Airbus
De Viquipèdia
Airbus S.A.S., més coneguda com Airbus, és una gran empresa paneuropea aeronàutica i aeroespacial. Va ser creada el 2001 a Tolosa de Llenguadoc, com una S.A.S (Societat per Accions Simplificada, del francès: Société par Actions Simplifiée). Anteriorment havia estat un consorci denominat Airbus Industries, que no s'encarregava del procés de fabricació dels avions, sinó simplement de coordinar el procés de disseny i venda.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Origen
En Setembre de 1967, els governs de Regne Unit, Alemanya i França van signar un memoràndum d'enteniment per al desenvolupament d'un avió de 300 places. Aquest seria el segon projecte conjunt d'avió a Europa, després del Concorde. En els mesos següents van sorgir dubtes per part dels governs britànic i francès sobre la viabilitat del projecte, i va caldre modificar-ho perquè pogués usar motors ja desenvolupats i reduir així els costos.
El 1969 el govern britànic va retirar el seu suport al programa. Donada la participació de Hawker Siddeley, l'empresa seleccionada pel govern britànic (que sense el seu suport financer no podia continuar amb ell), en el desenvolupament de l'ala, els francesos i alemanys es van veure incapaços de continuar en solitari. Finalment la companyia britànica va seguir sent un contractista gràcies al suport financer alemany.
El consorci va ser creat el 1970 per les companyies francesa Aerospatiale i alemanya Deutsche Aerospace com a fabricant europeu d'avions. El 1971 l'empresa espanyola CASA (Construccions Aeronàutiques Societat Anònima) es va incorporar al consorci, i el 1979 ho va fer la anglesa British Aerospace.
Des del principi el consorci es va fixar com objectiu competir amb el principal fabricant d'avions del món, la companyia nord-americana Boeing, que en aquella època anava adquirint una posició cada vegada més dominant en el sector de l'aviació civil. Després de la fusió de Aèrospatiale, CASA i Deutsche Aerospace para crear EADS, (European Aeronautic, Defense and Space Company), aquesta última ha passat a controlar el 80% de Airbus, quedant el 20% restant en mans de BAE Systems PLC (British Aerospace).
[edita] Consolidació
El primer model que va fabricar el consorci, i que va aparèixer el 1972, va anar el A300, un avió per a rutes d'abast mitjà, de doble passadís, innovador en nombrosos aspectes, com la racionalització del compartiment d'equipatges i la càrrega mitjançant contenidors. L'avió no va ser un èxit immediat, en un mercat dominat pels fabricants nord-americans, i només va aconseguir vendes importants a Europa. Això es va veure agreujat per la Crisi del petroli de 1973, que va afectar greument les aerolínies, i amb això, la llista de comandes.
Airbus va estar a punt de fer fallida, en un moment va arribar a tenir 14 avions completament acabats sense vendre esperant en terra per un comprador, després de 16 mesos sense cap comanda nova. La compra de diversos avions per part de la nord-americana Eastern Airlines va marcar un punt d'inflexió en les vendes i la salvació d'Airbus. Poc després Airbus va presentar el A310, una variant més curta de l'anterior, ja que algunes aerolínies es queixaven que l'A300 era molt gran. En els anys 1980 es va iniciar la fabricació d'altres variants dels dos models existents i, sobretot, es va presentar el nou A320, un avió d'un passadís per a trajectes curts i mitjans, de tecnologia revolucionària.
Airbus va prescindir per primera vegada en aquest model de les conduccions hidràuliques per a governar les superfícies de vol, substituint-les per cables elèctrics (fly-by-wire) i petits motors situats en aquestes superfícies. Els pilots usen una palanca de comandament situada en un costat, en lloc de la clàssica columna enfront del seient. Les ordres de vol són transmeses a un ordinador, el qual calcula la seva idoneïtat i les transmet al seu torn a les superfícies de vol. L'A320 ràpidament es va popularitzar, obtenint un èxit notable, i competeix amb el model B737 de Boeing. També en aquest cas Airbus va desenvolupar variants, una més gran, el A321, i dues més petites, els A319 i A318.
En la dècada dels 90 Airbus va presentar dos models addicionals de doble passadís, concebuts per a rutes de llarg abast, el bimotor A330 i el cuatrimotor A340. El seu disseny aerodinàmic i les característiques dels seus motors els converteixen en avions molt econòmics. Per descomptat, aquests models disposen de l'avançada tecnologia del A320. En tots els seus models Airbus ha anat incorporant, a més, cabines de comandament revolucionàries, ja que es prescindeix d'un nombre elevat d'instruments clàssics, que se substituïxen per diverses pantalles de vídeo, en les quals apareixen les dades i la informació que interessen als pilots a cada moment.
Al gener de 2005, Airbus ha presentat el seu nou superjumbo A380 amb el qual pretén competir contra el B747 del seu rival nord-americà Boeing. Es tracta de l'avió de passatgers amb més places del món, només superat en grandària per l'Airbus A340-600 (en la categoria d'avions comercials). Amb una grandària de gairebé 71 x 80 metres i 540 tones de pes màxim a l'enlairament, posseeix 2 plantes per a passatge i un celler inferior de càrrega; pot transportar a més de 800 passatgers en configuració d'alta densitat. Se'n preveu una versió de transport de mercaderies.
[edita] Models d'avions
- Airbus A300
- Airbus A310
- Airbus Beluga
- Airbus A318
- Airbus A319
- Airbus A320
- Airbus A321
- Airbus A330
- Airbus A340
- Airbus A350 (en desenvolupament)
- Airbus A380 (en proves)
[edita] Productes militars
Al gener de 1999, Airbus crea una companyia separada, Airbus Military per al desenvolupament i producció d'un avió de transport militar turbopropulsat (l'Airbus A400M). L'A400M està sent desenvolupat per diversos estats membres de la OTAN com a alternativa al C-130 Hèrcules.
L'expansió d'Airbus cap als productes militars reduirà, encara que no eliminarà, l'exposició d'Airbus a l'efecte de caigudes cícliques en l'aviació civil. Els productes que gestiona Airbus military (2006) són:
[edita] Presència internacional
Les tres línies d'acoblament de Airbus són a Tolosa, França, (2 línies de muntatge) i Hamburg, Alemanya, (1 línia). Una quarta línia, per a l'Airbus A400M, s'està construint a Sevilla, Espanya. Airbus té a més diverses plantes en diferents ciutat europees reflectint la seva fundació com a consorci de diferents empreses. Una solució original per al problema del transport de les diferents parts entre les diferents plantes d'acoblament és l'ús del Beluga, capaç de transportar secció senceres de fusellatge d'un avió Airbus. Aquesta solució està sent estudiada per Boeing, que està considerant la producció d'una versió del 747 per a transportar components del 787. Una excepció a aquest esquema és l'A380, que el seu fusellatge i ales són massa grans per al Beluga. Aquestes parts són transportades per vaixell fins a Bordeus i després per carretera fins a la planta de Tolosa.
Nord Amèrica és una regió important per Airbus en termes de vendes d'avions i peces. 2.000 del total d'aproximadament 5.300 jets venuts per Airbus són comprats per clients nord-americans. Segons Airbus, els contractes nord-americans mantenen 120.000 llocs de treballs i un negoci benvolgut de 5,5 bilions de dòlars (2003).
