Foci

De Viquipèdia

Foci (Photius, Phócios Φώτιος) (vers 820-893) fou un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta bizantí, de llinatge il·lustre tot i que el nom del seu pare és desconegut; la seva mare es deia Irene. El seu germà es va casar amb una germana de Teodora, l'esposa de l'emperador Teòfil. Dels seus quatre germans Tarasi, Constantí, Teodor i Sergi el primer fou patriarca de Constantinoble com ho fou el mateix Foci.

Va exercir com a protosecretis a la cort (cap de justícia) i potser protospatari (inicialment capità de la guàrdia però al seu temps potser ja només un títol). Se sap que va dirigir una ambaixada a "Assíria".

Quan el cèsar Bardas va deposar al patriarca Ignasi de Constantinoble, l'elecció del nou patriarca va recaure en Foci que era seglar (en un setmana va passar per tots els graus eclesiàstics, monjo el primer dia, lector el segon, subdiaca el tercer, diaca el quart, prevere el cinquè, i patriarca el sisè) i fou coronat el 858. Succesius concilis el van confirmar. Va convèncer als bisbes de donar-li suport i finalment només cinc es mantenien al costat d'Ignasi. El 863 el papa Nicolau I va anatemitzar i deposar a Foci, i aquest va llençar un contranatema i deposició, portant al anomenat cisma d'Orient.

La mort del cèsar Bardas (867) per orde de l'emperador Miquel III fou seguida de l'assassinat del propi emperador i l'elevació de Basili I el Macedoni, que havia estat consagrat per Foci com a col·lega de Miquel però a qui ara el patriarca no va voler reconèixer com emperador per causa de l'assassinat perpetrat. Foci fou desterrat a un monestir i Ignasi fou restaurat. Es va fer un concili contra Foci on es van presentar alguns dels seus papers; aquest concili, reconegut per Roma com el VIII Concili Ecumènic de Constantinoble (el IV segons l'església oriental) es va fer el 869 i va confirmar la deposició i el nomenament d'Ignasi.

Per motius desconeguts Foci va recuperar el favor de Basili i el 877 a la mort d'Ignasi fou restaurat com a Patriarca; amb suborns, regals, amenaces i altres mètodes va aconseguir el suport del clergat. El papa Nicolau I havia estat succeït per Adrià II i aquest per Joan VIII. Aquest va acceptar reconèixer a Foci com a Patriarca i aixecar l'excomunió, però a canvi va exigir la renuncia del patriarcat a la seva jurisdicció sobre els cristians de Bulgària, els bisbes de la qual dependrien de Roma.

Un concili es va fer a Constantinoble (el VIII segons el grecs el IX segons els romans) sota la presidència de Foci el 879; es va declarar la nul·litat del concili del 869 i Foci fou confirmat; el problema de la jurisdicció de Bulgària fou sotmès a l'emperador. El Papa va reconèixer la restauració de Foci però no les demes decisions (els llegats que havia enviat i les havien signat foren condemnats). Finalment les relacions van esdevenir molt tenses i el Papa va excomunicar altre cop Foci.

En aquest temps Foci apareix unit al monjo Miquel de Santabaren, al que va fer bisbe d'Eucaita al Pont i que va adquirir notable influencia. Basili I va morir el 886 i el va succeir el seu fill Lleó VI de Bizanci, enemic de Miquel de Santabaren, al que no va tardar en fer caure. Uns oficials van acusar a Foci i Miquel de conspirar contra l'emperador per posar a un parent de Foci al tron. El patriarca fou confinat al monestir de Bordi a Armènia; Miquel fou cegat i desterrat (més tard fou cridat i va viure fins al temps de Constantí VII Porfirogènit). Foci va romandre a Armènia fins la seva mort el 6 de febrer del 893. Fou enterrat al cenobi de Merdosagares.

Els llibres principals de Foci són:

• 1. Μυρόβιβλον ἢ Βιβλιοθήκη, Myriobiblion seu Bibliotheca

• 2. Επιτομὴ ἐκ τω̂ν ἑκκλησιαστικω̂ν Φιλοστοργίου ἀπὸ φωνη̂ς Φωτίου πατριάρχου, Compendium Historiae Ecclesiasticae Philostorgii quod dictavit Photius patriarcha

• 3. Νομοκανών or Νομοκάνονον, Nomocanon, s. Nomocanonon, s. Nomocanonus, s. Canonum Ecclesiasticorum et Legum Imperialium de Ecclesiastica Disciplina Conciliatio s. Harmoniia

• 4. Περὶ τω̂ν ζ οἰκονμενικω̂ν συνόδων, De Septem Conciliis Oecumenicis

• 5. Επιστολαί, Epistolae

• 6. Λέξεων συναγωγή s. Λεξικόν, Lexicon,

• 7 Αμφιλόχια, Amphilochia

• 8. Adverssis Manichaeos s. Paiulicianos Libri Quatteor, dividit en quatre llibres:
  • 1. Διήγνσις περὶ τη̂ς Μανιχαίων ἀναβλαστήσεως, Narratio de Manichacis recens repullulantibus
  • 2. ̓Απορίαι καὶ λύσεις τω̂ν Μανιχαίων, Dubia et Solutiones Manichaeorum
  • 3. Του̂ Φωτίου λόγος Γ, Photii Sermo III
  • 4. Κατὰ τη̂ς τω̂ν Μανιχαίων ἀρτιφυου̂ς πλα̂νης, ̓Αρσενίῳ τῳ̂ ἁγιωτάτῳ μοναχῳ̂ πρεσβυτέρῳ καὶ ἡγουμένῳ τω̂ν ἱερω̂ν, Contra repullalantem pullalantem Manichaeorum Errorem ad Arsenium Monacham Sanctissimum Presbyterum et Praefectum Sacrormn.

• 9. Κατὰ τω̂ν τη̂ς παλαι̂ας ̔Ρώμης ὅτι ἐκ Πατρὸς μόνου ἐκπορεύεται τὸ Πνει̂ μα τὸ ἁγίον ἀλλ' οὐχὶ καὶ ἐκ του̂ Υἱου̂, Adversus Latinos de Processione Spiritns Sancti.

• 10. Ομιλίαι, Homiliae.
  • 1. Εκφρασις τη̂ς ἐν τυι̂ς βασιλείοις νέας ἐκκλησίας τη̂ς ὑπεραγίας Θεοτόκου ὑπὸ Βασιλείου του̂ Μακεδόνος οἰκοδομηθείσης, Descriptio Novae Sancissimae Dei Genitricis Ecclesiae, in Palatio a Basilio Macedone exstructae
  • 2. Εὶς τὺ γενέσιον τη̂ς ὑπεραγίας Θεοτόκου, Homilia in Sanctissimae Dei Genitricis Natalem Diem
  • 3. In Sepulturam Domini
  • 4. Περὶ του̂ μὴ δει̂ν πρὸς τὰ ἐν τῳ̂ βίῳ λυπηρὰ ἐπιστρέφεσθαι, Quod non oporteat ad praesentis Vitae Molestias attendere

• 11. Ερωτήματα δέκα σὺν ἴσαις ται̂ς ἀποκρίσεσι, Interrogationes decem cum totidem Responsionibus, s. Συναγωγαὶ καὶ ἀποδείξεις ἀκριβει̂ς ἀκριβει̂ς συνειλεγμέναι ἐκ τω̂ν συνοδικω̂ν καὶ ἱστορικω̂ν γραφω̂ν περὶ ἐπισκόπων καὶ μητροπολιτω̂ν καὶ λοιπω̂ν ἑτέρων ἀναγκαίων ζητηματων, Collectiones accurataeque Demonstrationes de Episcopis et Metropolitis et reliquis aliis necessariis Quaestionibus ex Synodicis et Historicis Monumentis excerptae.

• 12. Εἰς τὸν Λουκα̂ν ἑρμηνείαι, In Lucam Expositiones.

• 13. Canonica Responsa

• 14. Commentarius in D. Paidi Epistoles
• 15. Catena in Psalsmas
• 16. Homiliae XIV
• 17. Odae (en nombre de nou)
• 18. Επιτομὴ τω̂ν πρακτικω̂ν τω̂ν ἑπτὰ οἰκουμενικω̂ν συνόδων, Epitome Actorusn Conciliorum septenm Generalim.
• 19. Syntagma
• 20. Περὶ τη̂ς του̂ ἁγίου Πνεύματος μυσταγωγίας, De Spiritus Sancti Disciplina Arcana, s. Περὶ του̂ ἁγίου καὶ ζωοποιου̂ καὶ προσκυνητου̂ πνεύματος, Liber de Spiritu Sancto
• 21. Τὰ παρὰ τη̂ς ἐκκλησίας τω̂ν Λατίνων αἰτιώματα μερικά, Adversus Latinorum Ecclesiam Criminationes Pariculares.
• 22. Contra Francos et Latinos
• 23. Adversus Iconomachios et Paulicianos, and De Differentia inter sacras lmagines atque Idolae (fragment)

Precedit per: Ignasi I	=Patriarca de Constantinoble 858–867	Succeït per: Ignasi I
Precedit per: Ignasi I	Patriarca de Constantinoble 877–886	Succeït per: Esteve I