Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial

De Viquipèdia

Regiment de Marxa de la Legió Estrangera
insígnia del Regiment de Marxa de la Legió Estrangera de França
Data de Lleva	11 novembre 1915
Dissolució	15 novembre 1920
País	França
Branca	Legió Estrangera (Légion étrangère)
Arma	Infanteria
Tipus	regiment de marxa
Mida	Regiment 2.700 homes
Comandants
Coronel	Rollet
Guerres/Batalles
Guerres/Batalles	Primera Guerra Mundial * Batalla del Somme
Cultura Militar
Condecoracions	Légion d'honneur Médaille militaire Croix de guerre 1914-1918 Croix de guerre de l'ordre Portugais Médaille des volontaires Catalans Distinguished Service Medal

Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial és un terme que fa referència a aquells catalans, alguns amb nacionalitat francesa i altres no, que van lluitar com a voluntaris en l'exèrcit francès per tal de donar suport als aliats durant la Primera Guerra Mundial.

El catalans del Principat de Catalunya, en tant que ciutadants espanyols i per tant estrangers a França, s'allistaren al Regiment de Marxa de la Legió Estrangera. Els nord-catalans en canvi, en tant que ciutadans francesos, foren allistats als regiments francesos de l'Exèrcit de França.

Taula de continguts

1 Número
2 Significació política dels Voluntaris Catalans
3 El Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans
4 La Legió Estrangera de França
5 El mite dels 10.000 voluntaris catalans
6 Diploma i medalla del Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans
7 Referències
8 Notes
9 Enllaços externs

[edita] Número

El nombre de catalans que hi participaren va estar motiu de controvèrsia durant els anys 1920, degut a la utilització política que en va voler fer l'incipient independentisme català. Això també fou ajudat pel secretisme de les autoritats franceses durant la guerra pel que fa a les destinacions dels soldats, la seva nacionalitat i el seu nombre, cosa que facilità que molts periodistes exageressin les xifres. Hom ha parlat de 10.000 voluntaris catalans (alguns fins i tot de 20.000^[1]).

Nogensmenys, l'estudi de David Martínez i Fiol, basat en els arxius del doctor Joan Soler i Pla i en documentació de la Legió Estrangera Francesa, redueix la xifra a 954 voluntaris, repartits en cinc grups:

Nascuts a Catalunya, 546
No identificats però considerats catalans, 270
Rossellonesos, 48
Pancatalans, 71
Altres no identificats, 19

D'ells, potser uns 30 eren militants nacionalistes reals.

[edita] Significació política dels Voluntaris Catalans

Quan va esclatar el conflicte, molts catalans que es trobaven a França per raons diverses (alguns fugien de la justícia espanyola) es van allistar a la Legió Estrangera, mentre d'altres, com l'esperantista Frederic Pujulà i Vallès, ho feien a l'exèrcit regular.

Simultàniament, els grups catalanistes més radicals, com Unió Catalanista, dirigida per Domènec Martí i Julià, i Esquerra Catalanista, d'Antoni Rovira i Virgili, consideraren que el catalanisme havia de tenir política exterior pròpia per tal d'assolir una projecció internacional (a imitació del Consell Nacional de Bohèmia i de l'Oficina de Premsa Polonesa), i per això decidiren donar suport als voluntaris catalans que lluitaven sota bandera francesa. El suport catalanista als aliats va augmentar després de la batalla del Marne i elevaren a la categoria d'heroi al general nordcatalà Josep Joffre.

Molts catalanistes participaren en la fundació de la revista Iberia (abril de 1915), que donava suport la causa aliada, alhora que Frederic Pujulà fundava la revista La Catalogne a París. Alhora els dirigents d'Unió Catalanista Joan Soler i Pla, Alfons Maseras i Lluís Massot i Balaguer contactaren amb alguns catalanistes allistat a l'exèrcit francès, com Pere Ferrés-Costa i Camil Campanyà i Mas, director de la revista La Trinxera Catalana. També van rebre algun suport de la revista rossellonesa Muntanyes Regalades. Tanmateix, fins el febrer del 1916 no es va constituir el Comité de Germanor amb els Voluntaris Catalans, presidit per Soler i Pla, per a enviar ajuda als voluntaris i canalitzar llur presència a les cancelleries europees.

[edita] El Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans

Bandera del Comitè de Germanor amb el Voluntaris Catalans

Amb aquest Comité es pretenien establir un Comité Nacional Català inspirat en el txec. Alfons Maseras i Pere Balmañà, cap del Centre Català de París, van mantenir contacte amb els voluntaris i forçar la seva presència política, traduïda en la creació el novembre de 1916 del Comité Pro Lituània.

Els intents de buscar un líder popular entre els voluntaris foren estroncades per la mort al front del Somme de Pere Ferrés-Costa (1915) i de Camil Campanyà el 1916, i pel fet que el més popular, Melcior Ferrer, era carlí.

Durant el 1917 l'interès pels Voluntaris es va apaivagar degut a la mort de Domènec Martí i Julià, el declivi definitiu de la Unió Catalanista, la vaga general de 1917 i l'Assemblea de Parlamentaris.

Això, juntament amb l'esclat de la Revolució Russa el mateix any, provocà que alguns membres de l'estat major francès veiessin als catalans com a possibles revolucionaris. El doctor Solé i Pla fou empresonat durant la vaga. La Lliga Regionalista i Francesc Cambó, que no havien prestat massa interès per la causa dels voluntaris, van decidir no donar-hi suport.

[edita] La Legió Estrangera de França

Els voluntaris catalans no formaven una unitat autònoma dins la Legió Estrangera Francesa. Ingressaren al Regiment de Marxa de la Legió Estrangera, subdividit aquest en el 1er, 2on i 3er regiments. La presència catalana es centrà majoritàriament en el 1er Regiment de Marxa de la Legió Estrangera.

[edita] El mite dels 10.000 voluntaris catalans

L'interès va renèixer amb els Catorze Punts de Wilson el gener de 1918. Entre agost i setembre de 1918 aparegueren les revistes Som i L'Intransigent, on hi participaven els joves Vicenç Albert Ballester, Daniel Cardona i Civit, Domènec Latorre i Soler i Josep Maria Batista i Roca, antimonàrquiques i contràries a al Lliga, que contribuïren a la difusió del mite dels 10.000 voluntaris catalans que participaren en el conflicte.

Alhora el novembre del 1918 la Lliga Regionalista inicià la seva campanya a favor de l'estatut d'autonomia i tornà a interessar-se pels voluntaris amb finalitat propagandística. Alhora, Unió Catalanista i el Partit Republicà Català donaren suport al recién constituït Comitè Nacional Català a París per Daniel Domingo i Montserrat. Francesc Cambó viatjà a París per a entrevistar-se amb Henri Poincaré, però el comte de Romanones se li adelantà i el deixà en fora de joc. El 26 de gener de 1919 redactaren un text alternatiu d'estatut, però la previsible radicalització de Cambó es va esvair després de la vaga de la Canadenca (1919). Finalment, Cambó acceptà un ministeri al govern espanyol i va perdre tot interés en el tema.

El Comité Nacional Català va romandre a París com a un òrgan residual d'exiliats i emigrats radicals, que va funcionar com a oficina de suport a Francesc Macià i a Estat Català durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

[edita] Diploma i medalla del Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans

Médaille des Volontaires Catalans. La Medalla dels Voluntaris Catalans és una medalla honorífica no oficial entregada pel Comité de Germanor amb el Voluntaris Catalans als veternas catalans de la guerra. Actualment figura entre les condecoracions honrífiques del 3er Regiment de la Legió Estrangera de França

[edita] Referències

David Martínez i Fiol Els "Voluntaris Catalans" a la Gran Guerra Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991
Joan-Daniel Bezsonoff La Guerra dels Cornuts Ed. Empúries, 2004