Ramón Menéndez Pidal
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre l'escriptor. Per a l'avinguda de València, vegeu avinguda de Ramón Menéndez Pidal. |
Ramón Menéndez Pidal (La Corunya, 13 de març de 1869 - Madrid, 14 de novembre de 1968), filòleg, historiador, folklorista, medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98. Ideòleg del nacionalisme espanyol (Castilla creó la nación por mantener su pensamiento ensanchado hacia la España toda), va defendre la castellanització de Catalunya i el País Basc, mantenia que el català era una llengua iberoromànica i no pas gal·loromànica. Va col·laborar a la revista Raza Española.
[edita] Obres (selecció)
- La leyenda de los siete infantes de Lara (1896)
- Crónicas generales de España (1898)
- Manual elemental de Gramática histórica española (1904)
- El dialecto leonés (1906)
- Cantar del Mío Cid: texto, gramática y vocabulario (1908-1912)
- Orígenes del español (1926)
- La España del Cid (1929)
- La idea imperial de Carlos V (1938)
- Reliquias de la poesía épica española (1952)
- Romancero hispánico (1953)
- En torno a la lengua vasca (1962), recull treballs anteriors
- El padre Las Casas: su doble personalidad (1963)
