Els dotze treballs d'Hèracles
De Viquipèdia
Els dotze treballs d'Heracles foren la penitència que hagué de pagar l'heroi per ser perdonat per l'assassinat dels seus fills en un atac de bogeria induit per la deessa Hera. Heracles va haver de posar-se sota les ordres del rei Euristeu de Micenes, el qual li va ordenar tasques aparentment impossibles d'assolir.
Diverses lectures metafòriques s'han fet dels treballs, assumint que es basen en una recopliació de diferents llegendes i mites antics. Es podria relacionar cada tasca amb una etapa de la vida o amb un signe del zodíac, entre altres. La majoria de treballs es localitzen al voltant de l'Arcàdia grega, si bé les dades sobre la geografia no són exactes i compten com a reals llocs mítics.
A banda de les nombroses al·lusions literàries i artístiques, els treballs han esdevingut un tema central en la cultura popular. Així, apareixen a Les 12 proves d'Astèrix, als còmics dels superherois de la Marvel, per exemple.
[edita] El lleó de Nemea
La primera de les tasques d'Heracles consistí en matar un lleó monstruós que aterria la població de Nemea. La seva pell era tan gruixuda que era impossible ferir-lo amb cap arma. Quan Heracles s'adonà d'això, deixà de banda la seva espasa i matà el lleó amb la força dels seus braços, ofegant-lo. Heracles havia d'escorxar el lleó i portar la pell a Euristeu, però era impossible de fer-ho perquè cap ganivet ni arma de cap tipus podia penetrar la pell del lleó. La solució se la presentà la deessa Atena, que se li aparegué i li explicà que la pell del lleó només podia ser travessada per les seves pròpies urpes. D'aquesta manera Heracles escorxà el lleó i portà la seva pell sempre al damunt, com a armadura.
Aquest treball és una prova de la força sobrehumana que caracteritza l'heroi però també de l'astúcia, virtut molt preuada pels grecs, com prova el seu més famós heroi: Odisseu. També demostra la contínua relació entre déus i mortals a l'èpica antiga, ja que és Atena qui dóna el consell clau (i no gratuïtament ella és la deessa de la saviesa).
[edita] L'Hidra de Lerna
_02.jpg/220px-Mosaico_Trabajos_Hércules_(M.A.N._Madrid)_02.jpg)
L'Hidra era un monstre que vivia a una zona pantanosa anomenada Lerna. Tenia caps horrorosos en forma de serps, amb dents esmolades com a dagues. La impossibilitat de vèncer l'hidra es basava en el fet que els caps no es podien tallar, perquè si es feia de la ferida en sortien dos caps més, igual d'horrorosos que l'anterior. Heracles comença per tallar els caps de la hidra a cops d'espasa, protegit en tot moment per la pell impenetrable del lleó de Nemea. Arribà un moment, emperò, que s'adonà que no avançava en la tasca. L'hidra es feia cada cop més poderosa, ja que tenia una multitud de caps que havien sorgit de les ferides. Finalment demanà al seu nebot Iolau que l'ajudés portant una torxa encesa. A mesura que Heracles anava tallat caps, Iolao anava cremant les ferides que deixaven. Així cauteritzades, les ferides no podien originar nous caps i finalment la hidra morí. Després l'heroi sucà les puntes de les seves fletxes amb la fel verinosa de l'hidra i d'aquesta manera les va fer més destructives.
De nou apareixen els elements de l'ajuda externa i de l'astúcia per vèncer un enemic. Aquest enemic és un altre monstre; l'heroi ha de derrotar éssers fantàstics i no persones de carn i óssos com podria fer un soldat qualsevol. Apareix també un element que data de recopilacions tardanes dels mites, i és l'ús dels fruits d'una tasca anterior en posteriors aventures (aquí es protegeix amb la capa del lleó). Al cos verinós de l'Hidra morta, Hèracles sucà les fletxes que l'ajudarien en altres històries, com en la lluita contra el centaure Nessus.
[edita] La daina de Cerinea
La daina de peülles de bronze de Cerinea era l'animal més ràpid conegut, havent escapat fins i tot dels intents de la deessa Àrtemis per lligar-la al seu carro. El tercer treball d'Heracles consistia en atrapar-la i portar-la viva a Micenes. Heracles va haver de perseguir la daina durant dies i dies fins que a l'últim l'animal es va aturar un moment a beure aigua. Llavors Heracles la va ferir en un tendó amb una fletxa i la va poder capturar.
Sembla que aquest treball sorgeix d'una llegenda nòrdica, on abunden els cérvols que no es poden ferir ni atrapar per ser màgics. Intervé el factor de la velocitat i no la força, com els monstres anteriors.
[edita] El porc senglar d'Erimant
El porc senglar d'Erimant era un bèstia que arrasava amb els camps circumdants i tenia aterrida la població. El quart treball d'Heracles era capturar-lo. Per això demanà consell al seu amic el centaure Quiró, qui li recomanà que intentés capturar-lo enmig de la neu. Així ho va fer i, després de lluitar àrduament amb l'animal aconseguí encadenar-lo i portar-lo a Micenes. El rei Euristeu es va espantar tant en veure la bèstia que s'amagà al soterrani del palau, en una gerra de vi.
[edita] Els estables del rei Àugies
Àugies, rei de l'Èlide, tenia els ramats més nombrosos i fèrtils del món. També era conegut per no haver netejat mai els seus estables, de manera que la pudor s'estenia per tot el Peloponès i s'hi feia la vida gairebé insuportable. La cinquena tasca d'Heracles era la de netejar els estables del rei Àugies en un sol dia. Per fer-ho enderrocà dues de les quatre parets dels estables i desvià del seu curs els rius propers Alfeu i Peneu. Les aigües s'emportaren els fems cap al mar i els estables i els seus voltants quedaren nets.
L'heroi aquí demostra un cop més el seu caràcter civilitzador, ja que neteja (higiene) i aprofita la natura (tecnologia). També hi ha un paral·lelisme entre la història i la religió grega: els homes acumulen faltes (brutícia de l'estable) fins que la civilització (l'heroi) les elimina; per això al final de l'any predomina la foscor fins que amb l'arribada d'aquari (l'aigua) torna la llum al calendari.
[edita] Els ocells del llac Estímfal
_06.jpg/160px-Mosaico_Trabajos_Hércules_(M.A.N._Madrid)_06.jpg)
Els ocells del llac Estímfal eren monstres terrorífics amb urpes, becs i ales de bronze. Atacaven a les persones i els ramats per menjar-se'ls, a més de matar amb les plomes de bronze que els queien de les ales a gran alçada. La sisena tasca d'Heracles va ser expulsar-los ben lluny. El primer que calia era dispersar-los perquè no ataquessin en eixam. Per ajudar Heracles, Atena li donà un parell de platerets de bronze que l'heroi féu entrexocar amb tanta força que el soroll espantà els ocells. Un cop dispersos a cel obert, Heracles els abaté amb les seves fletxes enverinades. Alguns van aconseguir escapar i fugiren a la illa d'Ares al mar Negre, on foren trobats més tard pels Argonautes en el seu viatge.
Amb els ocells, Heracles ha vençut monstres de tots els elements: terra (com el lleó), aigua (l'hidra) i aire (aquest treball). És, per tant, un heroi global, capaç de guanyar en totes les circumstàncies.
[edita] El bou de Creta
El bou de Creta fou un càstig que Zeus envià al rei Minos per no complir una promesa de sacrifici que aquest li havia fet. Zeus féu que l'esposa del rei Minos, Pasífae, s'enamorés del bou i s'aparellés amb ell, engendrant així el monstre Minotaure. Pel que fa al bou, corria salvatge per la illa, envestint i matant a qui es creuava pel seu camí i ningú no gosava matar-lo. Heracles, gràcies a la seva força prodigiosa, aconseguí capturar el bou i portar-lo a Micenes, on finalment fou sacrificat.
[edita] Les eugues menjadores d'homes del rei Diomedes
El rei Diomedes tenia als seus estables unes eugues que menjaven persones. El rei escollia alguns dels seus hostes cada nit i els donava per menjar a les seves eugues. Heracles es dirigí cap a Tràcia amb alguns voluntaris i vencé el petit exèrcit de Diomedes que guardava la casa. Després capturà el rei i el llançà en vida a les seves eugues, que el devoraren. Després d'això, es tornaren manses i les pogué enganxar al carro de Diomedes per portar-les a Micenes.
[edita] El cinyell de les amazones
Les amazones eren dones guerreres que vivien de la caça i de la guerra. A vegades se les representa sense un dels pits, que s'haurien amputat per poder tensar bé l'arc. El novè treball consistia a aconseguir el cinyell de la seva reina, Hipòlita, per demanda de la filla d'Eursiteu, Admet. Quan Heracles arribà a la terra de les amazones, Hipòlita el veié i s'enamorà de la seva força. Li oferí el seu cinyell com a penyora d'amor. La tasca podria haver reeixit fàcilment si no hagués estat per Hera, que va estendre el rumor entre les amazones que Heracles i els seus companys tenien com a objectiu segrestar la reina Hipòlita i endur-se-la. Les amazones atacaren els grecs, però foren vençudes i Heracles aconseguí escapar amb el cinyell.
[edita] Els ramats de Gerió
El desè treball d'Heracles era el de robar els ramats del gegant Gerió, monstre amb la forma de tres homes units per la cintura i de força llegendària Gerió vivia a l'illa de Erítia, a l'oest del Mediterrani. Per arribar-hi va haver de creuar el desert i, agobiat per la calor, disparà una fletxa a Hèlios, déu del sol: Hèlios li demanà que el deixés en pau i Heracles a canvi li demanà la copa màgica que feia servir el déu per viatjar d'est a oest cada dia. El déu així ho va fer, de manera que Heracles pogué arribar a Erítia sense més contratemps. Pel camí, construí dues columnes a l'actual estret de Gibraltar per commemorar el seu pas. Heracles matà llavors el gos Ortro, guarda dels ramats i germà de Cèrber, i el pastor Euritió. Un cop arribà a Gerió el matà també esguerrant el seu cos en tres parts. Reuní els ramats i amb penes i treballs aconseguí arribar a Micenes, on Euristeu els sacrificà en honor a Hera.
[edita] Les pomes de les Hespèrides
_11.jpg/180px-Mosaico_Trabajos_Hércules_(M.A.N._Madrid)_11.jpg)
L'onzè treball d'Heracles consistia a obtenir les pomes d'or de l'arbre que creixia al jardí de les Hespèrides. Aquest arbre havia estat un regal de noces de la Mare Terra a Hera per la seva boda amb Zeus i estava custodiat per les nimfes Hespèrides, filles del tità Atlant. Atlant havia estat castigat pels déus a suportar sobre les seves espatlles la volta celeste per tota l'eternitat. Quan Heracles arribà al jardí, Atlant li prometé convèncer les seves filles de donar-li algunes pomes a canvi que Heracles aguantés el cel durant una estona. Quan Atlant va tornar proposà a Heracles d'anar ell mateix a portar les pomes a Euristeu. Heracles sospità de les intencions del tità i hi estigué d'acord, demanant-li però que aguantés el cel un moment mentre ell es posava en una posició més còmoda que no li fes mal al coll. Atlant hi estigué d'acord i, quan tingué un altre cop el cel sobre les espatlles, Heracles recollí les pomes i deixà Atlant enrere amb la seva càrrega.
Aquest mite té una estreta relació amb el Jardí de l'Edèn de la Bíblia i les pomes que suposen l'expulsió dels homes del Paradís, tal i com s'explica al Gènesi.
[edita] El gos Cèrber
El darrer treball d'Heracles era també el més difícil. Consistia a treure el gos Cèrber dels inferns. Aquest gos era un monstre de tres caps amb cua de serp que s'encarregava de vigilar que els morts no escapessin de l'Hades. El primer obstacle en aquesta tasca era que ningú no sabia on es trobava l'entrada a l'Hades. Per sort, Heracles trobà el malaurat Orfeu , que tornava de la seva expedició a l'infern per rescatar Eurídice. Ell li explicà com anar-hi. Un cop arribà al riu Estígia, el que delimitava l'Hades, el barquer Caront tingué tanta por de la força i l'aspecte ferotge d'Heracles, que el passà amb la seva barca a l'altra riba sense protestar. Un cop al tàrtar, trobà l'heroi Teseu sotmès a suplici per un antic intent de raptar Persèfone, esposa d'Hades, i el rescatà. Heracles demanà a Hades, déu dels inferns, que li deixés endur-se Cèrber. Ell accedí amb la condició que fos capaç de capturar-lo sense armes. Així Heracles, només amb la força del seus braços, aconseguí retenir l'animal i el portà a Micenes, per tornar-lo a l'Hades poc després.
Aquest treball simbolitza el triomf de la mort, ja que Cèrber és el guardià de l'inframón, on van a parar les ànimes dels que han mort. Significativament, no hi ha un lloc on estigui la tomba d'Hèracles.
|
