Domènec Martí i Julià

De Viquipèdia

Domènec Martí i Julià (Barcelona 1861 - 1917) fou un psiquiatra i polític català. Fou director de l'Institut Frenopàtic de les Corts del 1909 al 1915 i presidí la Societat de Psiquiatria i Neurologia. Escriví monografies mèdiques amb plantejaments innovadors per a la seva època.

En el terreny polític, fou cofundador i president de la Joventut Federalista de Catalunya, que adoptà una posició radicalment nacionalista. Presidí la Unió Catalanista el 1903-1906 i el 1914-1917, a la qual intentà de donar una orientació esquerrana fins que aconseguí de convertir-la durant un breu període en una entitat obertament independentista i socialista a la vegada.

Visceralment antiracista i antiimperialista, acusà la civilització occidental de més barbarisme i egoisme que qualsevol altra. Defensà l'internacionalisme, però només el creia possible si el nacionalisme reivindicatiu i el socialisme anaven plegats per a propugnar l'alliberament social i el nacional. Participà en el Primer Congrés Universitari Català i formà part del comitè executiu de la Solidaritat Catalana el 1906. Col·laborà a les revistes La Renaixença , La Pàtria, La Nació, Catalunya, Joventut, La Tralla i El Poble Català. Escriví el manifset Per Catalunya (1913), publicat per L'Avenç. El jovent catalanista que posteriorment ingressà a Estat Català o Nosaltres Sols! el van considerar com a un referent obligat.