Alexandra de Hessen-Darmstadt
De Viquip??dia
Alexandra de Hessen-Darmstadt, tsarina de R??ssia (Darmstadt 1872 - Ekaterinburg 1918). Princesa de Hessen-Darmstadt que a trav??s del matrimoni esdevingu?? tsarina de R??ssia adoptant el nom de Alexandra F'dorovna.
[edita] Naixement i fam??lia
Nascuda el 6 de juny de 1872 al Neues Palais de Darmstadt essent la sisena filla del gran duc Llu??s IV de Hessen-Darmstadt i de la princesa Al??cia del Regne Unit. La seva ??via materna era la reina Vict??ria I del Regne Unit.
Batejada amb els noms d'Al??cia, Vict??ria, Helena, Llu??sa i Beatriu el dia 10 de juliol del mateix any a la capella del Neues Palais de Darmstadt, els seus padrins eren el futur rei Eduard VII del Regne Unit i la seva muller, la princesa Alexandra de Dinamarca, el futur tsar Alexandre III de R??ssia i la seva muller, la princesa Dagmar de Dinamarca, la princesa Beatriu del Regne Unit, el duc de Cambridge i el gran duc Llu??s III de Hessen-Darmstadt. Els padrins demostraven les magn??fiques connexions amb la reialesa que la petita princesa tenia.
Educada en l'austera cort del petit gran ducat de Hessen-Darmstadt per una mainadera anglesa pass?? llargues temporades a Anglaterra arribant a establir un estret lla?? amb la seva ??via. El primer contacte que Alexandra tingu?? amb la trag??dia fou a l'any 1873 com a conseq????ncia de la mort del seu germ??, el pr??ncep Frederic de Hessen, i malgrat que la princesa no record?? mai el seu germ?? si que la seva mare oblig?? als seus fills a vistar regularment la cripta del seu germ??.
[edita] Princesa de Hessen-Darmstadt
El 1877 mort el gran duc Llu??s III de Hessen-Darmstadt i el pare de la princesa ascendeix al tron. Despr??s de passar l'estiu a Anglaterra, la fam??lia gran ducal retorn?? a Darmstadt, el 5 de novembre, la princesa Vict??ria de Hessen-Darmstadt contragu?? la dift??ria, i successivament amb tots els membres de la fam??lia gran ducal a excepci?? de la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt. La fam??lia es recuper?? per?? la malaltia s'endugu?? a la princesa Maria de Hessen-Darmstadt i a la mare d'Alexandra, la princesa Al??cia del Regne Unit. A partir d'aquell moment els pr??nceps de Hessen s'acostaran molt m??s a la cort brit??nica de la seva ??via.
A l'estiu de 1884, la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt, Ella, qued?? compromesa amb el gran duc Sergi de R??ssia, fill del tsar Alexandre II de R??ssia. Fou aquella la primera ocasi?? en qu?? Alexandra es trob?? amb el seu futur esp??s, el tsar Nicolau II de R??ssia. La seg??ent visita a R??ssia es produ?? el 1889 i la seva germana actu?? de nexe entre ella i el futur tsar. Malgrat tot, la reina Vict??ria I del Regne Unit no compartia els desitjos de la princesa Elisabet, considerava els russos com una terra de customs salvatges i incivilitzats. A m??s a m??s, pensava que Alexandra seria la candidata ideal per maridar-se amb el futur rei Jordi V del Regne Unit.
L'any 1889 la princesa pass?? l'estiu a Balmoral junt amb la seva ??via i el futur rei Jordi. Malgrat que passaren molts moments junts i que posteriorment s'escrigueren entre ells no aparagu?? l'amor i Alexandra el rebutj??. Tot i aix??, la reina no volia acceptar al tsarevitx i trob?? un nou candidat per la seva n??ta, el pr??ncep Maximili?? de Baden. Alexandra el rebutj?? tamb??.
[edita] L'opci?? russa, el tsar Nicolau II de R??ssia
L'any 1892 el gran duc Llu??s IV de Hessen-Darmstadt mor??. Un any i mig despr??s Alix escrigu?? una apassionada carta al tsarevitx afirmant el seu amor per?? mostrant-se preocupada pel fet que hagu??s d'abandonar la fe luterana per entrar a l'ortodoxa. Les coses canviaren a trav??s de la intervenci?? d'Ella que malgrat no haver-se de convertir a la religi?? ortodoxa ho f??u volunt??riament i comen???? a explicar a la seva germana les similituds entre les dues religions, els tab??s comen??aren a despar??ixer.
A l'abril de 1894 l'oportunitat d'oficialitzar un comprom??s era ideal. La majoria de les fam??lies reials europees es trobaven concentrades a Coburg per assistir al casament entre el gran duc Ernest Llu??s IV de Hessen-Darmstadt i la princesa Vict??ria Melita del Regne Unit. Tant Nicolau com Alexandra assistiren al casament de la que era una cosina m??tua. La primera nit els dos foren a l'??pera, ells van parlar i Alix mostr?? de nou la seva por i incapacitat de canviar de religi??. Aquella mateixa nit, el k??iser Guillem II de Pr??ssia, un altre dels convidats al casament i cos?? d'Alix visit?? la princesa a la seva cambra. Li parl?? d ela necessitat de reforcar l'alian??a entre R??ssia i Alemanya i que aquell casament seria una ocasi?? brillant. A m??s a m??s, li parl?? de la necessitat de preservar la pau a Europa. L'endem?? Alix acceptava a Nicolau enmig de ll??grimes.
L'1 de novembre de 1894, el tsar Alexandre III de R??ssia moria a Livadia a Crimea. La mort del seu pare perturb?? a Nicolau que express?? els seus dubtes al seu cunyat, el gran duc Alexandre de R??ssia, "Sandro, que haig de fer? Qu?? ens passar?? a mi, a tu, a la X??nia, a l'Alix, a la mare, a R??ssia? Jo no estic preparat per ser tsar... Jo no ser res del negoci de regnar". L'endem?? de la mort del tsar, Alix entrava a l'esgl??sia ortodoxa i passava a dir-se Alexandre F'dorovna.
[edita] Casament i fam??lia
La cerimonia de casament tingu?? lloc el 26 de novembre de 1894 a la capella del Palau d'hivern de Sant Petersburg. Els primers mesos del matrimoni no foren gens senzills com a conseq????ncia de la conviv??ncia amb la tsarina viuda, Dagmar de Dinamarca, ja que aquesta no acceptava la seva nova situaci?? i la preced??ncia sobre ella de la seva jove. Alix detestava la vida social de Sant Petersburg i alhora comen???? a esdevenir impopular.
El 26 de maig de 1896, els tsars foren oficialment coronats a la Catedral de l'Assumpci?? de Moscou. Quatre dies despr??s el tsar havia de donar menjar a tot aquell que jo solicites, m??s de dos milios s'acostaren a demanar-ne i la multitud mateixa provoc?? la mort d'un gran nombre de persones. En comptes d'anul??lar els actes previstos, un ball a l'ambaixada francesa, els oncles de Nicolau, el gran duc Vladimir de R??ssia, el gran duc Sergi de R??ssia, el gran duc Pau de R??ssia i el gran duc Aleix de R??ssia, aconsellaren al tsar segu??, per raons diplom??tiques, amb el gui?? d'actes previstos. Nicolau es guany?? el sobrenom del Sanguinari.
La parella tingu?? cinc fills:
- SAI la gran duquessa Olga de R??ssia nascuda el 1895 a Sant Petersburg i morta el 1918 a Ekaterinburg.
- SAI la gran duquessa Tatiana de R??ssia nascuda el 1897 a Sant Petersburg i morta el 1918 a Ekaterinburg.
- SAI la gran duquessa Maria de R??ssia nascuda a Sant Petersburg el 1899 i morta el 1918 a Ekaterinburg.
- SAI la gran duquessa Anast??sia de R??ssia nascuda a Sant Petersburg el 1901 i morta a Ekaterinburg el 1918.
- SAI el tsarevitx Aleix de R??ssia nascut el 1904 a Sant Petersburg i mort el 1918 a Ekaterinburg.
Les dificultats per tenir el fill bar?? expliquen la tremenda frustraci?? quan veieren que el petit tenia hemof??lia. Malgrat que altres membres de la fam??lia d'Alix ja tenia la malaltia, el pr??ncep Valdemar de Pr??ssia, el pr??ncep Frederic de Hessen-Darmstadt o el pr??ncep Leopold del Regne Unit, i se sabia que ella tenia la possibilitat de transmetre-la Nicolau sempre pens?? en la seva bona sort per evitar la transmissi??.
[edita] Un govern err??tic: Jap??, la Duma i la Primera Guerra Mundial
La pol??tica autorit??ria del tsar Nicolau II de R??ssia orient?? la seva pol??tica expansionista cap a l'??sia evitant interessos europeus en qu?? el xoc amb Alemanya era m??s que previsible. R??ssia ocup?? interessos a Corea i Manx??ria ja a l'any 1900 utilitzant el port de Port Arthur cam una base naval estable a l'extrem Orient. Al mateix temps el poder de Jap?? augmenta considerblement i l'enfrontament entre les dues pot??ncies es f??u inevitable. Davant d'una nota diplom??tica enviada pel Jap?? a Sant Petersburg i que mai fou contestada el 5 de febrer es trencaren relacions diplom??tiques i el 10 de febrer previ atac nip?? la guerra fou declarada.
La guerra fou la primera desfeta d'una pot??ncia europea davant d'una pot??ncia oriental i marc?? un precedent en el regnat de Nicolau. Durant la guerra, Alexandra es mostr?? especialment activa organitzant a les galeries del Palau d'Hivern subastes per aconseguir material per la Creu Roja i que aquest pogu??s ??sser enviat a Port Arthur.
Durant la guerra qued?? embarassada del tsarevitx Aleix. Batejat a l'esgl??sia de Peterhoff inclogu?? l'assist??ncia de molts membres de la reialesa europea entre els quals destaca la del rei Cristi?? IX de Dinamarca, el besavi del nen. Els padrins foren, el rei Eduard VII del Regne Unit, el k??iser Guillem II de Pr??ssia, el gran duc Ernest Llu??s IV de Hessen-Darmstadt i la tsarina Dagmar de Dinamarca. Tan sols sis setmanes despr??s del naixement el nen es f??u una ferida i comen??a a sangrar sense que cap doctor pogu??s parar l'hemorr??gia. Aleix patia l'hemof??lia i era Alexandra qui havia entrat la terrible malaltia a la fam??lia imperial russa. Alexandra i Nicolau decidiren mantenir en secret la malaltia del tsarevitx, secret que qued?? recluit dins de les parets de Tsarskoye Selo.
La guerra cre?? un ambient irrespirable a la societat russa. La revoluci?? de 1905 tenia com a base la idea que Niclau desconeixia les condicions reals amb qu?? vivien els seus s??bdits i per tant l'??nic que s'havia de fer era comunicar a Nicolau aquestes condicions per tal que els pogu??s ajudar. La idea era cudir en una manifestaci?? a les portes del Palau d'Hivern per tal de manifestar-se davant de Nicolau, el problema era que Nicolau no era a Sant Petersburg sin?? a Tsarskoye Selo. En el moment que la marxa arrib?? a les portes del Palau d'Hivern la pol??cia comen???? a disparar per tal de dispersar la multitud, milers de persones moriren amb el que es coneix com el Diumenge Sagnant. La vaga general que es produ?? l'octubre de 1905 oblig?? a Nicolau a obrir un per??ode legislatiu de la Duma russa.
La fam??lia imperial era extremadament unida i a??llada dels fets que ocorrien a R??ssia, essent el tsarevit el centre d'epecial atenci??. La preocupaci?? amb qu?? vivien els pares la malaltia de l'hereu es tradueix en les paraules del seu tutor "ell es adorat pels pares i per les germanes". L'any 1906 a trav??s de les princeses Maria de Montenegro i Anast??sia de Montenegro casades en el si de la casa imperial russa, Grigory Efimovich Rasputin entr?? a Tsarskoye Selo per primera vegada i tan sols un any despr??s aquest cur?? per primera vegada al tsarevitx. Poc a poc ell es f??u un lloc a Tsarskoye Selo i la seva influ??ncia es f??u m??s i m??s important i indispensable en les vides del tsar i de la tsarina.
La fama de Rasput??n a Sant Petersburg distava molt de ser positiva o igual a la que tenia a Tsarskoye Selo. S'especul?? molt sobre possibles relacions sexuals amb la tsarina i fins i tot amb les petites gran duquesses. Rasput??n allluny?? encara m??s el tsar de R??ssia i el trencament entre monarca i societat es f??u encara m??s pal??s. Les evid??ncies de les m??ltiples relacions sexuals del monjo amb diferents membres de l'alta societat santpetersburguesa es feren cada vegada m??s evidents per la tsarina no pretenia escoltar aquestes xafarderies i diposit?? encara m??s confian??a en Rasput??n.
L'any 1912 a Spala es produ?? la pitjor crisi d'Aleix essent un dels pitjors moments de la vida de Nicolau i Alexandra. En un passeig amb carruatge Aleix tingu?? una forta hemorr??gia interna a l'est??mac. La situaci?? arrib?? a l'extrem que Nicolau orden?? que es preperessin els funerals del petit tsarevitx per?? la situaci?? es redre???? amb la pres??ncia de Rasput??n que aconsegu?? (es creu a trav??s de l'hipnosi) salvar la situaci?? i el tsarevitx es cur??. Els fets d'Spala marcaren un abans i un despr??s ja que a partir d'aquest moment Rasput??n gaud?? d'una confian??a i gratitut absoluta de la Cort imperial.
L'any 1914 s'inici?? la Primera Guerra Mundial i Nicolau part?? al front deixant el govern en mans d'Alexandra aconsellada per Rasput??n. Per?? la poblaci?? no entenia la pres??ncia de Rasput??n ni el poder d'Alexandra, alemanya de naixement i de convicci??. Les derrotes se successiren i es feren paleses la manca de modernitat de l'ex??rcit rus i la inefic??cia interna del govern d'Alexandra.
[edita] La mort de Rasput??n: la participaci?? del gran duc Dimitri de R??ssia i del pr??ncep F??lix Jussupov
L'odi dels membres de la fam??lia imperial vers Rasput??n fou creixent a mesura que el tsar depenia de la influ??ncia de Rasput??n. Al llarg del mes de desembre de 1916 el pr??ncep Felix Jussupov planej?? la mort del monjo rus. Amb complicitat amb el gran duc Dimitri de R??ssia conseguiren que el monjo an??s al palau Jussupov i all?? fou assassinat pels dos arist??crates. El cos fou llan??at al riu Neva. Pocs dies despr??s tant el pr??ncep Jussupov i el gran duc Dimitri foren enviats a l'exili en el moment que el tsar sapigu?? la participaci?? en el seu assassinat.
[edita] Revoluci?? i regicidi als Urals
A partir d'aquell moment els fets de la revoluci?? de 1917 se succeiren r??pidament. La revoluci?? de febrer i l'abicaci?? del tsar comportaren l'arrest de l'exfam??lia imperial a Tsarskoye Selo i mesos despr??s amb la revoluci?? bolxevic foresn transportats a Tobolsk. De Tobolsk passaren a Ekaterinburg on el 16 de juliol de 1918 foren assassinats pel Comit?? bolxevic dels Urals.
Els cossos de la fam??lia imperial foren trobats a la d??cada de 1970 encara que no fou fins el 1991 amb la caiguda de la URSS que foren desenterrats i sepultats l'any 1998 amb pres??ncia de la fam??lia Romanov i de diversos membres de les cases reials europees entre ells el duc d'Edimburg.
