Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Boeing - Viquip??dia

Boeing

De Viquip??dia

Boeing ??s un dels principals fabricants d'avions i equips aeroespacials del m??n. El seu nom complert ??s The Boeing Company i la seva seu central es troba a la ciutat de Chicago, EUA. Les principals factories estan situades a les rodalies de la ciutat de Seattle, a l'estat de Washington, EUA, prop de la costa de l'oce?? Pac??fic.

Taula de continguts

[edita] Inicis

La companyia, originalment anomenada "B&W" fou fundada per William Edward Boeing i George Conrad Westervelt el 1916. Al seg??ent any, ja va anomenar-se "Boeing Airplane Company". William E. Boeing havia estudiat a la Universitat de Yale i va treballar inicialment al sector de la fusta, on es va convertir en un home ric i on va adquirir coneixements sobre estructures de fusta que m??s tard resultarien d'utilitat en la construcci?? d'avions.

El 1934 Boeing ja era una companyia molt gran i William E. Boeing va optar per vendre totes les seves participacions a ra?? de la llei que s'havia promulgat als Estats Units despr??s de la gran depressi?? que obligava a totes les empreses de certa dimensi?? a dividir-se en unitats m??s petites i independents.

Poc despr??s, la companyia va establir un acord amb la Pan American World Airways per desenvolupar i construir un hidroavi?? civil capa?? de transportar passatgers en rutes transoce??niques i dissenyat per utilitzar l'aigua com a pista d'aterratge. El juny del 1938 el nou avi??, denominat Boeing 314 Clipper, va realitzar el primer vol. Fou l'avi?? m??s gran de la seva ??poca amb capacitat per a 90 passatgers en vols de dia i 40 en vols nocturns. Un any m??s tard es va inaugurar el primer servei regular entre la costa est dels Estats Units i el Regne Unit. A partir de llavors es van establir altres rutes de llarg recorregut amb el Clipper fins al punt de que la Pan American va disposar de vols a destins de tot el m??n.

[edita] La Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda

Boeing B-29 Superfortress
Boeing B-29 Superfortress

Durant la Segona Guerra Mundial, Boeing va construir una enorme quantitat de bombarders. Molts dels seus treballadors van ser dones que els seus marits havien anat a la guerra. A principis de mar?? de 1944 la producci?? s'havia incrementat de tal forma que cada mes es fabricaven fins a 350 avions. Per prevenir un atac des de l'aire, els edificis de les f??briques van ser coberts amb vegetaci?? i elements del camp a mode de camuflatge. Durant els anys de la guerra, les principals companyies nord-americanes van col??laborar de forma molt estreta de tal manera que el bombarder B-17 de Boeing va ser fabricat tamb?? per Lockheed i per Douglas, mentre que el B-29 Superfortress fou muntat tamb?? per Bell i per Martin.

Finalitzada la guerra, es van cancel??lar totes les comandes de bombarders i 70.000 treballadors es van quedar sense feina. La companyia va fer tots els possibles per generar noves vendes, per lo que va fabricar el Stratocruiser, un avi?? de passatgers basat en un avi?? militar. No obstant, aquest model no va tenir l'??xit esperat i Boeing va tenir que buscar altres alternatives per superar la crisi. Ho va aconseguir en bona mesura amb la venta d'avions militars dissenyats pel transport de tropes i com a avions nodrissa que permetien a altres avions fer gasolina a l'aire.

A mitjans dels anys 50 la tecnologia va avan??ar significativament, el que va permetre a Boeing desenvolupar productes totalment nous i innovadors. Un dels primers fou un m??ssil teledirigit de curt abast, dissenyat per a respondre a atacs d'avions enemics. Durant aquests anys de la Guerra Freda era ja un fet i Boeing va utilitzar els seus coneixements en m??ssils de curt abast per desenvolupar un m??ssil intercontinental.

[edita] L'era Jet

Boeing 727 de transport de DHL
Boeing 727 de transport de DHL

Boeing va introduir el 1955 el primer avi?? comercial a reacci?? dels Estats Units. Pr??viament ja havien aparegut dos avions d'aquest tipus a Europa: el Comet fabricat al Regne Unit i el Caravelle, fabricat a Fran??a. Amb el nou avi??, el Boeing 707, Boeing es va convertir en l??der dels fabricants d'avions de passatgers a reacci??. Es tractava d'un avi?? quadrimotor amb capacitat per a 156 passatgers i destinat a rutes de llarg recorregut. Poc despr??s Boeing va desenvolupar una segona versi?? d'aquest avi??, el Boeing 720, per a rutes menys llargues i poc temps despr??s va apar??ixer el Boeing 727, un avi?? de capacitat similar per?? dotat de tres motors i concebut per rutes mitges i curtes. Aquest avi?? va tenir una immediata acollida, molt positiva per les companyies a??ries, pels pilots i pels passatgers per la seva comoditat i fiabilitat. Encara que es va deixar de fabricar al 1984, a principis del segle XXI encara hi havia en servei uns 1.300 Boeing 727 per tot el m??n.

A l'any 1967 la companyia va introduir un nou model, el Boeing 737, que s'ha convertit en l'avi?? de passatgers m??s venut en tota la hist??ria de l'aviaci?? civil. Es tracta d'un avi?? bimotor dissenyat per a rutes curtes i mitges, amb capacitat per uns 160-220 passatgers, segons la versi?? i la configuraci?? de seients. El 737 segueix fabricant-se i ??s objecte de continuades millores addicionals, generalment versions m??s llargues per a una major capacitat de passatgers. Existeix fins i tot un 737 de negocis per a grans empreses per realitzar les funcions d'un gran jet privat, el Boeing Business Jet.

Boeing 777-200ER d'American Airlines
Boeing 777-200ER d'American Airlines

Al comen??a la d??cada dels 70, Boeing va haver de afrontar una nova crisi. El programa espacial Apollo, en el que Boeing havia estat participant de forma important, va ser cancel??lat gaireb?? per complert. Una vegada m??s l'empresa va confiar en poder compensar la p??rdua de vendes amb els seus avions comercials. No obstant, en aquella ??poca, les l??nies a??ries de tot el m??n travessaven un mal moment i Boeing no va rebre ni una sola nova comana de tot un any. La seva aposta de futur, el Boeing 747, derivat d'un projecte de transport estrat??gic per a l'ex??rcit dels Estats Units, s'estava endarrerint en la seva fabricaci?? i originava costos m??s elevats del previst. A tot se li va sumar que el Congr??s dels Estats Units va desestimar el recolzament financer al projecte d'avi?? supers??nic de Boeing, la resposta a l'avi?? supers??nic franco-angl??s Concorde i es va veure amb la obligaci?? d'abandonar un projecte en el que ja havia invertit una enorme quantitat de diners. Un cop m??s, Boeing va tindre de redu??r la seva plantilla que va passar de 80.000 treballadors a 40.000 tan sols a l'??rea de Seattle. Per fi, al 1970, el primer exemplar del nou avi??, el Boeing 747, el fam??s Jumbo, es va posar en servei: un quadrimotor de llarg recorregut amb capacitat per a 460 passatgers i el m??s gran avi?? comercial de la hist??ria de l'aviaci?? fins a la construcci?? de l'Airbus A380. Aquest avi?? va tenir un ??xit extraordinari des de la seva aparici??. En les diferents versions que s'han desenvolupat, segueix essent un avi?? sense compet??ncia. L'aparici?? de l'Airbus A380, un avi?? de dos pisos amb capacitat de passatge superior al 747, Boeing es troba amb el primer competidor de la hist??ria del Jumbo.

Durant el 1983 la situaci?? econ??mica va tornar a millorar, amb ell les companyies a??ries. Boeing va lliurar l'exemplar n??mero 1.000 del 737. A mesura que els tr??nsit de passatgers augmentava a tot el mon, la compet??ncia de fabricants d'avi?? es feia m??s ferotge. Boeing va tindre d'enfrontar-se a un nouvingut, aquesta vegada d'Europa, que pas a pas va anar introduint al mercat nous avions comercials: el consorci Airbus. Boeing es va obligar a desenvolupar nous avions com el Boeing 757, un avi?? d'un passad??s central de mig recorregut i el Boeing 767, d'??mplia cabina i dos passadissos per a rutes mitges i llargues i amb llic??ncia per a sobrevolar l'oce??, una excepci?? tractant-se d'un bimotor.

En la divisi?? espacial, Boeing ha participat en el desenvolupament i fabricaci?? del Transbordador Espacial (Space Shuttle), aprofitant la seva experi??ncia en la producci?? de motors per a m??ssils i en el programa Apollo. Tamb?? va contribuir amb altres productes al programa espacial nord-americ??, aix?? com a la Estaci?? Espacial Internacional (ISS), de la que es va convertir en principal subministrador. Boeing va fabricar tamb?? diversos aparells militars com l'helic??pter de combat RAH-66 Comanche, el sistema Avenger i una nova generaci?? de m??ssils de curt abast.

[edita] L'actualitat i el futur

El 1994 va introduir el seu avi?? comercial m??s recent, el Boeing 777, un avi?? amb capacitat per a 390 passatgers i dissenyat per a rutes de llarg abast, dotat tamb?? amb nom??s dos motors per?? amb llic??ncia per a sobrevolar oceans. El 777 incorpora la tecnologia m??s innovadora, en l??nia amb els avions desenvolupats per Airbus i est?? tenint des de la seva aparici?? una excel??lent acollida.

Dos anys m??s tard, al 1996, Boeing es va fusionar amb Rockwell, un important fabricant aeroespacial i de defensa nord-americ??. Rockwell es va mantenir com a unitat empresarial pr??pia filial de Boeing, amb el nom de Boeing North American Inc. Al seg??ent any Boeing va absorbir una altre important companyia aeron??utica, McDonnell Douglas, la qual va perdre la seva identitat i va quedar integrada dins la pr??pia Boeing. Dos dels avions civils de McDonnell Douglas, el MD 80 i la seva variant el MD 90, que va ser introdu??t en el seu dia per Douglas com a DC-9 i que ha mantingut la seva popularitat a trav??s de versions m??s modernes i ??mplies, ??s l'??nic que Boeing segueix fabricant, amb la denominaci?? actual de Boeing 717.

Despr??s d'aquestes dues operacions de fusi?? i absorci??, al m??n queden actualment dos grans fabricants d'avions de passatgers per sobre els 100 seients: Boeing i Airbus. El 2003 el competidor europeu va superar per primera vegada al seu rival nord-americ?? en n??mero de comandes d'avions. El model m??s nou que Boeing est?? desenvolupant per competir amb Airbus ??s el Boeing 787 Dreamliner. L'actual aposta de futur de Boeing passa pels avions de baix consum i de costos d'operaci?? ajustat i no per la d'avions de capacitat per sobre els 500 passatgers o els avions supers??nics.

[edita] Desenvolupaments

[edita] Avions Militars

  • Boeing B-17 Flying Fortress
  • Boeing B-29 Superfortress
  • Boeing B-47 Stratojet
  • Boeing B-50 Superfortress
  • Boeing B-52 Stratofortress
  • Boeing B-52G/H Stratofortress
  • Boeing C-97 Stratofreighter
  • Boeing E-3 Sentry (AWACS)
  • Boeing E-4
  • Boeing E-6 Mercury
  • Boeing EC/RC-135
  • Boeing KC-135 Stratotanker

[edita] Avions Civils

  • Boeing 40
  • Boeing 80
  • Boeing 247
  • Boeing 307
  • Boeing 314 Clipper
  • Boeing 377 Stratocruiser
  • Boeing 707
  • Boeing 717
  • Boeing 727
  • Boeing 737
  • Boeing 747
  • Boeing 757
  • Boeing 7J7
  • Boeing 767
  • Boeing 777
  • Boeing 787 Dreamliner
  • Sonic Cruiser (prototip)
  • Boeing 2707
  • Boeing Business Jet

[edita] Avions Experimentals

  • Boeing X-32

[edita] Helic??pters

  • CH-46 Sea Knight
  • CH-47 Chinook

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Boeing