Vepses

De Viquip??dia

Vepses
Bandera de V??psia

Poblaci?? total	8,500
Regions amb poblaci?? significativa	Rep??blica de Car??lia (R??ssia)
Llengua	Rus, vepse
Religi??	Esgl??sia Ortodoxa Russa
Grups humans relacionats	altres pobles ugrofinesos

Els vepses s??n un poble que parla el vepse, una llengua uraliana. Ells s'anomenen vepslaine, bepslaane, l??dinik i l??dilaine. A la cr??nica de Jordanes (s. IV) els pobles anomenats vas i vasina potser s??n vepses. En el segle IX les cr??niques russes els anomenen ???????? (ves), i en el segle X els ??rabs visu. L'etimologia del mot veps ??s fosca. Antigament, a les fonts russes, veps, vots i estonians, eren anomenats chud. En el segle XIX, alguns ling??istes finesos s'havien referit als vepses amb el nom de chud. En rus actual els vepses s??n anomenats chukhars o chukhnas.

[edita] Territori

Avui l'h??bitat dels vepses es troba entre els llacs Ladoga, ????nisj??rv (??????????) i Valgj??rv (?????????? ??????????), on viuen en tres grups separats. Els ????nis (Nord) a Car??lia, vora ????nisj??rv, al sud de Petrzavodsk, i s'anomenen l??dinik o l??dilainen. Els Centrals, el grup m??s nombr??s, viu vora el riu Oyat (Sant Petersburg). Els meridionals viuen a l'Est de St. Petersburg, al Nord-Oest de Vologda, al riu Leedj??gi. Els meridionals i centrals no tenen gaire contacte, i els septentrionals s??n separats d'ells pel riu S??v??ri (????????) i per assentaments russos. Nom??s el 0.7% dels vepses t?? idea del nombre i localitzaci?? dels seus compatriotes. Des del 1928, alguns vepses meridionals, emigraren a Sib??ria escapant de la col??lectivitzaci??, i viuen a Kemerovo (85 fam??lies). Altres viuen dispersos a Est??nia. Els censos sovi??tics mostren una greu p??rdua de poblaci??. Quan els acad??mics finlandesos L. Kettunen, L. Posti i P. Siro visitaren els assentaments vepses a l'URSS el 1934, estimaren el seu nombre en 50.000.

[edita] Poblaci??

Foren censats en 25.284 el 1897. Augmentaren a 32.773 en el cens sovi??tic del 1926, i es mantingueren en 32.000 en el del 1939. Baixaren dr??sticament a 16.400 en el del 1959 i a 8.281 en el del 1970. Encara baixarien a 8.094 en el del 1979. Segons el cens sovi??tic del 1989 hi havia 12.100 vepses enregistrats, dels quals 5.945 vivien a Car??lia i 4.273 a Vologda.

[edita] Hist??ria

Els monticles funeraris del 950-1100 indiquen que ja hi vivien a Car??lia, on es dedicaven al comer?? de pells al llarg del Volga i dels afluents orientals. El 1075 Adam de Bremen parlava dels wizzi, i el monjo Nestor dels ves a la seva cr??nica.

[edita] Contacte amb els russos

La invasi?? eslava de terres dels vepses acab?? amb la supremac??a de Novgorod. El 1485, foren annexats al Principat de Mosc??via. La constant expansi?? dels assentaments russos els ha redu??t a petites illes a??llades. L'arribada dels russos als tributaris dels S??v??ri i J??venjoe, dividiren els vepses septentrionals de la zona oriental, els lude. Els assentaments russos dominaren els territoris dels ????nis-vepses en els s- XIV-XV. Tamb?? acceler?? la seva extenci?? el deteriorament ambiental (l'espoli de la fusta dels boscos al riu Oyat), la cristianitzaci?? for??ada i la russificaci?? a les escoles (Sant Petersburg era la capital de l'Imperi Rus). Per?? el m??s devastador fou el r??gim sovi??tic.

[edita] La pol??tica sovi??tica

El segle XX supos?? el seu despertar nacional, que reb?? el suport oficial sovi??tic: 24 unitats administratives amb status de viles nacionals, part d'elles unides a dos districtes nacionals, Vidla, a Leningrad i Shoutj??rve a la RSSA Car??lia. Es fundaren escoles de vepse i es cre?? una llengua escrita basada en el dialecte Central-Veps, a c??rrec d'un departament de minories testablit a Leningrad, i fou nomenat un Comit?? pel Nou Alfabet, basat en el llat??.

El 1932 imprimiren el primer llibre, i se'n van fer 30 m??s, generalment llibres de text, pels pedagogs M. H??m??l??inen i F. Andreyev, de manera que el 1934 les escoles vepses ja tenien material. 60 veps iniciaren estudis de magisteri a Lodeynoye Polye. El fin??s fou escollit com a llengua escolar pels d'????nisj??rve (Car??lia). Per?? el 1937 s'inici?? una pol??tica d'opressi?? a les minories. S'aturaren totes les activitats culturals nacionals, i s'inici?? la pol??tica d'assimilaci??: tancament d'escoles, llibres cremats, mestres empresonats, i alguns intel??lectuals foren assassinats (entre ells l'etn??graf Stepan Makaryev). Els districtes nacionals foren abolits (a Leningrad el 1939, a RSSA Car??lia el 1957) i dividits entre la RSSA Car??lia i les regions de Leningrad i Vologda. Tamb?? el 1937, les viles nacionals veps van perdre l'estatut. Els veps de Shimj??rve abandonaren llurs llars i s'assentaren vora ????nisj??rve. Aix?? els port?? gaireb?? a l'extinci?? (infraestructures desintegrades, treballs, comunicacions etc). Durant la Segona Guerra Mundial, els finlandesos ocuparen l'??rea dels ????nis-Veps i intentaren finesitzar l'educaci??. Alguns voluntaris s'uniren a l'ex??rcit finland??s. La retirada finesa els provoc?? les ires sovi??tiques, que els acusaren de col??laboraci??.

[edita] Despr??s de la guerra

En la posguerra els joves vepses emigraren massivament a les ciutats, cosa que facilit?? la seva russificaci?? i es reflexa als censos del 1970 i 1979. En els documents i registres sovi??tics la seva nacionalitat fou minoritzada, i molts la canviaren per por o per vergonya. El 1983, per iniciativa acad??mica, es va fer una enquesta que es numer?? en 13.000 veps a l'URSS, 5.600 a Car??lia, 4.000 a Leningrad i uns 1.000 al Vologda.

[edita] Situaci?? actual

A les viles vepses hi ha poc jovent, i la majoria de parlants de vepse tenen m??s de 40 anys. Des del 1930 han enviat colons a l'??rea dels ????nis-vepses, i han redu??t llur percentatge all?? al 50%; a les dues viles de Shoutj??rve s??n gaireb?? minoria. Els emigrats i els seus fills perden la nacionalitat. El 1983 el Districte Nacional d'????nisj??rv (Car??lia) fou restablert per?? qualsevol aspiraci?? a unificar-los administrativament topa amb l'oposici?? russa. El 1989 es cre?? una Societat Cultural Vepse, amb la idea de despertar el sentit d'identitat, i incrementar el respecte per llur llengua, hist??ria i cultura. Per?? no reben cap suport de les autoritats, i la seva llengua nom??s ??s ensenyada, opcionalment a l'escola de Shoutj??rve (Car??lia).

[edita] Vegeu tamb??

El Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus

[edita] Enlla??os

Pobles de parla ugrofinesa
Pobles fino-p??rmics: Est??nia - Finl??ndia - Car??lia - Lap??nia - Mar?? El - Mord??via - Udm??rtia - Rep??blica de Komi - V??psia - Liv??nia - V??tia - Ingrians - V??ros P??bles ??grics Hongria - Kh??ntia-M??nsia