Rafael Tristany i Parera
De Viquip??dia
Rafael Tristany i Parera (Ard??vol, Solson??s, 1814 - Lorda, Gascunya 1899), comte d'Aviny??, fou un dels principals cabdills carlins a Catalunya en la Segona Guerra Carlina i Cap de l'Ex??rcit carl?? del Principat en la Tercera Guerra Carlina.
Nebot de Benet Tristany, amb dinou anys s'incorpor?? als rengles carlins. Durant la Primera Guerra Carlina particip?? en un gran nombre de combats, com els del Bruc, Calaf, Tona, l'assalt a Solsona i d'altres i assol?? el grau de tinent coronel. Fou ferit al combat de Biosca (abril del 1840) i, acabada la guerra, rest?? amagat.
Lluit?? novament a la Segona Guerra Carlina i arrib?? a comandar una brigada de 3000 homes, amb el grau de brigadier (1849); prengu?? Berga i Sallent, f??u presonera la guarnici?? d'Igualada, rend?? el fort de Prades i a Aviny??, juntament amb Cabrera, derrot?? i f??u presoner el brigadier Manzano i 700 isabelins (novembre del 1848); entr?? per sorpresa a Cardona i lliur?? el combat de Pin??s. Per??, perduda la guerra, hagu?? d'exiliar-se a Fran??a (maig del 1849).
Al juliol del 1855 entr?? novament a Catalunya i s'hi mantingu?? prop d'un any amb un escamot de 200 homes. El 1861 ofer?? els seus serveis a Francesc II de N??pols, a favor del qual lluit??; caigu?? presoner i fou deportat a Fran??a.
Al maig del 1872 torn?? a entrar al Principat, en esclatar la Tercera Guerra Carlina, i fou comandant general de Catalunya. Venc?? en diversos combats, oblig?? les guarnicions de Sant Feliu de Pallerols, Sant Hilari Sacalm, Taradell i Salelles a rendir-se; derrot?? els voluntaris de la llibertat a la Llacuna i desf??u a Sana??ja una columna de la gu??rdia civil. Quan l'infant Alfons Carles de Borb?? prengu?? el comandament general de Catalunya (1873), fou nomenat comandant general de les prov??ncies de Lleida i Tarragona i obtingu?? vict??ries a la Pobla de Segur, Gerri de la Sal, on obtingu?? la rendici?? de la guarnici?? i altre cop a Sana??ja, on f??u presoner un esquadr?? de llancers de Calatrava i m??s de cent voluntaris. Particip?? en l'assalt i la presa d'Igualada, a la vict??ria de Casserres i derrot?? el coronel Maturana ???que mor?? en el combat??? i f??u 300 presoners. El 1874 assalt?? Vic, prengu?? Manresa i el Vendrell, i quan Alfons de Borb?? pass?? al centre, esdevingu?? cap dels carlins de Catalunya, amb 12000 infants i 500 cavalls. Al mar?? del 1875 pass?? al nord de la Pen??nsula com a cap de la casa militar del pretendent Carles de Borb?? i Austria-Este i assist?? al setge de Getaria. Fou nomenat capit?? general de Catalunya (1875) en un darrer intent de reviscolar-hi la causa carlina, per?? la guerra ja era perduda. Poc despr??s pass?? a Lorda, on s'establ??.
Mor?? a Lorda el 1899 i les seves restes foren traslladades a Ard??vol el 1913. Com a militar, es disting?? pel seu humanitarisme. Heret?? del seu pare, Joan Tristany, el t??tol de bar?? d'Altet; Carles Llu??s de Borb?? li atorg?? el de comte d'Aviny??, i Carles Maria dels Dolors de Borb?? el de marqu??s de Casa Tristany.
