Ginkgo

De Viquip??dia

Ginkgo Registre f??ssil: Permi?? - Actualitat
Fulla de ginkgo
Estat de conservaci??
En perill (IUCN) [1]
Classificaci?? cient??fica
Regne: Plantae Divisi??: Ginkgophyta Classe: Ginkgoopsida Ordre: Ginkgoales Fam??lia: Ginkgoaceae G??nere: Ginkgo Esp??cie: G. biloba
Nom binomial
Ginkgo biloba L.

El ginkgo (Ginkgo biloba) es un arbre ??nic sense parents propers vius. ??s classificat a la seva pr??pia divisi??, les Ginkgophyta, la qual compren els Ginkgoopsida, ordre Ginkgoals, fam??lia Ginkgoaceae, g??nere Ginkgo i l'??nica esp??cie. ??s un dels millors exemples d'un f??ssil vivent.

??s una gimnosperma, el que vol dir que t?? 'llavors nues'. Durant segles es cregu?? extingit, per?? ara se sap que creix a la natura com a m??nim a dues petites zones a Zhejiang, prov??ncia a l'est de la Xina, a la reserva de Tian Mu Shan. Tanmateix, com que en aquesta ??rea hi ha hagut activitat humana durant uns mil anys, l'estat dels ginkgos salvatges ??s del tot incert.

Taula de continguts 1 Etimologia 2 Prehist??ria 3 Ecologia 4 Descripci?? 5 Farmacologia 5.1 Composici?? qu??mica 5.2 Usos medicinals 5.3 Accions farmacol??giques 5.4 Toxicitat 5.5 Observacions 6 Refer??ncies 7 Enlla??os externs i bibliografia

[edita] Etimologia

Ginkgo en xin??s significa albercoc de plata i es creu que el seu nom ve d???una versi?? llatinitzada de l???ideograma xin??s Yin Hsing. Biloba ve del llat?? ???bi???, dos i ???loba???, l??bul: fulla bilobada.

[edita] Prehist??ria

El ginkgo modern es un f??ssil vivent, amb f??ssils clarament propers a ell del per??ode Permi??, fa 270 milions d'anys. Es van estendre i diversificar per tota Laur??sia durant el Jur??ssic mitj?? i el Cretaci per comen??ar a escassejar a partir d'aleshores. Fins el Paleoc??, el Ginkgo adiantoides era l'??nica esp??cie que hi restava i, al final del Plistoc??, els f??ssils de ginkgo desaparegueren de tots els registres a excepci?? d'una petita zona de la Xina central, on ha sobreviscut l'esp??cie moderna.

Els f??ssils de Ginkgophyta han estat classificats a les seg??ents fam??lies i g??neres:

• Ginkgoaceae
  • Arctobaiera
  • Baiera
  • Eretmophyllum
  • Ginkgo
  • Ginkgoites
  • Sphenobaiera
  • Windwardia
• Trichopityaceae
  • Trichopitys

El Ginkgo s'empra per classificar les plantes que tenen m??s de quatre nervadures per segment, en tant que el Baiera s'empra pels que en tenen menys de dos.

[edita] Ecologia

El Ginkgo ??s originari de la Xina i el Jap??, per?? actualment no es reprodueix en estat salvatge. Avui en dia nom??s forma boscos, aparentment naturals, en aquests pa??sos. S???ha conservat fins als nostres dies gr??cies als monestirs xinesos que el veneren com a arbre sagrat. En alguns temples hi ha exemplars mil??lenaris. Es conserva molt b?? cultivat com a arbre ornamental i el podem trobar a tot el m??n plantat als parcs i jardins. El primer encontre dels europeus amb l'arbre fou el 1690 als jardins dels temples japonesos, on l'arbre fou vist pel bot??nic alemany Engelbert Kaempfer. Al segle XVIII es va introduir a Fran??a i un dels primers exemplars es va plantar a la Universitat de Montpeller.

Es conrea en zones c??lides del planeta com a arbre ornamental, degut a la seva fortalesa i a la facilitat d???adaptar-se als climes urbans. Rarament pateixen malalties i gaireb?? mai s??n atacats per insectes. El ginkgo ??s l'arbre oficial de la ciutat de Kumamoto, i dues fulles formen el s??mbol de la Universitat de T??quio, el campus de la qual ??s fam??s pels nombrosos ginkgos que hi s??n plantats. Els ginkgos tamb?? s??n populars per fer-los cr??ixer com penjings i bonsais. A Catalunya est?? plantat, com a arbre ornamental, als carrers, parcs o jardins de diverses localitats. A Barcelona el trobem a la Via Augusta, al parc Cervantes, al Parc de la Ciutadella, al carrer Garriga i Roca... fins i tot a la Facultat de Farm??cia. A Girona n'hi ha al carrer de la Creu.

Exemples extrems de la tenacitat del ginkgo es poden veure a Hiroshima, on quatre arbres que creixien a 1,5 km d'on va caure la bomba at??mica el 1945 compten entre els pocs supervivents a l'??rea de l'explosi?? (fotos i detalls). Mentre que totes les altres plantes i animals van ??sser destruits a l'??rea, el ginkgos, tot i que recremats, van sobreviure i avui en dia encara viuen i s??n del tot sans.

[edita] Descripci??

El ginkgo ??s un arbre dioic, caducifoli, amb el troc erecte i ramificat. T?? macroblasts i braquiblasts. La seva escor??a es de color marr?? clar a fosc i t?? fissures reticulars i rugoses, que en els arbres vells ens recorda el suro. El reconeixem a primer cop d???ull per les seves fulles flabel??lades, que prenen un color groc daurant a la tardor.

El peu femen?? t?? un port m??s rabassut i atape??t que el mascul??, fet ins??lit en el m??n de les plantes superiors, en les quals no hi ha car??cters sexuals secundaris aparents. Aquests arbres tenen un troc central, de forma piramidal els femenins, i amb una cap??ada ampla els masculins. Poden tenir de 30 a 40 metres d???al????ria (alguns esp??cimens a la Xina superen els 50m) i una circumfer??ncia de fins a 4 metres. Tenen arrels axonomorfes, molt profundes, que resisteixen el vent i el pes de la neu. Alguns ginkgos vells produeixen arrels a??ries, conegudes com txitxi. El creixement dels txitxis es molt lent, i pot durar centenars d'anys. La seva funci??, si es que en tenen, ??s desconeguda avui dia. Les tiges creixen quasi en angles rectes i s??n relativament llises amb un color que pot anar del marr?? al gris. Les fulles tenen un pec??ol llarg, s??n alternes i flabel??lades, ens recorden un ventall, tenen una nervaci?? dividida dicot??micament, com algunes falgueres cosa que representa un senyal d???arcaisme. Tenen un color verd clar intens per les dues cares, que es torna groc a la tardor.

??s una gimnosperma dioica (o sigui, les flors femenines i masculines estan en arbres diferents). Les infloresc??ncies neixen damunt dels braquiblasts. Les masculines son grogues i pengen agrupades en aments (forma d???espiga). Les flors consten d???un eix llarg amb nombrosos estams, que es disposen helico??dalment. Els grans de pol??len produeixen, una vegada germinats, dos espermatozoides pluriflagel??lats. Les infloresc??ncies femenines tenen uns peduncles llargs i es troben en grups de dos o tres a les puntes de les tiges rectes. Les flors s??n biovulades, sense periant i estan disposades a l???extrem d???un eix a la part superior de les branques. Necessiten un medi aqu??s per a la fecundaci??.

El fruit, quan madura, ens recorda una petita pruna de color groc, no apareix abans dels 30 anys de vida de l???arbre i ??s ple de reserves aliment??ries, la llavor es comestible. El fruit del ginkgo fa una fetor semblant a la mantega r??ncia (??cid but??ric, c??pric i val??ric), per aix?? nom??s s???acostuma a plantar-ne els peus masculins. No es pot considerar un veritable fruit, sin?? una llavor una mica especial ja que l???embri?? no t?? cap estadi de rep??s. El seu creixement comen??a des el moment de la fecundaci?? i continua regularment, cosa que no passa a les plantes m??s evolucionades. ??s per aix?? que no es poden guardar, ni es venen llavors de ginkgo.

[edita] Farmacologia

... AV??S M??DIC

[edita] Composici?? qu??mica

Els principis actius els trobem a les fulles. ??s pot preparar extractes fluids o secs. No es recomana preparar infusions amb les fulles directament, ja que no tenen prou concentraci?? dels principis actius. S??n els seg??ents:

• Protoantocianidines. Especialment leucoantocianidines
• Flavonoides (flavonols, flavones i biflavones) del quals en destaquem el kampferol, quercetina i isorhamnetina.
• Terpens (lactones pol??cliques principals).
• Sesquiterpens i Diterpens (ginkg??lids) A,B,C,J,M i bilob??lid. El m??s abundant ??s el ginkg??lid B.
• ??cids org??nics
• ??cids fel??nics derivats de l?????cid cin??mic
• Tanins cat??tics
• Esteroides
• Altres: ??cid ginkg??lid i bilobol.

[edita] Usos medicinals

• Neuroprotector
• Vasodilatador perif??ric i cerebral
• Protector capil??lar (augmenta la resist??ncia i disminueix la permeabilitat)
• Antiagregant plaquetari
• Di??r??tic
• Antiespasm??dic

[edita] Accions farmacol??giques

??s una planta molt afectiva sobre la microcirculaci??, tant a nivell cerebral com perif??ric.

• Sistema vascular: ??s un vasoregulador d'art??ries, venes i capil??lars. Augmenta el flux sanguini convertint l'extracte de Ginkgo en un t??nic ven??s degut als flavonoides. La vasorelaxaci?? arterial produeix major resist??ncia dels capil??lars, disminuint la hiperpermeabilitat i, per tant l'acumulaci?? de productes t??xics. Est?? indicat en cas de varius, ??lceres, afeccions vasculars de la diabetis...
• Arteriosclerosis: ??s un dels tractaments fitoterap??utics en la insufici??ncia vascular senil, arteriosclerosis i els s??mptomes que provoca, com vertigen, sorolls a l'orella, p??rdua de mem??ria i alteracions de l'equilibri. Alguns autors l'han recomanat com a tractament preventiu de l'Alzheimer, en estudis cl??nics, s'ha comprovat que milloren els s??mptomes de les funcions cognitives: mem??ria, atenci??, flu??desa mental ...
• Actua tamb?? com a antiagregant plaquetari pels gingk??lids B comportant-se com un antagonista dels PAF (factor d'activaci?? plaquetari). T?? un efecte antiasm??tic inhibint la bronconstricci??, tamb?? en casos de xoc anafil??ctic. Augmenta l'oxigenaci?? cerebral com a preventiu en emb??lies cerebrals i l'Alzheimer per l'efecte dels terpens.
• Una de les indicacions m??s revolucion??ries ??s la que redueix la quantitat de radicals lliures en l'organisme, produint una protecci?? inespec??fica dels teixits, aix?? indirectament produeix una acci?? d'antienvelliment de tipus general. Sobre el cervell actua sobre la insufici??ncia circulat??ria cerebral i senil, sobre les seq??eles d'accidents vasculars cerebrals (envessaments, emb??lies, trombosis). Sobre el sistema circulatori perif??ric actua contra els trastorns vasculars perif??rics: mala circulaci?? a les extremitats inferiors, flebitis, cames cansades, turmells unflats i tamb?? ??s ??til en hemorroides i angiopaties (patologies dels vasos).
• Per via externa, els flavonoides, poden actuar estimulant la secreci?? de les gl??ndules seb??cies, aix?? pot ser un bon tractament per a la pell seca.
• Tradicionalment s'ha utilitzat com a remei contra l'asma.

[edita] Toxicitat

No s???ha descrit.

[edita] Observacions

En cas de sobredosi es pot donar calfreds, espasmes, atonia i adin??mia. La probabilitat d???intoxicaci?? per consum d???infusions ??s molt baixa.

[edita] Refer??ncies

1. ??? Sun (1998). Ginkgo biloba. Llista Vermella d'esp??cies amena??ades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 11 May 2006. Llistat com a en perill (EN B1+2c v2.3)

[edita] Enlla??os externs i bibliografia

• Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914
• The Ginkgo Pages (angl??s)
• Gymnosperm Database (angl??s)
• Informaci?? de la University of California Museum of Paleontology (angl??s)
• Phytochemicals in ginkgo (angl??s)
• Ginkgo Museum, Weimar, Alemanya (alemany)
• Growing Ginkgoes from seed, de la Ottawa Horticultural Society (angl??s)
• Dr. Berdonces i Serra. Gran Enciclipedia de las Plantas Medicinales. Editorial Tikal.
• E. Strasburger i altres. Tratado de Bot??nica. Editorial Marin S.A,1974. ISBN 84-7102-990-1
• Hist??ria Natural dels Pa??sos Catalans. Plantes superiors (volum 6). Enciclop??dia Catalana, 1988. ISBN 84-7739-015-0.

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest ??sser viu dins el projecte Wikispecies

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Ginkgo