Vaga general de 1917
De Viquip??dia
La Vaga General del 1917 fou una vaga que es va convocar a Espanya l'agost del 1917, provocada per la crisi pol??tica d'aquell any (Assemblea de Parlamentaris i per la situaci?? econ??mica provocada per la Primera Guerra Mundial, que havia enriquit els empresaris exportadors per?? havia provocat una forta inflaci?? que perjudic?? les classes mitjanes i baixes.
La CNT, que el 1915 tenia 15.000 afiliats i augmentaria a 73.860 el 1918, va dur a terme una campanya per l'abaratiment dels preus el 1916. Poc despr??s va signar un pacte d'Alian??a Revolucion??ria amb la UGT (que tenia 120.000 afiliats), i organitzaren el desembre de 1916 una vaga general de 24 hores que fou tot un ??xit. Aix?? va encoratjar m??s vagues sectorials a la construcci?? (que dur?? dos mesos), al t??xtil (que dur?? juny i juliol) i al ram de l'aigua (quatre mesos).
Aquests ??xits van encoratjar ambd??s sindicats a preparar una vaga general revolucion??ria, que fou precipitada per la vaga de ferroviaris de la Companyia del Nord, a Val??ncia, el juliol de 1917. El 13 d'agost es va proclamar la vaga general revolucion??ria, que va rebre el suport pol??tic del PSOE i dels partits republicans, que exigiren la constituci?? d'un govern provisional, que prepar??s eleccions constituents i emprengu??s una reforma de la constituci??. Es form?? un comit?? de vaga a nivell estatal presidit per Francisco Largo Caballero i Daniel Anguiano Munguito per UGT, i Juli??n Besteiro i Andr??s Saborit Colomer pel PSOE.
Al rerafons de la vaga havia l'esperan??a que l'ex??rcit es pos??s al costat dels vaguistes, seguint l'exemple del que havia passat cinc mesos abans a Petrograd en iniciar-se la revoluci?? russa. Per?? l'ex??rcit va reprimir amb duresa les manifestacions, produint-se, en els cinc dies que va durar la vaga, 70 morts i 64 ferits i 2.000 empresonats. A Catalunya la repressi?? sobre el moviment obrer comen???? per l'empresonament del comit?? de vaga (entre d'altres, Francisco Miranda, ??ngel Pesta??a i Salvador Segu??) i s'estengu?? sobre molts dirigents sindicals.
El frac??s de la vaga, degut en part per l'aband?? dels pol??tics en el moment m??s cru de la revolta, va confirmar a la CNT en la seva posici?? d'apoliticisme i en llur confian??a en l'acci?? sindical directa davant els empresaris.
[edita] Refer??ncies
- Antoni Ferret Compendi d'Hist??ria de Catalunya Editorial Claret, Barcelona, 1976
- Vaga general de 1917 a veuobrera.org
- La Crisi de 1917
