Edom
De Viquipèdia
El Regne d'Edom (אֱדוֹם) fou un regne del sud-oest de la actual Jordània que va ocupar també part del sud d'Israel des d'aproximadament el segle XI aC fins el segle III aC. Edom fou anomenat Udumi o Udumu pels assiris i Idumea pels romans.
Taula de continguts |
[edita] Situació
La capital fou en un primer moment Sela, ciutat a l'est de Tofel (sembla que podria correspondre a un nucli originari de Petra d'Aràbia, però aquest punt no està clar), i després es traslladà a la pròxima Bosra. El seu port principal i centre de comerç i cultura fou Eilat.
Tenia al nord Moab (del que el separava el Wadi Zered), al sud la mar Roja, a l'oest tenia el Sinaí i el seu límit est no es pot precisar. A la Bíblia és esmentat també com el País de Seir (es creu que Seir fou un lloc de culte dels edomites).
[edita] Història
És probable que els edomites pertanyin al grup dels Shasu esmentats a les fonts egípcies com a nòmades saquejadors a la zona del Sinaí.
L'arqueologia ha comprovat l'existència d'una població edomita o protoedomita al segle XI aC. Després de la derrota del segle IX aC, els edomites haurien estat sotmesos al Regne d'Israel (els darrers anys al de Judà) amb uns governadors o prefectes israelites. Vers el final del segle IX aC apareix un rei d'Edom però el més probable és que es tracti d'un jueu nomenat pel rei de Judà.
Poc després els edomites es van revoltar, van envair Judà aliats al Regne d'Ammon i al de Moab però foren rebutjats. Els edomites es van revoltar altra cop contra Jehoram i van proclamar un rei nacional però Amasies els va derrotar i els va dominar novament, tot i que aquest nou domini hebreu fou molt precari i ben aviat tots els regnes de la zona van quedar absorvits per l'Imperi assiri.
Tres dels reis tributaris d'Edom són coneguts per les tauletes cuneïformes assíries:
- Kausmalaka vers la dècada del 745 aC, en el regnat de Tiglath-Pileser III
- Malikrammu vers el 705 aC, en el regnat de Senaquerib
- Kausgabri vers el 680 aC, en el regnat d'Esarhaddon
En aquest temps les inscripcions egípcies parlen dels Aduma, que havien estès les seves possessions fins a les fronteres egípcies. I és en aquests temps, l'increment de les caravanes que des Egipte anaven cap a Mesopotàmia, o al revés, que anaven a Aràbia per l'anomenada ruta de l'encens, va incrementar el poder i riquesa del regne, que era pobre en terres cultivables però exportava sal i bàlsam (usat com a perfum als temples).
Enfonsat l'Imperi assiri el 612 aC, Edom va quedar sotmès a Babilònia i, durant el regnat de Nabucodonosor II, els edomites van participar en el saqueig de Jerusalem previ a la deportació forçosa de jueus a Babilònia. A canvi, se'ls va permetre establir-se a la regió al sud d'Hebron i Mareshah, aquesta zona va formar la Idumea clàssica.
El territori històric del regne d'Edom, situat més al sud, fou conquerit pels àrabs nabateus després del 300 aC. En canvi, els edomites d'Idumea van existir com a grup diferenciat un segles més tard, primer dins l'imperi d'Alexandre el Gran i després com a aliats de Roma que els concedí poder a Judea, com per exemple, al noble Antípater l'idumeu.
Durant el setge de Jerusalem de l'any 70 per les legions romanes, els idumeus es posaren al costat dels jueus i això els costà la desaparició com a poble.
[edita] El Regne d'Edom a la Bíblia
La paraula Edom és hebrea i vol dir "roig". La Bíblia hebrea explica que Esaú (també anomenat Edom), el fill del patriarca Isaac i germà del patriarca Jacob, va marxar de casa del seu pare i se'n va anar a viure a una terra on de la seva descendència en sorgiria la tribu dels edomites.
Segons la Bíblia, inicialment el poble no tenia un cap hereditari i quan els hebreus anaven cap a la terra promesa van demanar-los pas a través del regne. Els edomites els van negar la travessia pel seu país i els jueus, enlloc de fer-los la guerra, van vorejar els límits del regne d'Edom sense entrar-hi en cap moment bé perquè aquests eren massa forts o bé perquè Déu els va ordenar no fer la guerra.
El Rei David i el seu general Joab van derrotar als edomites a la Vall de la Sal (la mar Morta segurament) i el líder del poble, Hadad, va fugir a Egipte, però va tornar al cap d'un temps per aixecar una rebel·lió que va fracassar i va haver d'exiliar-se cap a Assíria.
Segons la Bíblia, els reis d'Edom foren:
- Esaú fill del patriarca Isaac
- Elifaz, fill de l'anterior
- Teman, fill de l'anterior
- Bela, fill de Beor. La seva ciutat es deia Dinhaba
- Jobab, fill de Zérah, de Bosra
- Huixam, de la terra dels temanites
- Adad, fill de Bedad, la seva ciutat es deia Avit
- Samlà de Masrecà
- Xaül de Rehovot-Anahar
- Baal-Hanan, el fill d’Acbor
- Adar de Paú
- El Regne d'Edom és conquerit per David d'Israel després de la sublevació d'Adad, fill d'Adar
[edita] Llista de Reis d'Edom
- Domini egipci
- Timnah
- Aliah
- Jetheth
- Oholibamah
- Elah
- Pinon
- Kenaz
- Teman II
- Mibzar
- Magdiel
- Iram
- A Israel vers el 990-922 aC
- A Judà vers el 922-750 aC
- Aiarammu (esmentat a les fonts assíries) vers el 740 aC
- Kausmalaka vers 730 aC
- A Assíria, 724-612 aC
- Malikrammu (Melek Ram) vers 705 aC
- Kausgabri (Kaus Geber) vers 670 aC
- A Babilònia 612-539 aC
- Regne Independent 539- vers 275 aC
- Als nabateus (vers 275 aC)
Al segle III aC tot el regne d'Edom caigué en mans dels nabateus excepte la regió d'Idumea que continuà existint com a poble fins el Setge de Jerusalem de l'any 70, quan es posaren a afavor dels jueus i en contra de l'Imperi Romà
