Gai Semproni Grac
De Viquipèdia
Gai Semproni Grac (en llatí Gaius Sempronius Gracchus) (159 aC o 154 aC - 121 aC) fou un polític romà cap del partit popular, en substitució del seu germà Tiberi Semproni Grac.
[edita] Biografia
El 133 aC quan va morir el seu germà era a Hispània i va retornar a Roma el 132 aC. El 131 aC Gai Papiri Carbó va presentar una moció que permetia a qualsevol persona presentar-se dos o més anys seguits al càrrec de tribú de la plebs, rogatio que de moment fou rebutjada en aquest primer intent. Es parlava de concedir la ciutadania a tots els habitants d'Itàlia, però la moció va ser rebutjada (i una rebel·lió a la ciutat llatina de Frejela a favor de la mesura va ser sufocada).
El 126 aC fou qüestor a Sardenya sota el cònsol Luci Aureli Orestes i es va fer molt popular per la seva defensa dels soldats i per les coses obtingudes. El proconsolat d'Orestes fou prorrogat un any per retenir a Gai Grac a l'illa, però finalment el 124 aC va tornar a Roma i el juny de l'any següent va presentar als comicis per tribú i fou elegit.
[edita] Tribunat
Va entrar en el càrrec el 10 de desembre del 123 aC. La seva primera llei fou dirigida contra el tribú Marc Octavi, col·lega que havia estat del seu germà, el qual, en virtut d'aquesta lei, com que havia estat deposat pels comicis, no podria ser elegit mai més per un càrrec públic; la segona llei es que qui hagués matat o desterrat a un ciutadà romà sense judici podria ser perseguit judicialment; aquesta proposta anava dirigida contra Popili Laenes (involucrat en la mort del seu germà) i va ser finalment retirada marxant Laenes voluntàriament a l'exili.
Tot seguit va renovar la llei agrària del seu germà però amb més detalls que la feien més acceptable; també va introduir una llei que prohibia servir a l'exèrcit abans dels 17 anys; i una tercera llei (Lex Annonae) per la qual tot ciutadà romà resident a Roma o inscrit en el seu padró, tenia dret a una prestació mensual de blat (43,5 litres) subministrat per l'Estat a un preu aproximadament la meitat del preu normal de venda (que ja era baix).
Amb aquesta llei els pobres i pagesos de Roma o de fora es van decantar cap al partit popular. El repartiment de blat a baix preu per als pobres va subsistir fins a l'edat Mitjana.
També es va votar una Llei que va establir el vot en el comicis centuriats per sorts entre les classes (abans votaven primer les tres classes altes i seguien per ordre fins a les més baixes). Els judicis per enverinament i assassinat van passar a unes Quaestiones rerum capitalium (Comissions judicials permanents) l'acció de les quals no podia ser detinguda pels tribuns, i les sentències eren inapel·lables. L'acusat podia deslliurar-se renunciant a la ciutadania i marxant al desterrament (i així salvava la vida i els béns), encara que la detenció preventiva i l'execució de la pena eren lícites. Per a aquestes comissions es designarien cavallers i senadors. Els cavallers van obtenir a més alguns privilegis menors. (en resum la "judicia" fou transferida del senat a una cort formada bàsicament per 300 equites). Per les modificacions introduïdes per Gai Grac a l'ordre de cavallers o equites vegeu Regne i República de Roma.
Sobre les províncies es va establir que els senadors encarregats del seu govern serien elegits per l'assemblea (anteriorment els senadors elegits per a un govern provincial elegien la província).
La reforma de l'exèrcit va ser abordada. Fins aleshores els ciutadans eren cridats cada any, si estaven entre els 16 i els 44 anys. Però com l'ocupació i pacificació d'Hispània requeria la permanència en el servei, es va concedir la llicència a qui servís sis anys seguits, encara que després podia ser cridat en els casos greus (per la qual cosa la llicència definitiva va ser ampliada al segle I a .C. a vint anys). El mínim en campanya era de dos anys. L'uniforme era lliurat gratuïtament (anteriorment es descomptava de la paga). La pena de mort sense dret d'apel·lació a l'Assemblea (que sol estava vigent a l'exèrcit) va desaparèixer, i, com en el cas dels civils, es va establir el dret d'apel·lació (encara que la mesura no va afectar als soldats italians sense ciutadania ni als voluntaris estrangers).
Grac fou reelegit tribú per l'any 122 aC i a l'elecció dels consols, el candidat presentat per Gai Grac, Gai Fanni, fou elegit sobre un altre candidat, Opimi (Opimius). A l'elecció de tribuns s'havia presentat Marc Fulvi Flac que tenia el propòsit de presentar una rogatio per estendre la ciutadania a tots els italians. Gai Grac va tenir com a rival a Marc Livi Drus, guanyat pel partit aristocràtic i que va proposar també mesures populars com l'establiment de dos colònies a Tàrent i a Càpua per ciutadans de bona posició i de dotze colònies per ciutadans pobres, i va abolir alguns pagaments.
Grac va proposar una llei per la que els llatins no podien rebre càstigs corporals si servien a l'exèrcit el que semblava l'acostava a una futura concessió de la ciutadania als llatins. La popularitat de Gai Grac va baixar i la de Drus va augmentar
Com les terres públiques a Itàlia estaven esgotades i no era políticament correcte tocar les de llatins i italians, es va iniciar la fundació de colònies fora d'Itàlia. Amb la fundació de Junònia, prop de Cartago, es va iniciar la sèrie, que va portar fora d'Itàlia a milers de proletarii romans, llatins i italians. Va proposar també concedir la ciutadania a algunes ciutats aliades. Per l'establiment d'una colònia a l'antiga Cartago ell mateix fou nomenat com un dels triumvirs que l'havien d'establir, feina que el va portar fora de Roma per 70 dies, retornant a Roma a temps per l'elecció dels cònsols.
La seva absència fou aprofitada per Drus per criticar-lo i atacar-lo. El consol Fanni, elegit per recomanació de Grac, s'havia canviat de partit i ara s'oposava a Grac. Opimi que havia estat privat del consolat per l'elecció de Fanni, ara es va oferir de nou, deixant entendre que s'oposaria a les mesures de Grac.
[edita] La caiguda
Gai Grac va voler ser tribú per tercera vegada, però ara no fou elegit perquè havia perdut influència entre els seus i entre el poble.
Per un edicte senatorial els habitants de Roma que no tenien ciutadania van començar a ser expulsats, i Grac va prometre el seu suport a aquells que resistissin la mesura; però a l'hora de la veritat no va poder fer res i els líctors i autoritats van expulsar als no ciutadans fins i tot davant els seus propis ulls; el poble va veure la seva inactivitat, causada per la necessitat d'evitar aldarulls, com una mostra de covardia. Al final del 122 aC el seu tribunat es va acabar.
Després de deixar el càrrec no va tardar en presentar-se una rogatio per l'abolició de les seves lleis i per decidir sobre la colònia de Cartago. Ara molta gent va anar a Roma a donar suport a Gai Grac; Marc Fulvi Flac, partidari de Grac, ocupava el Capitoli i arengava a la gent.
Allí un home de nom Antil·li va acusar a Grac i fou mort per la multitud. Antil·li va resultar ser un servidor del cònsol Opimi. Per evitar més incidents l'assemblea fou dissolta i Grac i Flac van tornar a les seves cases; Opimi per la seva part reclamà venjança i al dia següent va convocar al senat i va fer portar el cos d'Antil·li mentre establia soldats per la zona.
Va reunir al senat i es va fer concedir poder il·limitats per actuar en el be de la república; Grac va anar dues vegades al senat però les dues es va haver de retirar. Hi havia un enfrontament marcat entre els seguidors de Grac i Flac i els d'Opimi i el senat. Grac va fer unn intent de reconciliació, però Opimi va refusar tota negociació i va ordenar a les seves forces avançar. Va decretar una amnistia per aquells que deixessin les armes i els partidaris de Grac es van dispersar.
Marc Fulvi Flac va fugir i fou mort pel seu fill gran; Grac, que no havia participat en els disturbis i no n'era partidari, es va refugiar al temple de Diana i des de allí va fugir cap a la cova de les Fúries acompanyat per un esclau; ningú li va voler donar un cavall. A la cova l'esclau Filòcrates va matar a Grac i es va suïcidar. El seu cap fou tallat per Septimuleu, i Opimi en va pagar el seu pes en or com havia promès. Els morts en els disturbis foren uns 3000; els seguidors de Grac van veure les seves propietats confiscades i les seves cases demolides, i molts van ser empresonats i després executats.
Gai Grac estava casat amb Licínia la filla de Licini Cras (que fou el tribú elegit al lloc de Grac). Només se li coneix un fill la sort del qual és desconeguda.
