Wangari Maathai
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de la Pau (2004) |
Wangari Muta Maathai ( Nyieri, Kenya 1940 ) és una activista política i ecologista kenyana. El 2004 va rebre el Premi Nobel de la Pau per "les seves contribucions al desenvolupament sostenible, a la democràcia i a la pau". És la primera dona africana que rep aquest guardó. La doctora Maathai és a més a més membre electa al parlament i ministra de Medi Ambient i Recursos Naturals dintre del govern presidit per Mwai Kibaki.
Taula de continguts |
[edita] Educació
Va néixer l'1 d'abril de 1940 a la població kenyana de Nyeri. Després d'acabar l'escola, Maathai va estudiar Biologia als Estats Units d'Amèrica i a Alemanya. Va rebre la llicenciatura en Biologia del Mount St. Scholastica (actualment Benedictine College o col·legi benedictí) el 1964, i el títol de Màster de la Universitat de Pittsburg. Després va tornar a Kenya, a la Universitat de Nairobi a on va rebre el primer títol de Doctor atorgat a una dona d'Àfrica Oriental (es va doctorar en medicina veterinària). El 1971 va passar a ocupar el lloc de professora al Departament d'anatomia veterinària a la Universitat de Nairobi, del qual departament en fou cap temps més tard.
[edita] Activisme i vida política
Maathai va fundar el Green Belt Movement (o Moviment del Cinturó Verd) el 1977, una mena de lobby ecologista responsable del plantament de més de 30 milions d'arbres per tot el país per tal d'evitar l'erosió del sòl, i per tal de millorar la qualitat de vida de les dones que el portaven a terme. Això li va merèixer l'apel·latiu afectuós de Tree Woman (o Dona Arbre). Des de llavors, ha esdevingut una dona molt activa en temes mediambientals i en favor de les dones.
Maathai fou l'anterior presidenta del Maendeleo Ya Wanawake (el Consell Nacional de Dones de Kenya), al qual va pertànyer des de 1976 fins el 1987.
En els anys 80 el seu marit es va divorciar d'ella, amb l'argument de que era una dona amb massa capacitat i que es veia incapaç de controlar-la. El jutge del divorci va coincidir amb l'exmarit.
Sota el règim del president Daniel Arap Moi, va anar a presó diverses vegades i va ser atacada de forma violenta per haver exigit eleccions amb pluralitat de partits i la fi de la corrupció i de les polítiques tribals. Gràcies a gairebé només ella, es va salvar el Parc Uhuru de Nairobi el 1989 en aturar la construcció d'un complexe urbanístic promogut pels associats del president Moi. Maathai va ser reelegida al parlament el 2002 quan el president Mwai Kibaki va guanyar les eleccions a Uhuru Kenyatta. Des de 2003 ha estat Ministra de Medi Ambient, Recursos Naturals i Vida Salvatge. El mateix 2003 va fundar el Mazingira Green Party of Kenya, un partit polític de caire ecologista.
El 28 de març de 2005, va ser escollida com la primera presidenta del Consell Econòmic, Social i Cultural de la Unió Africana (o African Union's Economic, Social and Cultural Council).
[edita] Premi Nobel de la Pau
"Maathai va resistir amb coratge l'anterior règim opressiu de Kenya", va dir el Comitè Nobel noruec en la seva lectura en proclamar-la guanyadora del Premi Nobel de la Pau de l'any 2004. "Les seves formes d'actuar úniques han contribuit a prestar l'atenció a l'opressió política, nacionalment i internacionalment. Ha estat pou d'inspiració per a molts en la lluita pels drets democràtics i especialment ha encoratjat les dones a millorar llur situació".
[edita] Controvèrsia
Maathai va produir un rebombori entre els mitjans de comunicació quan, a la conferència de premsa que seguia a l'anunci del premi, va suggerir que el virus VIH causant de la SIDA era producte de l'enginyeria genètica i que va ser posteriorment alliberat a l'Àfrica per investigadors occidentals no identificats com una arma de destrucció massiva per "castigar els negres". Només una petita minoria recolça aquesta teoria conspirativa de la SIDA, la qual no és l'única. Des de llavors ha matitzat i suavitzat la seva postura.
[edita] Premis
Alguns dels premis i guardons més importants han estat els següents:
- 1984: Right Livelihood Award (o "Premi Nobel Alternatiu")
- 1991: Goldman Environmental Prize
- 1991: Africa Prize
- 1993: Edinburgh Medal
- 2004: Petra Kelly Prize
- 2004: Sophie Prize
- 2004: Premi Nobel de la Pau
[edita] Bibliografia
- Wangari Maathai, The Greenbelt Movement: Sharing the Approach and the Experience, Lantern Books, 2003. ISBN 159056040X
- Wangari Maathai, The Canopy of Hope: My Life Campaigning for Africa, Women, and the Environment, Lantern Books, 2002. ISBN 1590560027
- Wangari Maathai, Bottom is Heavy Too: Edinburgh Medal Lecture, Edinburgh UP, 1994. ISBN 0748605185
[edita] Enllaços externs
- (anglès) Plana personal de Wangari Maathai's
- (anglès) Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 2004
- (anglès) The Green Belt Movement
