Zita de Borbó-Parma

De Viquipèdia

Zita de Borbó-Parma, emperadriu d'Àustria (Lucca 1892 - Monestir franciscà de Suïssa 1989). Princesa de Borbó-Parma amb el grau d'altesa reial que contragué matrimoni amb l'últim emperador austrohongarès, Carles I d'Àustria, esdevinguent l'última emperadriu consort de la casa d'Àustria.

Nascuda el 9 de maig de 1892 a Vil·la Pianore situada prop de Lucca, al centre-oest d'Itàlia, era filla del duc Robert I de Parma, últim duc sobirà de Parma, i de la infanta Maria Antònia de Portugal. La jove princesa era néta del duc Carles III de Parma i de la princesa Lluïsa de França per part de pare mentre que per part de mare ho era del rei Miquel I de Portugal i de la princesa Adelaida de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg.

Educada en les més estrictes normes cortesanes de l'antiga casa ducal i en unes profundes creences catòliques, la princesa semblava destinada, com faríen altres de les seves germanes, a empendre la vida monàstica. Malgrat tot, l'any 1911 esdevé compromesa amb l'arxiduc que esdevindria l'emperador Carles I d'Àustria. Carles d'Àustria era fill de l'arxiduc Otó Francesc d'Àustria i de la princesa Maria Josepa d'Àustria. La parella que es casà a Viena tingué des del primer moment el suport de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria que cansat dels molts matrimonis morganàtics de la família Habsburg, el casament de Carles amb la princesa de Parma el complaïa extrmadament. La parella tingué vuit fills:

• SAI l'arxiduc Otó d'Àustria nascut el 1912 a Viena. Es casat amb la princesa Regina de Saxònia-Meiningen.

• SAI l'arxiduquessa Adelaida d'Àustria, nascuda el 1914 a Viena i morta el 1974.

• SAI l'arxiduc Robert d'Àustria-Este, nascut el 1915 a Viena i mort el 1996 a Brussel·les. Es casà amb la princesa Margarida de Savoia-Aosta.

• SAI l'arxiduc Fèlix d'Àustria, nascut el 1916 a Viena. Es casat amb la princesa Anna Eugènia d'Arenberg.

• SAI l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria, nascut el 1918 a Viena. Es casat amb la princesa Iolanda de Ligne.

• SAI l'arxiduc Rodolf d'Àustria, nascut el 1919 a Funchal. Es casat en primeres núpcies amb la comtessa Xenia Tschernyschev-Besobrasow mentre que en segones núpcies ho és amb la princesa Anna de Wrede.

• SAI l'arxiduquessa Carlota d'Àustria, nascuda el 1921 a Funchal. Es casà amb el duc Jordi de Mecklenburg-Strelitz, cap de les cases ducals de Mecklenburg-Strelitz i de Mecklenburg-Schwerin.

• SAI l'arxiduquessa Elisabet d'Àustria, nascuda el 1922 a Funchal i morta el 1993 a Viena. Es casà amb el príncep Enric de Liechtenstein.

L'any 1916, després de la mort de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria, la princesa i el seu marit assoliren el títol d'emperadors d'Àustria i un any després foren coronats com els últims reis d'Hongria. La coronació, en el context de la Primera Guerra Mundial, fou un símbol de pretesa continuïtat de la milenària casa dels Habsburg.

Al llarg dels dos anys que regnaren es produiren, a través dels germans de la princesa de Parma, intents d'arribar a la signatura d'un armistici entre Àustria i les potències de l'Entesa, principalment de França. L'armistici pretenia ser aconseguit sense el beaplàcit d'Alemanya ni del kàiser Guillem II d'Alemanya. Malgrat tot, els intents no fructificaren i el mes de novembre de 1918, Àustria es constituïa com una república i els demés territoris de l'imperi dels Àustria quedaven també reconeguts com una república.

La nova república d'Àustria expulsà als Habsburg del país alhora que prohibia utilitzar els seus títols de reialesa a l'interior del país. Carles I i la seva muller emprengueren el camí de l'exili, primer a Suïssa i després a Madeira. L'exili de la família imperial fou especialment dur, desproveïts de recursos econòmics ja que l'emperador s'havia negat a treure la seva fortuna personal d'Àustria, es veieren a la mercè d'altres famílies reial i molt especialment de l'espanyola.

Al llarg del bienni 1920 - 1922, Carles I féu dues temptatives de recuperar la corona hongaresa on ell no havia abdicat i a on el general Horthy havia instaurat una regència. Malgrat tot, mai ho aconseguí i en part, es culpà a Zita de no donar suport al seu espòs en l'intent de recuperació de la corona hongaresa.

L'any 1922, la princesa Zita quedà viuda. Des de 1922 fins a la seva mort, el 1989, l'emperadriu vestí sempre de color negra. A la mort de Carles, el rei Alfons XIII d'Espanya decidí enviar un buc de l'armada espanyola a Madeira per tal de treure a Zita i la seva família de l'illa on vivien en una espècie de confinament imposat per la resta de països europeus. Alfons XIII els acollí a Espanya i els posà a la seva disposició un palau a Zarautz.

Després d'Espanya, la família imperial visqué a Bèlgica, Suïssa i els Estats Units. La princesa morí el 1989 a Suïssa i fou enterrada amb tots els honors d'estat a Viena, a l'antiquissima Cripta del Caputxins on descansen la resta de tots els Habsburg des de 1633. El funeral fou atès per representats de moltes cases reials i líders polítics austríacs, també hi assistí un representant personal del papa Joan Pau II.

Abans de la seva mort, l'emperadriu escrigué un llibret sobre la seva veritat del cas de Mayerling. A Mayerling, l'any 1889, segons tots els indicis, s'hi suïcidà l'arxiduc Rodolf d'Àustria, hereu imperial, i la seva amant la baronessa Maria Vetsera. Segons l'emperadriu la mort de l'arxiduc fou conseqüència d'un atemptat d'agents secrets francesos. La mort de l'arxiduc ha despertat nombroses versions més o menys romàntiques sobre l'afer de Mayerling.