Gai Claudi Pulcre I
De Viquipèdia
Gai Claudi Pulcre I (Caius Claudius APP. F. P. N. Pulcher) fou fill d' Appi Claudi Pulcre, cònsol l'any 212 aC (Appius Claudius P. F. APP. N. Pulcher).
Fou àugur el 195 aC, pretor el 180 aC i cònsol el 177 aC. Va governar la província d'[Ístria] però no en va prendre possessió formal ja que considerava la seva presencia innecessària després de les victòries del seu predecessor però aviat, davant la revolta dels istris, hi va haver d'anar amb un exèrcit i va conquerir tres ciutats sufocant la revolta.
Després va atacar els lígurs, els quals va derrotar i va celebrar un doble triomf a Roma. Després del triomf va tornar a Ligúria i va obtenir una victòria a Mutina, ciutat que va recuperar.
El 171 aC fou tribú militar sota Publi Licini, contra Perseu de Macedònia. El 169 aC fou censor amb Tiberi Semproni Grac, i la seva actuació fou portada a judici pels tribuns, però degut a la popularitat de Grac foren absolts ambdós. Grac no volia incloure als lliberts a les tribus, i en proposava la seva expulsió, però Gai Claudi s'hi va oposar; finalment els lliberts foren inclosos tots en la tribu Esquilina (168 aC). El 167 aC fou un dels membres de l'ambaixada enviada a Macedònia i va morir el mateix any.
