Francesc Savalls i Massot
De Viquip??dia
Francesc Savalls i Massot (La Pera, 1817 - Ni??a, 1886) fou un militar carl?? empordan??s.
Taula de continguts |
[edita] Or??gens i Primera Guerra Carlina
Savalls era el fill cabaler d'una fam??lia de propietaris rurals empordanesos i particip?? en la Primera Guerra Carlina amb 17 anys arribant al grau de capit??.
[edita] La Guerra dels Matiners i la Guerra a It??lia
El 1840 es va exiliar a Fran??a, d'on va tornar el 1842 per a unir-se a una partida, considerada de bandolers, no militar, perqu?? la guerra s'havia acabat el 1840 i per aquests fets fou jutjat i condemnat en abs??ncia.
Participa en la guerra dels matiners o segona guerra carlina (1846-1849). Despr??s de la derrota es va instal??lar a Ni??a (aleshores al regne de Savoia) i es va allistar a l'ex??rcit de M??dena i despr??s al dels Estats Pontificis, lluitant al b??ndol papal i conservador contra els ex??rcits italians que pretenien la unificaci?? d'It??lia i que representaven, com els isabelins a Espanya, una ideologia liberal.
[edita] La Tercera Guerra Carlina
Durant la Tercera guerra carlina va tenir una fren??tica activitat al front d'una partida, convertint-se en una figura llegend??ria per les altres partides carlines catalanes. Aconsegu?? foragitar el seu superior Josep Estart??s i Aiguabella, i s'enfront?? a l'infant Alfons Carles, representant a Catalunya i germ?? del pretendent Carles VII, que el va dur davant d'un consell de guerra a Navarra, acusat, entre d'altres c??rrecs d'haver afusellat 60 voluntaris liberals capturats en la presa de Berga que havien rebut garanties de l'infant Alfons-Carles, de negar-se a dur la seva tropa fora de les comarques gironines i d'haver-se apropiat d'una forta suma del bot?? de la batalla d'Alpens, per?? Savalls en va sortir ben parat i va aconseguir mantenir-se en el seu lloc.
Savalls fou l'home de confian??a dels propietaris rurals de les comarques gironines, suport del carlisme, i supl?? la seva indisciplina amb la seva intel??lig??ncia. El 1874 era mariscal de camp i fou confirmat, en la reorganitzaci?? carlina d'aquell any, com a cap de la Divisi?? Girona-Barcelona a les ordres de Rafael Tristany i Parera; quan aquest fou substitu??t per Antonio Liz??rraga (desembre del 1874), Savalls exerc??, de fet, el comandament de l'ex??rcit carl?? de Catalunya.
El seu historial militar en la Tercera Guerra Carlina ??s dens:
- acci?? de Vidr?? (juliol del 1872)
- vict??ria de Mata i Borgony??
- preses de Ripoll i Berga (mar?? del 1873)
- atac fracassat a Puigcerd?? (abril del 1873)
- foc d'Alpens (juliol del 1873 ???acci?? en la qual fou derrotat i mort el brigadier Cabrinetty)
- incendi de Tortell?? i combat d'Argelaguer (agost) ???dirigit per Huguet i que ha estat descrit per Mari?? Vayreda, que hi particip??
- presa d'Olot el 1874
- presa de Castell?? d'Emp??ries a la batalla coneguda com el foc de Castell?? el 1874
- l'expedici?? victoriosa per la Selva i el Baix Empord?? (primavera del 1874)
- assalt fracassat a Puigcerd?? (agost del 1874)
- foc de Prats de Llu??an??s (setembre del 1874)
- intent frustrat de recuperar Vic (octubre del 1874)
- derrota de la columna Moya a Castell?? d'Emp??ries
- pel mar?? del 1875, p??rdua d'Olot davant l'escomesa de Mart??nez de Campos, despr??s de la qual tingu?? lloc l'entrevista a l'hostal de la Corda.
El 1875 Carles VII el va anomenar capit?? general de Catalunya. Pel juliol del 1875 Savalls fracass?? novament en un atac a Puigcerd??, i a l'agost particip?? en les operacions infructuoses de socors a la Seu d'Urgell assetjada. Savalls fou destitu??t i es retir?? a Camprodon, i d'all?? a Fran??a. L'octubre del 1875 va marxar definitivament a Ni??a, on f??u de comerciant de vins i hi va morir el 1886. Abans es sotmet?? a un consell de guerra, que l'absolgu?? del delicte de tra??ci?? que hom li havia imputat.
[edita] Refer??ncies
- Francesc Savalls Cap??tol del programa En gu??rdia num. 173 de Catalunya R??dio, del 9-9-2007
