Dagmar de Dinamarca
De Viquipèdia
Dagmar de Dinamarca, tsarina de Rússia (Copenhaguen 1847 - 1928). Última tsarina viva de la història contemporània europea. Dagmar fou l'única dels membres anomenats principals de la família imperial russa que conseguí escapar de la Revolució de 1917.
[edita] Naixement i família
Nascuda el 26 de novembre de 1847 a la ciutat de Copenhaguen essent filla del llavors príncep hereu i després rei Cristià IX de Dinamarca i de la seva muller la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel. Dagmar era néta del duc Frederic Guillem de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glücksburg i de la princesa Lluïsa Carolina de Hessen-Kassel per part de pare mentre que per part de mare ho era del príncep Guillem de Hessen-Kassel i de la princesa Carlota de Dinamarca.
[edita] Casament i descendència
L'any 1867 es casà amb el tsarevitx i després tsar Alexandre III de Rússia fill del tsar Alexandre II de Rússia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt. La parella tingué sis fills:
- SM el tsar Nicolau II de Rússia nat a Tsarskoye Selo a Sant Petersburg el 1868 i executat a la ciutat d'Ekaterinburg el 1918. Es casà amb la princesa Alexandra de Hessen-Darmstadt.
- SAI el gran duc Alexandre de Rússia nat a Sant Petersburg el 1869 i mort el 1870.
- SAI el gran duc Jordi de Rússia nat a Tsarskoye Selo el 1871 i mort a les muntanyes caucàsiques l'any 1899.
- SAI la gran duquessa Xènia de Rússia nascuda a Sant Petersburg el 1875 i morta a Hampton Court (Regne Unit) l'any 1860. Es casà amb el gran duc Alexandre de Rússia l'any 1894 a Peterhoff.
- SM el tsar Miquel II de Rússia nascut el 1878 a Sant Petersburg i executat a la ciutat de Perm el 1918. Es casà morganàticament amb la comtessa Natàlia Sheremetievskaja l'any 1911.
- SAI la gran duquessa Olga de Rússia nascuda el 1882 a Peterhof a Sant Petersburg i morta el 1960 a Cooksville al Canadà. Es casà en primeres núpcies amb el príncep Pere d'Oldenburg i en segones núpcies amb el capità Nikolai Alexandrovich Kulikovski.
[edita] Vida pública
Intervingué escassament en política. La seva vida pública fou orientada cap a les obres benèfiques, la vessant social de la seva posició pública i sobretot a la família de la qual era una gran devota. Únicament inspira en el seu espòs un sentiment antialemany bastant potent que ella havia heretat del conflicte de l'anomenada Guerra dels Ducats de (1864) que enfrontà Prússia i Dinamarca i per la qual aquesta perdé els ducats d'Schleswig i de Holstein.
Després de la caiguda de la Monarquia l'any 1917 rebutjà abandonar Rússia i es refugià amb la seva filla menor a la península de Crimea on la revolució no havia triomfat. Malgrat tot, l'any 1919 hagué d'abandonar Rússia a bord de la nau militar britànic HMS Malborough enviada amb urgència pel nebot de la tsarina, el rei Jordi V del Regne Unit.
Després de passar uns mesos a Londres amb la seva germana la reina Alexandra de Dinamarca s'instal·là a Dinamarca elegint com a casa l'antiga vil·la pròxima a Copenhaguen on s'allotjava durant les seves estades a la ciutat, la vil·la de Hvidøre. Privada de qualsevol renda russa arran de la Revolució la seva hisenda es deteriorà profundament i únicament fou gràcies al vitalici concedit pel rei Jordi V del Regne Unit de 50.000 lliures esterlines anuals que la tsarina pogué sobreviure.
Dagmar mai accedí a conèixer a la senyoreta Andersen que deia ser la seva néta, la gran duquessa Anastàsia de Rússia. L'any 1928 morí a Dinamarca i fou enterrada en funerals d'estat a la catedral de Roskilde.
Dinamarca i Rússia han arribat a l'acord de transportar les restes mortals de Dagmar a Sant Petersburg en una missa funeral d'estat a finals del mes de setembre del 2006 en la qual hi participà els prínceps hereus de Dinamarca, el rei Constantí II de Grècia i la seva muller, la princesa Anna Maria de Dinamarca, el príncep Miquel del Regne Unit i la gran duquessa Maria de Rússia
A Dinamarca la tsarina era popularment coneguda com l'old icon; és a dir, quelcom com la vella icona en referència a tot allò que pels danesos representava.
