Elag??bal

De Viquip??dia

Elag??bal

Nom popular	Elag??bal o Heliog??bal
Nom de naixement	VARIVS AVITVS BASSIANVS MARCVS AVRELIVS ANTONINVS ELAGABALVS
Nom imperial	IMPERATOR MARCVS AVRELIVS ANTONINVS PIVS FELIX AVGVSTVS
Comen??ament del regnat	juny de l'any 218
Fi del regnat	any 222
Predecessor	Macr??
Successor	Alexandre Sever

Elag??bal o, ocasionalment, Heliog??bal (Roma c.203 ??? 11 de mar?? de 222 a Roma) nascut Varius Avitus Bassus i tamb?? conegut amb el nom de Varius Avitus Bassianus Marcus Antoninus, fou un emperador rom?? de la dinastia Severa (o dels Severs) que va regnar del 218 fins el 222. Elag??bal va ser, i encara, ??s una de les figures m??s pol??miques de l'Imperi Rom??. Mentre va regnar va deixar clar el seu poc respecte per la tradici?? religiosa de Roma i els tab??s sexuals de l'??poca. El seu nom ??s una forma llatinitzada de la de??tat sem??tica El-Gabal, manifestaci?? del d??u sem??tic El. Va substituir J??piter, cap del pante?? rom??, per un nou d??u anomenat ???Deus Sol Invictus???, que en llat?? vol dir ???El D??u sol invicte???. Elag??bal va for??ar els magistrats romans a participar en el culte del Sol Invictus, el qual ell mateix dirigia.

Va prendre una verge vestal d'esposa i deia obertament que el seu inter??s en els homes era quelcom m??s que un passatemps ocasional, com havia estat el cas d'emperadors anteriors. Aix?? doncs, Elag??bal es va guanyar la mala reputaci?? de ser exc??ntric, decadent i fan??tic. Aquesta propaganda va perviure en el temps i com a conseq????ncia es va convertir en un dels emperadors romans m??s diabolitzats pels primers historiadors del cristianisme, i m??s endavant, esdevingu?? un heroi del moviment decadentista de finals del segle XIX. Siguin reals o exagerats, els esc??ndols que envolten la seva figura sovint el fan meritori de ser incl??s en la llista dels ???emperadors folls???.

Taula de continguts

1 Fam??lia
2 Ascens al poder
3 Regne imperial
4 Despr??s de la seva mort
- 4.1 Fonts de poca veracitat
- 4.2 Influ??ncia cultural
5 Vegeu tamb??
6 Enlla??os externs

[edita] Fam??lia

Denari amb l'ef??gie d'Elag??bal

Els pares d'Elag??bal eren Sextus Varius Marcellus i J??lia Soemias Bassiana. El seu pare, havent comen??at essent membre de l'orde dels cavallers (equites), era senador. La seva ??via J??lia Mesa era v??dua del c??nsol Julius Avitus, germana de J??lia Domna i la cunyada de l'emperador Septimi Sever. J??lia Soemias era cosina de Caracal??la. Entre d'altres dels seus parents c??lebres estaven la seva tieta J??lia Avita Mamea i el seu oncle Gessi Marci??, i el seu fill Alexandre Sever. La fam??lia d'Elag??bal heretava per dret el sacerdoci del d??u del sol El-Gabal, del qual Elag??bal esdevingu?? el gran sacerdot a Emesa (Homs avui en dia), a S??ria. El nom de l'emperador ??s la forma llatina d'aquest d??u semita, El-Gabal. El nom originalment feia refer??ncia a la de??tat patrona del seu lloc de naixement, Emesa. ???El??? ??s el nom del d??u semita m??s important, mentre que Gabal vol dir muntanya (com a comparaci??, vegeu la paraula hebrea gevul i l'??rab jebel), i n'era la seva manifestaci?? terrenal a Emesa. El d??u va esdevenir per equivocaci?? un d??u solar per la proximitat del nom amb la paraula grega helios (sol), del qual en va sortir la variant Heliog??bal. Els grans sacerdots de l'antiguitat s'identificaven amb el d??u a qui servien, d'aqu?? el nom.

[edita] Ascens al poder

Quan l'emperador Macr?? va pujar al poder va enviar J??lia Mesa, amb les seves dues filles i el seu n??t gran, Elag??bal, a la seva resid??ncia d'Emesa, a S??ria. All?? hi va iniciar una conspiraci?? amb l'ajuda del seu conseller eunuc, i tutor d'Elag??bal, Gannys, per fer caure Macr??. Amb aquesta intenci??, va decidir fer Elag??bal l'emperador rom??. Ell i la seva mare es van fer c??mplices del pla i anunciaren (falsament) que ell era el fill il??leg??tim de Caracal??la. J??lia Mesa nom??s va necessitar donar mostres de la seva riquesa a la III Legi?? G??l??lica per tal que juressin lleialtat al seu n??t. Al sortir el sol el 16 de maig del 218, P. Valeri Comaz?? Eutiqui??, comandant de la legi??, el va declarar emperador. Va prendre els noms de Caracal??la, Marcus Aurelius Antoninus, per tal de donar legitimitat a l'esdeveniment. Macr?? va enviar cartes al Senat denunciant Elag??bal com un Fals Anton?? i assegurant que estava boig. Ambd??s c??nsols i altres magistrats superiors del govern rom??, incloent-hi un pretori??, el varen condemnar, i tot seguidament varen declarar la guerra a Elag??bal i J??lia Mesa. Macr?? i el seu fill, afeblits per la deserci?? de la II Legi?? P??rtica, que J??lia Mesa havia aconseguit amb suborns i promeses, varen ser ven??uts el 8 de juny del 218 prop d'Antioquia per les tropes comandandes per Gannys. Macr?? va fugir a It??lia disfressat de missatger. Fou fet presoner prop de Calced??nia i m??s tard executat a la Capad??cia. El seu fill Diadumeni??, que havia estat enviat a la cort de l'Imperi Part per la seva seguretat, va ser capturat i executat a Zeugma. Elag??bal va declarar la data de la seva vict??ria a Antioquia el comen??ament del seu regne i va prendre el t??tol d'emperador sense el previ aprovament del Senat, el qual violava la tradici?? romana per??, de totes formes, havia esdevingut una pr??ctica com?? entre els emperadors del segle III. Es van enviar cartes de reconciliaci?? per amnistiar els implicats en la guerra, el Senat incl??s, i per recon??ixer la llei. Va condemnar la figura del seu predecessor en ep??stoles: ???va emprendre la decisi?? de degradar la meva edat fent emperador el seu fill de cinc anys???. Els senadors respongueren reconeixent-lo emperador i acceptant que era fill de Caracal??la. Tant Caracal??la com J??lia Domna varen ser divinitzats pel Senat, i ambdues J??lia Mesa i J??lia Soemias, elevades a la categoria d'Augustes. En canvi, Macr?? i Diadumeni?? varen patir un dest?? contrari.

[edita] Regne imperial

Alma-Tadema, Les roses d'Elag??bal (1888)

Elag??bal i el seu seguici varen passar l'hivern del 218 a Bit??nia, a la Nicom??dia, on les creences religioses que mantenia el nou emperador van manifestar-se com el problema que eren per primer cop. Els ciutadans romans de la prov??ncia no aprovaven la seva pr??ctica, i Gannys va ser mort mentre comandava la repressi?? dels avalots. La Historia Augusta de fet suggereix que Gannys va morir a mans del propi Elag??bal perqu?? l'estava obligant a viure amb ???temperament i prud??ncia???. Amb l'objectiu d'acostumar els romans amb la idea de tenir un sacerdot oriental d'emperador, J??lia Mesa va enviar un llen?? pintat d'Elag??bal vestit amb robes sacerdotals a Roma per que fos penjat sobre una est??tua de la deessa Vict??ria a l'edifici del Senat. Aix?? va posar els senadors en la inc??moda situaci?? d'estar fent ofrenes a l'emperador cada cop que les feien a la dessa Vict??ria. Elag??bal es va haver d'estar m??s temps del compte a ??sia Menor perqu?? va haver de sufocar les revoltes causades per la III Legi?? G??l??lica, comandada pel senador Ver, i la IV Esc??tica, sota el comandament de Gel??li M??xim. Quan el seu seguici finalment va arribar a Roma la tardor del 219, Comaz?? i els altres aliats de J??lia Mesa i Elag??bal van rebre posicions de confian??a c??modes i lucratives, el qual va enfurir els altres senadors, que no els consideraven gens respectables. Comaz?? va ser prefecte de Roma tres cops, i senador dos m??s. Cert oficial, del nom del qual nom??s en resta el final, ...atus va passar el Cursus Honorum en diverses posicions elevades, incloent-hi la de c??nsol. Elag??bal no nom??s va intentar fer que el seu amant Hi??rcoles fos anomenat C??sar, sin?? que un altre presumpte amant seu, Z??tic, va rebre el c??rrec de cubiculari. Pel que fa a la seva promesa d'amnistiar els anteriors l??ders romans, la va respectar, amb l'excepci?? del jurista Ulpi??, que va ser exiliat. La relaci?? que Elag??bal mantenia amb J??lia Mesa i J??lia Soemias al comen??ament era s??lida. La seva mare i la seva ??via foren les primeres dones en ser admeses al senat, i ambdues varen rebre t??tols de senadores: Soemias sota el t??tol ja establert de Clarissima i Mesa el menys ortodox de Mater Castrorum et Senatus. J??lia Mesa va intentar mantenir-se en l'ombra del poder, per?? Elag??bal va demostrar ser massa indendent i impossible de controlar.

[edita] Religi??

Des del regne de Septimi Sever, el culte al sol havia esdevingut popular en tot l'Imperi. Elag??bal, doncs, ho vei?? com una gran oportunitat de fer el seu d??u, El-Gabal, la de??tat suprema del pante?? rom??. El-Gabal, reanomenat Deus Sol Invictus, o ???D??u, el Sol Invicte???, tenia prefer??ncia per sobre fins i tot de J??piter. Per simbolitzar la uni?? entre les dues religions, Elag??bal va donar en diverses ocasions Astarte, Minerva, Ur??nia o qualsevol combinaci?? d'aquestes tres a El-Gabal com a esposes. Ell es va casar amb la verge vestal Aqu??lia Severa, el qual va provocar un gran aldarull. Ell deia que li donaria ???fills divins???. Va fer construir un temple a Roma, a la cara oriental del Palat??, per allotjar-hi El-Gabal, un meteorit c??nic de color negre. Avui en dia els fonaments encara s??n visibles. Per tal d'esdevenir el gran sacerdot del culte, Elag??bal es va fer circumcidar. Herodi?? en els seus escrits relata que Elag??bal obligava els senadors a oberservar-lo mentre ballava al voltant de l'altar d'El-Gabal al so dels timbals i que cada solstici d'estiu esdevenia un gran i pomp??s festival del nou d??u, que resultava molt popular entre les masses ja que s'hi distribu??a menjar.

[edita] Pol??mica pel que fa a la seva sexualitat

Bust d'Elag??bal

L'orientaci?? sexual d'Elag??bal i la seva identitat de g??nere han estat objecte de molta especulaci?? i debat. L'emperador es va casar amb cinc dones (de les quals es va divorciar m??s tard), tres de les quals ens s??n conegudes. La primera va ser J??lia Cornelia Paula; la segona la verge vestal J??lia Aquilia Severa, el qual va ser un gran esc??ndol donat que la llei romana dictaminava que les vestals havien de romandre verges, i aquelles que haguessin mantingut relacions sexuals havien de ser colgades vives sota terra. En menys d'un any la va abandonar i es va casar amb ??nnia F??ustia, descendent de Marc Aureli, i v??dua d'un home que ell havia manat executar feia poc. A finals d'any havia tornat amb Severa, per?? segons el seu contemporani, l'historiador Cassi Di??, la seva relaci?? m??s estable havia estat amb el portador del seu carro, un esclau ros de C??ria anomenat Hi??rocles, al qual anomenava el seu marit. Dio tamb?? escrigu?? que Elag??bal tenia la costum de ???restar dempeus al costat de la porta de la seva habitaci?? del palau, tal com fan les prostitutes, i fer ballar la cortina, que penjava d'anelles daurades, mentre sedu??a amb una veu suau i suggerent a aquells que passaven per davant???. Herodi?? tamb?? parla de la seva costum de real??ar la seva bellesa natural amb ingents quantitats de maquillatge. Alguns escriptors moderns han especulat que Elag??bal probablement posse??a una identitat transsexual. S'ha dit d'ell que li agradava que l'anomenessin l'???amant, l'esposa, la reina d'Hi??rocles???, i que va prometre la meitat de l'Imperi Rom?? a aquell metge que fos capa?? de donar-li genitals femenins.

[edita] Caiguda

El seu excentricisme, especialment el fet de for??ar els altres a participar en el nou culte, donaren a J??lia Mesa la convicci?? que tant ell com la seva mare, J??lia Soemias, qui l'havia iniciat en les seves pr??ctiques religioses, havien de ser trets d'escena. Va decidir emprar aquest cop la seva altra filla J??lia Avita Mamea i el seu fill de tretze anys, Alexandre Sever, com alternatives al tron. Mesa i Mamea varen conv??ncer Elag??bal de fer Alexandre el seu successor, per?? Elag??bal en lloc d'aix?? va manar que l'executessin, cosa que mai va arribar a passar ja que Mesa i Mamea havien subornat la gu??rdia pretoriana abans de rebre les ordres de l'emperador. Elag??bal i la seva mare, J??lia Soemias, varen ser assassinats pels pretorians (segons la Historia Augusta, a la latrina de l'emperador) l'11 de mar?? del 222, i els seus cossos arrossegats pels carrers de Roma fins ser llen??ats a la Cloaca Maxima, i finalment al T??ber.

[edita] Despr??s de la seva mort

[edita] Fonts de poca veracitat

Un cop mort, els edictes religiosos d'Elag??bal varen ser suprimits i El-Gabal va ser retornat a Emesa. Les dones perderen el dret d'atendre reunions del Senat, i es va instuir la pol??tica de realitzar damnatio memoriae sobre la seva persona. Va comen??ar una campanya de propaganda negra sobre Elag??bal, pel que sembla iniciada per J??lia Avitus Mamea. Moltes hist??ries fals i denigrants van comen??ar a circular sobre ell, i les seves excentricitats es van exagerar. La m??s famosa d'aquetes, immortalitzada pel quadre del segle XIX ???Les roses d'Heliog??bal???, era que tenia el costum d'ofegar els seus convidats fins matar-los amb una pluja de p??tals de rosa. Tamb?? es deia que Elag??bal a vegades feia que torturessin un esclau en un ???brau de llaut????? per entretenir els seus convidats al sopar. La famosa Historia Augusta ??s la font principal de la major part de les hist??ries sobre la decad??ncia de l'emperador, per?? les recerques acad??miques posteriors han demostrat que no ??s pas fiable. Tot i que es basa en la seva part de veritat, la idea que era transsexual ??s for??a dubtosa. Molts dels seus contemporanis tenien la impressi?? que nom??s sentia desig pels homes, el qual s'ha citat com un factor de la seva caiguda. Algunes fonts m??s versemblants que la Historia Augusta, com els testimonis de Dio i Herodi??, suggereixen que era homosexual, per?? no se sap fins a quin punt, i res ??s verificable avui en dia. El seu fanatisme religi??s sembla ser ver??dic, i no ??s sol debatre.

Asos amb l'ef??gie d'Elag??bal

[edita] Influ??ncia cultural

Degut a aquestes hist??ries que se'n contaven, Elag??bal va esdevenir una mena d'heroi per al moviment decadentista de finals del segle XIX i tombant del segle XX. Aix?? doncs, apareix en moltes pintures i poemes com l'ep??tom de l'esteta amoral. La seva vida i caracteritzaci?? ha inspirat moltes obres de renom, incloent-hi:

Una can???? a l'??pera Els pirates de Penzance de Gilbert and Sullivan, en la qual un personatge presumeix de ser capa?? de ???citar en d??stics eleg??acs tots els crims d'Heliog??bal???.
La pintura ???Les roses d'Heliog??bal??? (1888), del pintor anglo-holand??s Sir Lawrence Alma-Tadema.
Una col??lecci?? de poemes de l'alemany Stefan George, que va titular Algabal (1892-1919)
La pintura Heliog??bal, gran sacerdot del sol del decadentista angl??s Simeon Solomon.
La novel??la L'agonia, de 1889, de l'autor franc??s Jean Lombard.
La novel??la El d??u del Sol, de 1904, de l'escriptor angl??s Arthur Westcott.
La novel??la La muntanya de llum, de 1905, de l'escriptor neerland??s Louis Couperus.
La pel??l??cula muda H??liogabale (1909), del director franc??s Andr?? Calmettes.
Una biografia, The amazing emperor Heliogabalus (1911), de l'escriptor John Stuart Hay.
El curt mut H??liogabale, ou l'orgie romaine (1911) del director franc??s Louis Feuillade.
L'assaig Heliog??bal o l'anarquista coronat (1934) del surrealista franc??s Antonin Artaud.
La novel??la Family Favourites de 1960, de l'anglo-argent?? Alfred Duggan.
La novel??la Fill del sol, (1966) de Lance Horner i Kyle Onstott.
Una pe??a orquestral: Heliogabalus Imperator de 1972, de Hans Werner Henze.
??s mencionat a la novel??la Esmorzar de campions del nordameric?? Kurt Vonnegut (1973).
Se'n fa menci?? a la novel??la Guds ord fra landet de Peter Laugesen (1974)
L'??lbum Eliogabalus (1990) del grup Devil Doll
El c??mic Being an account of the life and death of the Emperor Heliogabalus de Neil Gaiman
El nom del grup experimental franc??s H??liogabale.
Una can???? del m??sic Momus en el seu ??lbum Folktronic de 2001.
La novel??la Super-Eliogabalo de l'escriptor itali?? Alberto Arbasino (de 1969)