Joan Soler i Pla
De Viquipèdia
Joan Soler i Pla (Barcelona, 1874 - Barranquilla, Colòmbia, 1950) fou un metge i polític català. Estudià medicina a la Universitat de Barcelona. D'antuvi milità en el republicanisme federal i fou membre del Centre Escolar Catalanista, però després d'afilià a la Unió Catalanista convençut per Domènec Martí i Julià. El febrer de 1916 contactà amb Camil Campanyà i Mas i fundà el Comité de Germanor amb els Voluntaris Catalans, juntament amb Alfons Maseras i Lluís Massot i Balaguer, recaptant diners pels voluntaris i fins i tot visitant les trinxeres.
El 1917 fou president d'Unió Catalanista a la mort de Martí i Julià i fou empresonat arran dels aldarulls de la vaga general de 1917. Posteriorment donaria suport al Comité Nacional Català establert a París per Daniel Domingo i Montserrat el 1919. En fracassar aquest es dedicà a la medicina i fou membre de l'Acadèmia d'Homeopatia de Catalunya i vicepresident de la Institució Catalana d'Història Natural, filial de l'IEC.
El 1932 fou diputat al Parlament de Catalunya i delegat del govern de la Generalitat a l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar i es va establir, a Barranquilla on exercí la medicina estudià de botànica. Va ésser catedràtic de botànica a la Universitat Atlàntica de Barranquilla i director del Museu Botànic de la ciutat. Va participar en la fundació del Casal Català de Barranquilla i el 1940 hi creà la delegació de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Als seus darrers anys va col·laborar a la premsa catalana publicada a l'exili.
