Beatriu del Regne Unit (princesa de Battenberg)
De Viquipèdia
Beatriu del Regne Unit, princesa de Battenberg (Londres 1857 - 1944. Fou l'última supervivient dels fills de la reina Victòria I del Regne Unit i del seu espòs el príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha. Beatriu passà a la història per haver portat a terme la publicació de les memòries i la correspondència de la seva mare un cop aquesta hagués mort.
Nascuda al Palau de Buckingham el 14 d'abril de 1857 essent filla de la reina Victòria I del Regne Unit i del príncep consort Albert de Saxònia-Coburg Gotha. Per naixement obtigué el títol de princesa del Regne Unit amb grau d'Altesa Reial.
El seu pare morí quan ella tenia apenes quatre anys i passà a viure en un ambient marcat pel caràcter de reclusió de la seva mare que adoptà un cop perdé el seu espòs. De jove visqué un amor amb el príncep imperial Napoleó Eugeni Bonaparte que s'acaba quan aquest morí l'any 1879 en la guerra entre anglesos i zulús.
L'any 1885 es compromet i es casà amb el príncep Enric de Battenberg amb la condició imposada per la seva mare que estableixin la residència al Regne Unit i que no s'allunyin d'ella. Enric fou elevat a la dignitat d'Altesa Reial. La història de la família dels Battenberg s'inicià amb el matrimoni del príncep Alexandre de Hessen-Darmstadt amb la comtesa polonesa Júlia von Rauke, la parella eren pares del jove príncep Enric i del príncep Lluís de Battenberg. El matrimoni desigual o morganàtic féu que el gran duc de Hessen-Darmstadt els crees prínceps de Battenberg amb el grau d'altesa sereníssima. La poca fortuna, el seu origen i la seva condició de prínceps secundaris d'una casa gran ducal ja secundària feren d'ells un mal partit.
El matrimoni s'establí a l'illa de Wight on el príncep fou nomenat governador. La parella tingué quatre fills:
- Sa Altesa Sereníssima el príncep Alexandre de Battenberg, nat a l'Illa de Wight l'any 1886 i mort a Londres el 1961. Es casà amb lady Irene Denison.
- Sa Altesa Reial la princesa Victòria Eugènia de Battenberg, nascuda a Balmoral Escòcia el 1887 i morta a Lausana el 1969. Es casà l'any 1905 amb el rei Alfons XIII d'Espanya.
- SAS el príncep Leopold de Battenberg nat a l'illa de Wight el 1889 i mort en un accident automovilístic a França l'any 1922.
- SAS el príncep Maurici de Battenberg nat a l'illa de Wight el 1891 i mort en acció durant la Primera Guerra Mundial el 1914.
La princesa enviudà l'any 1896 quan el seu morí al contraure malària a l'Àfrica mentre lluitava amb l'exèrcit anglès. A la mort del seu espòs romangué al costat de la seva mare i a la mort d'aquesta fou relegada pel seu germà una casa de camp dintre la propietat d'Osborne a l'illa de Wight. L'any 1914 es traslladà a viure al Castell de Cabisbrooke i mantingué un apartament al Palau de Kensington.
Abans de morir la seva mare la reina Victòria I del Regne Unit li encomenà la publicació dels seus diaris personals que escriví des de la seva joventut. A tota aquesta feina ella s'encarregà d'esborrar i transcriure tots els diaris per evitar sofriments als seus parents i descendents. La feina li comportà trenta anys de la seva vida i el resultat foren 111 volums editats per la Biblioteca Reial.
L'any 1917 ella perdé el títol de princesa de Battenberg i a canvi assumí el de princesa del Regne Unit. El seu fill gran fou creat marquès de Cabisbrooke i el seu fill petit li atrogaren el títol de cortesia de lord. La família canvià el cognom pel de Mounbatten.
Morí a la casa de Balcome a Surrey en temps de guerra. El seu enterrament tingué lloc a Castell de Windsor i fou l'última supervivent dels fills de la reina Victòria.
