Valent

De Viquipèdia

Valent, en llatí Flavius Julius Valens (328 - 9 d'agost de 378 a Cibalae), va ser emperador romà des de l'any 364 fins la seva mort. Per a ser triat emperador, Valentinià I va rebre la condició d'escollir a un co-regent a causa de la ruïna que sofria l'Imperi i la seva pràctica divisió en dues meitats. El triat va ser el seu germà, Flavi Valent, qui va rebre el govern d'Orient.

Valent estava casat amb Àlbia Dominica de la que va tenir dos filles i seguia la religió cristiana arriana.

Taula de continguts 1 Els primers passos 2 Guerra amb els gots 3 Administració de l'Imperi 4 Guerra amb Pèrsia 5 Segon conflicte amb els gots

[edita] Els primers passos

Sota l'emperador Julià l'Apòstata era un dels domestici. El seu germà el va fer emperador d'Orient el 28 de març del 364. Els seus col·laboradors principals foren el prefecte Sal·lusti i els generals Lupicí, Víctor i Arinteu. Per una llei de 16 de desembre del mateix any va prohibir la costum de donar regals als que portaven alguna noticia important a les províncies com la proclamació d'un emperador o el inici del consolat. Encara aquest any els gots van aparèixer a Tràcia però es van retirar segurament per diners.

La primavera del 365 va deixar Constantinoble i va anar a Àsia Menor; era a Cesarea de Capadòcia el juliol quan es va produir el gran terratrèmol que va assolar la regió. La revolta de Procopi parent de Julià l'Apòstata, va posar el seu tron en perill (proclamació de Procopi el 28 de setembre de 365 a Constantinoble); els seus suports eren importants i nombrosos però l'arribada de Valent a Àsia Menor amb un potent exèrcit va aconseguir derrotar a Procopi a Thyatria (Brega), el que va motivar que Procopi fos abandonat pels seus partidaris i lliurat a Valente que va executar al rebel el 27 de maig del mateix any; sembla que va tractar amb clemència als seus partidaris segons Temisti (Ammià Marcel·lí i Zòsim diuen que va executar persones innocents); va ordenar destruir les muralles de Calcedònia en càstig per la participació de la ciutat a la revolta, però pels precs dels representants de Nicea de Bitínia|Nicea, Nicomèdia i Constantinoble es va acontentar finalment de destruir una petita part (que seguidament fou reconstruïda). En aquest temps va millorar el servei de subministrament d'aigua a Constantinoble amb la construcció d'un aqüeducte.

[edita] Guerra amb els gots

El 367 va rebaixar les taxes en un quart, mesura excepcional a l'Imperi i a qualsevol estat. Tres mil gots que havien baixat el 366 enviats per Atanaric per ajudar a Procopi, i que estaven saquejant territori romà, foren obligats a rendir-se e instal•lats en ciutats a la vora del Danubi amb l'encàrrec de vigilar la frontera. El rei got Ermenric va demanar el retorn d'aquestos gots però Valent va refusar. Això va causar la guerra.

Valent va fixar el seu campament a Marcianòpolis capital de la Baixa Mèsia; tenia al seu costat a Auxoni, que havia estat nomenat prefecte del pretori al lloc de Sal·lusti, retirat degut a la seva avançada edat. Va passar el hivern a la ciutat on era el gener del 368. Probablement fou en aquest temps que els muntanyesos isauris van fer atacs de saqueig contra Cilícia i Pamfília i van derrotar a Musoni, el vicari d'Àsia.

Durant tot el 368 Valent no va poder creuar el Danubi; hi van haver només petits combats fronterers; altre cop va passar el hivern a Marcianòpolis. El 10 d'octubre del 368 Nicea fou destruïda per un terratrèmol.

A la primavera següent, el 3 de maig del 369, Valent va sortir de Marcianòpolis i es va dirigir a Noviodunum on va creuar el Danubi i va entrar en el país dels gots; els romans els van produir fortes baixes; Atanaric li va sortir a l'encontre amb moltes forces, però fou derrotat; al final de la campanya va retornar a Marcianòpolis per passar el hivern, però els gots van demanar la pau que els fou concedida a condició de no creuar el Danubi i dues ciutats del Danubi esdevindrien centres comercials. El tractat, signat per Atanaric i Valent, va tenir lloc en un vaixell ancorat al riu Danubi, ja que el rei got refusava posar el peu a territori romà. A final del 369 Valent havia tornat a Constantinoble.

[edita] Administració de l'Imperi

El 370 es produïa una persecució d'arrians pels catòlics a Constantinoble, i els catòlics van enviar una delegació de vuit eclesiàstics a Valent que en aquell moment era a Nicomèdia. Es diu que Valent va ordenar la mort dels vuit delegats, orde que fou executada per Modest, prefecte del pretori, que els hauria posat en un vaixell que fou portat a alta mar, i allí incendiat. Aquell mateix any la fam va assolar Frígia.

El 371 l'emperador era a Constantinoble, i després va anar a Cesarea de Capadòcia on segurament va passar el hivern (371-372). En aquest temps el seu únic fill es va posar malalt i va demanar auxili al bisbe de Cesarea, Basili, que li va prometre que el noi es recuperaria si l'emperador era batejat per eclesiàstics catòlics; però Valent només va acceptar el bateig per eclesiàstics arrians, i el noi va morir poc després. Durant la seva estada a Capadòcia va dividir la província en dues i va fer a Tiana la capital de Capadòcia Segona (Capadocia Secunda), mentre Cesarea romania capital de la Capadòcia Primera (Capadocia Prima).

[edita] Guerra amb Pèrsia

El 372 el prefecte Modest i el general Arinteu foren cònsols. Arinteu era un home de gran altura, perfecta forma i gran coratge, valentia i habilitat militar. El 13 d'abril del 372 Valent va arribar a Antioquia per dirigir la guerra contra Sapor I de Pèrsia; sembla que en el tractat entre Sapor i Jovià s'havia inclòs Armènia però el rei persa volia dominar el país i vers el 368 havia deposat al rei Arshak II d'Armènia i annexionat el regne. Pap d'Armènia, fill d'Arshak, que va poder fugir a la Còlquida, va demanar l'ajut romà, que el 370 li va enviar al comes Terenci que el va ajudar a tornar a Armènia però Sapor va enviar tropes a Armènia i Pap es va haver de refugiar a les muntanyes (371). El 372 Valent va enviar a la zona al general Arinteu. Els romans van expulsar als perses i Pap, retornat de la Còlquida, restaurat al poder i proclamat rei. El rei persa va amenaçar amb un atac però va arribar el hivern i no s'havia fet res, excepte petits avanços de Valent cap a Mesopotàmia.

El 373 perses i romans es van enfrontar, els romans dirigits pel comes Trajà i el comes Vadomar (un antic rei dels alamans); l'escenari de la lluita fou Mesopotàmia i els perses foren derrotats i es va acordar una treva, retirant-se els perses a Ctesifont. Valent va passar el hivern (373-374) a Antioquia.

En aquest hivern es va produir una conspiració per assassinar a l'emperador, segons es creu formada principalment per pagans; va circular el rumor, cimentat en endevinacions i màgia, que una persona el nom del qual començava per Theo seria el successor de Valent i es va identificar aquesta persona com Teodor, el notari o secretari de l'emperador. La conspiració fou descoberta i Teodor i altres implicats foren executats incloent alguns que eren innocents; Sozomen diu que l'emperador va fer matar a totes les persones de rang que tenien un nom començant per Theo, i que per això va morir el general Teodosi pare del fuutur emperador del mateix nom (que fou executat a Cartago el 376) però tot això és poc probable; entre els executats Màxim, antic mestre de Julià l'Apòstata, Simònides, Hilari i altres. Els llibres de màgia que es van trobar foren cremats. En aquest any el rei Pap d'Armènia fou cridat a Cilícia on va romandre de fet presoner, però es va escapar i va tornar al seu regne si be va romandre lleial a Roma; una mica després Valent va ordenar el seu assassinat a Trajà, el comandant de la força romana a Armènia (374).

El 375 es van produir noves negociacions de pau amb els perses però després de mesos discussions no es va arribar a res. Tot l'any l'emperador va restar a Antioquia sense preocupar-se de l'administració de l'Imperi i deixant el govern en mans de ministres que en la major part van aprofitar per enriquir-se.

El 376 no va passar res important., Valent fou cònsol per cinquena vegada amb Valentinià el Jove que junt amb el seu germà gran Gracià havia succeït al seu pare Valentinià I a finals de l'any anterior. Durant mesos es va preparar la guerra contra Pèrsia reunint una força considerable però no consta que tants preparatius tinguessin finalment utilitat. Sapor va fer conquestes a Ibèria i Armènia que Valent no va poder evitar; va enviar al general Víctor a Pèrsia i finalment es va acordar una pau que no era pas avantatjosa pels romans.

[edita] Segon conflicte amb els gots

En aquest temps els romans van sentir a parlar per primer cop dels huns; aquest poble havia atac als alans que vivien a la vora del riu Tanais, i tot seguit van atacar als gots de la secció dels greutings o orientals (ostrogots); el rei Ermenric es va suïcidar i el seu successor Vitimis va morir en combat; el va succeir el seu fill Viteric sota regència d'Alateu i Safrax, que van decidir la retirada cap al territori entre el Boristenes i el Danubi; el rei dels visigots, Atanaric, va intentar la resistència als huns a la riba del Dniester però els huns estaven imparables; dos-cents mil gots (entre els quals gent d'Atanaric i potser aquest mateix) van aparèixer a la frontera romana del Danubi demanant entrar; una delegació fou enviada a Antioquia encapçalada pel bisbe got Úlfila. Valent va donar permís als got per entrar però va ordenar que els infants havien de ser deixats com hostatges i que els gots havien de deixar les armes a la frontera; els gots van ser rebuts a Tràcia i de fet van passar amb les armes que tenien. Els seus caps eren Alavif i Fritigern.

El 377 Valent romania a Antioquia. Valent esperava la sortida dels gots als que no donava aprovisionament; el comes Lupicí i el dux Màxim, fustigaven als gots i intentaven que tornessin a creuar el Danubi; per aquestes tasques es van utilitzar als soldats de vigilància al Danubi i la frontera va quedar desguarnida; Safrax i Alateu els regents greutings, al adonar-se de que no hi havia soldats romans, van creuar a territori romà amb les seves forces (tot i que el permís els fou negat) i es van unir a Fritigern prop de Marcianòpolis.

Allí Lupicí va convidar a un banquet a Alavif i Fritigern a una festa que se suposava de reconciliació, però que va acabar en una baralla en la que els romans foren derrotats; llavors els gots que estaven acampats prop d'Adrianòpolis van decidir creuar l'Hel·lespont, i van demanar subministraments però el magistrat en cap de la ciutat d'Adrianòpolis, irritat pels saquejos que havien fet, els va atacar, i va sortir malparat de l'acció. Aquestos gots es van unir a Fritigern que havia reagrupat als seus i ara venia cap a Adrianòpolis, ciutat a la que van posar setge. La ciutat no la van poder ocupar però eren els amos de tota la regió que van saquejar.

Valent va conèixer aquestes noticies a Antioquia i va enviar ràpidament a Trajà i Profutur amb les legions d'Armènia (que uns mesos després va passar a poder de Pèrsia) per obligar als gots a retornar a l'obediència. A aquestos generals es va unir Ricimer, enviat per Gracià. Els romans van trobar el principal cos dels gots a un lloc anomenat Salices, a Escítia Parva entre el Danubi Inferior i la mar, on es va lliurar una gran batalla en que els romans no van aconseguir cap avantatge.

Els romans es van establir a Marcianòpolis i les operacions que van seguir no van portar a cap resultat decisiu, i van comportar fortes baixes per ambdues parts; els gots dominaven entre el Danubi i la mar i a l'est fins als suburbis de Constantinoble. Valent va arribar a aquesta ciutat el 30 de maig del 378, i va destituir a Trajà del comandament de la infanteria, que va donar a Sebastià (un maniqueu) al que va encarregar de dirigir la guerra; Víctor (catòlic) dirigiria la cavalleria.

El 11 de juny Valent va sortir de la capital; només sortir fou increpat per un solitari de nom Isaac que l'instava a restaurar el catolicisme i si no ho feia abans de combatre l'amenaçava amb que no retornaria. L'emperador va seguir i va arribar a Adrianòpolis, acampant a la rodalia; Trajà va rebre un comandament indeterminat (o potser fou restaurat en el comandament de la infanteria), però el consell de Sebastià va prevaldre sobre el de Víctor, i Valent va decidir lliurar batalla.

El 9 d'agost del 378 els romans van patir una gran derrota, la més gran des de la batalla de Cannes. Els teruings (tervingi) o terwings de Fritigern i els greutings d'Alateu i Safrax van destruir dos terços dels l'exèrcit imperial en part format per bàrbars que es van passar a l'enemic; Trajà, Sebastià, Valerià (comes stabuli) i Equici van morir. Valent no fou vist més després de la batalla; fou ferit per una fletxa i segurament va morir al camp de batalla; un altre història diu que fou recollit per un pagès que el va amagar a casa seva però els bàrbars la van cremar sense saber qui hi havia dins. En tot cas el seu cos no fou trobat.