Friedrich Christian Diez

De Viquip??dia

Friedrich Christian Diez (1794-1876), fil??leg alemany, nat a Gie??en, a Hesse-Darmstadt.

Estudi?? a l'institut i a la universitat de la seva ciutat natal. A la universitat estudi?? filologia cl??ssica amb Friedrich Gottlieb Welcker que acabava de tornar d'It??lia, on s'havia estat dos any, per ocupar la c??tedra d'arqueologia i literatura grega.

Welcker li infund?? l'amor envers la poesia italiana, i aix?? permet?? que s'express??s el seu geni per primer cop. El 1813 s'enrol?? com a voluntari al cos de Hesse i serv?? en la campanya de Fran??a. A l'any seg??ent torn?? als seus llibres, i aquest curt tast del servei militar fou l'??nic par??ntesi en una vida llarga i tranquil??la dedicada a la literatura.

Com desitjaven els seus pares, durant una breu temporada es dedic?? a les lleis, per?? una visita a Goethe el 1818 li f??u canviar l'orientaci?? dels seus estudis, i determin?? la seva carrera futura. Goethe havia llegit les Antologia de poetes rom??nics de Raynouard, i aconsell?? el jove erudit que explor??s la rica mina de la literatura proven??al que el savi franc??s havia descobert. Diez segu?? aquest consell amb avidesa, i des d'aleshores es dedic?? a la literatura rom??nica. I aix?? esdevingu?? el fundador de la filologia rom??nica.

Despr??s de mantenir-se durant uns quants anys mitjanant l'ensenyan??a privada, el 1822 es mud?? a Bonn, on ocup?? el c??rrec de privatdozent. El 1823 public?? la seva primera obra. Introducci?? a la poesia rom??nica; a l'any seg??ent aparegu?? La poesia dels trobadors, i el 1829 Vida i obra dels trobadors. El 1830 el cridaren a la c??tedra de literatura moderna.

La resta de la seva vida la dedic?? sobretot a la redacci?? de les dues grans obres que l'han fet fam??s: la Gram??tica de les lleng??es rom??niques (1836-1844), i el Diccionari de les lleng??es rom??niques -itali??, espanyol i franc??s (1853): en aquestes dues obres Diez f??u per les lleng??es rom??niques el que f??u Jacob Grimm per les germ??niques.

Els primers fil??legs francesos, com Perion i Henri Estienne, havien situat l'origen del franc??s en el grec i ??dhuc en l'hebreu. Durant m??s d'un segle el Diccionari Etimol??gic de M??nage no havia tingut cap rival.

Tenint en compte l'??poca en qu?? s'escriv?? (1650), tenia m??rit, per?? la filologia aleshores es trobava en un estadi emp??ric, i moltes de les etimologies de M??nage (com ara rat [rata] del llat?? "mus", o "haricot" ['mongeta'] de "faba" ['fava']) havien arribat a ser molt conegudes entre els fil??legs. Raynouard f??u un gran progr??s, que amb les seves edicions cr??tiques de les obres dels trobadors, publicades al comen??ament del segle XIX, pos?? els fonaments de l'obra de Diez.

La difer??ncia entre el m??tode de Diez i el del seu predecessor es troba ben definida en la introducci?? del seu diccionari. En resum, ??s la difer??ncia entre la ci??ncia i les conjectures. El m??tode cient??fic ha de seguir impl??citament els principis i les lleis descoberts per la fonologia, i no desviar-se'n ni un pam si no ho justifiquen unes excepcions clares i vertaderes; seguir el geni de la llengua, i descobrir-ne els secrets mitjan??ant les interrogacions; mesurar cada lletra i estimar el valor que t?? en cada posici??; i finalment tenir el vertader esperit filos??fic per estar preparat per acollir cada nova dada, encara que pugui modificar o enderrocar la teoria m??s estimada. Aquest ??s el m??tode hist??ric que Diez segueix en la seva gram??tica i el seu diccionari. Reunir i ordenar dades ??s, com ell ens diu, l'??nic secret del seu ??xit, i afegeix en altres paraules el fam??s apotegma de Newton, "hypotheses non fingo" ('no m'invent hip??tesis'). La introducci?? a la gram??tica t?? dues parts: la primera tracta dels elements comuns del llat??, el grec i el germ??nic amb les lleng??es rom??niques; el segon tracta dels sis dialectes separadament, el seu origen i els elements caracter??stics de cadascun. La mateixa gram??tica es divideix en quatre llibres, sobre fonologia, flexi??, formaci?? de mots per composici?? i derivaci??, i sintaxi.

El seu diccionari es divideix en dues parts. La primera cont?? les paraules comunes com a m??nim a dos dels tres grups principals de lleng??es rom??niques -itali??; espanyol i portugu??s; i proven??al i franc??s-. L'itali??, com a m??s proper a l'origen, es troba al comen??ament de cada entrada.

La segona part tracta de les paraules caracter??stiques de cada grup. No hi ha un vocabulari a part per al v??lac (roman??s).

[edita] Obres

Altspanische Romanzen (Berlin 1821)
??ber die Minneh??fe, Beitr??ge zur Kenntnis der romanischen Poesie (Berlin 1825)
Die Poesie der Troubadours (Zwickau 1826)
Leben und Werke der Troubadours (Leipzig 1829)
Grammatik der romanischen Sprachen (Bonn 1836-38)
Etymologisches W??rterbuch der romanischen Sprachen (Bonn 1853).
Altromanische Sprachdenkmale (Bonn 1846)
Zwei altromanische Gedichte (Bonn 1852)
??ber die erste portugiesische Kunst- und Hofpoesie (Bonn 1863)
Altromanische Glossare, berichtigt und erkl??rt (Bonn 1865)
Romanische Wortsch??pfung (Bonn 1875)
Kleinere Arbeiten und Rezensionen (Munic 1883)