Valent

De Viquip??dia

Valent, en llat?? Flavius Julius Valens (328 - 9 d'agost de 378 a Cibalae), va ser emperador rom?? des de l'any 364 fins la seva mort. Per a ser triat emperador, Valentini?? I va rebre la condici?? d'escollir a un co-regent a causa de la ru??na que sofria l'Imperi i la seva pr??ctica divisi?? en dues meitats. El triat va ser el seu germ??, Flavi Valent, qui va rebre el govern d'Orient.

Valent estava casat amb ??lbia Dominica de la que va tenir dos filles i seguia la religi?? cristiana arriana.

Taula de continguts 1 Els primers passos 2 Guerra amb els gots 3 Administraci?? de l'Imperi 4 Guerra amb P??rsia 5 Segon conflicte amb els gots

[edita] Els primers passos

Sota l'emperador Juli?? l'Ap??stata era un dels domestici. El seu germ?? el va fer emperador d'Orient el 28 de mar?? del 364. Els seus col??laboradors principals foren el prefecte Sal??lusti i els generals Lupic??, V??ctor i Arinteu. Per una llei de 16 de desembre del mateix any va prohibir la costum de donar regals als que portaven alguna noticia important a les prov??ncies com la proclamaci?? d'un emperador o el inici del consolat. Encara aquest any els gots van apar??ixer a Tr??cia per?? es van retirar segurament per diners.

La primavera del 365 va deixar Constantinoble i va anar a ??sia Menor; era a Cesarea de Capad??cia el juliol quan es va produir el gran terratr??mol que va assolar la regi??. La revolta de Procopi parent de Juli?? l'Ap??stata, va posar el seu tron en perill (proclamaci?? de Procopi el 28 de setembre de 365 a Constantinoble); els seus suports eren importants i nombrosos per?? l'arribada de Valent a ??sia Menor amb un potent ex??rcit va aconseguir derrotar a Procopi a Thyatria (Brega), el que va motivar que Procopi fos abandonat pels seus partidaris i lliurat a Valente que va executar al rebel el 27 de maig del mateix any; sembla que va tractar amb clem??ncia als seus partidaris segons Temisti (Ammi?? Marcel??l?? i Z??sim diuen que va executar persones innocents); va ordenar destruir les muralles de Calced??nia en c??stig per la participaci?? de la ciutat a la revolta, per?? pels precs dels representants de Nicea de Bit??nia|Nicea, Nicom??dia i Constantinoble es va acontentar finalment de destruir una petita part (que seguidament fou reconstru??da). En aquest temps va millorar el servei de subministrament d'aigua a Constantinoble amb la construcci?? d'un aq??educte.

[edita] Guerra amb els gots

El 367 va rebaixar les taxes en un quart, mesura excepcional a l'Imperi i a qualsevol estat. Tres mil gots que havien baixat el 366 enviats per Atanaric per ajudar a Procopi, i que estaven saquejant territori rom??, foren obligats a rendir-se e instal???lats en ciutats a la vora del Danubi amb l'enc??rrec de vigilar la frontera. El rei got Ermenric va demanar el retorn d'aquestos gots per?? Valent va refusar. Aix?? va causar la guerra.

Valent va fixar el seu campament a Marcian??polis capital de la Baixa M??sia; tenia al seu costat a Auxoni, que havia estat nomenat prefecte del pretori al lloc de Sal??lusti, retirat degut a la seva avan??ada edat. Va passar el hivern a la ciutat on era el gener del 368. Probablement fou en aquest temps que els muntanyesos isauris van fer atacs de saqueig contra Cil??cia i Pamf??lia i van derrotar a Musoni, el vicari d'??sia.

Durant tot el 368 Valent no va poder creuar el Danubi; hi van haver nom??s petits combats fronterers; altre cop va passar el hivern a Marcian??polis. El 10 d'octubre del 368 Nicea fou destru??da per un terratr??mol.

A la primavera seg??ent, el 3 de maig del 369, Valent va sortir de Marcian??polis i es va dirigir a Noviodunum on va creuar el Danubi i va entrar en el pa??s dels gots; els romans els van produir fortes baixes; Atanaric li va sortir a l'encontre amb moltes forces, per?? fou derrotat; al final de la campanya va retornar a Marcian??polis per passar el hivern, per?? els gots van demanar la pau que els fou concedida a condici?? de no creuar el Danubi i dues ciutats del Danubi esdevindrien centres comercials. El tractat, signat per Atanaric i Valent, va tenir lloc en un vaixell ancorat al riu Danubi, ja que el rei got refusava posar el peu a territori rom??. A final del 369 Valent havia tornat a Constantinoble.

[edita] Administraci?? de l'Imperi

El 370 es produ??a una persecuci?? d'arrians pels cat??lics a Constantinoble, i els cat??lics van enviar una delegaci?? de vuit eclesi??stics a Valent que en aquell moment era a Nicom??dia. Es diu que Valent va ordenar la mort dels vuit delegats, orde que fou executada per Modest, prefecte del pretori, que els hauria posat en un vaixell que fou portat a alta mar, i all?? incendiat. Aquell mateix any la fam va assolar Fr??gia.

El 371 l'emperador era a Constantinoble, i despr??s va anar a Cesarea de Capad??cia on segurament va passar el hivern (371-372). En aquest temps el seu ??nic fill es va posar malalt i va demanar auxili al bisbe de Cesarea, Basili, que li va prometre que el noi es recuperaria si l'emperador era batejat per eclesi??stics cat??lics; per?? Valent nom??s va acceptar el bateig per eclesi??stics arrians, i el noi va morir poc despr??s. Durant la seva estada a Capad??cia va dividir la prov??ncia en dues i va fer a Tiana la capital de Capad??cia Segona (Capadocia Secunda), mentre Cesarea romania capital de la Capad??cia Primera (Capadocia Prima).

[edita] Guerra amb P??rsia

El 372 el prefecte Modest i el general Arinteu foren c??nsols. Arinteu era un home de gran altura, perfecta forma i gran coratge, valentia i habilitat militar. El 13 d'abril del 372 Valent va arribar a Antioquia per dirigir la guerra contra Sapor I de P??rsia; sembla que en el tractat entre Sapor i Jovi?? s'havia incl??s Arm??nia per?? el rei persa volia dominar el pa??s i vers el 368 havia deposat al rei Arshak II d'Arm??nia i annexionat el regne. Pap d'Arm??nia, fill d'Arshak, que va poder fugir a la C??lquida, va demanar l'ajut rom??, que el 370 li va enviar al comes Terenci que el va ajudar a tornar a Arm??nia per?? Sapor va enviar tropes a Arm??nia i Pap es va haver de refugiar a les muntanyes (371). El 372 Valent va enviar a la zona al general Arinteu. Els romans van expulsar als perses i Pap, retornat de la C??lquida, restaurat al poder i proclamat rei. El rei persa va amena??ar amb un atac per?? va arribar el hivern i no s'havia fet res, excepte petits avan??os de Valent cap a Mesopot??mia.

El 373 perses i romans es van enfrontar, els romans dirigits pel comes Traj?? i el comes Vadomar (un antic rei dels alamans); l'escenari de la lluita fou Mesopot??mia i els perses foren derrotats i es va acordar una treva, retirant-se els perses a Ctesifont. Valent va passar el hivern (373-374) a Antioquia.

En aquest hivern es va produir una conspiraci?? per assassinar a l'emperador, segons es creu formada principalment per pagans; va circular el rumor, cimentat en endevinacions i m??gia, que una persona el nom del qual comen??ava per Theo seria el successor de Valent i es va identificar aquesta persona com Teodor, el notari o secretari de l'emperador. La conspiraci?? fou descoberta i Teodor i altres implicats foren executats incloent alguns que eren innocents; Sozomen diu que l'emperador va fer matar a totes les persones de rang que tenien un nom comen??ant per Theo, i que per aix?? va morir el general Teodosi pare del fuutur emperador del mateix nom (que fou executat a Cartago el 376) per?? tot aix?? ??s poc probable; entre els executats M??xim, antic mestre de Juli?? l'Ap??stata, Sim??nides, Hilari i altres. Els llibres de m??gia que es van trobar foren cremats. En aquest any el rei Pap d'Arm??nia fou cridat a Cil??cia on va romandre de fet presoner, per?? es va escapar i va tornar al seu regne si be va romandre lleial a Roma; una mica despr??s Valent va ordenar el seu assassinat a Traj??, el comandant de la for??a romana a Arm??nia (374).

El 375 es van produir noves negociacions de pau amb els perses per?? despr??s de mesos discussions no es va arribar a res. Tot l'any l'emperador va restar a Antioquia sense preocupar-se de l'administraci?? de l'Imperi i deixant el govern en mans de ministres que en la major part van aprofitar per enriquir-se.

El 376 no va passar res important., Valent fou c??nsol per cinquena vegada amb Valentini?? el Jove que junt amb el seu germ?? gran Graci?? havia succe??t al seu pare Valentini?? I a finals de l'any anterior. Durant mesos es va preparar la guerra contra P??rsia reunint una for??a considerable per?? no consta que tants preparatius tinguessin finalment utilitat. Sapor va fer conquestes a Ib??ria i Arm??nia que Valent no va poder evitar; va enviar al general V??ctor a P??rsia i finalment es va acordar una pau que no era pas avantatjosa pels romans.

[edita] Segon conflicte amb els gots

En aquest temps els romans van sentir a parlar per primer cop dels huns; aquest poble havia atac als alans que vivien a la vora del riu Tanais, i tot seguit van atacar als gots de la secci?? dels greutings o orientals (ostrogots); el rei Ermenric es va su??cidar i el seu successor Vitimis va morir en combat; el va succeir el seu fill Viteric sota reg??ncia d'Alateu i Safrax, que van decidir la retirada cap al territori entre el Boristenes i el Danubi; el rei dels visigots, Atanaric, va intentar la resist??ncia als huns a la riba del Dniester per?? els huns estaven imparables; dos-cents mil gots (entre els quals gent d'Atanaric i potser aquest mateix) van apar??ixer a la frontera romana del Danubi demanant entrar; una delegaci?? fou enviada a Antioquia encap??alada pel bisbe got ??lfila. Valent va donar perm??s als got per entrar per?? va ordenar que els infants havien de ser deixats com hostatges i que els gots havien de deixar les armes a la frontera; els gots van ser rebuts a Tr??cia i de fet van passar amb les armes que tenien. Els seus caps eren Alavif i Fritigern.

El 377 Valent romania a Antioquia. Valent esperava la sortida dels gots als que no donava aprovisionament; el comes Lupic?? i el dux M??xim, fustigaven als gots i intentaven que tornessin a creuar el Danubi; per aquestes tasques es van utilitzar als soldats de vigil??ncia al Danubi i la frontera va quedar desguarnida; Safrax i Alateu els regents greutings, al adonar-se de que no hi havia soldats romans, van creuar a territori rom?? amb les seves forces (tot i que el perm??s els fou negat) i es van unir a Fritigern prop de Marcian??polis.

All?? Lupic?? va convidar a un banquet a Alavif i Fritigern a una festa que se suposava de reconciliaci??, per?? que va acabar en una baralla en la que els romans foren derrotats; llavors els gots que estaven acampats prop d'Adrian??polis van decidir creuar l'Hel??lespont, i van demanar subministraments per?? el magistrat en cap de la ciutat d'Adrian??polis, irritat pels saquejos que havien fet, els va atacar, i va sortir malparat de l'acci??. Aquestos gots es van unir a Fritigern que havia reagrupat als seus i ara venia cap a Adrian??polis, ciutat a la que van posar setge. La ciutat no la van poder ocupar per?? eren els amos de tota la regi?? que van saquejar.

Valent va con??ixer aquestes noticies a Antioquia i va enviar r??pidament a Traj?? i Profutur amb les legions d'Arm??nia (que uns mesos despr??s va passar a poder de P??rsia) per obligar als gots a retornar a l'obedi??ncia. A aquestos generals es va unir Ricimer, enviat per Graci??. Els romans van trobar el principal cos dels gots a un lloc anomenat Salices, a Esc??tia Parva entre el Danubi Inferior i la mar, on es va lliurar una gran batalla en que els romans no van aconseguir cap avantatge.

Els romans es van establir a Marcian??polis i les operacions que van seguir no van portar a cap resultat decisiu, i van comportar fortes baixes per ambdues parts; els gots dominaven entre el Danubi i la mar i a l'est fins als suburbis de Constantinoble. Valent va arribar a aquesta ciutat el 30 de maig del 378, i va destituir a Traj?? del comandament de la infanteria, que va donar a Sebasti?? (un maniqueu) al que va encarregar de dirigir la guerra; V??ctor (cat??lic) dirigiria la cavalleria.

El 11 de juny Valent va sortir de la capital; nom??s sortir fou increpat per un solitari de nom Isaac que l'instava a restaurar el catolicisme i si no ho feia abans de combatre l'amena??ava amb que no retornaria. L'emperador va seguir i va arribar a Adrian??polis, acampant a la rodalia; Traj?? va rebre un comandament indeterminat (o potser fou restaurat en el comandament de la infanteria), per?? el consell de Sebasti?? va prevaldre sobre el de V??ctor, i Valent va decidir lliurar batalla.

El 9 d'agost del 378 els romans van patir una gran derrota, la m??s gran des de la batalla de Cannes. Els teruings (tervingi) o terwings de Fritigern i els greutings d'Alateu i Safrax van destruir dos ter??os dels l'ex??rcit imperial en part format per b??rbars que es van passar a l'enemic; Traj??, Sebasti??, Valeri?? (comes stabuli) i Equici van morir. Valent no fou vist m??s despr??s de la batalla; fou ferit per una fletxa i segurament va morir al camp de batalla; un altre hist??ria diu que fou recollit per un pag??s que el va amagar a casa seva per?? els b??rbars la van cremar sense saber qui hi havia dins. En tot cas el seu cos no fou trobat.