Els dotze treballs d'H??racles
De Viquip??dia
Els dotze treballs d'Heracles foren la penit??ncia que hagu?? de pagar l'heroi per ser perdonat per l'assassinat dels seus fills en un atac de bogeria induit per la deessa Hera. Heracles va haver de posar-se sota les ordres del rei Euristeu de Micenes, el qual li va ordenar tasques aparentment impossibles d'assolir.
Diverses lectures metaf??riques s'han fet dels treballs, assumint que es basen en una recopliaci?? de diferents llegendes i mites antics. Es podria relacionar cada tasca amb una etapa de la vida o amb un signe del zod??ac, entre altres. La majoria de treballs es localitzen al voltant de l'Arc??dia grega, si b?? les dades sobre la geografia no s??n exactes i compten com a reals llocs m??tics.
A banda de les nombroses al??lusions liter??ries i art??stiques, els treballs han esdevingut un tema central en la cultura popular. Aix??, apareixen a Les 12 proves d'Ast??rix, als c??mics dels superherois de la Marvel, per exemple.
[edita] El lle?? de Nemea
La primera de les tasques d'Heracles consist?? en matar un lle?? monstru??s que aterria la poblaci?? de Nemea. La seva pell era tan gruixuda que era impossible ferir-lo amb cap arma. Quan Heracles s'adon?? d'aix??, deix?? de banda la seva espasa i mat?? el lle?? amb la for??a dels seus bra??os, ofegant-lo. Heracles havia d'escorxar el lle?? i portar la pell a Euristeu, per?? era impossible de fer-ho perqu?? cap ganivet ni arma de cap tipus podia penetrar la pell del lle??. La soluci?? se la present?? la deessa Atena, que se li aparegu?? i li explic?? que la pell del lle?? nom??s podia ser travessada per les seves pr??pies urpes. D'aquesta manera Heracles escorx?? el lle?? i port?? la seva pell sempre al damunt, com a armadura.
Aquest treball ??s una prova de la for??a sobrehumana que caracteritza l'heroi per?? tamb?? de l'ast??cia, virtut molt preuada pels grecs, com prova el seu m??s fam??s heroi: Odisseu. Tamb?? demostra la cont??nua relaci?? entre d??us i mortals a l'??pica antiga, ja que ??s Atena qui d??na el consell clau (i no gratu??tament ella ??s la deessa de la saviesa).
[edita] L'Hidra de Lerna
_02.jpg/220px-Mosaico_Trabajos_H??rcules_(M.A.N._Madrid)_02.jpg)
L'Hidra era un monstre que vivia a una zona pantanosa anomenada Lerna. Tenia caps horrorosos en forma de serps, amb dents esmolades com a dagues. La impossibilitat de v??ncer l'hidra es basava en el fet que els caps no es podien tallar, perqu?? si es feia de la ferida en sortien dos caps m??s, igual d'horrorosos que l'anterior. Heracles comen??a per tallar els caps de la hidra a cops d'espasa, protegit en tot moment per la pell impenetrable del lle?? de Nemea. Arrib?? un moment, emper??, que s'adon?? que no avan??ava en la tasca. L'hidra es feia cada cop m??s poderosa, ja que tenia una multitud de caps que havien sorgit de les ferides. Finalment deman?? al seu nebot Iolau que l'ajud??s portant una torxa encesa. A mesura que Heracles anava tallat caps, Iolao anava cremant les ferides que deixaven. Aix?? cauteritzades, les ferides no podien originar nous caps i finalment la hidra mor??. Despr??s l'heroi suc?? les puntes de les seves fletxes amb la fel verinosa de l'hidra i d'aquesta manera les va fer m??s destructives.
De nou apareixen els elements de l'ajuda externa i de l'ast??cia per v??ncer un enemic. Aquest enemic ??s un altre monstre; l'heroi ha de derrotar ??ssers fant??stics i no persones de carn i ??ssos com podria fer un soldat qualsevol. Apareix tamb?? un element que data de recopilacions tardanes dels mites, i ??s l'??s dels fruits d'una tasca anterior en posteriors aventures (aqu?? es protegeix amb la capa del lle??). Al cos verin??s de l'Hidra morta, H??racles suc?? les fletxes que l'ajudarien en altres hist??ries, com en la lluita contra el centaure Nessus.
[edita] La daina de Cerinea
La daina de pe??lles de bronze de Cerinea era l'animal m??s r??pid conegut, havent escapat fins i tot dels intents de la deessa ??rtemis per lligar-la al seu carro. El tercer treball d'Heracles consistia en atrapar-la i portar-la viva a Micenes. Heracles va haver de perseguir la daina durant dies i dies fins que a l'??ltim l'animal es va aturar un moment a beure aigua. Llavors Heracles la va ferir en un tend?? amb una fletxa i la va poder capturar.
Sembla que aquest treball sorgeix d'una llegenda n??rdica, on abunden els c??rvols que no es poden ferir ni atrapar per ser m??gics. Interv?? el factor de la velocitat i no la for??a, com els monstres anteriors.
[edita] El porc senglar d'Erimant
El porc senglar d'Erimant era un b??stia que arrasava amb els camps circumdants i tenia aterrida la poblaci??. El quart treball d'Heracles era capturar-lo. Per aix?? deman?? consell al seu amic el centaure Quir??, qui li recoman?? que intent??s capturar-lo enmig de la neu. Aix?? ho va fer i, despr??s de lluitar ??rduament amb l'animal aconsegu?? encadenar-lo i portar-lo a Micenes. El rei Euristeu es va espantar tant en veure la b??stia que s'amag?? al soterrani del palau, en una gerra de vi.
[edita] Els estables del rei ??ugies
??ugies, rei de l'??lide, tenia els ramats m??s nombrosos i f??rtils del m??n. Tamb?? era conegut per no haver netejat mai els seus estables, de manera que la pudor s'estenia per tot el Pelopon??s i s'hi feia la vida gaireb?? insuportable. La cinquena tasca d'Heracles era la de netejar els estables del rei ??ugies en un sol dia. Per fer-ho enderroc?? dues de les quatre parets dels estables i desvi?? del seu curs els rius propers Alfeu i Peneu. Les aig??es s'emportaren els fems cap al mar i els estables i els seus voltants quedaren nets.
L'heroi aqu?? demostra un cop m??s el seu car??cter civilitzador, ja que neteja (higiene) i aprofita la natura (tecnologia). Tamb?? hi ha un paral??lelisme entre la hist??ria i la religi?? grega: els homes acumulen faltes (brut??cia de l'estable) fins que la civilitzaci?? (l'heroi) les elimina; per aix?? al final de l'any predomina la foscor fins que amb l'arribada d'aquari (l'aigua) torna la llum al calendari.
[edita] Els ocells del llac Est??mfal
_06.jpg/160px-Mosaico_Trabajos_H??rcules_(M.A.N._Madrid)_06.jpg)
Els ocells del llac Est??mfal eren monstres terror??fics amb urpes, becs i ales de bronze. Atacaven a les persones i els ramats per menjar-se'ls, a m??s de matar amb les plomes de bronze que els queien de les ales a gran al??ada. La sisena tasca d'Heracles va ser expulsar-los ben lluny. El primer que calia era dispersar-los perqu?? no ataquessin en eixam. Per ajudar Heracles, Atena li don?? un parell de platerets de bronze que l'heroi f??u entrexocar amb tanta for??a que el soroll espant?? els ocells. Un cop dispersos a cel obert, Heracles els abat?? amb les seves fletxes enverinades. Alguns van aconseguir escapar i fugiren a la illa d'Ares al mar Negre, on foren trobats m??s tard pels Argonautes en el seu viatge.
Amb els ocells, Heracles ha ven??ut monstres de tots els elements: terra (com el lle??), aigua (l'hidra) i aire (aquest treball). ??s, per tant, un heroi global, capa?? de guanyar en totes les circumst??ncies.
[edita] El bou de Creta
El bou de Creta fou un c??stig que Zeus envi?? al rei Minos per no complir una promesa de sacrifici que aquest li havia fet. Zeus f??u que l'esposa del rei Minos, Pas??fae, s'enamor??s del bou i s'aparell??s amb ell, engendrant aix?? el monstre Minotaure. Pel que fa al bou, corria salvatge per la illa, envestint i matant a qui es creuava pel seu cam?? i ning?? no gosava matar-lo. Heracles, gr??cies a la seva for??a prodigiosa, aconsegu?? capturar el bou i portar-lo a Micenes, on finalment fou sacrificat.
[edita] Les eugues menjadores d'homes del rei Diomedes
El rei Diomedes tenia als seus estables unes eugues que menjaven persones. El rei escollia alguns dels seus hostes cada nit i els donava per menjar a les seves eugues. Heracles es dirig?? cap a Tr??cia amb alguns voluntaris i venc?? el petit ex??rcit de Diomedes que guardava la casa. Despr??s captur?? el rei i el llan???? en vida a les seves eugues, que el devoraren. Despr??s d'aix??, es tornaren manses i les pogu?? enganxar al carro de Diomedes per portar-les a Micenes.
[edita] El cinyell de les amazones
Les amazones eren dones guerreres que vivien de la ca??a i de la guerra. A vegades se les representa sense un dels pits, que s'haurien amputat per poder tensar b?? l'arc. El nov?? treball consistia a aconseguir el cinyell de la seva reina, Hip??lita, per demanda de la filla d'Eursiteu, Admet. Quan Heracles arrib?? a la terra de les amazones, Hip??lita el vei?? i s'enamor?? de la seva for??a. Li ofer?? el seu cinyell com a penyora d'amor. La tasca podria haver reeixit f??cilment si no hagu??s estat per Hera, que va estendre el rumor entre les amazones que Heracles i els seus companys tenien com a objectiu segrestar la reina Hip??lita i endur-se-la. Les amazones atacaren els grecs, per?? foren ven??udes i Heracles aconsegu?? escapar amb el cinyell.
[edita] Els ramats de Geri??
El des?? treball d'Heracles era el de robar els ramats del gegant Geri??, monstre amb la forma de tres homes units per la cintura i de for??a llegend??ria Geri?? vivia a l'illa de Er??tia, a l'oest del Mediterrani. Per arribar-hi va haver de creuar el desert i, agobiat per la calor, dispar?? una fletxa a H??lios, d??u del sol: H??lios li deman?? que el deix??s en pau i Heracles a canvi li deman?? la copa m??gica que feia servir el d??u per viatjar d'est a oest cada dia. El d??u aix?? ho va fer, de manera que Heracles pogu?? arribar a Er??tia sense m??s contratemps. Pel cam??, constru?? dues columnes a l'actual estret de Gibraltar per commemorar el seu pas. Heracles mat?? llavors el gos Ortro, guarda dels ramats i germ?? de C??rber, i el pastor Euriti??. Un cop arrib?? a Geri?? el mat?? tamb?? esguerrant el seu cos en tres parts. Reun?? els ramats i amb penes i treballs aconsegu?? arribar a Micenes, on Euristeu els sacrific?? en honor a Hera.
[edita] Les pomes de les Hesp??rides
_11.jpg/180px-Mosaico_Trabajos_H??rcules_(M.A.N._Madrid)_11.jpg)
L'onz?? treball d'Heracles consistia a obtenir les pomes d'or de l'arbre que creixia al jard?? de les Hesp??rides. Aquest arbre havia estat un regal de noces de la Mare Terra a Hera per la seva boda amb Zeus i estava custodiat per les nimfes Hesp??rides, filles del tit?? Atlant. Atlant havia estat castigat pels d??us a suportar sobre les seves espatlles la volta celeste per tota l'eternitat. Quan Heracles arrib?? al jard??, Atlant li promet?? conv??ncer les seves filles de donar-li algunes pomes a canvi que Heracles aguant??s el cel durant una estona. Quan Atlant va tornar propos?? a Heracles d'anar ell mateix a portar les pomes a Euristeu. Heracles sospit?? de les intencions del tit?? i hi estigu?? d'acord, demanant-li per?? que aguant??s el cel un moment mentre ell es posava en una posici?? m??s c??moda que no li fes mal al coll. Atlant hi estigu?? d'acord i, quan tingu?? un altre cop el cel sobre les espatlles, Heracles recoll?? les pomes i deix?? Atlant enrere amb la seva c??rrega.
Aquest mite t?? una estreta relaci?? amb el Jard?? de l'Ed??n de la B??blia i les pomes que suposen l'expulsi?? dels homes del Parad??s, tal i com s'explica al G??nesi.
[edita] El gos C??rber
El darrer treball d'Heracles era tamb?? el m??s dif??cil. Consistia a treure el gos C??rber dels inferns. Aquest gos era un monstre de tres caps amb cua de serp que s'encarregava de vigilar que els morts no escapessin de l'Hades. El primer obstacle en aquesta tasca era que ning?? no sabia on es trobava l'entrada a l'Hades. Per sort, Heracles trob?? el malaurat Orfeu , que tornava de la seva expedici?? a l'infern per rescatar Eur??dice. Ell li explic?? com anar-hi. Un cop arrib?? al riu Est??gia, el que delimitava l'Hades, el barquer Caront tingu?? tanta por de la for??a i l'aspecte ferotge d'Heracles, que el pass?? amb la seva barca a l'altra riba sense protestar. Un cop al t??rtar, trob?? l'heroi Teseu sotm??s a suplici per un antic intent de raptar Pers??fone, esposa d'Hades, i el rescat??. Heracles deman?? a Hades, d??u dels inferns, que li deix??s endur-se C??rber. Ell acced?? amb la condici?? que fos capa?? de capturar-lo sense armes. Aix?? Heracles, nom??s amb la for??a del seus bra??os, aconsegu?? retenir l'animal i el port?? a Micenes, per tornar-lo a l'Hades poc despr??s.
Aquest treball simbolitza el triomf de la mort, ja que C??rber ??s el guardi?? de l'infram??n, on van a parar les ??nimes dels que han mort. Significativament, no hi ha un lloc on estigui la tomba d'H??racles.
|
