Foc de Castelló

De Viquipèdia

El foc de Castelló fou una batalla ocorreguda prop de Castelló d'Empúries, la nit del 3 de novembre de 1874, que va enfrontar els carlins de Francesc Savalls i els liberals del brigadier Moya, que defensava la població, en el decurs de la Tercera Guerra Carlina.

Les tropes de Francesc Savalls van atacar per sorpresa als liberals del brigadier Moya que defensaven Castelló. Savalls fingí una retirada i el seu adversari va caure en el parany; això va permetre la victòria dels carlistes. Savalls fou felicitat pel bisbe Caixal i pel pretendent Carles VII i féu entrar els seus soldats a Olot coronats de llorer.

La meitat de la població va quedar arruïnada i cremada. La documentació de l'època ens parla de la mort de molts veïns, la destrucció de diverses cases i altres destruccions, malgrat que la població no es va mostrar mai partidària de cap dels dos bàndols.

Actualment es conserva la Torre Carlina, una de les quatre que protegien l'entrada de la vila, construïda pel regiment Toledo que estava destinat a la població amb l'objectiu de fortificar-la.

Antoni Agramont, en la seva sardana més popular, El foc de Castelló, hi fa intervenir trets de trabuc per fer més real l'evocació de la gesta.

Des de l'any 2006, se celebra una festa a Castelló que té com a protagonista la recreació teatral i històrica de la batalla.