Sozomen

De Viquipèdia

Salamini Hermies Sozomen (també Salamanes Hermies Sozomen, en llatí Salaminius Hermeias Sozomenus o Salamanes Hermeias Sozemenus, grec Σαλαμάνης Ἑρμείας Σωζόμενος) (vers 400-450) fou un historiador de l'església.

Va néixer a Bethel al territori de Gaza a Palestina. El seu avi ja havia esdevingut cristià. Aquest avi va fugir de la seva ciutat en temps de Julià l'Apòstata per temor a la reacció pagana contra els abusos cristians, però després va tornar. Sozomen fou amic de Alafió que fou el primer que va construir esglésies i monestirs a la regió de Bethel.

Després d'estudiar a Bethel va anar a Beirut on va estudiar llei civil; després va anar a Constantinoble i fou advocat. Exercint aquesta professió va escriure la seva història. La seva vida posterior és desconeguda i s'esmenta per darrera vegada el 443 i probablement era viu encara el 446.

L'única obra que si li coneix es la Ἐκκλησιαστι? ἱστορια, Historia Ecclesiastica. Està desenvolupada en nou llibres i pretenia arribar fins el 439 (la versió que es conserva arriba només fins el 423 però no se sap si per no haver-se acabat o per què se n'ha perdut una part). Els dos primers llibres relaten el regnat de Constantí I el Gran (el primer acaba al concili de Nicea I i el segon comença amb el descobriment de la creu de Crist a Jerusalem; els dos llibres següents són els regnats dels fills de Constantí; el cinquè és el regnat de Julià; la invasió de Pèrsia per Julià, i els regnats de Jovià i Valentinià I formen el llibre sisè; el regant de Teodosi I el Gran és el llibre setè; el vuitè correspon al regnat d'Arcadi; i el novè al regnat de Teodosi II el Jove,

L'estil de Sozomen es considerat mol bo i fins i tot superior al seu contemporani Sòcrates (segon Foci) que igualment va escriure una historia que va acabar el 439. Sozomen va focalitzar més en afers religiosos, i vides i detalls dels anacoretes als que admirava.