Úlfila
De Viquipèdia
Úlfila, en alemany Wölfel (gòtic Wulfila), que vol dir Petit Llop, fou un bisbe evangelitzador dels gots.
Va nèixer l'any 311 en el si d'un matrimoni de cristians a originaris de la Capadòcia.Els seus avantpassats arribaren a la regió cap al segle III. Ell mateix fou got o mig got. Dedicat a l'activitat eclesiàstica, era simpatitzant de l'arrianisme i comparava Crist amb la relació germànica que hi havia establerta entre el Pare i el Fill pel que fa a la obediència, la disciplina i la lleialtat. Amb tot, la seva veu no encaixava del tot en l'arrianisme donat que el considerava Déu i Senyor.
Eusebi de Nicomèdia, bisbe romà de Constantinoble, el va enviar a la Capadòcia com a Bisbe dels cristians en terres godes l'any 341. En aquella època, a l'Imperi Romà d'Orient predominava l'arrianisme, no fou fins a principis del segle IV que començaren a predominar més els trinitaris (catòlics i cristians ortodoxos).
L'any 348 fou enviat com a missioner a la zona del riu Danubi on ja s'havien establert els visigots. Amb tot, les persecucions que allà van patir els cristians van empènyer Úlfila i d'altres cap a terres romanes de la ciutat sèrbia de Nis, on hi havia una colònia cristiana recentment establerta. Va ser un dels primers, probablement el primer, bisbe de la zona de Tervíngia (visigots i ostrogots).
Tot i que els visigots eren molt reacis a adoptar el cristianisme s'hi van acabar convertint conjuntament amb els vàndals, els longobards així com els burgundis.
La conversió es va produïr donat que Úlfila mateix era arrià i que aquesta religió no era ben bé la mateixa que la que tenien els romans, fet que els va produïr una conversió en massa.
Fins al 350 va predicar entre els ostrogots, però en l'esmentat any una reacció pagana el va obligar a fugir amb centenars d'ostrogots cristians (arrians) a territori romà.
Un cop a l'exili, Úlfila va ajudar a desenvolupar la llengua gota, que fins aleshores no constava de vocabulari i que només posseïa algunes inscripcions escadusseres sobre textos màgics en runes. El nou vocabulari era una variació de l'alfabet grec amb algunes lletres llatines en convivència amb algunes runes gòtiques.
Úlfila proporcionà els gots no només una nova llengua escrita, sinó també moltes i variades paraules noves que havien estat traduïdes del grec i que, per als gots, eren molt difícils de traduir. Fins a l'época d'Úlfila, els missioners que havien estat en contacte amb els bàrbars sempre utilitzaven en última instància termes llatins o grecs que molts oients no podien entendre de cap de les maneres, com la paraula "misericòrdia", un terme incomprensible per a un poble guerrer com el got.
La contribució filològica d'Úlfila va culminar amb la Bíblia d'Úlfila, la primera traducció del text bíblic a una llengua germànica, continguda al Codex Argenteus, del segle VI, escrita a mà sobre pergamí parcialment amb traços daurats i part amb traços platejats. Avui en dia, aquesta joia de l'escriptura medieval es conserva a la ciutat finlandesa d'Uppsala. En aquest llibre hi surt també la primera traducció del Pare Nostre a una llengua germànica.
El 360 va prendre part en el Sínode de Constantinoble on va defensar les tesis d'Acaci de Cesarea i més tard va participar a un Concili celebrat també a la capital de l'Imperi oriental.
Va morir el 382 a Constantinoble on havia estat convocat per l'emperador per discussions teològiques després del Sínode d'Aquileia del 381.
