Tiberi Semproni Grac III
De Viquipèdia
Tiberi Semproni Grac (Tiberius Sempronius P. F. TIB. N. Gracchus), fou un magistrat romà, i el pare dels Gracs.
Va néixer vers el 210 aC. El 190 aC va acompanyar al cònsol Luci Corneli Escipió a Grècia i es va destacar en el camp de batalla entre tots els joves romans. Escipió el va enviar des de Amfissa a Pel·la per sondejar a Filip V de Macedònia de la seva disposició envers els romans i obtenir lliure pas pel Regne de Macedònia en la guerra contra Antíoc III el gran.
El 187 aC fou tribú de la plebs i encara que hostil a Publi Corneli Escipió Africà el vell el va defensar contra els atacs d'altres tribuns; això li fou agraït amb la ma de Cornèlia, la filla petita d'Escipió amb la que segons Plutarc no es va casar fins després de la mort del seu pare. Cap a final d'any, quan Marc Fulvi Nobílior I va demanar els honors del triomf, Grac li va donar suport contra la opinió d'altres tribuns.
El 183 aC fou un dels triumvirs que va conduir la colònia romana de Saturnia. Després fou edil curul, càrrec en el que va gastar molts diners en les jocs públics.
El 181 aC fou pretor i va rebre Hispània Citerior com a província, on va succeir a Quint Fulvi Flac; a Hispània va fer un inesperat atac a Munda, ciutat que va sotmetre i va rebre hostatges en garantia, establint allí una guarnició; va ocupar també algunes fortaleses dels celtibers el país dels quals va assolar i es va acostar a Certima, una de les principals fortaleses, els defensors de la qual es van rendir quan es va acostar, pagant un rescat i entregant igualment hostatges; després va avançar cap a Alce, on tenien el campament els celtibers; després de diversos combats va fer retirar als celtibers i va ocupar el campament però no la ciutat; suposadament nou mil enemics van morir en les lluites; Grac es va dedicar a assolar el país i en poc temps es van sotmetre 103 ciutats celtiberes, i va fer un enorme botí; la ciutat d'Alce encara resistia i fou assetjada, fins que es va rendir, i els defensors foren tractats amb justícia; un cap celtiber, Thurrus, fins i tot va ingressar a l'exèrcit romà. La ciutat de Ergàvica va obrir les portes a Grac. Els celtibers acostumaven a revoltar-se després de sotmetre's quan els soldats se'n anaven però després de la campanya de Grac es va establir una pau duradora.
Grac va romandre un any més a Hispània; va aixecar el setge de Carabis que havia estat atacada per celtibers no sotmesos, i va derrotar als revoltats prop de Complega. Les seves mesures politiques també foren beneficioses pel domini romà de la província. La ciutat de Ilurcis va ser reanomenada Graccurris o Gracchuris.
El 178 aC va tornar a Roma i va celebrar un esplèndid triomf i fou elegit cònsol per l'any 177 aC junt amb Gai Claudi Pulcre I. Va obtenir Sardenya com a província i va fer la guerra contra els sards revoltats als que va derrotar; va restar el hivern als quarters i a la primavera següent va fer noves operacions fins aconseguir la submissió dels rebels que van entregar hostatges. Va tornar a Roma el 176 aC i va demanar el triomf però no li fou concedit més que un agraïment i se li va ordenar restar a Sardenya com a procònsol un any més. Al final del 175 aC va tornar a Roma i finalment va obtenir el triomf i va vendre públicament a nombrosos captius que va portar de l'illa i es venien per tan poc que van donar origen al proverbi Sardi venales. Va dedicar una tauleta al temple de Mater Matuta en record de la submissió de Sardenya.
El 169 aC fou censor amb Gai Claudi Pulcre. La seva censura fou severa i diverses persones foren eliminades del senat, i bastants equites van perdre els seus cavalls. Els tribuns van acusar els dos censors però ambdós foren absolts. Grac va actuar amb magnanimitat amb el seu col·lega que era força impopular (mentre ell era molt popular) i va lligar la seva sort a la de Pulcre. Va comprar la casa de Publi Corneli Escipió Africà i algunes d'adjacents i va construir una basílica coneguda després com Basílica Semprònia; l'acte principal de la seva censura fou la inclusió dels lliberts en alguna de les tribus urbanes.
El 164 aC fou enviat com ambaixador a Àsia per inspeccionar la situació dels aliats romans; en aquest viatge es va dirigir als rodis en grec en un discurs que encara es conservava anys després.
El 163 aC fou cònsol per segona vegada; en aquest consolat va tenir una actuació més política amb diverses ambaixades encarregades pel senat i alguns actes de mediació entre prínceps aliats.
La data de la seva mort es desconeguda.
Va deixar del seu enllaç amb Cornèlia Escipiona Menor, a dotze fills, dels que nou van morir infants o molt joves. Els que van sobreviure foren els famosos germans Gracs, Tiberi Semproni Grac, i Gai Semproni Grac, i una filla, de nom Cornèlia Semprònia que es va casar amb Publi Corneli Escipió Emilià Africà el Jove
