Batalla del Somme

De Viquip??dia

Per a altres batalles amb el nom de batalla del Somme, vegeu ??Batalla del Somme (desambiguaci??)??

Batalla del Somme
Primera Guerra Mundial (front occidental)
Trinxeres de l'11?? batall?? del regiment de Cheshire a prop de La Boisselle, juliol de 1916
Data	1 de juliol ??? 18 de novembre de 1916
Localitat	Somme
Resultat	Inconclusiu
{{{mapa}}}
B??ndols Imperi Brit??nic Austr??lia Canad?? Terranova Nova Zelanda Sud-??frica Fran??a Imperi Alemany Comandants Douglas Haig     Henry Rawlinson     Edmund Allenby     Hubert Gough Ferdinand Foch     Marie-??mile Fayolle Fritz von Below Max von Gallwitz Forces IV ex??rcit brit??nic: cossos VIII, X, III, XV, XIII III ex??rcit brit??nic: cos VII VI ex??rcit franc??s: cossos XX, XXXV, I Col. II ex??rcit cossos XIV Res., VI Res. Baixes 419.000 brit??nics 204.000 francesos 100 tancs 782 avions 430.000
Batalla anterior Batalla posterior Verdun Arras

La batalla del Somme fou una batalla del front occidental de la Primera Guerra Mundial, iniciada l'1 de juliol de 1916 i que s'allarg?? fins novembre d'aquell any. Fou una de les batalles m??s grans de la guerra i una de les que provoc?? m??s baixes de tota la hist??ria, amb m??s d'un mili??, entre morts, ferits i desapareguts. La batalla ??s recordada principalment pel seu primer dia, l'1 de juliol, en qu?? els brit??nics van sofrir 57.740 baixes, de les quals 19.240 van ser mortals. Les forces aliades intentaren trencar les l??nies alemanyes al llarg d'un front de 40 km al nord i al sud del riu Somme i amb l'objectiu de desviar part de les forces alemanyes de la batalla de Verdun. El resultat final fou inconclusiu, ja que les forces aliades obtingueren uns guanys territorials ??nfims despr??s de m??s de 4 mesos de batalla.

[edita] Plans inicials

???L'estrat??gia que durien a terme les forces de l'Entente durant 1916 es va planificar durant la Confer??ncia de Chantilly, entre el 6 i el 8 de desembre de 1915. En ella es va decidir que durant l'any seg??ent es realitzarien tres ofensives simult??nies contra els Imperis Centrals, amb l'esperan??a que aquests fossin incapa??os de resistir una guerra en tots els fronts. Els russos atacarien des de l'est, en el que seria l'ofensiva Brus??lov, els italians lluitarien contra els austrohongaresos als Alps i a l'Isonzo i els brit??nics i francesos dirigirien una tercera ofensiva des de l'oest.

A finals de desembre de 1915, el general Douglas Haig va succeir a John French com a comandant en cap del Cos Expedicionari Brit??nic. Haig va projectar llavors una gran ofensiva de les forces brit??niques sobre Flandes a fi d'expulsar a les forces germ??niques de la costa belga i dificultar aix?? les accions dels submarins alemanys sobre els vaixells de subministraments aliats que cobrien la ruta entre Anglaterra i Normandia. Perqu?? aquesta operaci?? comenc??s era necessari aconseguir pr??viament l'autoritzaci?? del govern franc??s, ja que l'ofensiva es realitzaria des del seu territori. El vistiplau va ser atorgat pel General Josep Joffre el gener de 1916, per?? despr??s de noves discussions durant el mes de febrer, es va decidir canviar l'operaci?? inicial per una altra de conjunta francobrit??nica a la vall del riu Somme, a la regi?? francesa de la Picardia. El lloc va ser escollit ja que era el lloc de trobada de les l??nies de front ocupades pels brit??nics i pels francesos, la uni?? de les quals hauria de trencar les l??nies alemanyes i donar aix?? un cop mortal al seu ex??rcit.

Els plans per a l'operaci?? conjunta estaven comen??ant a prendre forma quan els alemanys van atacar per sorpresa Verdun el 21 de febrer de 1916 (vegeu ??Batalla de Verdun??). Aix?? va obligar els francesos a centrar els seus esfor??os en la defensa de la fortalesa, amb la conseg??ent disminuci?? del nombre de tropes que podien aportar al nou front del Somme i cedint, per tant, el paper protagonista als brit??nics. A mesura que el front de Verdun es convertia en una sagnant guerra de desgast, el prop??sit del Somme va evolucionar fins a convertir-se m??s en una maniobra que distragu??s els alemanys i n'alleuger??s la pressi?? sobre Verdun que en realitzar un cop mestre capa?? de desbaratar per complet l'estrat??gia germ??nica. Els francesos enviarien inicialment al Somme nom??s tres cossos del VI ex??rcit.

En el cas dels brit??nics, les sis divisions desplegades a Fran??a al comen??ament de la guerra havien estat delmades despr??s de les batalles de 1914 i 1915. Va ser necessari, per tant, enviar nous regiments que constitu??ssin el gruix de les tropes de la futura ofensiva, majorit??riament reclutats entre els voluntaris de la Territorial Force i de l'ex??rcit format per les divisions Kitchener impulsades pel ministre de la guerra Horatio Kitchener. El sobtat creixement de l'ex??rcit va demandar al seu torn el nomenament d'un gran nombre de generals perqu?? planifiquessin les operacions m??s importants, els quals es van escollir d'una forma una mica ca??tica. Per a mitjan 1916, l'assot dels Fokker (The Fokker Scourge) havia estat neutralitzat i el Royal Flying Corps havia aconseguit la supremacia sobre l'espai aeri del Somme, amb 185 avions contra 129 aeronaus alemanyes. Els brit??nics tamb?? se les van enginyar per detectar des de l'aire l'artilleria alemanya, ja fos per mitj?? d'avions o de globus, mentre evitaven amb ??xit que l'enemic fes el mateix amb les seves pr??pies defenses. No seria fins a setembre quan s'inclinaria de nou la balan??a a??ria a favor del b??ndol alemany, a causa de la incorporaci?? de nous aeroplans de disseny m??s modern.

[edita] El primer dia del Somme

El primer dia de la batalla, l'1 de juliol de 1916, va ser precedit per una setmana de bombardeigs preliminars amb l'artilleria, en els quals els brit??nics van disparar al voltant d'un mili?? i mig de projectils. Tamb?? s'havien cavat deu galeries per sota de les trinxeres i punts estrat??gics del front alemany, que van ser omplertes amb explosius; les tres m??s importants contenien al voltant de 20 tones d'explosius cada una.

Pla d'atac i objectius del primer dia al nord del Somme.

L'atac s'inici?? a les 7.30 del mat?? per 13 divisions brit??niques: 11 del IV ex??rcit sota el comandament de Henry Rawlinson i dos del III sota el comandament d'Edmund Allenby al nord del Somme i sis divisions del VI ex??rcit franc??s al sud del riu. S'hi oposaven les tropes del II ex??rcit alemany dirigides pel general Fritz von Below. L'eix principal de l'atac va estar centrat a l'antiga cal??ada romana que connectava Albert, darrere de les l??nies aliades, amb Bapaume, situat a 19 km en direcci?? nord-est. Deu minuts abans de l'atac es va fer dentonar la c??rrega explosiva sota el reducte de Hawthorn Ridge, i a les 7.28 ja havien explotat totes llevat d'una. El camp de batalla es va silenciar llavors sobtadament, mentre l'artilleria intentava localitzar la pr??xima l??nia d'objectius. L???a infanteria anava carregada amb 32 kg d'equip i se l'havia instru??t perqu?? form??s en onades uniformes i avanc??s al pas. Arreu, diverses unitats s'havien endinsat a la terra de ning?? amb la intenci?? de prendre les trinxeres alemanyes tan aviat com cess??s la Cortina d'artilleria. Malgrat el bombardeig massiu, molts defensors alemanys havien sobreviscut als refugis m??s protegits i estaven en perfectes condicions d'inflingir un dany considerable a la vulnerable infanteria assaltant.

Al nord de la cal??ada que unia Albert amb Bapaume, l'aven?? va ser un complet frac??s des del mateix comen??ament. En uns quants llocs els atacants van aconseguir penetrar en la primera l??nia de trinxeres del front alemany i fins i tot en la segona l??nia de suport, per?? en tots els casos el seu nombre era massa baix com per resistir els contraatacs. Quan els alemanys van obrir foc d'artilleria sobre la terra de ning??, tant l'arribada de refor??os com el moviment d'informaci?? sobre el camp de batalla es van convertir en missions impossibles. Aix?? ??ltim es veia agreujat perqu?? les comunicacions eren del tot insuficients per a un camp de batalla d'aquest tipus, per la qual cosa els comandants desconeixien bona part del que succe??a a la batalla. Un informe erroni que assegurava que la 29a divisi?? havia tingut ??xit a Beaumont-Hamel va provocar que s'orden??s marxar en el seu suport a la brigada de reserva, que en aquest cas era el I regiment de Terranova. Aquest va ser incapa?? d'assolir la primera l??nia de trinxeres i va avan??ar des de la trinxera de reserva; el resultat fou un 91% de baixes abans d'arribar a la l??nia de front.

L'aven?? brit??nic sobre la carretera Albert-Bapaume va ser igualment fallit, malgrat la detonaci?? de dues galeries a Ovillers-la-Boisselle. Aqu?? una altra acci?? amb resultat tr??gic va ser la de la Brigada Irlandesa de Tyneside, pertanyent a la 34a Divisi?? Brit??nica, que va comen??ar el seu aven?? a 1,5 km de les l??nies alemanyes de forma perfectament visible per a les metralladores dels defensors, i, en conseq????ncia, va ser destru??da abans fins i tot d'assolir la pr??pia primera l??nia brit??nica.

???Al sud de la carretera, en canvi, els francesos i els brit??nics van aconseguir ??xits importants gr??cies a que en aquesta zona les defenses alemanyes eren relativament febles i l'artilleria francesa comptava amb molts m??s efectius i experi??ncia que la brit??nica. Es van aconseguir tots els objectius del primer dia situats entre Montauban i el Somme i al sud del riu fins i tot es va aconseguir avan??ar m??s de l'inicialment previst.

???Tanmateix, el primer dia al Somme va ser, en general, un frac??s per a les forces atacants. En menys de 24 hores van morir 19.240 soldats brit??nics, 35.493 van resultar ferits, 2.152 van desapar??ixer i 585 van ser fets presoners, d'un total de 57.470 homes. Les baixes inicials van ser especialment altes entre els oficials, a causa que encara vestien uns uniformes molt diferents als dels suboficials, en el reconeixement del qual s'havia entrenat especialment els soldats alemanys. ???D'altra banda, ??s dif??cil establir una xifra exacta de baixes alemanyes corresponents a l'1 de juliol, ja que els alemanys nom??s realitzaven recomptes cada 10 dies. S'estima que van poder ser unes 8.000 en la l??nia d'aven?? brit??nica, 2.200 de les quals corresponents a presoners de guerra. La major difer??ncia de baixes entre un i l'altre b??ndol es va produir a Ovillers-la-Boisselle, on els brit??nics en van sofrir 5.121 davant les 280 del 180?? regiment alemany; una relaci?? de 18 a 1.

[edita] Operacions menors despr??s del primer dia

Vista a??ria del camp de batalla del Somme. La vista ??s en direcci?? nord-est, cap a Bapaume. Les taques fosques a la dreta s??n, de baix a dalt, els boscos de Fricourt, Mametz i Bazentin.

A les 22.00 hores, el comandant del IV ex??rcit brit??nic, Henry Rawlinson, va ordenar que es reprenguessin els combats. A causa de la confusi?? generalitzada i les comunicacions insuficients, els comandaments brit??nics van tardar alguns dies a adonar-se de l'escala del desastre. Haig va ordenar llavors al tinent general Hubert Gough que prengu??s el comandament del sector nord. Gough es va adonar del catastr??fic estat de les tropes i va rebutjar la idea de reprendre immediatament les operacions ofensives, que no tornarien a posar-se en marxa fins al 3 de juliol.

Els comandaments brit??nics tamb?? ignoraven les oportunitats que se'ls presentaven al sud de la carretera Albert-Bapaume, on havien aconseguit alguns ??xits parcials. Actualment se sap que durant un temps havia quedat obert un forat considerable en les defenses alemanyes desplegades entre Ovillers (situada al costat de la carretera) i Longueval. El 3 de juliol, una patrulla de reconeixement pertanyent a la 18a divisi?? brit??nica fins i tot es va endinsar prop de 3 km en territori ocupat sense trobar una resist??ncia real per part dels alemanys. Tanmateix, l'oportunitat es va perdre per la falta de recursos necessaris per part dels brit??nics per explotar-la, la qual cosa va permetre als alemanys segellar poc temps despr??s el forat obert.

El bosc de Mametz es trobava encara sense ocupar el 3 de juliol i no va ser fins al dia seg??ent quan les tropes alemanyes el van reocupar. Seguirien dos intents infructuosos per part dels aliats abans que poguessin conquerir-lo de forma definitiva el dia 10. Els boscos de Bazentin i Delville, totalment vulnerables despr??s del final del primer dia, costarien un gran nombre de vides quan intentessin prendre's m??s d'un mes despr??s, entre agost i setembre.

Mentre els brit??nics intentaven consolidar la seva ofensiva, els francesos continuaven el seu aven?? r??pid al sud del Somme. El punt m??s cr??tic de l'ofensiva es produ?? els dies 3 i 4 de juliol, quan sembl?? possible un trencament de les l??nies alemanyes. Al vespre del 3 de juliol Frise, M??r??aucourt, Herb??court, Buscourt, Chapitre, Flaucourt i and Asseviller eren en mans franceses i, si es podia capturar tota la planura de Flaucourt, Foch podria situar-hi l'artilleria pesant per donar suport al XX cos a la riba nord del riu. El dia 5 els francesos reinicaren l'atac i cap al dia 10 la planura de Flaucourt ja era seva, juntament amb Hardecourt-aux-Bois, Biaches i Maisonnette.

Per tant, en deu dies de lluita, en un front de 20 km, el VI ex??rcit franc??s havia progressat uns 10 km; havia ocupat la plana de Flaucourt i havia capturat 12.000 prisoners, 85 canons, 26 minenwerfers, 100 metralladores i material divers, amb p??rdues m??nimes. Per als brit??nics, en canvi, les dues primeres setmanes de lluita, la batalla es va reduir a una s??rie de petites accions sense relaci?? entre si mentre se'n preparava una altra de major envergadura. Entre el 3 i el 13 de juny, nom??s el IV ex??rcit de Rawlinson va dur a terme 46 d'aquestes accions, que li van reportar 25.000 baixes, sense que es produ??s el m??s m??nim aven??. Aquests resultats mostraven amb claredat una difer??ncia important entre l'estrat??gia posada en pr??ctica pels brit??nics i la dels seus col??legues francesos, i va ser causa de considerables friccions entre ambd??s aliats. Mentre que Haig pretenia mantenir una pressi?? constant sobre l'enemic, Joffre i Foch apostaven per reservar les seves forces mentre es preparaven per a un cop major.

El pla de guerra brit??nic nom??s va aconseguir una certa vict??ria estrat??gica quan Erich von Falkenhayn es va veure obligat a detenir l'ofensiva sobre Verdun el 12 de juliol, a fi de redistribuir millor les seves forces en el front occidental i assegurar-se aix?? la contenci?? de l'ofensiva al Somme. Encara que els combats sobre Verdun es continuarien produint fins a desembre, serien ja els francesos els que portarien la iniciativa. Per la seva part, Fritz von Below es va veure obligat a demanar refor??os per poder mantenir el front estable sobre el Somme, ja que no podria aguantar durant gaire temps combatent amb una relaci?? de forces de 3 (i de vegades 4) contra 1. Les tropes alemanyes es van reorganitzar a partir del 19 de juliol: Von Below assum?? el comandament sobre el I ex??rcit desplegat al sector nord mentre Max von Gallwitz, arribat del front roman??s, es feia c??rrec del II Ex??rcit al sector sud. Gallwitz va ser nomenat tamb?? comandant a cap de tots els ex??rcits desplegats al Somme.

Els primers refor??os alemanys ja havien comen??at a afluir cap al Somme el 2 de juliol, quan van arribar 7 divisions, a les quals es van unir unes altres 7 durant la setmana seg??ent. Entre juliol i agost, els alemanys havien disposat ja 35 divisions addicionals a la l??nia de defensa davant els brit??nics i 7 en la dels francesos. A finals del segon mes nom??s romania una divisi?? en reserva. Els brit??nics tenien l'esperan??a que els refor??os alemanys provinguessin d'altres fronts propers. A fi de complicar-ne el moviment, l'ex??rcit brit??nic va realitzar un gran nombre d'atacs furtius i accions d'escassa entitat a tot el llarg del front occidental. L'operaci?? de major magnitud (i pitjors resultats) va ser la batalla de Fromelles (19-20 de juliol), a l'Artois, que va acabar amb 7.080 baixes entre els soldats brit??nics i australians sense que es captur??s cap porci?? de terreny ni es dificult??s el trasllat de tropes alemanyes des de l'Artois al Somme.

[edita] Batalla de Bazentin

L'atac sobre Bazentin le Petit, amb les posicions conquerides pels aliats indicades amb la l??nia vermella discont??nua.

El 14 de juliol el IV ex??rcit brit??nic ja estava preparat per reprendre l'ofensiva al sector sud. El que posteriorment seria conegut com la batalla de Bazentin tenia com a prop??sit la captura de la segona l??nia de defensa alemanya situada entre Pozi??res, a la carretera Albert-Bapaume, i els pobles de Guillemont i Ginchy. El gruix de l'atac es va concentrar en les poblacions de Bazentin le Petit, Bazentin le Grand i Longueval, al costat del bosc de Delville. M??s enll??, a l'altre vessant dels turons, es trobava el bois des foureaux, o High Wood per als anglesos.

Existeix un gran contrast entre la preparaci?? i execuci?? d'aquest atac i el de l'1 de juliol. L'ofensiva de Bazentin va ser iniciada per quatre divisions que van avan??ar al llarg d'un front de 4,5 km a partir de les 3.25 de la matinada, despr??s que l'artilleria aliada obr??s foc per sorpresa sobre les l??nies alemanyes i mantingu??s el bombardeig durant 5 minuts. La marxa va ser encap??alada per la 21a divisi??, que es va dirigir en l??nia recta cap a Bazentin le Petit a trav??s de la terra de ning??, per?? sempre mantenint-se sota la protecci?? de l'artilleria amiga. Aquesta, mentrestant, bombardejava de forma constant el terreny situat just al davant de la infanteria, formant una cortina de fum i fang que va eliminar l'escassa visibilitat mocturna i a l'alba, i va impedir que els alemanys poguessin localitzar les tropes contr??ries.

Aquesta primera fase reeixida va concloure a mig mat?? amb la presa de tots els objectius planejats i una nova obertura en les defenses alemanyes, per?? igual que havia passat l'1 de juliol, els brit??nics van ser incapa??os d'explotar aquest avantatge. El seg??ent moviment va ser una c??rrega de cavalleria (la primera de la batalla) formada per la 7a Gu??rdia de Dracs i el 2n de Cavalleria del Decc??, que va intentar conquerir High Wood. Aquesta posici?? podia haver estat presa per la infanteria a primera hora del mat??, per?? quan la cavalleria va estar preparada els alemanys ja havien tingut temps de reorganitzar-se i van oposar una acarnissada resist??ncia. Encara que els genets van aconseguir endinsar-se al bosc durant la nit del 14 de juliol, no van poder aconseguir-ne el control total i van haver d'evacuar-lo l'endem??. Els brit??nics havien assolit posicions a High Wood i continuarien lluitant molts dies per la seva possessi??, igual que al bosc de Delville, al costat de Longueval. La nit del 22 de juliol Rawlinson orden?? un atac amb sis divisions en tot el front del IV ex??rcit que fracass?? completament.

En la defensa, els alemanys havien comen??at a abandonar una defensa r??gida en trinxeres i adoptar una defensa flexible en profunditat, basada en punts fortificats avan??ats i comunicats amb les trinxeres posteriors, punts que a l'artilleria enemiga li costava molt eliminar.

[edita] Pozi??res i la granja de Mouquet

Trinxera de comunicaci?? capturada al nord de Pozi??res. 28 d'agost de 1916.

Al sector nord no es va aconseguir un progr??s apreciable durant les primeres setmanes de juliol. Ovillers, just al nord de la carretera d'Albert a Bapaume, no va caure fins al 16 de juliol. Des d'aqu?? s'obria la possibilitat d'atacar les defenses alemanyes del sector nord des d'un dels flancs; per a aix?? era imprescindible la presa del poble de Pozi??res, que es trobava al costat de la carretera d'Albert a Bapaume, al seu pas per la cresta de la serralada de turons. No lluny d'all??, a l'est, se situava la segona l??nia de defensa alemanya. El IV ex??rcit va intentar capturar sense ??xit el poble en quatre ocasions entre el 14 i el 17 de juliol, abans que Haig rellev??s d'aquesta tasca les tropes de Rawlinson i va ordenar atacar al seu lloc a les forces de reserva dirigides per Gough. La nova ofensiva va ser realitzada per tres divisions australianes del I cos de l'ANZAC.

Gough volia que la 1a divisi?? australiana ataqu??s immediatament, per?? Harold Walker, que la dirigia, va refusar enviar els seus homes sense una preparaci?? pr??via adequada. Finalment, es va decidir que l'atac es realitzaria durant la nit del 23 de juliol, coincidint amb l'atac del IV ex??rcit. La decisi?? de Walker, unida a un efica?? bombardeig de suport, va ser la causa principal de l'??xit de l'acci?? i culmin??s amb l'ocupaci?? de Pozi??res poc despr??s de mitjanit. Tanmateix, l'intent de prendre la segona l??nia alemanya va fracassar. Els alemanys van bombardejar el poble de forma massiva i van tractar de reconquerir-lo en tres ocasions, per?? en totes elles van ser rebutjats. L'??ltim intent es va produir poc abans de l'alba del 7 d'agost: seguint un altre bombardeig massiu els alemanys van ultrapassar amb ??xit les defenses australianes i van entaular un acarnissat combat cos a cos sobre les ru??nes de la localitat, d'on van emergir finalment victoriosos els australians.

A continuaci?? Gough orden?? endinsar-se en territori enemic al llarg de la cresta de Bazentin fins a arribar a la granja de Mouquet i amena??ar el basti?? de Thiepval. Tanmateix, com m??s avan??aven els anzacs, m??s profund era el sortint que creaven, que permetia que l'artilleria alemanya els ataqu??s des de tres direccions diferents. Recolzats pel II cos brit??nic, que avan??ava a la seva esquerra des d'Ovillers, els anzacs van establir una nova l??nia just al sud de la granja, convertida en fortalesa, plena de t??nels, b??nquers i trinxeres. Es van succeir llavors m??ltiples intents de captura, pr??cticament seguits, entre el 12 d'agost i el 3 de setembre. Cap no va tenir ??xit. Les tropes de l'ANZAC, esgotades, forne substitu??des per tropes canadenques, que van aconseguir penetrar de forma ef??mera a la granja el 16 de setembre, un dia despr??s de realitzar-se una gran ofensiva brit??nica a tot el front, per?? van haver de retirar-se. Deu dies despr??s van tornar a la c??rrega i van aconseguir prendre per fi la posici?? i la guarnici?? alemanya a es va rendir. Les tres divisions australianes van sofrir un total de 23.000 baixes en les batalles de Pozi??res i la granja de Mouquet. Afegides a les de Fromelles, les baixes totals d'Austr??lia en les seves sis primeres setmanes a Fran??a van ser m??s grans que les produ??des en els vuit mesos que va durar la batalla de Gal??l??poli. Els neozelandesos patiren 8.000 baixes.

[edita] Guerra de desgast: agost i setembre

A comen??ament d'agost Haig reconeixia que les perspectives d'aconseguir sobrepassar per complet les l??nies alemanyes en un termini curt eren bastant improbables. Els alemanys havien acabat de reorganitzar-se i ja no serien agafats de nou per sorpresa. Amb aquesta situaci?? els brit??nics van prosseguir amb les seves petites accions deslocalitzades de forma cont??nua, en espera de la pr??xima ofensiva. El 29 d'agost Erich von Falkenhayn va ser cessat com a cap de l'estat major alemany i substitu??t per Paul von Hindenburg, que va designar Erich Ludendorff com el seu segon al comandament. Hindenburg i Luddendorff, descontents amb la manera amb qu?? Falkenhayn havia gestionat el front occidental en general, van decidir emprar una estrat??gia defensiva totalment nova. El 23 de setembre els alemanys comen??aren a construir la L??nia Hindenburg o Siegfried Stellung.

Infanteria del regiment de Wiltshire atacant a prop de Thiepval. 7 d'agost de 1916.

Mentrestant, la lluita prosseguia als boscos de l'??rea de Bazentin. El l??mit entre les l??nies franceses i les brit??niques es trobava al sud-est del bosc de Delville, davant dels pobles de Guillemont i Ginchy. Aquests romanien ocupats pels alemanys i impossibilitaven el m??s m??nim aven?? dels aliats a la zona, que aqu?? seguien pr??cticament en les mateixes posicions que l'1 de juliol. El progr??s en aquest front passava per tant per l'ocupaci?? d'ambdues localitats. El primer intent aliat de capturar Guillemont va ser realitzat per tropes brit??niques el 8 d'agost, sense ??xit. Va seguir una altra operaci?? major en qu?? van participar diverses divisions brit??niques i franceses, que no van aconseguir grans resultats fins al 3 de setembre, quan la pla??a va ser finalment retuda. Ginchy va caure sis dies m??s tard. Per la seva part, els francesos tamb?? van progressar de forma significativa fins a reunir-se amb els seus col??legues brit??nics a prop de Combles, poc despr??s de l'ocupaci?? de Ginchy.

El front es va convertir aix?? en una l??nia gaireb?? recta des de la granja de Mouquet al nord-oest fins a Combles al sud-oest, que facilitava l'??s de d'una cortina m??bil d'artilleria i permetia als aliats la realitzaci?? d'un nou atac a gran escala. Lamentablement, aquest avantatge es va veure redu??t a causa del gran nombre de baixes produ??des en el IV ex??rcit durant les operacions d'agost i setembre: prop de 82.000 homes perduts en 90 accions de combat, de les quals nom??s quatre eren ofensives generals, a canvi d'un progr??s de poc m??s de 900 m. Un resultat encara m??s catastr??fic que el de l'1 de juliol.

[edita] L'aparici?? dels tancs

El C-15, un Mark I mascle a prop de Thiepval, el 25 de setembre de 1916.

L'??ltim gran intent aliat de trencar les l??nies alemanyes es va produir el 15 de setembre en la batalla de Flers-Courcelette. L'ofensiva va ser realitzada per onze divisions brit??niques (nou del IV ex??rcit i dos de la reserva formada per soldats canadencs) a qu?? es van unir posteriorment quatre cossos francesos.

Flers-Courcelette ??s especialment recordada avui en dia per ser el primer combat en qu?? va participar la nova arma secreta brit??nica, el carro de combat, en la seva primera versi?? operativa, el Mark I. Els primers tancs eren vehicles extremadament lents (3,2 km/h) i armats amb dos canons menors (versi?? ??mascle??) o quatre metralladores (versi?? ??femella??). M??s que capacitat ofensiva, el que s'havia demanat durant la seva construcci?? era protecci?? contra les metralladores i mobilitat en un terreny ple de trinxeres, filferro de punxes i cr??ters d'impacte; capacitat, en definitiva, per a encap??alar l'assalt a les l??nies enemigues mentre la infanteria es protegia al darrere. Tanmateix, els tancs van ser especialment poc fiables, ja que eren molt vulnerables a l'artilleria pesant, patien constants fallades mec??niques i quedaven atrapats en els obstacles m??s grans. De fet, nom??s 21 dels 49 tancs disponibles el 15 de setembre de 1916 van arribar a entrar en combat, i la decisi?? d'usar-los va valer a Haig nombroses cr??tiques, a qui es va acusar de mostrar l'arma secreta massa aviat com per elevar el seu rendiment fins a l??mits m??s acceptables. De fet no seria fins a la batalla de Cambrai quan s'utilitzaries els tancs de forma massiva en una operaci?? veritablement combinada.

Malgrat aix??, l'impacte inicial, tant psicol??gic com real, sobre les files alemanyes va ser notori. La nouvinguda 41a divisi??, recolzada per tancs, va capturar la poblaci?? de Flers, mentre que la divisi?? neozelandesa del XV cos brit??nic feia el mateix amb les l??nies alemanyes situades al costat de la ciutat. Al flanc esquerre, la 2a divisi?? canadenca va prendre Courcelette despr??s d'una dura batalla en qu?? tamb?? van participar tancs. Els carros de combat van possibilitar aix?? mateix la captura definitiva del bosc de Bazentin, encara que fos de forma indirecta: els vehicles no van poder penetrar entre la densa massa d'arbres, per?? en complir els seus objectius en els laterals del bosc, van for??ar els alemanys a retirar-se'n per por de quedar envoltats. Despr??s de diversos mesos, els soldats aliats aconseguien en uns quants dies la captura de m??s de 4 km de la tercera l??nia alemanya, si b?? ??s cert que no es van aconseguir tots els objectius planejats. El Quadril??ter, una posici?? fortificada a l'est de Ginchy, va ser capturat el 18 de setembre i el 25 d'aquell mes van caure les poblacions de Gueudecourt, Lesboeufs i Morval, aquesta vegada sense la participaci?? dels carros de combat.

[edita] Fase final

Portalliters a la batalla de la cresta de Thiepval.

L'ex??rcit de reserva de Gough va llan??ar el 26 de setembre una nova ofensiva de gran magnitud sobre la fortalesa alemanya de Thiepval. La 18a divisi??, que ja havia destacat en l'ofensiva de l'1 de juliol, es va destacar capturant la major part de Thiepval en nom??s un dia. Mentre la granja de Mouquet queia a les mans de l'11a divisi??, els canadencs van avan??ar al voltant d'un km des de Courcelette. Va seguir llavors un per??ode conegut com la batalla dels turons de l'Ancre que va durar des de l'1 d'octubre a l'11 de novembre, en el qual no es van produir aven??os i es va convertir novament en una sagnant guerra de desgast. A finals d'octubre, les tropes de Gough van ser agrupades en el nou V ex??rcit brit??nic.

Mentrestant, Haig seguia coven??ut que el IV ex??rcit estava a punt de trencar les l??nies alemanyes, de forma imminent. El 29 de setembre va tra??ar un nou pla, en qu?? el III ex??rcit reprendria la batalla entorn de Gommecourt i el IV avan??aria cap a Cambrai. El primer pas requeria la captura pr??via de la L??nia Transloy alemanya, una l??nia defensiva que connectava el poble de Le Transloy a l'est amb Le Sars, a la carretera d'Albert a Bapaume. Iniciada l'1 d'octubre, la batalla de Le Transloy es va alentir quan el temps va empitjorar sobtadament i van caure fortes precipitacions, convertint el camp de batalla en un fanguer. Amb l'excepci?? de la captura de Le Sars el 7 d'octubre, no hi va haver progressos apreciables i els combats nom??s van reportar un continu degoteig de baixes. La batalla va arribar a la seva fi el 5 de novembre amb un atac fallit al tur?? de Warlencourt. Pel que fa al IV ex??rcit, les operacions majors en el conjunt de la batalla del Somme havien acabat.

L'??ltim acte de la batalla del Somme es produ?? entre el 13 i el 18 de novembre, al llarg del riu Ancre, que discorre al nord de Thiepval. La decisi?? de Haig d'atacar es devia m??s a raons pol??tiques que militars, ja que amb l'arribada de l'hivern la remota possibilitat de trencar el front havia desaparegut. En realitat, Haig esperava aconseguir una vict??ria, encara que fos menor, amb qu?? poder presentar-se a la propera confer??ncia conjunta a Chantilly, preparada per al 15 de novembre. Els primers moviments de la batalla de l'Ancre van ser b??sicament una reproducci?? dels de l'1 de juliol, fins i tot amb la detonaci?? de dues galeries subterr??nies a la cresta de Hawthorn i a Beaumont Hamel. La 31a divisi?? va atacar de nou Serre, igual com ho havia fet quatre mesos i mig abans, i n'obtingu?? els mateixos resultats negatius. Al sud de Serre, tanmateix, l'experi??ncia de les tropes es va traduir en la consecuci?? de la majoria dels objectius. La 51a divisi?? va prendre Beaumont Hamel, mentre que a la seva dreta la 63a reial divisi?? naval capturava Beaucourt.

Haig es va mostrar satisfet amb aquest resultat, per?? Gough va pressionar en favor d'un ??ltim atac sobre les trinxeres Frankfurt i Munic i la poblaci?? de Grandcourt, que va comen??ar el 18 de novembre. Noranta homes de la 16a divisi?? d'infanteria lleugera van atacar la trinxera Frankfurt, on van quedar a??llats i van resistir fins a la rendici?? dels 45 supervivents (30 d'ells ferits) el 21 de novembre. Aquesta acci?? posava fi a la batalla de l'Ancre i amb ella a la batalla del Somme.

[edita] Conseq????ncies i valoracions

Mapa del Somme, amb la l??nia de front abans de les ofensives de l'1 de juliol, del 14 de juliol i del 15 de setembre i la l??nia final despr??s del 18 de novembre.

??s dif??cil decidir si la Batalla del Somme va ser una vict??ria d'un costat o de l'altre. Els brit??nics i francesos van ser continguts amb ??xit i nom??s van aconseguir un aven?? m??xim de vuit quil??metres, molt menys del que tenien planejat originalment. Si b?? tradicionalment s'ha considerat la batalla com un gran frac??s aliat, examinant les conseq????ncies de la batalla a llarg termini, alguns historiadors consideren que va reportar m??s beneficis als aliats que als alemanys. Certament, el resultat de la batalla ??s ??nfim despr??s de quatre mesos de lluita; els brit??nics havien obtingut una mitjana de tres quil??metres amb unes p??rdues d'uns 420.000 soldats, un cost de 1,5 homes per cent??metre.

[edita] Resultats estrat??gics

Abans de la batalla, els alemanys relegaven la Gran Bretanya al mer paper de pot??ncia naval i no pensaven que les tropes brit??niques fossin molt dif??cils de derrotar en terra, almenys no tant com les franceses i les russes. Tanmateix, la import??ncia dels brit??nics en les operacions de l'Entente va augmentar considerablement a partir de la batalla del Somme i es va refor??ar encara m??s quan van produir-se amotinaments en l'ex??rcit franc??s i es va desencadenar la Revoluci?? de Febrer el 1917. Reconeixent el perill creixent que representaven els brit??nics, l'estat major alemany va iniciar una guerra submarina sense restriccions a partir del 31 de gener de 1917, a fi de bloquejar totalment les Illes Brit??niques. L'enfonsament de vaixells nord-americans que portaven subministraments a la Gran Bretanya seria una de les causes que els Estats Units entressin en guerra.

Per a alguns autors la batalla del Somme, malgrat ser un ??xit t??ctic alemany, represent?? en canvi una derrota estrat??gica, ja que va danyar considerablement l'ex??rcit alemany, que a partir de llavors li seria dif??cil de reempla??ar les seves baixes amb soldats de la mateixa qualitat que els que havien defensat el terreny tena??ment durant la major part dels enfrontaments. Nogensmenys, altres historiadors assenyales com en 1917, els alemanys encara foren capa??os de defensar-se de forma efectiva dels nombrosos atacs aliats i el 1918 d'emprendre la gran ofensiva de primavera, aix?? com formar tropes de gran qualitat, com les Stosstruppen; en general, consideren que els problemes alemanys, evidents ja el 1917, es degueren m??s a dificultats de sumbinistrament de materials i l??g??stics que no pas a una manca de recursos humans.

El 24 de febrer de 1917, l'ex??rcit alemany va dur a terme una retirada estrat??gica des del Somme cap a la L??nia Hindenburg, escur??ant aix?? la l??nia de front que ocupava fins llavors. El terreny obtingut per l'Entente despr??s d'aquesta maniobra va ser molt m??s gran que l'aconseguit durant tota la batalla i, sens dubte, amb un cost de vides infinitament menor. Qualsevol efecte estrat??gic resultant de la batalla del Somme no pot enfosquir el fet que va ser una de les majors carnisseries de la Primera Guerra Mundial.

[edita] Baixes

La primera estimaci?? aliada sobre el nombre de baixes al Somme es va realitzar durant la confer??ncia de Chantilly del 15 de novembre, on es va establir que havien resultat morts, ferits o fets presoners un total de 485.000 brit??nics i francesos davant 630.000 alemanys; aquesta dada s'usaria m??s endavant per reclamar la batalla del Somme com una vict??ria per al b??ndol aliat. Tanmateix, ja en el seu moment va comen??ar a desenvolupar-se cert escepticisme sobre aquestes xifres i el sistema utilitzat per calcular-les. Un nou recompte, realitzat despr??s del final de la guerra, va establir les baixes aliades en 419.654 brit??nics i 204.253 francesos; un total de 623.907 homes, 146.431 dels quals constaven com a morts o desapareguts.

Les xifres proposades per a les baixes alemanyes s??n encara m??s dispars. L'historiador brit??nic James Edmonds va defensar que les p??rdues alemanyes van ser de 680.000 homes, mentre que d'acord a un informe del Ministeri de Guerra brit??nic nom??s serien 180.000. Avui en dia ambdues estimacions estan desacreditades i tendeixen a acceptar-se xifres d'entre 465.000 i 600.000 alemanys caiguts. En la seva biografia del general Rawlinson, Frederick Maurice es va basar en documents del Reichsarchiv per xifrar en 164.055 el nombre d'alemanys que van resultar morts o desapareguts.

El nombre mitj?? de baixes per divisi?? (cada una de les quals formada per 10.000 soldats) al sector brit??nic fou de 8.026. La mitjana de baixes per dia de l'Imperi Brit??nic durant la batalla del Somme va ser de 2.943 homes, major que la de la batalla de Passchendaele, per?? no tan gran com la de la batalla d'Arras (4.076 baixes per dia) o en l'Ofensiva dels Cent Dies de 1918 (3.685 per dia). El Royal Flying Corps va perdre 782 avions i 576 pilots durant la batalla.

[edita] Refer??ncies

• Stevenson, D. 1914-1918. The History of the First World War (Penguin, 2004).
• Robertshaw, A. Somme 1 July 1917. Tragedy and triumph (Osprey, 2006).
• Middlebrook, M. The First Day on the Somme (Penguin, 1971).
• MacDonald, L. Somme 1916 (Penguin, 1983).
• Liddle, P. The 1916 Battle of the Somme, (Pen & Sword, 1992).
• Sheffield, G. The Somme (Cassell, 2003).
• Keegan, J. The Face of Battle: A Study of Agincourt, Waterloo and the Somme (Penguin, 1976).

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Batalla del Somme

• The British Army in the Great War: The Battles of the Somme, 1916. (angl??s)
• New Zealand and the Battle of the Somme. (angl??s)
• Images en Somme. (franc??s)
• La batalla del Somme a FirstWorldWar.com. (angl??s)