Domènec Latorre i Soler

De Viquipèdia

Domènec Latorre i Soler (les Corts, Barcelona 1893 - 1939) fou un polític i activista catalanista. Era fill d'un immigrat de Graus, de molt jove ingressà a la Unió Catalanista, i dirigí el grup Pàtria Nova i les publicacions L'Intransigent i Subversió Nacionalista (1918), amb col·laboració del seu amic Vicenç Albert Ballester. Fou detingut en manifestacions nacionalistes entre 1916 i 1920, algunes en suport dels Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial.

Com a militant nacionalista, fou soci del CADCI, un dels fundadors de la Joventut Nacionalista La Falç, difussor de l'obra de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i mantingué una constant relació amb els catalans d'Amèrica. Durant la Segona República Espanyola i la guerra civil espanyola treballà com a funcionari de l'Ajuntament de Barcelona sense tenir cap militància i acció destacada. Tot i així, el 1939 fou denunciat per companys de feina i detingut al seu lloc de treball per les tropes franquistes, jutjat en un consell de guerra sumaríssim i condemnat a condemnà a mort, acusat d'independentista. Malgrat les gestions que van fer per salvar-lo Ferran Valls i Taberner, Josep Pla i Carles Sentís, fou executat pel maig de 1939 al camp de la Bota amb Daniel Cochs i Lluís Escaler i Espunyes. És pare de la professora de català Roser Latorre i Gaia.

[edita] Referències

• Josep Benet i Morell Domènec Latorre, afusellat per catalanista (2003) Edicions 62