Mefistofele
De Viquipèdia
| Mefistofele | |
 Edició d'Insel del Faust de Goethe |
|
| Llengua original: | Italià |
| Música: | Arrigo Boito |
| Llibret: | Arrigo Boito |
| Font literària: | Faust de Goethe |
| Actes: | quatre |
| Estrena: | 4 d'octubre de 1875 |
| Teatre: | Bolonya |
| Estrena Liceu: | 1 de desembre de 1880 |
|
Personatges:
|
|
Mefistofele és una òpera amb un pròleg, quatre actes i epíleg d'Arrigo Boito, amb llibret del mateix compositor basat en el Faust de Goethe. Va ser estrenada el 1868 al teatre la Scala de Milà i constituí un vertader fracàs, el que va obligar l'autor a revisar-la. La versió revisada definitiva es va estrenar a Bolonya el 4 d'octubre de 1875.
Mefistofele ha ocupat des de l'estrena revisada un lloc relativament fixe en el repertori internacional.
L'obra de Goethe, Faust, va tenir un gran impacte a tot Europa després d'haver-hi dedicat durant gairebé cinquanta anys de la seva vida. Molts músics la van musicar, com per exemple Gounod, però la versió de Boito és possiblement la més complerta i la que millor recull els diferents episodis de l'obra original.
En el Mefistofele de Boito es planteja fins a cert punt el problema de la salvació de l'ésser humà, el tema del mal al món, així com els moments crucials de la segona part incloent la recerca de la bellesa i el pacte amb el diable, oferint-li la seva ànima a canvi de que s'aturi el temps i poder perpetuar la seva bellesa. Però quan això passa, Faust ja no està pensant en la bellesa física sinó en l'espiritual, i és per això que quan diu les paraules fatals «Arresti, sei bello» («Aturat, moment, ets bonic!»), Mefistofele ja ha perdut tot el poder sobre ell.
Les intervencions corals de veus blanques com adultes al pròleg i l'epíleg són dels millors moments de la partitura.
