchielli s'hi trobava de nou treballant per a modificar les parts que menys l'havien conven??ut, i per a reduir-ne la durada excessiva. Va intervenir en els finals del primer i tercer acte, va substituir el cor d'introducci?? i l'??ria d'Alvise a l'inici del tercer acte (despr??s d'haver considerat eliminar-la), lligant-la a una nova roman??a de Laura (l'adagio Vita, conflitto - di duolo e d'onta!).

D'aquesta forma l'??pera va ser representada amb ??xit al Teatro Rossini de Ven??cia, el 18 d'octubre.

Al gener de 1877 Ponchielli va viatjar a Roma, on La Gioconda havia der representada al Teatro Apollo (24 de gener). Durant els assajos, el compositor va ser conven??ut per la companyia i el director Luigi Mancinelli d'eliminar la stretta del final de l'acte III, tancant-lo amb pocs compassos a c??rrec de l'orquestra despr??s del cantable concertant. Amb aquestes modificacions (nou canvi del final del primer acte, remodelaci?? de la primera part del duet entre Enzo i Laura i del final del segon acte, nova substituci?? de l'??ria d'Alvise, eliminaci?? de la roman??a de Laura i la seua substituci?? per un duet entre marit i muller a l'inici del tercer acte), l'??pera va debutar al Politeama genov??s el 27 de novembre de 1879 i va tornar a La Scala quatre anys despr??s de la seua estrena, el 12 de febrer de 1880, recollint un aut??ntic triomf. Finalment Ponchielli havia reeixit en trobar la justa mesura i a adaptar el refinat, per?? cerebral llibret de Boito a la seua pr??pia i m??s aut??ntica inspiraci?? musical, c??lida i flu??da, reempla??ant, tallant i unint fragments sencers.

[edita] Caracter??stiques dramat??rgiques i musicals

Amb la seua dramat??rgia sumptuosa, espectacular, rica en danses (entre les que cal destacar la c??lebre Dansa de les Hores), efectes i colps esc??nics, La Gioconda ??s considerada el producte m??s t??pic i representatiu del g??nere de la Grande Opera, que l'??pera italiana havia importat de Fran??a sobre el model de la Grand Op??ra.

El llibret de Boito li va conferir, a m??s, trets poc convencionals, ja fos per la versificaci?? o per l'esquema dramat??rgic, i un car??cter completament original. El m??rit de l'??xit cal dividir-lo entre el llibretista i el compositor, malgrat la dif??cil entesa amb qu?? l'obra havia nascut.

Deslligat de la seua dimensi?? hist??rica, el drama de Hugo va ser rellegit per Boito en clau simb??lica, a la llum de l'est??tica de la scapigliatura. La inversemblan??a de l'argument, no obstant, no nom??s no va ser ocultada sin?? que s'hi va inserir en una visi?? dramat??rgica original i moderna, rica de moments metateatrals: la fren??tica furlana bruscament interrompuda per un altre ritus, el de la preg??ria acompanyada per l'orgue; la barcarola, entonant la qual Barnaba fa amistat amb els pescadors; la serenata fora d'escena, el simple car??cter popular de la qual fa de fons ir??nic a l'escena de l'enverinament de Laura; i naturalment la Dansa de les Hores, amb la qual Alvise entret?? als seus invitats a l'espera d'impressionar-los amb la imatge no menys espectacular del pressumpte cad??ver de la seua muller Laura. Fins i tot la mort esdev?? ficci?? expl??cita en el moment en qu?? Gioconda substitueix l'ampolla amb el ver??, per a qu?? Laura bega una poci?? que la fa??a adormir-se simulant una mort aparent.

El parlar dels personatges ignora llur extracci?? cultural i ??s, alhora rebuscat i eixut, el t??pic de la poesia de Boito.

L'argument est?? condu??t per tres aut??ntiques figures de 'dramaturgs' en escena: Barnaba, Alvise i Gioconda, sent aquesta darrera l'encarregada de fer fracassar els plans dels altres dos, en el segon acte avisant els amants - Laura i Enzo - del parany posat per Barnaba, en el tercer substituint l'ampolla, en el quart preparant la fuga dels amants i, finalment, negant a Barnaba el seu cos apunyalant-se a mort.

La figura de Barnaba, el malvat delator que Ponchielli va descriure com ??un personatge odi??s, antip??tic, per?? original??, anticipa en les seues maquinacions el Iago de l'Otello de Verdi, sobre llibret del mateix Boito, tant en la seua funci?? dramat??rgica com en la substituci?? de la tradicional ??ria per un mon??leg dram??tic de forma lliure: O monumento, molt semblant al c??lebre Credo de Iago, l'??ltim vers del qual - La morte ?? il nulla e vecchia fola il ciel - es troba exactament igual en l'??ria d'Alvise composta per a la versi?? veneciana, i de seguida reempla??ada.

Per altra banda, Ponchielli es va veure estimulat a ampliar el seu vocabulari musical i a abandonar-hi la prud??ncia, arran de la col??laboraci?? amb Boito. El Tableau vivant de l'inici del segon acte, per exemple, amb el cant dels mariners sota la coberta i els mossos enfilats als vents, li va inspirar una p??gina en la qual el joc de contrasts r??tmics i t??mbrics no es limita a les veus sin?? que s'inicia ja en el di??leg entre els instruments de l'orquestra, disposats a diverses al??ades com les diverses parts que composen el veler i els personatges que l'habiten.

L'??nica p??gina retrospectiva, el cant de Gioconda a Barnaba Vo' farmi pi?? gaia, amb els seus passatges de coloratura, es justifica en base a la ironia amb la qual la cantant s'enfronta a l'home que desitja posseir-la, abans d'infligir-se la punyalada mortal.

On Ponchielli va haver de treballar per a adaptar el llibret a la seua est??tica va ser en les seccions l??riques, moltes de les quals van ser introdu??des a despit dels versos, en alguna zona d'ombra del llibret, obrint pas a una inspiraci?? mel??dica capa?? d'abastar les veus i l'orquestra. ??s el cas, particularment, de les dues grans melodies que constitueixen motius recurrents (un tercer, lligat al personatge de Barnaba, consisteix en un grotesc inc??s, confiat principalment a les fustes greus): el motiu del rosari i el del sacrifici de Gioconda. El primer, en el qual es basen les seccions cantables del preludi, ??s entonat per la mare de Gioconda - la Cega - en donar el seu rosari a Laura, decidint aix?? el dest?? de Gioconda, constrenyida des d'aquell moment a ajudar la rival. ??s repr??s moltes vegades, en forma extensa poc despr??s per l'orquestra, acompanyant suggerentment l'eixida d'escena dels personatges, i m??s breument en els actes successius. El segon, que apareix per primera vegada al final del primer acte, en correspond??ncia amb la part de Gioconda O cuor, dono funesto! / Retaggio di dolore, / Il mio destino ?? questo: / O morte o amor!, presenta unes caracter??stiques noves per a l'??pera italiana de l'??poca, lliure de l'acostumada simetria entre les frases i caracteritzat per vertiginosos canvis de registre. Ser?? repr??s pels violins com a peroraci?? final de l'acte, en els actes tercer i quart, lligat a dos extensos i dram??tics ariosos de Gioconda (O madre mia, nell'isola fatale i E in cor / Mi si ridesta / La mia tempesta) i, confiat al clarinet al preludi nocturn de l'??ltim acte.

A m??s de la Dansa de les Hores, les peces m??s c??lebres de l'??pera son probablement les dues romances, Cielo e mar! (acte II) i Suicidio! (acte IV). En la primera, la melodia del tenor, m??rbida i alhora inquieta, segons l'estil t??pic de Ponchielli, s'articula en dues estrofes, i resulta encara m??s suggestiva al teatre per l'efecte de l'ambientaci?? nocturna. M??s lliure ??s la forma de la roman??a de Gioconda, basada sobre martellejants versos quinaris i articulada en una succesi?? lliure d'idees tem??tiques intercalades per una mena de tr??gic ritornello orquestral, ja escoltat durant el preludi de l'acte quart. Una forma dictada una vegada m??s pels versos de Boito:

??	Crec no haver desentonat, i haver interpretat especialment en la roman??a del Suicidi les teues idees ??cid-pr??ssiques!! Carta de Ponchielli a Boito, del 5 de gener de 1876[4]	??

[edita] Sinopsi

L'acci?? t?? lloc a la Ven??cia del Segle XVII.

[edita] Acte I - La boca del lle??

Escenari: pati del Palazzo Ducale de Ven??cia. Junt al p??rtic de la Carta, una portassa condueix a l'interior de la Bas??lica de Sant Marc. A un costat del pati una boca del lle?? t?? gravada sobre el marbre la inscripci??: ??Den??ncies secretes a la inquisici?? contra qualsevol persona amb el secret impune i els beneficis atorgats per llei??. Prop s'hi troba l'escrivania d'un escriv??.

El pati es troba de gom a gom de ciutadans que, festivament, es dirigeixen a les regates (??Feste! Pane!??), Barnaba - confident del Consell dels Deu que es fingeix un contacontes amb m??sica ambulant - espia, amagat darrere d'una columna, a Gioconda, qui porta sa mare cega a l'esgl??sia (??Figlia, che reggi il tremulo pi????). L'home est?? enamorat de Gioconda, per??, despr??s que ella el rebutge per en??sima vegada (??Al diavol vanne con la tua chitarra!??), medita venjar-se'n a trav??s de la Cega.

El poble retorna de la regata (??Gloria a chi vince il palio verde??): el regatista Zuan?? ??s qui ha perdut. Barnaba se li acosta i li insinua un dubte: ha estat una bruixa qui l'ha fet perdre? Llavors Barnaba acusa la Cega (??La vidi staman gittar sul tuo legno un segno maliardo, un magico segno[...] la tua barca sar?? la tua bara!??). La calumnia es difon entre el poble, que s'enfronta a la dona. Ni Gioconda ni l'home de qui est?? enamorada, Enzo^[5] aconsegueixen sostraure-la de la gentada (??Assassini, quel crin venerando rispettate!??). Aleshores interv?? Laura Adorno (de la qual est?? enamorat Enzo) i el seu marit Alvise Badoero, noble i inquisidor de l'Estat. Laura intercedeix davant del seu marit, qui accepta salvar la Cega, la qual, en senyal de reconeixement, d??na a Laura un rosari (??A te questo rosario, che le preghier aduna... ti porter?? fortuna??). La gentada es dispersa.

Barnaba s'acosta a Enzo, qui ha reconegut a la seua estimada Laura, i li pregunta el seu vertader nom, assegurant-li que amb ell el seu secret est?? segur, i li revela que aqueixa mateixa nit ajudar?? a Laura a fugir amb ell. Enzo, agra??t, li diu el seu nom: aleshores Barnaba revela la seua vertadera identitat (??Sono il possente demone del Consiglio dei Dieci??) i que fa tot aix?? per poder ser estimat per Gioconda: Enzo fugeix, horroritzat. Barnaba, una vegada sol, dicta a l'escriv?? Is??po (??Scrivano [...] io son la mano e tu la penna: scrivi??) una den??ncia contra els amants Enzo i Laura i l'introdueix a la boca del lle?? (??O, monumento!??), mentre Gioconda, amagada darrere d'una columna amb la mare, escolta l'acusaci?? i observa l'acte de la delaci??.

Una vegada Barnaba ha eixit d'escena, el poble entra al pati amb aires de festa (Carneval! Baccanal!??) improvisant una furlana^[6], per?? la festa s'interromp pel cor dels fidels que prov?? de la bas??lica (??Angele dei, gloria al Signor??). Un monjo exhorta al poble a agenollar-se i pregar les vespres (??Tramonta il sol...udite il canto del vespro santo, prostrati al suol??). Mentre s'escolta l'himne, Gioconda, desesperada (??Tradita! Ohim??, io soccombo!??), lamenta el seu dest?? (??O cor, don funesto??). La mare intenta consolar-la (??Ma vien, facciamone un sol di due dolor...??), per?? Gioconda s'hi mostra decidida: aqueixa mateixa nit, tamb?? ella pujar?? al vaixell d'Enzo.

[edita] Acte II - El rosari

Escenari: ??s nit fosca i un bergant??, de nom H??cate, al costat de l'escenari, espera al port de la llacuna de Ven??cia anomenat de la Fusina. En les immediates rodalies, una illa deserta.

Els mariners de l'H??cate esperen als seus companys cantant una can???? marinera mentre Barnaba, fingint-se un pescador, espia (??Pescator, affonda l'esca!??), prop de l'illot, el vaixell del genov??s despr??s d'haver enviat Is??po a vigilar l'arribada de la nau veneciana. Aviat entra en escena el pr??ncep Enzo, i envia sota coberta els mariners per fer-se c??rrec ell mateix de la vigil??ncia nocturna.

Enzo espera impacient l'arribada de Laura (??Cielo e Mar??) fins que Barnaba acosta la barca a la nau portant-hi l'amant d'Enzo. Laura puja a bord, per?? sembla alarmada per la sinistra pres??ncia del pescador. Per?? aquest ????s l'home que ens obri el parad??s!?? replica Enzo i de seguida la tranquilitza (??De, non turbare, con ree parole??). Els dos amants intercanvien dolces paraules (??Laggi?? nelle nebbie remote??) fins que la lluna s'amaga completament, moment en qu?? Enzo va sota coberta per cercar un timoner que els conduisca el vaixell en la fugida.

Mentre Laura est?? sola, prega a la Mare de D??u per la complicada situaci?? en qu?? es troba (Stella del marinar). En escoltar les darreres paraules de la preg??ria de Laura (...su me scenda la tua benedizion), Gioconda ix de la foscor (E un anatema!) i l'agredeix amena??ant-la de mort si no abandona (Vuoi fuggir? D'amor ti struggi?).

Laura afirma que el seu amor ??s m??s fort que el de Gioconda (L'amo come il fulgor del creato!). Llavors Gioconda l'amena??a de mort o de delatar-la al seu esp??s, qui s'acosta amb una barca (La ?? il tuo consorte!). Laura al??a el rosari, atemorida, i Gioconda la reconeix com la dona que va salvar sa mare, i l'ajuda a fugir. Laura, confusa, pregunta el nom de la seua salvadora (Ma mi dirai chi sei?), S??c la Gioconda respon l'altra.

Barnaba arriba un instant m??s tard (Maledizion! Ha preso il vol!), instigant a Alvise a seguir la barca en la qual fuig Laura. Torna Enzo, qui cerca Laura a l'illa, Gioconda afirma que Laura ha fugit per por (Vedi l??, nel canal morto? Un navil che forza il corso? Essa fugge...il suo rimorso fu pi?? forte dell'amor!). Enzo, desdenyat (Non mi dir d'avermi amato... odio sol tu porti in core!), corre cap a la costa per seguir la dona estimada (L?? ?? la vita), per?? Gioconda l'atura i li adverteix del perill de les galeres venecianes (La ?? la morte!). El genov??s, per a evitar ser capturat, cala foc al seu vaixell (Incendio! Guerra! Morte! Strage!).

[edita] Acte III - El narc??tic o la Ca' d'Oro

Escena I: Una cambra a la Ca' d'Oro. Nit; l??mpada encesa - a un costat una armadura antiga.

Alvise descobreix la tra??ci?? de Laura i maquina assassinar-la (Si, morir ella d??!). Despr??s d'haver-la cridada, l'adula amagant a males penes la seua ira. Laura, sospitant, li demana el motiu de tanta crua ironia (Dal vostro accento insolito cruda ironia traspira...). Alvise, al z??nit de la seua ira, l'obliga a dir la veritat, i despr??s crida que aviat morir??.

Mentre Laura lamenta el seu dest?? (Morir, morir ?? troppo orribile), Alvise li mostra el seu ta??t. Fora ressonen els cants del poble que s'est?? lliurant a la festa (La gaia canzone fa l'eco languir e l'ilare suono si muta in sospir). Alvise l'obliga a beure un ver?? abans que el cant arribe fins a l'??ltima nota, per?? Gioconda entra d'amagat i conven?? Laura de beure d'una altra ampolla que cont?? un potent narc??tic que de la mort fingeix el letarg.

Despr??s de beure'l, Laura entra a la cambra mortu??ria i jeu al catafalc. Entra Alvise i, observant l'ampolla buida, es conven?? que la dona est?? morta. Gioconda invoca la mare, i afirma que l'ha salvada nom??s amor a Enzo (Io la salvo per lui, per lui che l'ama!).

Escena II: Sumptuos??ssima sala contigua a la cambra funer??ria, espl??ndidament ornada de festa. ??mplia portassa al fons a l'esquerra, un altra a la dreta, per?? aquesta coberta per cortines. Una tercera porta apareix a l'esquerra.

Al palau es desenrotlla una audi??ncia durant el qual els invitats lloen la Ca' d'Oro (S'inneggi alla Ca' d'Oro!). Alvise ha fet preparar per a ells l'espectacle de la Dansa de les Hores.
Apareix Barnaba, qui novament acusa la Cega de bruixeria. Del carrer se sent l'eco del so funest de la campana dels moribunds, i Barnaba revela a Enzo la mort de Laura (Un'agonia? Per chi?....Per Laura!). Enzo es desemmascara davant de tothom, Alvise ordena arrestar-lo i li anuncia una dolorosa agonia a la pres??, mentre els convidats a la festa lamenten el final tr??gic de la festa (D'un vampiro fatal).

Finalment, Alvise mostra a tots el cos, aparentment sense vida, de Laura. Enzo intenta agredir-lo (Carnefice!), per?? ??s aturat per la gu??rdia i arrestat. Enmig del desconcert general (Orror! Orror! Orror!), Barnaba rapta la Cega.

[edita] Acte IV - El canal Orfano

Escenari: L'atri d'un palau enderrocat a l'illa de la Giudecca. Al cant?? de la dreta un paravent ext??s, al costat del qual s'hi troba un llit. Al fons hi ha una gran porta, darrere de la cual pot veure's la llacuna i la pla??a de Sant Marc, il??luminada de festa. Una imatge de la Mare de D??u i una creu pengen del mur. Una taula, un canap??, sobre la taula una l??mpara i un gresol enc??s, una ampolla de ver??, un punyal. Sobre el canap??, diversos ornaments esc??nics de Gioconda. A la dreta de l'escenari, un llarg i fosc carrer.

L'illa de la Giudecca. Un do?? i melanc??lic preludi obre el darrer acte. Gioconda est?? sola, i espera l'arribada d'alg??. Arriben els amics cantors, que porten el cos de Laura, furtat de la cripta. Gioconda suplica als cantors que cerquen sa mare i la porten a Canareggio. Una vegada sola, la dona medita el su??cidi (Suicidio! In questi / Fieri momenti), per?? aviat hi renuncia perqu?? Laura i Enzo no podrien fugir sense el seu ajut.

Per?? Gioconda dubta que Laura estiga encara viva (Laura ?? l??...l?? sul letto...viva, morta...nol so), i decideix acabar amb la seua pr??pia vida (Se spenta fosse!!!Siam sole... ?? notte... profonda ?? la laguna...), per?? dues veus procedents del canal, assenyalant la pres??ncia d'un cad??ver a la llacuna, l'interrompen (Eh! dalla gondola, che nuove porti? - Nel Canal Orfano ci son dei morti!). Gioconda aterrida s'atura i invoca la pietat de l'estimat pel qu?? creu haver fet.

Just en aquell moment arriba Enzo, alliberat per Barnaba gr??cies a la intercessi?? de Gioconda. Enzo est?? desesperat, vol anar al sepulcre de Laura i matar-s'hi, per?? Gioconda li revela que l'ha extreta de la tomba. Enzo, enfurismat, intenta que Gioconda li diga el lloc on l'ha amagada (O furibonda iena che frughi il cimitero!). Gioconda s'hi nega, i ell intenta matar-la (Oh, gioia, m'uccide!), per?? en aquell moment es desperta Laura, que el crida.

Gioconda, plena de vergonya, s'amaga, per?? Laura revela a l'estimat que ella li ha salvat la vida. Enzo la bene??x, mentre apareix la barca amb els cantors cantant una serenata. Giocondi recorda la can???? i el rosari donat a Laura per la mare; renova la benedicci?? sobre Laura, i la fa fugir en la barca en companyia d'Enzo vers Aquileia. Els dos joves, commocionats, la beneeixen mentre s'allunyen.

Gioconda, desesperada, agafa el ganivet, per?? se'n recorda de la mare, i tamb?? del pacte fet amb Barnaba. Intenta fugir, per?? de sobte entra alg??, que resulta ser Barnaba. ??s el moment de pagar el preu: la cantant ha prom??s a canvi el seu cos a Barnaba, qui la invita a respectar el pacte. Per?? despr??s d'haver-lo enervat (V?? farmi pi?? gaia... pi?? fulgida ancora...), s'apunyala a si mateixa (Volesti il mio corpo, demon maledetto? E il corpo ti d??!).

Barnaba, burlat, vol venjar-se'n revelant-li que acaba d'assassinar sa mare (Ier tua madre m'ha offeso... io l'ho affogata!). Per?? ??s tard: Gioconda ja ha mort (Non ode pi??!). Despr??s d'haver em??s un altre crit de r??bia (o de dolor?) Barnaba fuig pels carrers, mentre l'orquestra bruscament clou l'??pera.

[edita] N??meros musicals

[edita] Acte I: La boca del lle??

• 1 Preludi
• 2 Cor d'introducci??
  • Cor d'introducci?? Feste! Pane! (Acte I, escena 1)
• 3 Escena i Tercet
  • Escena E cantan su lor tombe! (I,2)
  • Tercet Gioconda, la Cieca i Barnaba Figlia ch ereggi il tremulo pie' (I,3)
• 4 Recitatiu - Cor de la Regata i Sommossa - Roman??a
  • Recitatiu L'ora non giunse ancor (I,3)
  • Cor de la Regata i Sommossa Gloria a chi vince! (I,4-5)
  • Roman??a de la Cieca Voce di donna o d'angelo (I,5)
• 5 Escena i Duet
  • Escena Enzo Grimaldo (I,6)
  • Duet Enzo i Barnaba Pensi a Madonna Laura (I,6)
  • [Cabaletta] O grido di quest'anima (I,6)
• 6 Escena, Recitatiu i Mon??leg
  • Escena i recitatiu Maledici? Sta ben... (I, 7)
  • Mon??leg Barnaba O monumento! (I, 8)
• 7 Final I - Cor, Furlana i Preg??ria
  • Cor Carneval! Baccanal! (I, 9)
  • Furlana (I, 9)
  • Preg??ria Angele Dei (I, 9)

[edita] Acte II: El Rosari

• 8 Escena marinera, Recitatiu i Barcarola
  • Escena marinera Ho! He! Fissa il timone! (II, 1)
  • Recitatiu Chi va l??? (II, 2)
  • Barcarola Barnaba Pescator, affonda l'esca"" (II, 2)
• Recitatiu, represa de la Barcarola i Roman??a
  • Recitatiu i represa de la Barcarola Sia gloria ai canti dei naviganti"" (II, 3)
  • Roman??a Enzo Cielo! e mar! (II, 4)
• 10 Escena i Duet
  • Escena Ma chi vien (II, 4-5)
  • Duet Laura Enzo Laggi?? nelle nebbie remote (II, 5)
• 11 Escena i Roman??a Laura
  • Escena E il tuo nocchiero (II, 5)
  • Roman??a Laura Stella del marinar! (II, 6)
• 12 Duet
  • [Escena] E un anatema! (II, 7)
  • Duet Gioconda Laura L'amo come il fulgor del creato (II, 7)
• 13 Escena i Duet-Finale II
  • Escena Il mio braccio t'afferra! (II, 7-8)
  • Duet-Finale II Gioconda Enzo Laura! Laura, ove sei? (II, 9)
  • [Stretta] Tu sei tradito!

[edita] Acte III: La Ca' d'oro

• 14 Escena i ??ria
  • Escena S??, morir ella de' (III, 1)
  • ??ria Alvise L?? turbibi e farnetichi (III, 1)
• 15 Escena i Duet
  • Escena Qui chiamata m'avete? (III, 2)
  • Duet Laura Alvise Morir! ?? troppo orribile (III, 2)
• 16 Escena i Serenata
  • Escena E gi?? che ai nuovi imeni (III, 2)
  • Serenata La gaia canzone (III,2-4)
  • [Escena] O madre mia (III, 5)
• 17 Escena, entrada dels cavallers i Cor
  • Escena i entrada dels cavaller Benvenuti, messeri (III, 6)
  • Cor S'inneggi alla Ca' d'oro (III, 6)
• 18 Recitatiu i Dansa de les Hores
  • Recitatiu Grazie vi rendo (III, 6)
  • Dansa de les Hores (III, 6)
    • Surten les hores de l'Alba (Moderato)
    • Les hores de l'Alba (Andante poco mosso)
    • Surten les hores del mat??
    • Dansa de les hores del mat?? (Moderato)
    • Surten les hores de la tarda
    • Surten les hores de la nit (Moderato, Andante poco mosso, Allegro vivacissimo
• 19 Escena i finale III - concertant
  • Escena Vieni! - Lasciami! (III, 7)
  • Concertant D'un vampiro fatale

[edita] Acte IV: El Canal Orfano

• 20 Preludi, Escena i ??ria
• Preludi
• Escena Nessun v'ha visto? (IV, 1)
• ??ria Gioconda Suicidio! (IV, 2)
• 21 Duettino, Escena i Tercet
  • [Escena] Ecco il velen di Laura (IV, 2-3)
  • Duettino Gioconda Enzo Gioconda! - Enzo! sei tu! (IV, 3)
  • Escena Enzo! - Mio Dio! (IV, 4)
  • Tercet A te questo rosario (IV, 4)
• 22 Escena i Duet final
  • escena Ora posso morir (IV, 5-??ltima)
  • Duet finale Gioconda Barnaba Ebbrezza! delirio! (IV, ??ltima)

[edita] Peces c??lebres

• Preludi
• Feste! Pane!, cor d'introducci?? (acte I)
• Voce di donna o d'angelo, concertant (acte I)
• O monumento, mon??leg de Barnaba (acte I)
• Carneval! Baccanal!, furlana i dansa popular (acte I)
• O cor, dono funesto, arioso de Gioconda (acte I)
• Pescator, affonda l'esca, can???? de Barnaba (acte II)
• Cielo e mar!, roman??a d'Enzo (acte II)
• Deh! non turbare - con ree parole, Duet entre Enzo i Laura (acte II)
• Stella del marinar!, roman??a de Laura (acte II)
• L'amo come il fulgor del creato, Duet entre Gioconda i Laura (acte II)
• L?? turbini e farnetichi, ??ria d'Alvise (acte III)
• Dansa de les Hores, (acte III)
• Gi?? ti vedo immota e smorta, concertant (acte III)
• Preludi al quart acte
• Suicidio!, roman??a de Gioconda (acte IV)

[edita] Discografia

• Antonino Votto (director), Orquestra Simf??nica i Cor de la RAI de Tor?? - Maria Callas (Gioconda); Gianni Poggi (Enzo); Paolo Silveri (Barnaba); Fedora Barbieri (Laura); Giulio Neri (Alvise); Maria Amadini (La Cieca); Piero Poldi (Zuane); Armando Benzi (Is??po) - 1952
• Armando La Rosa Parodi, Orquestra i Cor del Teatro alla Scala - Anita Carradori (Gioconda); Giuseppe Campora (Enzo); Anselmo Colzani (Barnaba); Rina Cavallaro (Laura); Fernando Corena (Alvise); Maria Amadini (La Cieca) - 1952
• Gianandrea Gavazzeni (director), Orquestra i Cor del Maggio Musicale Fiorentino - Anita Cerquetti (Gioconda); Mario Del Monaco (Enzo); Ettore Bastianini (Barnaba); Giulietta Simionato (Laura); Cesare Siepi (Alvise); Franca Sacchi (La Cieca); Giorgio Giorgetti (Zuane); Athos Cesarini (Is??po) - 1957
• Fernando Previtali, Orquestra i Cor de Santa Cec??lia de Roma - Zinka Milanov (Gioconda); Giuseppe Di Stefano (Enzo); Leonard Warren (Barnaba); Rosalind Elias (Laura); Plinio Clabassi (Alvise); Belen Amparan (La Cieca) - 1958, RCA
• Antonino Votto (director), Orquestra i Cor del Teatro alla Scala - Maria Callas (Gioconda); Pier Miranda Ferraro (Enzo); Piero Cappuccilli (Barnaba); Fiorenza Cossotto (Laura); Ivo Vinco (Alvise); Irene Companez (La Cieca); Leonardo Monreale (Zuane); Renato Ercolani (Is??po) - 1960, EMI
• Lamberto Gardelli, Orquestra i Cor de Santa Cec??lia de Roma - Renata Tebaldi (Gioconda); Carlo Bergonzi (Enzo); Robert Merrill (Barnaba); Marilyn Horne (Laura); Nicolai Ghiuselev (Alvise); Oralia Dominguez (La Cieca) - 1967, Decca Records
• Bruno Bartoletti (director), National Philharmonic Orchestra, London Opera Chorus - Montserrat Caball?? (Gioconda); Luciano Pavarotti (Enzo); Sherrill Milnes (Barnaba); Agnes Baltsa (Laura); Nicolai Ghiaurov (Alvise); Alfreda Hodgson (La Cieca) - 1981, Decca Records

[edita] Notes

[edita] Bibliografia

• Giuseppe De Napoli, Amilcare Ponchielli (1834-1886), Cremona, Stabilimento tipografico societ?? editoriale "Cremona Nuova" 1936, pp. 150-191
• Antonio Polignano, La Gioconda: un'ipotesi sul verismo in musica, in Amilcare Ponchielli 1834-1886. Saggi e ricerche nel 150?? anniversario della nascita, Cremona, Cassa Rurale ed Artigiana di Casalmorano 1984, pp. 125-169
• Giovanni Morelli, Suicidio e Pazza Gioia: Ponchielli e la poetica nell'Opera Italiana neo-nazional-popolare, in Amilcare Ponchielli 1834-1886. Saggi e ricerche nel 150?? anniversario della nascita, Cremona, Cassa Rurale ed Artigiana di Casalmorano 1984, pp. 171-231
• Antonio Polignano, Ponchielli, Boito e La Gioconda, in Amilcare Ponchielli, Nuove Edizioni, Milano 1985, pp. 67-75
• Mariella Busnelli, Il cammino della Gioconda, in Amilcare Ponchielli, Nuove Edizioni, Milano 1985, pp. 77-103
• Antonio Polignano, La storia della Gioconda attraverso il Carteggio Ponchielli???Ricordi, ??Nuova rivista musicale italiana?? 21 n. 2, 1987, pp. 228-245

[edita] Vegeu tamb??

• Llista d'??peres m??s importants

[edita] Enlla??os externs

• (itali??) Imatges de la producci?? de 2005 a l'Arena de Verona
• (itali??) Imatge de la portada del llibret original