Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Calmucs - Viquip??dia

Calmucs

De Viquip??dia

Calmucs
Poblaci?? total c. 174,000 [1]
Regions amb poblaci?? significativa Calmucs a R??ssia
   174,000[2]

Oirats a Mong??lia:
   205,000[3]
Oirats a Xina:
   139,000[4]
Llengua Calmuc, rus
Religi?? Budisme tibet??, Esgl??sia Ortodoxa Russa, Ateisme
Grups humans relacionats Khalkha-Mongols, buriats

Els Calmucs (alternativament "Kalmucks," "Kalmuks," o "Kalmyki") s??n els descendents dels Oirats, identitat hist??rica i col??lectiva dels pobles mongols occidentals.[5] Havien viscut a la R??ssia europea durant 400 anys. Degut a les vicisituts pol??tiques, hi ha comunitats calmucs als Estats Units, Fran??a, Alemanya i la Rep??blica Txeca.

Un 70 % s??n budistes i obeeixen la mateixa autoritat religiosa que buriats i tuvinians, i tamb?? anomenats eleuts, ogelid o khalimah pels t??tars.

Taula de continguts

[edita] Repartiment geogr??fic

Actualment s??n repartits en tres grups dins el territori de l???antiga URSS (R??ssia i ve??ns):

[edita] Hist??ria

Els calmucs propiament dits fins el segle XII ocupaven la zona entre el Ienissei, el Balkhash i el riu Gobi, i eren xamanistes; vers el segle XV es traslladaren cap als marges del Balkhash i foren aconvertits al lamaisme per monjos tibetans. Cacp el segle XVI formaren part del Derben-Oirat (Quatre federats) amb els dzungars, dorbots, turgots i txokots. El seu nom prov?? del verb kalmak ???habitar???, i distingia els oirats que eren ???habitants camperols??? dels dungans (del verb d??nmek) o ???retornats???. Un grup dels oirats acompany?? Hulagu cap a occident i jug?? un cert rol dins la P??rsia Ilkh??nida.

Sempre havien dut una vida n??mada i es regien per la norma ???on tens enc??s el foc, all?? es casa teva, on tens lligat el teu cavall, all?? pots pasturar???, i es dedicaven a la ramaderia. Llur organitzaci?? social, vigent fins el 1892, partia de la kibitka o iurta, tenda familiar i considerada nucli de la unitat familiar, que s???agrupava en djotons, una mena de comunitat n??mada dirigida per un anci??, cap dels campaments. Aquests s???agrupaven en ajmaks o clans, comunitats amb lleus lligams familairs, governats merc?? els russos per un zajsang o governador hereditari. Un grup d???ajmaks formaven l???anghi (tribu), i aquestes s???organitzaven en ulus (pobles), regentats pels noyons, pr??nceps guerrers amb autoritat militar, i sota l???autoritat religiosa dels ghilong, capellans lamaistes.

Vivien en kibitkes, tendes de feltre fetes amb bastiment de fusta, de forma cil??ndrica i f??cilment desmontable. A l???estiu, quan duien a pasturar el ramat, habitaven construccions primitives fetes d???argila amb palla. L???estructura interna de la tenda era senzilla, i formava un petit altar amb els burtxan (??dols), d???origen xam??nic. El foc s???encenia al centre de la kibitka, i era considerat un lloc sagrat, i el fum sortia per una obertura dalt de la tenda (txaratx), que tamb?? servia per a il??luminar-la.

La vestimenta tradicional era constitu??da per uan camisa de tela o percal (kijlik) i unes calces. Pel damunt portaven un beshmet, semblant al dels muntanyencs del Caucas, lligat amb un cintur?? de cuir, que els calmucs rics cobrien amb l??mines de ferro amb incrustacions de plata. A l???hivern portaven al damunt una pellissa de pell de xai (de guineu els m??s rics). El barret era quadrangular, i ha servit de model per als cotxers russos del segle XIX. Quan al cal??at, l???estiu duien botes altes amb tacons metal??lics i estreps. Les dones duien bruses llargues i amples, aix?? com calces amples, i al cap duien un machass, barret baix amb visera negra. El p??l dels nens era tallat a l???altura de l???espatlla fins als 14 anys, en qu?? era recollit en una trena. Tamb?? duien arracades.

Els principals queviures eren eren fets amb farina de s??gol o blat, sense sal, i amb te. L???arak, aiguardent d???ar'jan (cereal t??pic de la regi??), i el bozo, un producte l??ctic semblant al kumys, fet amb llet d'euga fermentada. Es casaven molt joves (als 16 els nois i als 14 les noies) i no practicaven la polig??mia. El divorci era f??cil d???aconseguir, per?? no era habitual. La dona calmuca es distingia per la seva rara puresa de costums, i duia el pes principal del treball de la llar. Els homes s???encarregaven de curar del bestiar i d???algunes tasques agr??ries (recollir cereals i tallar herbes). Practicaven el budisme lamaista dels ???barrets grocs???, al qual s'aconvertiren massivament en el segle XVII.

Campament calmuc durant l'era tsarista

[edita] El Khanat del Volga

Durant el regnat de Ways Khan (1418-1428), els mongols d???Ili s???hagueren de batre contra els kalmak infidels, i els poemes de les guerres foren recollits al Tarakhini i Rashidi. Ways Khan fou fet presoner pels calmucs, i hagu?? de donar la seva germana en matrimoni al seu cap Esen Taishi. El seu pare, Toghon, havia governat Mong??lia fins la frontera xinesa, i a la seva mort el 1439 el substitu?? Esen Taishi, per?? a la seva mort el 1455 es trenc?? l???imperi oirat. Es formaren diversos principats a??llats en ve??natge de territoris musulmans, i el 1459 una ambaixada calmuc aparegu?? a Herat.

Durant el segle XVI es van extendre pel Turquestan, per?? hi eren considerats com a enemics de l???islam; van obligar a fugir el khan kazakk Tawakkul (Tevkel) fins a Taixkent, on fou acollit pel sobir?? usbec Newruz Ahmad (m. 1566), qui tampoc aconsegu?? v??ncer-los. Tanmateix, el 1594, en una ambaixada enviada al tsar Fiodor I de R??ssia, els russos qualificaven Tawawkkul com a ???rei dels kazaks i dels calmucs???, ja que algunes bandes se li uniren.

Durant l???hivern del 1603-1604 els calmucs atacaren Khorezm, i sota el regnat del tsar Vassili Txuitsky (1606-1610) entraren per primer cop en contacte amb el govern rus. Pressionats pels nobles mongols i pels khans kazakhs, arribaren als marges dels rius Volga, Ural i Don, i pel 1608-1609 alguns grups feudals oirats (derbets i torguts) s???uniren volunt??riament a R??ssia i s???establiren al S i E de Sib??ria.

Cap el 1616 els torgut, que eren establits a Tarbagatai (entre els llacs Manas i Zaisan, i el riu Irtysh), dirigits per Kh??-??rlog, es dirigien cap a l???Oest, a la recerca de pastures lliures, pressionats per les altres tribus turques, i el 1630 s???establiren definitivament a les estepes del baix Volga. Els russos els acceptaren sota el nom de Khanat Calmuc (de Khal'mg) com a estat-tap entre llur frontera meridional i les hordes turbulentes de turcs musulmans. El seu cap, conegut com a Qurlinq, sotmet?? nogais i turcs, i el 1632 hi establ?? unes 50.000 kibitkes de Tashi-K??-??rlok, amb les tribus joshu i derbet. D???aquesta manera, el 1653 uns 200.000 calmucs atacaren Penza, Saratov i Tobolsk.

Durant la resta del segle, el Khanat kalmuk del Volga, que no formava pas part de l???imperi fundat per Khara-khula, tot i que mai no es trencaren les relacions entre les dues branques del mateix poble, fou fortificat per les arribades espor??diques de mongols occidentals (khoshut, d??rbet, kho??t) qui fugien de la inestabilitat d?????sia Oriental, per?? no havien perdut llur agressivitat. En la millor tradici?? de les estepes, les escaramusses sagnants amb llurs ve??ns n??mades, t??tars, kazakhs i kirguisos, s??n alternades amb intercanvis comercials, de la mateixa manera que amb els russos els juraments d???alian??a amb el tsar s??n renovats i els contactes comercials estacionals, alternats amb expedicions de pillatge.

Alhora, els delegats calmucs del Volga foren presents al kutultai del 1640 i Batur, fill i successor de Khara-khula, don?? en matriomoni al fill petit de Kh??-??rlok; en el kurultai s'establ?? fermament la predomin??ncia del budisme entre totes les branques calmuques, i els progressos aconseguits per l???islam merc?? el matrimoni amb la filla d???un kazak, no foren de gaire durada.

El 1655 va morir Kh??-??rlog i el seu successor, Chukn-Daichir (1655-1672), va mantenir la submissi?? a R??ssia. El seu successor, Ayuqa Khan (1672-1724), fou el darrer en portar el t??tol de khan. Amic de Pere el Gran, suprim?? la sublevaci?? de Bakha, i lluit?? contra els perses i baixkirs. EL t??tol de khan fou reservat als descendents de Gengis Khan pel cap espiritual, el Dalai Lama. Els Qing mateixos confirmaren aquesta qualitat, recollida en l???ambaixada del manx?? Tuli??en, autor del Yiyulu (Cant sobre els pa??sos estrangers, 1712-1715), tradu??da al franc??s el 1726 i al rus el 1764, i que ajud?? a fer con??ixer ??sia a Europa. Tamb?? sembla que aquesta missi?? contribu?? a reviscolar la nost??lgia per la terra ancestral.

[edita] ??xode i domini rus abans de la Revoluci??

Els calmucs budistes d???Ili mantingueren llur sobirania sobre el Turquestan musulm?? fins que foren destru??ts pels xinesos el 1758. Foren el darrer imperi n??mada d?????sia Central, i el 1749 encara els aspirants a atalik (regent) de Bukhara havien de sotmetre llurs difer??ncies al khan calmuc; s???empararen de bona part del territori kazak, i prohibiren l???islam al sud de Semirieche.

Pel que fa als del Volga, els guerres amb els t??tars de Crimea i amb Khorezm els van debilitar. Aix??, a la mort d???Ayuqa el 1724, els seus successors foren considerats com a namestniks (virreis) del tsar de R??ssia, alhora que els obliga a trencar relacions amb el grup d???Ili. Per aix??, el 1735 el grup de 10.000 tendes de Taishi Sereng decid?? de tornar a Xinjiang.

Despr??s de la revolta de Pugatxev del 1771, a la qual molts calmucs donaren suport com ja van fer amb la de Stenka Razin, indignats per les intromissions russes en llur autogovern i pels intents de sedentaritzaci?? obligat??ria, el khan Ubashi, fill petit d???Ayuqa, decid?? sota la pressi?? dels seus consellers la ruptura de relacions amb R??ssia i el retorn a Dzung??ria.

Aix??, uns 170.000 calmucs (300.000 segons altres fonts) prengueren el cam?? de tornada que van seguir llurs avantpassats. Fou desastr??s, ja que foren atacats pels kazakhs i kirguisos, patiren en travessar deserts i nom??s uns 70.000 arribaren a Ili. Aix?? delmats, van perdre qualsevol influ??ncia pol??tica tant a la Xina coma R??ssia, de tal manera que no els rest?? m??s remei que lliurar-se als Qing. Aix?? far?? augmentar el prestigi de l???emperador manx?? Qienlong, qui li permet?? incorporar la Dzung??ria i el consagr?? com a cap temporal dels lamaistes. Endem??s, els repart?? per l???imperi: un grup rest?? a Ili, amb els supervivents oirats de la massacre del 1757, i d???altres, a la regi?? de Kh??vdo (Mong??lia Exterior), on s???havien refugiat alguns supervivents de la caiguda de l???imperi jungar. Quan la revolta musulmana a la vall d???Ili del segle XIX fou destru??t el gran temple budista calmuc de Kuldja.

El 1771 la resta dels calmucs, unes 11.200 kibitkes amb 50.000 calmucs (160.000 segons altres fonts), unes 8.000 fam??lies de kazaks i 8.000 de nogais, comandades pel pr??ncep Donduk Ombo, ocuparen la zona del Volga-Don-Kuma i Kuban', a les regions de Don, Astrakhan i Orenburg, on es dedicaren a la ramaderia de bous, camells i xais. Degut a que la majoria dels torguts donaren suport a Pugatxov el 1773, Caterina la Gran retir?? als torguts el govern dels calmucs, que havien conservat des de l???arribada a R??ssia. El t??tol de khan, que havia estat abolit l???octubre del 1771, va desapar??ixer definitivament amb la desaparici?? d???Ubashi. En lloc seu, s???establ?? un vicekhanat que pass?? als Dodunkov (descendents de Donduk Ombo).

D???ara endavant, els calmucs restaren sotmesos i llur organitzaci?? pol??tico-administrativa fou calcada sobre la de l???Imperi Rus; els nobles calmucs o nojons foren assimilats als terratinents, i llurs subjectes als serfs. En el darrer ter?? del segle XIX una evoluci?? decisiva els condu?? a la sedentaritzaci?? i a les activitats agr??coles.

Alguns grups foren integrats a les col??nies cosaques, fortament russificats, llevat els monjos lamaistes. Els d??rbet, instal??lats des del 1710 a la regi?? del Don, i coneguts com a buzava, coneixeren una evoluci?? diferent a la del grup del Volga. A finals del segle XVIII, mentre que els alters grups eren reinstal??lats entre els rius Ural, Terek i Kuma, els buzava foren enrolats en l???Oblast dels Cosacs del Don. Molts calmucs lluitaren amb rangle sota bandera russa durant la Guerra Napole??nica del 1812, aix?? com en altres guerres russes del segle XIX.

Des del 1820 la colonitzaci?? de les estepes calmucs es va accelerar, i els millors terres foren donades a grans terratinents pel govern tsarista. El 1861 el Gran Debet Ulus (formaci?? estatal feudal) fou transferida de la prov??ncia d'Astrakhan a la de Stavropol. Aquesta divisi?? administrativa i territorial del poble calmuc retardaria llur proc??s de consolidaci?? nacional. El govern tsarista establ?? el 1806 que l???anomenada Zona de les Deu Verstes (10,7 kil??metres), que movia la frontera de l?????rea n??mada calmuc fora d???una dist??ncia de 30-40 kms del riu Volga i la Mar Caspi, que privar?? als calmucs de les millors pastures, de la mateixa manera que el comer?? connectava amb la costa. Pel 1803 els calmucs tenien 2,5 milions de caps de ramat, cap el 1863 a penes passaven del mili?? i pel 1896 havien baixat a 453.000 caps. Molts calmucs empobrits marxaren a treballar en la pesca i les ind??stries de sal dels assentaments russos adjacents.

El 1892 s???aprov?? una Llei d???Abolici?? de Relacions Compuls??ries entre Propietats Separades del Poble Calmuc, que establia la redempci?? per compra, alliber?? els calmucs de llur depend??ncia feudal i cre?? algunes condicions pel desenvolupament de relacions capitalistes. El capital rus que havia penetrat a la Calm??quia era en major part de naturalesa comercial i usurera. A comen??ament del segle XX m??s del 50 % de la producci?? agr??ria es concentrava en els granges de la noblesa feudal i de petites propietaris, que concentraven nom??s el 6 % de les propietats, mentre que el 75 % de les granges vivien en la pobresa.

La influ??ncia del moviment revolucionari rus, aix?? com els diferents revoltes a Mong??lia i Xina, els inspirarien les primeres revoltes. Ja el 1903 es produiren els primers aldarulls de joves calmucs que foren enrolats en els instituts educatius d???Astrakhan, fet denunciat a Iskra (15 de maig del 1903).

El 1904 esclat?? la revolta del profeta Airot a Ili, cosa que provoc?? aldarulls i aixecaments a Khosheut, Gran Derbet i altres ulus entre el 1905 i el 1909, fins que foren reprimits. El 1907 un grup de professors progressistes fundaren la Khal'mg Tangchin Tug (Uni?? Nacional Democr??tica), per?? fou prohibida per les autoritats el 1908.

Durant la Primera Guerra Mundial el govern tsarista va mobilitzar els calmucs per a treballar al front, cosa que provoc?? nous disturbis de manera que alguns donaren suport al capdill Dambijantsan, m??s conegut com a Ja Lama, qui es reclama descendent d???Amur Sana i el 1912 s???havia revoltat contra els xinesos, fins que fou assassinat pels sovi??tics el 1923.

Per a despr??s de la revoluci?? russa, veure Calm??quia

[edita] Refer??ncies

  • Adelman, Fred. Kalmyk Cultural Renewal, PhD Dissertation, University of Pennsylvania,1960.
  • Anonymous. Donskaia Oblast, Donskoi Pervyi Okrug, Donskoi Vtoroi Okrug (translation: The Don Region, First Don District, Second Don District), Novyi Entsliklopedicheskii Solvar, XVI, 1914.
  • Anuchin, D. "Kalmyki", Entsiklopedicheskii Slovar Brokgauz-Efrona, XIV, St. Petersburg, 1914.
  • Borisov, T.K. Kalmykiya; a historic-political and socio-economic survey, Moscow-Leningrad, 1926.
  • Bormanshinov, Arash. The Kalmyks: Their Ethnic, Historical, Religious, and Cultural Background, Kalmyk American Cultural Association, Occasional Papers Number One, 1990.
  • Bretschneider, E.V. Medieval Researches from Eastern Asiatic Sources, 2 vols., London: Kegan Paul, Trench, Tr??bner, 1910.
  • Dzhimbinov, B. Sovetskaia Kalmykiia, Moscow, 1940.
  • Grin, Fran??ois. Kalmykia: From Oblivion to Assertion, European Center or Minority Issues, ECMI Working Paper #10, 2000.
  • Grousset, Ren??. The Empire of the Steppes: a History of Central Asia, Rutgers University Press, 1970.
  • Halkovic, Jr., Stephen A. THE MONGOLS OF THE WEST, Indiana University Uralic and Altaic Series, Volume 148, Larry Moses, Editor, Research Institute for Inner Asian Studies, Indiana University, Bloomington, 1985.
  • Haslund, Henning. MEN AND GODS IN MONGOLIA, National Travel Club, New York, E.P. Dutton & Co., Inc., 1935.
  • Heller, Mikhail and Nekrich, Aleksandr M. Utopia in Power: The History of the Soviet Union from 1917 to the Present, Summit Books, 1988.
  • Krader, Lawrence. Social Organization of the Mongol-Turkic Pastoral Nomads, Indiana University Publications, Uralic and Altaic Series, Vol. 20., 1963.
  • Khodarkovsky, Michael. Where Two Worlds Met: The Russian State and the Kalmyk Nomads 1600-1771, Cornell University Press, 1992.
  • Loewenthal, Rudolf. THE KALMUKS AND OF THE KALMUK ASSR: A Case in the Treatment of Minorities in the Soviet Union, External Research Paper No. 101, Offiice of Intelligence Research, Department of State, September 5, 1952.
  • Pallas, Peter Simon. Samlungen Historischer Nachrichten ??ber die Mongolischen V??lkerschaften, 2 vols., St. Petersburg: Akademie der Wissenscahften, 1776.
  • Pelliot, Paul. Notes sur le Turkestan, T'oung Pao, XXVII, 1930.
  • Poppe, Nicholas N. The Mongolian Language Handbook, Center for Applied Linguistics, 1970.
  • Pozdneev, A.M. Kalmytskoe Verouchenie, Entsiklopedicheskii Slovar Brokgauz-Efrona, XIV, St. Petersburg, 1914.
  • Riasanovsky, V.A. Customary Law of the Mongol Tribes (Mongols, Buriats, Kalmucks), Harbin, 1929
  • Williamson, H.N.H. FAREWELL TO THE DON: The Russian Revolution in the Journals of Brigadier H.N.H. Williamson, John Harris, Editor, The John Day Company, New York, 1970.


[edita] Enlla??os externs