Benet Tristany
De Viquipèdia
Benet Tristany (Ardèvol, Solsonès, 1794 - Solsona, 17 de maig de 1847) fou un sacerdot i mariscal de camp carlí.
Benet Tristany, cap carlí, descendia d'una família pagesa, la pairalia de la qual era can Tristany, a Ardèvol. Fou conegut com a mossèn Tristany, perquè era prevere —havia estudiat a Solsona— i fou canonge de la col·legiata de Guissona, primerament, i més tard de la catedral de Girona (1826). Fou oncle del també dirigent carlí, Rafael Tristany i Parera, que lluità en les tres guerres civils del segle XIX i arribà al grau de Cap de l'exèrcit carlí en la tercera.
Durant el Trienni Constitucional havia actuat al capdavant d'una partida reialista, amb la qual havia ocupat Solsona el 17 de maig de 1822. En esclatar la Primera guerra carlina l'any 1833, es declarà partidari de Carles Maria Isidre de Borbó i alçà una partida que el 1836 era de 1500 homes i era una de les més actives de Catalunya. Derrotà la legió belga al Bruc (març del 1836) i a la columna Oliver a la Panadella (febrer del 1837), amb la captura de més de 700 homes.
El 1837 assetjà Solsona durant 10 dies, prenent-la el 22 d'abril. La ciutat es convertí en la capital del carlisme català fins que la Junta passà a Berga el mes de juliol del 1837. Les tropes isabelines del general Ramon de Meer no pogueren prendre la ciutat fins gairebé un any més tard.
Mentre l'Expedició Reial entrava al Principat en la primavera del 1837, Tristany, al capdavant de 3500 infants i 100 cavalls, féu una incursió pel Baix Llobregat; poc després fou ascendit al grau de mariscal de camp i pel setembre fou nomenat segon cap carlí de Catalunya, a les ordres del capità general Antonio de Urbiztondo, i tot seguit dirigí una incursió per l'Empordà que Pirala ha qualificat de vandàlica. En ésser destituït Urbiztondo, Tristany deixà el comandament directe de tropes. Estigué agregat al quarter general del pretendent (1838); tornà a Catalunya (cap a la fi del 1839) i passà al Maestrat, on s'uní a Cabrera i quan aquest passà a França intentà en debades de prolongar la guerra. Finalment, marxà a l'exili.
El 1846 tornà de l'exili, aplegà gent i reprengué la lluita. El seu aixecament a Solsona el setembre de 1846 al capdavant de 300 homes va marcar l'inici de la Segona Guerra Carlina. En febrer de 1847 va entrar a Cervera per fer-se amb fons i munició. Ocupà Guissona, Vicfred i Calaf i parà una emboscada al coronel Manzano dins Terrassa. Va ser derrotat per Baixeras a Santpedor i a Súria i, perseguit, fou fet presoner prop de Llanera de Solsonès i afusellat al firal de Solsona, d'esquenes, amb els seus companys de revolta: mossèn Josep Rossell d'Àger i Valeri Roca de l'Aranyò, gendre i ajudant de camp del Ros d'Eroles, l'endemà de la seva mort al mateix lloc.
