Vestal

De Viquip??dia

A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.

Les vestals havien de ser verges, de pare i mare reconeguts i lliures que mai havien estat esclaus i que tinguessin una ocupaci?? honorable i resid??ncia a It??lia, i de gran bellesa. L'escollida no podia tenir menys de 6 anys ni m??s de 10, i havia de gaudir de tots els sentits. Un dels seus majors responsablidades era mantenir enc??s el foc sagrat dels seus temples. Estaven tocades amb un vel al cap i portant una l??mpada, naturalment encesa, entre les mans.

La llei Papia ordenava que quan es produ??a una vacant el Pont??fex M??xim havia de seleccionar vint donzelles i d'aquestes una era elegida per sorteig, amb prefer??ncia la que ja tenia una germana vestal i les filles de sacerdots d'alt rang; aquesta llei sembla que es va establir per el ref??s del pares a donar a les seves filles, i l'oposici?? no va parar de cr??ixer fins que en temps d'August les llibertes van ser declarades elegibles. De fet la elecci?? per sorteig mai es va produir si hi havia candidates volunt??ries que reunien les condicions. Una vegada escollida el Pont??fex M??xim agafava a la vestal per la ma i li deia: sacerdotem vestalem quae sacra. faciat quae ious siet sacerdotem vestalem facere propopulo romano quiritium utei quae optima lege fovit ita te amata capio. Una vegada la candidata a vestal era seleccionada, era separada de la seva fam??lia, condu??da al temple (Atrium de Vesta) on li eren tallats els cabells, i on era suspesa d'un arbre, a fi de deixar clar que ja no depenia de la seva fam??lia. Vivia en endavant al recinte sagrat sota vigil??ncia i control del col??legi pontifical.

El servei com a vestal durava trenta anys. Els primers deu aprenia els misteris annexes als seus deures i era anomenada discipula; els seg??ents deu feia les cerim??nies, i als darrers deu donava instrucci?? a les nov??cies; durant tot aquest temps havia de mantenir el vot de castedat, per?? una vegada passats els 30 anys era lliure de fer el que volgu??s i fins i tot es podia casar encara que molt poques feien ??s d'aquest privilegi i en general les vestals morien com havien viscut: al servei d'una de??tat com a celibat??ries al temple. La decana de les vestals era anomenada Vestalis Maxima o Virgo Maxima.

La seva ocupaci?? fonamental era guardar el foc sagrat. Si aquest arribava a extingir-se, llavors, es reunia el Senat, es buscaven les causes, es remeiaven, s'expiava el temple i es tornava a encendre el foc. El foc era enc??s usant la llum solar com a font d'ignici??. La vestal que hagu??s estat de gu??rdia quan el foc s'apagava, era fuetejada.

A m??s de privilegis i honors per tot arreu, les vestals podien testar encara vivint els seus pares. Fins i tot disposar del seu sense necessitat de tutor o guaridor.

Les vestals tenien el privilegi d'absoldre un condemnat a mort que trobessin quan aquest era condu??t al cadafal, sempre que es demostr??s que l'encontre havia estat casual.

El perdre la virginitat era considerat una falta pitjor fins i tot que el permetre que s'apagu??s el foc sagrat. Inicialment, el c??stig era la lapidaci??, despr??s aquesta pena va ser substitu??da pel decapitament i l'enterrament en vida. Tanmateix, nom??s es coneixen vint casos en els quals aquesta falta va ser detectada i va castigada.

La seva exist??ncia a Alba Longa connecta amb la tradici?? romana. La mare de R??mul, Rea S??lvia era membre de la germandat. El seu establiment a Roma ??s atribu??t a Numa Pompili que en va seleccionar quatre, dos de la tribu dels titienses o t??ties i dos del ramnes, i m??s tard se'n van afegir dues m??s de la tribu dels luceres per decisi?? de Tarquini Prisc o de Servi Tul??li segons les fonts. Sembla que aquest nombre va restar sense canvis encara que algunes fonts parlen d'una setena verge afegida molt posteriorment.

Al comen??ament eren elegides pel rei i despr??s, al proclamar-se la rep??blica, pel Pont??fex M??xim.

Vegeu tamb?? Em??lia (vestal)