Francesc Savalls i Massot
De Viquipèdia
Francesc Savalls i Massot (La Pera, 1817 - Niça, 1886) fou un militar carlí empordanès.
Taula de continguts |
[edita] Orígens i Primera Guerra Carlina
Savalls era el fill cabaler d'una família de propietaris rurals empordanesos i participà en la Primera Guerra Carlina amb 17 anys arribant al grau de capità.
[edita] La Guerra dels Matiners i la Guerra a Itàlia
El 1840 es va exiliar a França, d'on va tornar el 1842 per a unir-se a una partida, considerada de bandolers, no militar, perquè la guerra s'havia acabat el 1840 i per aquests fets fou jutjat i condemnat en absència.
Participa en la guerra dels matiners o segona guerra carlina (1846-1849). Després de la derrota es va instal·lar a Niça (aleshores al regne de Savoia) i es va allistar a l'exèrcit de Mòdena i després al dels Estats Pontificis, lluitant al bàndol papal i conservador contra els exèrcits italians que pretenien la unificació d'Itàlia i que representaven, com els isabelins a Espanya, una ideologia liberal.
[edita] La Tercera Guerra Carlina
Durant la Tercera guerra carlina va tenir una frenètica activitat al front d'una partida, convertint-se en una figura llegendària per les altres partides carlines catalanes. Aconseguí foragitar el seu superior Josep Estartús i Aiguabella, i s'enfrontà a l'infant Alfons Carles, representant a Catalunya i germà del pretendent Carles VII, que el va dur davant d'un consell de guerra a Navarra, acusat, entre d'altres càrrecs d'haver afusellat 60 voluntaris liberals capturats en la presa de Berga que havien rebut garanties de l'infant Alfons-Carles, de negar-se a dur la seva tropa fora de les comarques gironines i d'haver-se apropiat d'una forta suma del botí de la batalla d'Alpens, però Savalls en va sortir ben parat i va aconseguir mantenir-se en el seu lloc.
Savalls fou l'home de confiança dels propietaris rurals de les comarques gironines, suport del carlisme, i suplí la seva indisciplina amb la seva intel·ligència. El 1874 era mariscal de camp i fou confirmat, en la reorganització carlina d'aquell any, com a cap de la Divisió Girona-Barcelona a les ordres de Rafael Tristany i Parera; quan aquest fou substituït per Antonio Lizárraga (desembre del 1874), Savalls exercí, de fet, el comandament de l'exèrcit carlí de Catalunya.
El seu historial militar en la Tercera Guerra Carlina és dens:
- acció de Vidrà (juliol del 1872)
- victòria de Mata i Borgonyà
- preses de Ripoll i Berga (març del 1873)
- atac fracassat a Puigcerdà (abril del 1873)
- foc d'Alpens (juliol del 1873 —acció en la qual fou derrotat i mort el brigadier Cabrinetty)
- incendi de Tortellà i combat d'Argelaguer (agost) —dirigit per Huguet i que ha estat descrit per Marià Vayreda, que hi participà
- presa d'Olot el 1874
- presa de Castelló d'Empúries a la batalla coneguda com el foc de Castelló el 1874
- l'expedició victoriosa per la Selva i el Baix Empordà (primavera del 1874)
- assalt fracassat a Puigcerdà (agost del 1874)
- foc de Prats de Lluçanès (setembre del 1874)
- intent frustrat de recuperar Vic (octubre del 1874)
- derrota de la columna Moya a Castelló d'Empúries
- pel març del 1875, pèrdua d'Olot davant l'escomesa de Martínez de Campos, després de la qual tingué lloc l'entrevista a l'hostal de la Corda.
El 1875 Carles VII el va anomenar capità general de Catalunya. Pel juliol del 1875 Savalls fracassà novament en un atac a Puigcerdà, i a l'agost participà en les operacions infructuoses de socors a la Seu d'Urgell assetjada. Savalls fou destituït i es retirà a Camprodon, i d'allí a França. L'octubre del 1875 va marxar definitivament a Niça, on féu de comerciant de vins i hi va morir el 1886. Abans es sotmeté a un consell de guerra, que l'absolgué del delicte de traïció que hom li havia imputat.
[edita] Referències
- Francesc Savalls Capítol del programa En guàrdia num. 173 de Catalunya Ràdio, del 9-9-2007
