L'Aïnsa
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Comarca |
Espanya Aragó Província d'Osca Sobrarb |
||
| Predom. ling. | Aragonès | ||
| Superfície | 284,8 km² | ||
| Altitud | 589 m | ||
| Població (2005) • Densitat |
1.826 hab. 6,41 hab/km² |
||
| Coordenades | 42° 24′ N, 0° 09′ E | ||
| Distàncies | 119 km de Osca | ||
| Sistema polític Nuclis |
22 |
||
| Codi postal | 22330 |
||
.svg/120px-Localización_de_Sobrarbe_(Aragón).svg.png)
L'Aïnsa (o l'Aïnsa-Sobrarb; en aragonès L'Aínsa-Sobrarbe, i oficialment en castellà Aínsa-Sobrarbe) és un municipi de la comarca del Sobrarb, a l'Aragó.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
[edita] Situació
La vila està situada a l'alt Pirineu d'Osca, a la comarca del Sobrarb. És la capital comarcal i històrica, la de l'antic comtat i posterior regne del Sobrarb.
[edita] Geografia urbana
El seu nucli original, que s'emplaça en un promontori sobre la unió del Cinca i l'Ara, està format per dos carrers gairebé paral·lels, el carrer Major i el de Dalt, i per la plaça Major, que se situa a continuació del castell i aquest enfront de l'esplanada on la llegenda situa el miracle de l'aparició de la creu de foc que va donar la victòria a les tropes cristianes sota el comandament del rei Garcí Ximénez. Amb clara distribució medieval, està declarat Conjunt Històricoartístic des de 1965.
[edita] Entitats de població
Sota la denominació d'Aínsa-Sobrarbe s'integren la pràctica totalitat de les petites poblacions que l'envolten. El nucli principal del municipi és la vila de l'Aïnsa, a la qual s'han associat els nuclis poblacionals d'Arcusa, Arro, las Bellostas, Camporrotuno, Castejón de Sobrarbe, Castellazo, Coscojuela de Sobrarbe, El Coscollar, Gerbe, Griébal, Guaso, Jabierre de Olsón, Latorre, Latorrecilla, Mondot, Morillo de Tou, Olsón, La Pardina, Paúles de Sarsa, Santa María de Buil i Sarsa de Surta.
[edita] Història
[edita] Edat mitjana
Encara que la llegenda situa el naixement de l'Aïnsa en la conquesta de la plaça per les tropes del rei Garcí Ximénez el 724 gràcies al miracle de la creu de foc (des del segle XVI hi ha una creu al lloc on suposadament van ocórrer els fets), altres fonts apunten que els musulmans no van arribar a establir-se en aquestes terres.
El 1124, el rei Alfons I va atorgar la Carta de poblament per la qual es beneficiaven els seus habitants del fur de Jaca.
[edita] Segle XX
La pèrdua d'importància de la comarca del Sobrarb va dur a una relaxació de l'activitat de l'Aïnsa, que es va mantenir en un estat de subsistència fins a principis del segle XX, quan les activitats tradicionals es van veure pertorbades amb els plans de construcció de diferents preses i pantans, i altres sistemes hidràulics, destinats a la producció d'electricitat i al subministrament d'aigua per a les planes de l'Ebre.
Aquesta activitat va dur a l'expropiació i pèrdua de les millors terres de cultiu de les valls i a l'emigració de la seva gent. Molts dels pobles veïns van veure com desapareixien la totalitat dels seus habitants i en uns altres com aquests disminuïen dràsticament. Això va dur que passessin a dependre de l'ajuntament de l'Aïnsa.
La limitació de recursos de tot tipus a causa de la baixa densitat de població i la complicada orografia provoquen una crisi important a mitjan segle XX. Aquesta crisi va ser superada mitjançant el recurs turístic i la florida del turisme rural i natural.
La creació de diversos parcs nacionals i naturals, primer el Parc nacional d'Ordesa i Mont Perdut, seguit d'uns altres com el de la Serra de Guara, i l'afició a la muntanya i als esports d'aventura es van convertir en l'activitat econòmica més rellevant.
[edita] Monuments
El nucli urbà original de l'Aïnsa és en si mateix un monument digne de visitar, tal com es va reconèixer en la seva declaració de Conjunt Històricoartístic. Hi destaquen:
- El castell de l'Aïnsa (segles XI-XVII) va formar part de la línia de defensa dels territoris cristians (línia que s'estenia fins a Abizanda), i es va convertir en l'embrió de la vila, que en temps de l'Edat Mitjana va ser emmurallada, i es va convertir en la capital del regne del Sobrarb que va pertànyer al regne de Nájera-Pamplona (abans que aquest donés lloc al Regne de Navarra) i després s'integrés en el regne d'Aragó.
L'edifici conserva molt pocs elements de la construcció original romànica, si bé destaca la Torre del Tinent, de planta pentagonal, avui convertida en un EcoMuseu. Amb un gran pati d'armes i un portaló que s'obre a la plaça Major.
- L'església parroquial de Santa Maria, romànica, iniciada en el segle XI i finalitzada el segle XII. Es va consagrar el 1181. De senzilla portada de quatre arquivoltes recolzades en altres tants parells de columnes de capitells llaurats. Des de l'interior del temple d'única nau amb volta de mig canó apuntat s'accedeix a la cripta i al claustre, ambdós de gran interès. La cripta compta amb 18 columnes i capitells. La seva torre, de dimensions úniques en el romànic aragonès, amb sageteres per a la defensa, s'alça entre les cases del poble i domina l'entorn.
Consta de quatre pisos diferenciats, un dels quals, el tercer, destinat a campanar. El claustre, totalment irregular, és un exemple d'adaptació al medi. En l'interior es pot admirar l'obra de l'absis realitzada en tova de color vermell. La volta és de forn i té l'eix lleugerament desviat del de la nau. És curiós l'esment del cambra de l'oli, antiga sagristia, que va servir per a la recollida de les donacions d'oli per als llums fets pels veïns.
- La casa de Bielsa, del segle XVI o XVII, amb unes finestres que destaquen de les construccions de l'entorn.
- La casa Arnal, del segle XVI, exemple d'edificació típica de la comarca, amb les seves portades i reixes. El concepte de casa no abasta únicament l'edifici físic, sinó que s'estén a les propietats familiars i als membres que componen la família o hi conviuen.
- La plaça Major, presidida per l'edifici de l'Ajuntament i oberta al castell, s'envolta per porxades en ambdós costats. En aquestes porxades se situen sengles premses comunitàries en les quals on es premsava el raïm.
[edita] Festes
- 19 de gener, vesprada de Sant Sebastià, fogueres.
- 20 de gener, celebració de Sant Sebastià.
- Primer cap de setmana de setembre de cada dos anys: representació de La Morisma, teatre popular que recrea la reconquesta de la vila per part dels exèrcits cristians, ajudats segons la llegenda per l'aparició d'una creu de foc.
- 14 de setembre, festes majors en honor a l'exaltació de la creu.
