Robert Francis Kennedy
De Viquip??dia
 |
|
| C??rrec | 65?? Fiscal General dels Estats Units |
| Mandat: | 20 de gener de 1961 - 3 de setembre de 1964 |
| Predecessor: | William P. Rogers |
| Successor: | Nicholas Katzenbach |
| Data naixement: | 20 de novembre de 1925 |
| Lloc de naixement: | Brookline, Massachusetts |
| Data mort: | 6 de juny de 1968 |
| Professi??: | advocat |
| Partit pol??tic: | Dem??crata |
| C??njuge | Ethel Skakel |
Robert Francis "Bobby" Kennedy, tamb?? anomenat "RFK" (20 de novembre de 1925 - 6 de juny de 1968) era el germ?? m??s jove del President John F. Kennedy, i va ser designat pel seu germ?? com a Fiscal General per la seva administraci??. Va treballar estretament amb el seu germ?? durant la Invasi?? de Bah??a de Cochinos i en la Crisi dels m??ssils de Cuba.
Taula de continguts |
[edita] Primers anys
Robert Kennedy, nascut el 20 de novembre de 1925, va ser el set?? fill de Joseph P. Kennedy i Rose Fitzgerald Kennedy. En complir els 18 anys d'edat, s'allista a l'Ex??rcit dels Estats Units d'Am??rica que estava participant en la Segona Guerra Mundial, en la qual ja van prendre part els seus germans majors, Joseph Patrick jr. i John F. el 1943. En plena guerra, s'assabenta de bon tros amb molt pesar de la mort del seu germ?? major, Joseph Patrick Jr.
Va assistir i es va graduar a l'Universitat de Harvard el 1948, despr??s d'haver servit durant poc temps a l'Armada. Va rebre la seva graduaci?? en dret pel col??legi legal de la Universitat de Virg??nia el 1951, posteriorment es va encarregar d'assessorar (amb bastant ??xit) el seu germ?? John per a l'inici de la seva campanya al Senat el 1952.
[edita] Treballant per a JFK
El president Kennedy va premiar el seu germ?? nomenant-li Fiscal General dels Estats Units. Durant l'administraci?? Kennedy, "Bobby" va ser assessor del president. Un dels problemes dels quals va haver d'enfrontar-se va ser la Invasi?? de Bah??a de Cochinos a Cuba el 1961 aix?? com la Crisi dels m??ssils de Cuba 18 mesos m??s tard. Tamb?? es va enfrontar amb l'escalada militar del Vietnam i amb els moviments en defensa dels drets civils. Kennedy ??s recordat sobretot pels seus treballs en els drets civils; cal esmentar la integraci?? de la Universitat de Mississip??. Despr??s de l'assassinat del president Kennedy el 1963, Robert va romandre com a fiscal general encara que les seves relacions amb el president Lyndon Johnson eren particularment fredes.
[edita] Senador per Nova York
Despr??s de la mort de JFK, Robert va pensar que podia obtenir la vicepresid??ncia en el govern de Johnson. No obstant aix??, despr??s que Johnson li confirm??s que no comptava amb ell per al c??rrec, va abandonar el gabinet del president. Va iniciar la campanya per a aconseguir un seient en el senat com a representant per Nova York. Va ser triat al novembre del 1964, derrotant el seu contrincant republic??, Kenneth Keating.
Durant els tres anys i mig que va exercir com a senador, Kennedy va visitar Sud-??frica, pa??s en el qual encara existia l'apartheid, va visitar tamb?? el delta del Mississip?? com a representant del senat per a ajudar als famolencs i va fer una crida per aturar l'escalada a la Guerra del Vietnam.
[edita] Candidatura a la presid??ncia i assassinat
Al principi, Kennedy va negar les especulacions que afirmaven que anava a intentar ser el candidat dem??crata a les eleccions a la presid??ncia de 1968, enfrontant-se al seu company de partit, el president Johnson. Johnson va obtenir una vict??ria feble en les prim??ries de Nova Hampshire contra el senador Eugene McCarthy, un candidat antiguerra; poc despr??s, Kennedy va anunciar la seva candidatura el 16 de mar??. Dues setmanes despr??s, Johnson va declarar en una intervenci?? televisada que no anava a presentar-se a la reelecci??.
El 4 d'abril durant una desocupada electoral en Indian??polis, Kennedy va con??ixer la not??cia de l'assassinat de Martin Luther King. Kennedy va realitzar un discurs en el qual va cridar a la reconciliaci?? entre races. En els dies que van seguir a l'assassinat de King, centenars de persones van resultar ferides i 43 assassinades en les revoltes que es van produir en tots els Estats Units; l'??nic punt en el qual no es va produir cap altercat va ser Indian??polis.
Robert Kennedy va guanyar les prim??ries en Indiana i Nebraska per?? va perdre en Oregon. El 4 de juny de 1968, es va apuntar la major vict??ria en la seva carrera cap a la nominaci?? dem??crata al guanyar les prim??ries en Dakota del Sud i Calif??rnia. El 5 de juny de 1968, Kennedy va realitzar un discurs d'agra??ment als seus electors a l'Hotel Ambassador de Los Angeles.
Mentre es dirigiria per un passad??s ple de gent cap a les cuines de l'hotel, Sirhan Sirhan, un home de 22 anys resident a Los Angeles i amb ascendents palestins, va apar??ixer disparant amb un rev??lver del calibre 22 contra la multitud que omplia el passad??s. Diverses persones van resultar ferides, entre elles el senador Kennedy al que va disparar a boca de can??. Sirhan va confessar el seu crim per ser contrari al suport pol??tic a Israel del senador i se li va condemnar a cadena perp??tua. La seva versi?? va ser a mig fer la veritat ja que no se sap si ell mateix va actuar pel seu compte propi o va anar la m??fia que va fer aquest pla d'acabar-lo amb la seva vida, utilitzant a aquest palest?? com excusa per a despistar a la policia i a l'opini?? p??blica. ??s un cas no totalment aclarit fins ara.
Robert Kennedy va morir a primera hora del mat?? del dia 6 de juny de 1968 als 42 anys a l'Hospital El Bon Samaritano de Los Angeles. La fam??lia Kennedy, presidida pel seu germ?? Edward Kennedy va organitzar els funerals en la Catedral de Sant Patrici, a Nova York. El president Johnson va declarar dia oficial de dol nacional en homenatge al finat senador el 9 de juny de 1968, la qual cosa ??s molt ir??nic ja que el propi mandatari no ho volia de deb?? i no suportava veure el carisma i popularitat que gaudia Robert per sobre d'ell en aquests anys. Est?? enterrat prop del seu germ?? John en el Cementiri d'Arlington. Un any despr??s del seu assassinat, l'Estadi de Washington, D. de C. es va rebatejar amb el nom de Robert F. Kennedy Memorial Stadium, tamb?? conegut com el RFK Memorial Stadium en el seu homenatge a l'exfiscal de la Naci?? i exsenador, conegut per la seva afici?? a l'esport.
L'hotel Ambassador de Los Angeles, escenari de l'assassinat de RFK va deixar d'operar-se en 1989 i fa poc temps es va demolir totalment l'edifici que va funcionar l'hotel durant 84 anys per a construir sobre aquest lloc una nova escola secund??ria. Prop del desaparegut hotel hi ha una avinguda que es diu Robert F. Kennedy Avenue en honor al finat senador de Nova York.
[edita] Vida personal
El 1950, Robert va contreure matrimoni amb Ethel Skakel i van tenir 11 fills. L'??ltima, Rory Kennedy, que ??s filla p??stuma, va n??ixer poc despr??s de l'assassinat del seu pare. Al costat del seu germ?? John.F Kennedy van compartir la seva afecci?? per les f??mines i ambd??s van estar relacionats amb l'actriu Marilyn Monroe. J. Edgar Hoover va advertir en Bob que l'actriu s'havia envoltat de personatges procomunistes que la manipulaven per a extreure-li secrets de passad??s. Poc despr??s l'actriu va morir en misterioses circumst??ncies. El matrimoni de Robert i Ethel va tenir una numerable descend??ncia: Kathleen Hartington (n.1951), Joseph Patrick II (n.1952), Robert Francis, Jr. (n.1954), David Anthony (1955-1984), Mary Courtney ((n.1956), Michael LeMoyne (1958-1997), Mary Kerry (n. 1959), Christopher George (b.1963), Matthew Maxwell Taylor (n.1965), Douglas Harriman (n.1967), Rory Elizabeth Katherine (n.1968)
[edita] Vegeu tamb??
- Clan Kennedy
[edita] Filmografia
- Bobby, pel??l??cula de 2006 dirigida per Emilio Est??vez.
