Marc Livi Drus

De Viquipèdia

Marc Livi Drus (Marcus Livius M.F.C.N. Drusus) fou fill de Marc Livi Emilià Drus (Marcus Livius C.F.M. Aemiliani Drusus), fou un magistrat romà.

Va mostrar ja de jove una gran ambició i un caràcter difícil que el va portar sovint als tribunals. Quan fou qüestor d'Àsia es va negar a portar les insígnies ("ne quid ipso esset insignius", va dir).

Va heretar una gran fortuna del seu pare que va invertir en obtenir influència política. L'autor de Viris Illustribus (atribuït en general a Aureli Víctor) diu que per obtenir més diners va acceptar suborns i així va entregar a Boccus I de Mauritània al príncep Magula que s'havia refugiat a Roma, i va tenir presoner a casa seva Adherbal, fill del rei de Numídia Micipsa, que igualment havia fugit a Roma, esperant un rescat del seu pare. Aquests relats no obstant no són d'acord amb altres historiadors, especialment el segon, i els fets tal com els narra Sal·lusti.

Viris Illustribus diu que fou edil curul i que va organitzar uns jocs magnífics i que quan el seu col·lega Remmi va proposar mesures a favor de la comunitat va contestar "¿Qué fa la comunitat per nosaltres?". Alguns autors consideren que aquests fets no van poder passar ja que Drus va morir essent tribú, càrrec que s'exercia abans que el d'edil.

La seva germana Lívia es va casar probablement primer amb Quint Servili Cepió, la filla del qual fou mare de Marc Juni Brut; i es va casar per segona vegada amb Marc Porci Cató, pare de Cató d'Útica. Aquest va néixer el 95 aC i Drus va morir el 91 aC. Quan Lívia es va casar amb Cepió, Drus es va casar amb Servília la germana de Cepió. Llavors eren amic però després per causes domestiques, es van barallar i va sorgir un odi entre ambdós.

Drus fou des de jove partidari dels optimats. Quan Saturní fou assassinat el 100 aC fou un dels que va agafar les armes i va donar suport al cònsol Mari que en aquell moment era al costat del senat. A la disputa entre el senat i els equites per la possessió de la judicia, Cepió va agafar el partit dels cavallers i Drus el del senat. Els equites gaudien de la judicia des de el 122 aC per la llei Semprònia de Gai Grac, excepte per un breu període en que va estar en vigor la llei Servília que la retornava al senat; aquesta llei Servília fou proposada per el pare de Quint Servili Cepió, que tenia punts de vista deferents als del fill; una segona llei Servília (proposada per Servili Glaucia) la va derogar. El que tenia el control de la judicia n'abusava i així els cavallers (i en altres moments senadors) que extorsionaven, normalment se'n sortien impunement.

El 91 aC Drus fou nomenat tribú de la plebs essent cònsols Luci Marci Filip i Sext Juli Cèsar. Per enfortir el partit dels optimats, Drus es va voler atreure als llatins i als italians. L'enfrontament amb Cepió va seguir. Per obtenir suport Drus va concedir al poble algunes mesures parcials, similars a les dels temps dels Gracs, i així es van establir lleis per la distribució de gra, per la seva venda a baix preu, per repartiments de terres publiques (leges frumentariae, agrariae) i va efectuar l'establiment de diverses colònies a Itàlia i Sicília que estaven pendents tot i estar ja aprovades. Algunes d'aquestes mesures van ser aprovades perquè el senat fou subornat per Drus. El tresor de l'estat va quedar exhaust i es va haver d'abaixar l'aliatge de plata de les monedes.

El cònsol Marci Filip es va oposar a les lleis agràries de Drus, però aquest és va imposar violentament. Embarcat en una espiral, va haver de prometre als llatins i italians la igualtat, per obtenir el seu suport. Així va poder imposar les seves mesures sobre la judicia ("legem judiciariam pertulit") en que probablement la judicia es va transferir integrament al senat; segons Appià el senat que estava reduït a 300 membres, fou augmentat amb l'entrada de 300 nous membres seleccionats entre els equites més distingits.

Aquestes mesures però van crear una nova oposició: els romans s'oposaven a la igualtat de llatins i italians; els cavallers (fora dels 300 que havien accedit al rang senatorial) també s'hi oposaven ja que havien perdut la judicia. En aquesta situació a proposta de Marci Filip, que era àugur a més de cònsol, el senat va votar una llei per la qual qualsevol llei que anés contra els auspicis seria nul·la. La llei Cecília Dídia establia que una llei , abans de ser votada, havia de ser promulgada 17 dies; el senat va considerar que les lleis de Drus no havien observat aquestes normes; el repartiment de gra o de terres no es podia aturar però les colònies que s'estaven creant foren cancel·lades i la llei judiciaria també fou revocada. Drus es va quedar molt dolgut de la ingratitud del senat.

Es va convocar una assemblea de les tribus durant la qual Drus es va retirar aparentment malalt. Després fou assassinat a la seva cambra. L'assassí mai fou descobert ni tampoc es va fer cap investigació. Els principals sospitosos foren Cepió i el cònsol Filip. Ciceró va acusar a Quint Vari com autor material pagat per algú. La seva mare Cornèlia va aguantar la seva mort amb un alt esperit.