Wilhelm Meyer-L??bke
De Viquip??dia
Wilhelm Meyer-L??bke (o Meyer-Luebke) (D??bendorf, 1861 - Bonn, 1936), ling??ista neogram??tic, romanista i catalan??fil su??s.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Deixeble del pare de la Roman??stica, Friedrich Diez. Fou professor de les universitats de Jena, Viena i Bonn. Seguint la teoria de Gustav Gr??ber, adapt?? el m??tode comparatista d'investigaci?? de l'indoeuropeu a les lleng??es rom??niques, en l'estudi de les quals va introduir un principi de sistematitzaci??. Introdu?? un gran escepticisme envers les explicacions dels canvis fon??tics mitjan??ant el substrat. Observ?? que hom sabia molt poc de les lleng??es preromanes (osc i umbre, de la It??lia central i meridional; gal, de la It??lia septentrional i la G??l??lia; iber, d'Hispania); no se sabia amb certesa res de la llengua dels sards i molt poc de la llengua preromana de la D??cia o del V??net. Una de les influ??ncies de substrat c??ltic ??s la mutaci?? de [u] en [??]. Aquesta es produeix en franc??s, occit??, piemont??s, l??gurs, llombard, en part de l'emili??, en romanx i retorom??nic engadin??s, a m??s de en gal??l??s, neerland??s, els dialectes alemanys d'Als??cia, de part de Brisg??bia i del Vallese. Totes aquestes zones foren habitades pels celtes, per?? la coincid??ncia entre la isoglossa i l'??rea celta ??s menys precisa del que sembla. Tot i admetent la identitat de la isoglossa moderna amb l'??rea antigament ocupada pels celtes, encara cal demostrar que la isoglossa sigui antiga i que la coincid??ncia es remunti efectivament a l'??poca que els celtes apregueren llat??. Per?? el fenomen en occit?? ??s posterior a l'??poca medieval i sembla tard?? fins i tot en altres zones perif??riques de la Gal??lorom??nia, des de la Savoia fins a Normandia. L'??rea actual del canvi u>?? ??s el resultat d'una expansi?? a partir d'un nucli original petit. La innovaci?? s'estengu?? pel basc de la vessant francesa dels Pirineus. De tots els fen??mens atribu??ts al substrat c??ltic, els que resultaven m??s segurs per a Meyer-L??bke eren el pas de -CT- a -it- i la nasalitzaci?? de les vocals. A la influ??ncia osco-umbra, Meyer-L??bke li atribueix dos fen??mens segurs: la sonoritzaci?? de les oclusives sordes despr??s de nasal, i l'assimilaci?? ND > nn. A la pen??nsula Ib??rica estudi?? el canvi de F- inicial que no s'esdev?? davant -r- ni davant diftong castell?? ue procedent de O. En conclusi??, Meyer-L??bke consider?? que abans d'avan??ar la hip??tesi de la influ??ncia del substrat s'han de complir tres operacions preliminars:
- Comprovar les condicions de vida reals de la poblaci?? de la zona on es produeix el fenomen, o de les relacions exactes que hi mantenen els romans i els aut??ctons llatins,
- Comprovar l'antiguitat del fenomen a la zona afectada
- Analitzar rigorosament les diverses realitzacions articulat??ries de sons aparentment id??ntics.
[edita] El catal??
Seguint el seu mestre Friedrich Diez, el 1890 assign?? a la llengua catalana l'estatus de dialecte de l'occit?? (anomenat aleshores proven??al) en la seva Grammatik der romanischen Sprachen (Gram??tica de les Lleng??es Rom??niques), on diu: "A l'Est la transici?? es produeix a poc a poc amb el catal?? al Rossell??: Aquesta darrera varietat (parlen), que no ??s m??s que un dialecte proven??al...." (p. 14). No obstant aix??, abandon?? aquesta opini?? el 1925, que empra de manera general el nom de "llengua catalana", per?? afirmant les concordances amb l'occit?? de tot el conjunt idiom??tic de Catalunya, el Pa??s Valenci?? i les Balears. Aquest canvi fou fonamental per al reconeixement del catal?? com a llengua independent.
En el seu estudi monogr??fic sobre el catal?? (Das Katalanische) (1925), Meyer-L??bke compar?? aquest idioma amb el castell?? i l'occit?? i tragu?? la conclusi?? que el catal?? era una llengua del grup gal??lorom??nic. Amb aquesta opini?? s'encet?? una pol??mica sobre la subagrupaci?? rom??nica del catal??, tot just despr??s del seu reconeixement com a llengua independent, sobretot per la coincid??ncia cronol??gica de l'obra de Meyer-L??bke amb Or??genes del espa??ol de Ram??n Men??ndez Pidal (1926), on aquest fil??leg espanyol desenvolup?? la tesi de la classificaci?? del catal?? com a llengua iberorom??nica.
Meyer-L??bke, que fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans, don?? un curset de t??cnica lexicogr??fica i d'etimologia al principal col??laborador d'Antoni M. Alcover, Francesc de B. Moll, el 1923, a Mallorca, per a la redacci?? del Diccionari Catal??-Valenci??-Balear i redact?? unes instruccions per a l'elaboraci?? d'aquest diccionari (Gedanken ??ber die Anlage des von Mn. A. M. Alcover unternommenen Diccionari catal??-valenci??-balear); finalment, el 1925 revis??, de bell nou a Mallorca, la part ja redactada de l'esmentat diccionari. Malgrat els seus coneixements del catal??, el seu tractament d'aquest idioma en Grammatik der romanischen Sprachen reb?? algunes cr??tiques de Pompeu Fabra (1907).
[edita] Obres
- Grammatik der romanischen Sprachen (Gram??tica de les lleng??es rom??niques) (Estrasburg, 1890-1902), 4 vols.
- Romanische Syntax (Leipzig, 1899).
- Einf??hrung in das Studium der rornanischen Sprachwissenschaft (Introducci?? a l'estudi de la ling????stica rom??nica (Heidelberg, 1901).
- Romanisches etymologisches W??rterbuch (Diccionari etimol??gic de les lleng??es rom??niques) (1911-1920), en tretze lliuraments.
- "Gedanken ??ber die Anlage des von Mn. A. M. Alcover unternommenen Diccionari catal??-valenci??-balear", Bollet?? del Diccionari de la Llengua Catalana XIII (juliol-agost 1923), p.72-94.
- Das Katalanische. Seine Stellung zum Spanischen und Provenzalischen, sprachwissenchftlich und historisch dargestellt (El catal??. La seva situaci?? davant l'espanyol i el proven??al) (Heidelberg, 1925).
[edita] Bibliografia
- Guillem Calaforra i Castellano, Wilhelm Meyer-L??bke i Das Katalanische: introducci?? i traducci??. Barcelona, Institut d???Estudis Catalans. ISBN 84-7283-403-4
