Roald Dahl

De Viquipèdia

Roald Dahl (13 de setembre de 1916 – 23 de novembre de 1990) fou un novel·lista, autor de contes i guionista gal·lès d'ascendència noruega, famós com a escriptor per nins i adults. Entre els seus llibres més populars són Charlie i la fàbrica de xocolata, James i el melicotó gegant, Matilda, les bruixes i relats de l'inesperat.

Taula de continguts 1 Biografia 1.1 Infància i joventut 1.1.1 Mort i llegat 2 Obra Escrita 2.1 Ficció per a nens 3 Referències 4 Enllaços

[edita] Biografia

[edita] Infància i joventut

Roald Dahl va néixer a Llandaff (actualment un barri de Cardiff), Gal·les el 1916, de pares noruecs, Harald i Sofie Magdalene. La seva família havia emigrat de Noruega i s'havia establert a Cardiff a la dècada dels 80 del segle XIX. En Roald va rebre el seu nom en honor de l'explorador polar Roald Amundsen, heroi nacional de Noruega en aquella època. Parlava noruec a casa amb els seus pares i germanes. Va ser batejat a l'Església Noruega de Cardiff.

El 1920, quan en Roald tenia tres anys, la seva germana de set anys, Astri, va morir d'apendicitis. Al cap d'un mes aproximadament, el seu pare va morir de pneumònia a l'edat de 57 anys. La mare, però va decidir de no tornar a Noruega a viure amb els seus parents, sinó quedar-se al Regne Unit ja que el desig del seu difunt marit havia estat que els seus fills s'eduquessin en escoles britàniques.

Als vuit anys, ell i quatre amics seus van ser assotats pel director de l'escola per haver posat un ratolí mort en una gerra de caramels a la botiga de llaminadures local, que era propietat d'una anciana "malcarada i odiosa" anomenada Mrs. Pratchett. Entre els cinc nois això es va conèixer com la "Gran Conspiració del Ratolí de 1923". Va ser idea d'en Roald.

Més endavant, el van enviar a diferents internats d'Anglaterra. Els seus pares volien que s'eduqués en una escola pública anglesa, i en aquell moment, la més pròxima era Saint Peter's a Weston-super-Mare (degut a una línia regular de vaixells que travessava el canal de Bristol). Va ser una experiència poc grata per ell. S'enyorava molt i escrivia a la seva mare gairebé cada dia, però sense revelar-li la seva infelicitat. Només quan ella ma morir va descobrir que havia guardat totes les seves cartes, en paquetets lligats amb cinta verda. Més endavant va assistir a Repton School, al Derbyshire, on, segons explica a la seva novel·la autobiogràfica, un amic anomenat Michael va ser assotat cruelment per Geoffrey Fisher, l'home que més endavant va arribar a Bisbe de Canterbury. Això va fer que Dahls tingués "dubtes sobre la religió i fins i tot sobre Déu".

Dahl era molt alt, arribant a 1.98 d'adult, i era un bon esportista. Això el feia popular a l'escola. També es va interessar per la fotografia. Durant els seus anys allà, Cadbury, una empresa xocolatera, enviava de tant en tant caixes de bombons nous a l'escola perquè els alumnes els tastessin. Sembla que en Dahl somiava en inventar una nova barra de xocolata que fos acceptada pel Sr. Cadbury en persona, i això va ser la inspiració per escriure el seu tercer llibre infantil, Charlie i la fàbrica de xocolata.

Durant la seva infantesa i adolescència, Dahl passava les seves vacances d'estiu a Noruega, principalment als fiords. La seva infantesa s'explica a la seva obra autobiogràfica Boy: Tales of Childhood (El Nen: contes d'infància).

En acabar l'escola, va passar-se tres setmanes caminant per Terranova. El juliol de 1934, va començar a treballar per la Companyia Shell. Després de dos anys d'aprenentatge al Regne Unit, el van traslladar a Dar-es-Salaam, Tanganyika (ara Tanzània). Juntament amb els altres dos únics empleats de tot el territori, va viure amb tots els luxes a la Casa Shell als afores de Dar-es-Salaam, amb un cuiner, i servei domèstic. Mentre treballava proporcionant petroli als seus clients de Tanganyika, va trobar diferents tipus d'animals salvatges.

--79.146.109.116 (discussió) 17:49, 12 gen 2008 (CET)===Segona Guerra Mundial===

L'agost de 1939, quan la Segona Guerra Mundial es veia imminent, es van fer plans per tenir controlats els centenars d'alemanys de Dar-es-Salaam. En Dahl va ser nombrat oficial dels Fusellers Africans Reials, comandant un escamot d'askaris. No se sentia confortable havent de detenir centenars de ciutadans alemanys, però va aconseguir de complir les seves ordres.

Poc després, el novembre de 1939, va entrar a les Forces Aèries. Després d'un viatge de 1000 kilòmetres de Dar-es Salaam fins a Nairobi va ser acceptat a l'escola de vol juntament amb 20 homes més, 17 dels quals acabarien morint en combat aeri. Amb set hores i 40 minuts d'experiència en un De Havilland Tiger Moth, ja va volar sol; gaudia observant la vida salvatge de Kenya durant els seus vols. Va continuar la seva formació avançada de vol a Iraq. Al cap de sis mesos, va ser nombrat oficial pilot.

El van assignar a un esquadró de Gloster Gladiators, l'últim caça biplà que va fer servir la RAF. Davant de la seva sorpresa, no li van donar cap mena de formació en combat aeri, ni en el pilotatge dels Gladiators. El 19 de setembre de 1940, cap al final d'una missió, no va trobar la pista d'aterratge, i, amb poc combustible i fent-se de nit, va haver d'intentar un aterratge forçós al desert. El tren d'aterratge va topar amb un roc i l'avió es va estavellar, trencant-se el crani, el nas, i va quedar cec. Va aconseguir d'arrossegar-se fora del foc i es va desmaiar. Més endavant, va escriure sobre l'accident per al seu primer treball publicat.

Dahl va ser rescatat i va recuperar la consciència, però no la visió, i el van portar a l'Hospital Naval d'Alexandria. Allà es va enamorar i desenamorar d'una infermera, Mary Welland. Es va enamorar mentre era cec, però quan va recuperar la vista, va decidir deixar-ho córrer.

Els metges deien que no tenia cap possibilitat de tornar a volar, però el Febrer de 1941, al cap de cinc mesos, el van donar d'alta i el van declarar apte per continuar pilotant avions.

El seu esquadró havia estat destinat a la batalla de Grècia, on va entrar en combat i va demostrar un valor extraordinari. Més endavant va ser destinat a Haifa, on va continuar combatent, però allà va començar a tenir migranyes que el deixaven inconscient, i va tornar a Gran Bretanya amb el rang de Tinent.

Dahl va començar a escriure el 1942, quan va ser destinat a Washington D.C. com a agregat. El seu primer treball es va publicar al número de l1 d'agost de 1942 del Saturday Evening Post va ser "Abatut sobre Líbia", i descrivia com es va estavellar amb el seu Gloster Gladiator. En C. S. Forester li havia demanat que expliqués algunes anècdotes per poder-ne fer un article. En Dahl no va saber què explicar-li i va quedar que l'hi escriuria alguna cosa. Quan en Forester ho va llegir, va decidir de publicar-ho tal com estava.

Durant la guerra, Forester treballava per al Servei d'Informació britànic i escrivia propaganda per la causa aliada. Això el va introduir en l'espionatge i les activitats de l'espia canadenc William Stephenson. Durant la guerra, Dahl va proporcionar intel·ligència de Washington a l'organització de Stephenson. L'ambaixada britànica el va fer tornar a Gran Bretanya per conducta impròpia, però Stephenson el va fer tornar, amb un ascens.^[1] Després de la guerra, Dahl va escriure part d'aquesta història i va mantenir durant dècades l'amistat amb Stephenson.^[2]

El 1965, Patricia Neal va patir tres aneurismes cerebrals mentre estava embarassada del seu cinquè fill, Lucy. Roald va prendre el control de la seva rehabilitació, i finalment va tornar a aprendre a parlar i caminar. Es van divorciar el 1983 després d'una vida en comú turbulenta, i després es va casar amb Felicity ("Liccy") d'Abreu Crosland (nascuda el 12 de desembre de 1938), que era la millor amiga de Neal.

[edita] Mort i llegat

Roald Dahl va morir el novembre de 1990 als 74 anys d'una malaltia poc comuna, anèmia mielodisplàstica, a casa seva, a Great Missenden, Buckinghamshire, i va ser enterrat a l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau. Segons la seva néta, la família li va fer una "mena d'enterrament víking". El van enterrar amb els seus tacs de snooker, borgonya de primera, bombons, llapis HB i una serra mecànica".

Les aportacions filantròpiques de Dahl en els camps de la neurologia, hematologia i l'alfabetització han estat continuades per la seva vídua després de la seva mort, mitjançant la Fundació Roald Dahl. El juny de 2005, es va obrir el Museu Roald Dahl a Great Missenden per commemorar el seu treball.

[edita] Obra Escrita

La primera obra publicada de Dahl, inspirada per una trobada amb C.S. Forester, va ser Shot Down Over Libya (Abatut sobre Líbia). Avui la història es publica com "A Piece of Cake" (Un tall de pastís, en sentit figurat, bufar i fer ampolles). La història, sobre les seves aventures en temps de guerra, la va comprar el Saturday Evening Post per 900 dòlars, i el va impulsar en la seva carrera com a escriptor. El títol l'hi va inspirar un article sensacionalista sobre l'accident que l'havia encegat, que explicava que l'havien abatut, en comptes d'haver-se forçat a aterrar per falta de combustible.

El seu primer llibre infantil va ser The Gremlins (1943), sobre uns petits éssers entremaliats que eren part del folklore de la RAF. Walt Disney va comprar-ne els drets per fer-ne una pel·lícula, però al final el projecte no va tirar endavant. Més endavant, va escriure algunes de les històries per infants més apreciades del segle XX, com Charlie i la Fàbrica de Xocolata, Matilda i James i el Préssec Gegant.

També va tenir èxit escrivint contes macabres per a adults, sovint amb un sentit de l'humor força negre, i amb finals sorprenents. Molts van ser escrits originalment per revistes americanes, com ara Ladies Home Journal, Harper's, Playboy i The New Yorker, i ajuntats per Dahl en antologies. Va guanyar tres premis Edgar, el 1954, el 1959 i el 1980.

La seva col·lecció de contes Tales of the Unexpected (Històries Imprevistes) es va adaptar per la televisió amb gran èxit. Quan es van acabar les històries originals de Roald Dahl, la sèrie va continuar adaptant d'altres autors del mateix estil.

Durant una època breu, i relativament poc exitosa de la dècada dels 60, en Dahl va escriure guions de cine. Dos dels seus guions – la pel·lícula de James Bond Només es viu dos cops i Chitty Chitty Bang Bang – eren adaptacions de novel·les d'Ian Fleming. També va escriure un primer esborrany per adaptar la seva pròpia novel·la Charlie i la fàbrica de xocolata, que va ser molt modificat per David Seltzer i produït com a pel·lícula l'any 1971. Dahl va repudiar la pel·lícula.

[edita] Ficció per a nens

Les obres de Dahl per a nens sovint estan enfocades des del punt de vist d'un nen. Típicament hi surten "dolents" adults que odien i maltracten els nens, i almenys un adult "bo" per contrarestar els dolents. Aquests personatges són possiblement una referència als abusos que el propi Dahl va patir als internats on va assistir. Solen contenir molt d'humor negre i situacions grotesques, i fins i tot violentes. The Witches (Les Bruixes), George's Marvelous Medicine (La meravellosa medicina d'en Jordi) i Matilda són exemples d'aquesta fórmula. The BFG (El Gran Amic Gegant) la segueix també amb el gegant bo (El Gran Amic del títol) que representa l'arquetipus d'""adult bo" i els altres gegants com a "adults dolents". Aquesta fórmula també és força evident al guió cinematogràfic de Dahl per Chitty Chitty Bang Bang. També apareixen temes amb conciència de classe, més o menys dissimulats, en obres com Fantastic Mr. Fox i Danny, the Champion of the World (Danny, el campió del món). Sovint també presenta als seus llibres personatges molt grassos, sovint nens. Augustus Gloop, Bruce Bogtrotter, i Bruno Jenkins en són alguns. Tots aquests personatges són o bé dolents o bé golafres, i sovint reben càstigs: Augustus Gloop beu al riu de xocolata d'en Willy Wonka, no fent cas dels adults que li diuen el contrari, i hi cau. En Bruce Bogtrotter roba el pastís de la directora Miss Trunchbull, i el forcen a menjar-se un pastís gegant de xocolata davant de tota l'escola. Bruno Jenkins és transformat en ratolí per bruixes, i, segons s'especula, possiblement repudiat o fins i tot matat pels seus pares per aquesta causa.

La mare d'en Dahl solia explicar-li a ell i les seves germanes contes de trolls i d'altres éssers de la mitologia noruega, i alguns dels seus llibres per nens contenen referències o elements inspirats per aquestes històries, com els gegants a El Gran Amic Gegant.

Molts dels seus llibres infantils han estat il·lustrats per en Quentin Blake.

[edita] Referències

[edita] Enllaços

Dossier sobre Roald Dahl a xtec