Temisti

De Viquipèdia

Temisti (Themistius, Θεμίστιος) (vers 317-390) fou un distingit retòric i filòsof grec, anomenat Eufrades (per la seva eloqüència), nadiu de Paflagònia, fill d'Eugeni (que també fou un filòsof distingit).

Va viure en temps dels emperadors Constanci Clor, Julià l'Apòstata, Jovià, Valent, Gracià i Teodosi I el Gran i va florir a Constantinoble primer i després breument a Roma. Tots els emperadors esmentat li van donar el seu favor tot i que no era cristià.

Instruït pel seu pare, va estudiar principalment a Aristòtil, però també a Pitàgores i Plató. Sobre el primer va escriure sent adolescent uns comentaris, que li van produir una gran reputació. Va viure de jove a Àsia Menor i Síria. Es va trobar amb Constanci Clor quan aquest va visitar Ancyra a Galàcia el 347, quan li va entregar el primer dels seus discursos titulat περὶ φιλανθρωπίας.

Fou poc després que va fixar la seva residència a Constantinoble on va ensenyar filosofia per 20 anys. El 355 fou fet senador; el discurs donant les gracies (356) encara es conserva. El 357 va llegir al senat dos discursos en honor de l'emperador (que hauria d'haver estat present, però en aquell moment era a Roma) i Constanci li va conferir l'honor d'estàtua de bronze. El 361 va rebre la dignitat pretoriana (Themistius, cujus auget scientia dignitatem).

Constanci va morir el 361 però Temisti com a filòsof i pagà va conservar el favor de Julià l'Apòstata que el va considerar davant tothom con el primer filòsof del seu temps. Suides diu que Julià el va nomenar prefecte de Constantinoble, però això sembla no ser correcte segons el discurs que el mateix Temisti va fer anys després al ser nomenat efectivament per aquest càrrec per Teodosi.

Mort Julià el 363 Temisti va llegir un discurs en honor seu. El 364 va anar com a delegat del senat a trobar a Jovià a Dadastana entre Galàcia i Bitínia, per conferir-li el consolat, i va llegir un discurs en el que demanava la llibertat de consciència per cristians i pagans.

El mateix any va llegir a Constantinoble un discurs en honor de l'accessió de Valentinià I i Valent. Un altre discurs el 367 es felicitava per la victòria de Valent sobre Procopi (366). El 368 va acompanyar a Valent al Danubi en la segona campanya gòtica i va llegir davant l'emperador un discurs a Marcianòpolis, sobre la Quinquennalia. Un altre discurs fou dirigit al jove Valentinià sobre el seu consolat (369). L'any següent al senat va fer un discurs en presencia de Valent en honor de la pau concedida als gots. El 28 de març del 373 es va dirigir a Valent que era a Síria, felicitant-lo en un discurs pel seu desè aniversari de regnat; també li va dirigir un discurs demanant aturar la persecució dels catòlics (llavors enfrontats als arrians protegits per l'emperador).

El 377 era a Roma on dirigia una ambaixada enviada a l'emperador Gracià al que va dirigir el discurs titulat Ἐρωτικός. El 379 Gracià va associar a l'Imperi a Teodosi a Sirmium i Temisti va llegir un elegant discurs felicitant al nou emperador.

Els discursos posteriors, públics o privats, són menys importants. El 384 fou nomenat prefecte de Constantinoble, ofici que li havia estat ofert altres vegades i sempre havia refusat; el va exercir pocs mesos ja que la seva edat i mala salut no li permetien seguir al càrrec, com indica en un discurs posterior. Un discurs conservat assenyala que havia estat també princeps senatus i praefectus annonae, abans de la seva ambaixada a Roma; en un altre discurs esmenta les ambaixades que havia encapçalat i en un altra diu que durant 40 anys havia exercit càrrec públics i ambaixades. Tot i ser pagà, Teodosi, quan va anar a l'oest per oposar-se a Magne Màxim, li va deixar al seu càrrec al seu fill Arcadi.

Ja no es coneixen altres detalls i va morir probablement a l'entorn del 390, no abans del 388. Foci diu que al seu temps es conservaven 36 discursos de Temisti, i al dia d'avui encara n'hi ha 33 en versió grega i 2 en versió llatina (l'altra s'ha perdut). Foci diu que va escriure uns comentaris sobre Aristòtil (ὑπομνήματα) , uns extractes (μεταφράσεις) dels Analítics, el llibre de les Animes, i els Físics . Suides esmenta la seva paràfrasi dels Físics d'Aristòtil en 8 llibres, la dels Analítics en dos llibres , de les Animes en 7 llibres i de les Categories en 1 llibre. Un suposat epigrama seu figura a l'antologia grega.