Benet Tristany
De Viquip??dia
Benet Tristany (Ard??vol, Solson??s, 1794 - Solsona, 17 de maig de 1847) fou un sacerdot i mariscal de camp carl??.
Benet Tristany, cap carl??, descendia d'una fam??lia pagesa, la pairalia de la qual era can Tristany, a Ard??vol. Fou conegut com a moss??n Tristany, perqu?? era prevere ???havia estudiat a Solsona??? i fou canonge de la col??legiata de Guissona, primerament, i m??s tard de la catedral de Girona (1826). Fou oncle del tamb?? dirigent carl??, Rafael Tristany i Parera, que lluit?? en les tres guerres civils del segle XIX i arrib?? al grau de Cap de l'ex??rcit carl?? en la tercera.
Durant el Trienni Constitucional havia actuat al capdavant d'una partida reialista, amb la qual havia ocupat Solsona el 17 de maig de 1822. En esclatar la Primera guerra carlina l'any 1833, es declar?? partidari de Carles Maria Isidre de Borb?? i al???? una partida que el 1836 era de 1500 homes i era una de les m??s actives de Catalunya. Derrot?? la legi?? belga al Bruc (mar?? del 1836) i a la columna Oliver a la Panadella (febrer del 1837), amb la captura de m??s de 700 homes.
El 1837 assetj?? Solsona durant 10 dies, prenent-la el 22 d'abril. La ciutat es convert?? en la capital del carlisme catal?? fins que la Junta pass?? a Berga el mes de juliol del 1837. Les tropes isabelines del general Ramon de Meer no pogueren prendre la ciutat fins gaireb?? un any m??s tard.
Mentre l'Expedici?? Reial entrava al Principat en la primavera del 1837, Tristany, al capdavant de 3500 infants i 100 cavalls, f??u una incursi?? pel Baix Llobregat; poc despr??s fou ascendit al grau de mariscal de camp i pel setembre fou nomenat segon cap carl?? de Catalunya, a les ordres del capit?? general Antonio de Urbiztondo, i tot seguit dirig?? una incursi?? per l'Empord?? que Pirala ha qualificat de vand??lica. En ??sser destitu??t Urbiztondo, Tristany deix?? el comandament directe de tropes. Estigu?? agregat al quarter general del pretendent (1838); torn?? a Catalunya (cap a la fi del 1839) i pass?? al Maestrat, on s'un?? a Cabrera i quan aquest pass?? a Fran??a intent?? en debades de prolongar la guerra. Finalment, marx?? a l'exili.
El 1846 torn?? de l'exili, apleg?? gent i reprengu?? la lluita. El seu aixecament a Solsona el setembre de 1846 al capdavant de 300 homes va marcar l'inici de la Segona Guerra Carlina. En febrer de 1847 va entrar a Cervera per fer-se amb fons i munici??. Ocup?? Guissona, Vicfred i Calaf i par?? una emboscada al coronel Manzano dins Terrassa. Va ser derrotat per Baixeras a Santpedor i a S??ria i, perseguit, fou fet presoner prop de Llanera de Solson??s i afusellat al firal de Solsona, d'esquenes, amb els seus companys de revolta: moss??n Josep Rossell d'??ger i Valeri Roca de l'Arany??, gendre i ajudant de camp del Ros d'Eroles, l'endem?? de la seva mort al mateix lloc.
