Giacomo Casanova
De Viquipèdia
Giacomo Casanova (Venècia, 2 d'abril de 1725 - Castell de Dux (Bohèmia), 4 de juny de 1798) va ser un escriptor i aventurer venecià que va viure i viatjar per Europa. La seva autobiografia Histoire de ma vie (Història de la meva vida) és considerada com una de les fonts més autèntiques sobre costums i normes de la vida social europea al segle XVIII.
La seva vida eròticosentimental va ser tan intensa que, dos segles després de la seva mort, el seu nom encara és en molts idiomes europeus un sinònim d'excel·lència masculina en l'art de la seducció de dones. Va conèixer reis, papes i cardenals, va tractar Voltaire, Goethe i Mozart, però solament al final de la seva vida, treballant de bibliotecari del comte de Waldstein a Bohèmia, va poder escriure les seves memòries.
Va escriure en francès, i es van publicar gràcies a Carlo Angiolini, el qual s'havia traslladat al Castell de Dux per cuidar-lo quan ja tenia 73 anys, i patia la malaltia vesicular que va causar-li la mort. El 1820 la família Angiolini va vendre el manuscrit de 4.000 pàgines de Historie de ma vie a un editor de Leipzig, Brockhaus, i entre 1822 i 1828 es va publicar la primera edició en alemany, traduïda per Wilhelm von Schütz.
El 17 de novembre de 1797 Giacomo Casanova va escriure una carta de resposta a Cecilia de Roggendorf titulada Compendi de la meva vida, en la qual fa un resum de la seva vida a petició de la destinatària. Al final Casanova diu "Aquest és l'únic compendi de la meva vida que he escrit i autoritzo que se'n faci l'ús que es vulgui. No tinc vergonya de res."
[edita] Biografia
El nom complet Giacomo Casanova va ser Giacomo Girolamo Casanova.
Casanova va néixer a Venècia el 2 d'abril del 1725. El 5 d'abril va ser batejat, a la parròquia de Sant Samuele. De petit tenia moltes hemorràgies nasals, i l'àvia materna Marsia Farussi, amb l'ajut d'una curandera de Murano el va guarir d'aquest mal a Pàdua.
A partir dels 8 anys i mig, recuperat de les hemorràgies, es posa a estudiar de valent al col·legi Legista de Pàdua i es va doctorar en lleis quan tot just tenia 16 anys, però no va estar gaire content perquè ell volia estudiar medicina.
Es va traslladar a Roma a treballar per al Cardenal Acquaviva, però poc després és acomiadat a causa de la filla del seu professor de francès.
Als 18 anys entra a la milícia i viatge a Constantinoble, dos anys més tart torna a Venècia després de deixar la milícia i es fa violinista.
Als 21 anys Matteo Giovanni Bragadin l'adopta com a fill i viatge per Italia, França, Alemanya i va a parar a Viena on coneix al Comte de Roggendorf.
Torna a Venècia on la inquisició de l'estat Venecià el tanca a la presó de l'estat anomenada "els Ploms", escapa de la presó i al cap de 15 mesos se'n va a París.
A París s'enriqueix i també empobreix, es trasllada a Holanda a buscar els seus diners però no els aconsegueix, se'n va a Sttutgart i segons diu ell mateix; " a purgar les meves desgràcies " després es trasllada a Suïssa.
Visita a Voltaire i torna a marxar, aquest cop cap a Marsella, Gènova, Florència i per últim Roma.
Es l'any 1760 i Casanova te 35 anys, A Roma el Papa Venecià Rezzonico ( ? ) el fa Cavaller de Letrán i protonotari apostòlic, després es trasllada a Nàpols on fa fortuna. Viatge a Florència on coneix a la ballarina d'òpera anomenada Maria Laura Corticelli a la que ajuda a separar-se de la seva mare.
El 1761 va al congrés d'Augsburg amb una missió del Rei de Portugal, no es celebra el congrés i es trasllada a Anglaterra.
El 1764 el van voler penjar, però es va escapar.
Es mou per Berlín i Sant Petersburg buscant la manera d'enriquir-se, però no ho troba. El 1765 a Varsòvia s'enriqueix, 9 mesos més tard la perd en un duel amb el general Branicki.
Fuig de Polònia, i se'n va a París el 1767 on una carta real (lettres de Cachet) el fa marxar cap a Espanya.
A finals del 1768 el tanquen a la torre de Sant Joan de la ciutadella de Barcelona, per ser l'amant de Nina Bergonzi què també era l'amant del Virrei, a les 6 setmanes és posat en llibertat i s'exilia d'Espanya, escapant dels sicaris de Nina Bergonzi.
A Aix-en-Provence,( França ) agafa una malaltia que quasi el mata.
El 1769 publica a Amsterdam 3 volums en defensa del govern Venecià, per guanyar-se als inquisidors de l'Estat perquè el tornin a deixar entrar a Venècia.
El 1770 l'ambaixador d'Anglaterra a la Cort de Torí l'envia a Livorno amb una recomanació.
Casanova vol anar a Constantinoble amb la flota russa però l'almirall Orlov no el deixa i se'n va a Roma on és pontífex el Papa Climent XIV.
Un amor el fa sortir de Roma i anar a Nàpols. Un altre amor el fa fugir de Nàpols i tornar a Roma.
Te un nou conflicte amb espasses de per mig amb el comte Medini, tot seguit disposa dels suficients diners per tornar a Florència, on el 25 de desembre l'arxiduc Leopold l'exilia dels seus Estats.
El 14 de Setembre del 1774, aconsegueix entrar altre cop a Venècia, després de 19 anys de no poder-ho fer.
El 1783 Casanova torna a marxar de Venècia, té 58 anys, però aquest cop voluntàriament, Tot i així el motiu de la seva marxa és que el 1782 pública un opucle titulat " Ne Amori, ne Donne, Ovvero la Stalla Ripulita " on se'n reia i ridiculitzava a tots els patricis Venecians i obsessivament al senador Carlo Grimani.
Va a París amb la intenció d'establir-se definitivament, Francesco Casanova el seu germà petit, viu allà però els problemes i interessos del germà l'hi fan perdre de vista els seus, llavors Giacomo separa a Francesco de la seva dona i el porta a Viena on el Princep Kaunitz li dóna feina.
Giacomo Casanova entra al servei del senyor Foscarini, ambaixador de Venècia a Viena, com escrivent dels seus despatxos, dos anys més tard Foscarini mor de gota.
Vol anar a Berlín per obtenir una plaça a l'acadèmia però a mig camí el comte de Waldstein l'atura i el condueix a Bohèmia.
El 1785 al Castell de Dux, (Bohèmia) Casanova té una feina com a bibliotecari del propietari del castell, el comte Joseph Carl Emmanuel de Waldstein i allà va morir.
