R??gim foral

De Viquip??dia

R??gim foral ??s el nom usat en Espanya, gen??ricament per al conjunt de les institucions pr??pies de l'administraci?? aut??noma i dels ordenaments jur??dics propis de l'antic Regne de Navarra i dels territoris hist??rics bascos d'??laba, Guip??scoa i Biscaia. Actualment Pa??s Basc i Navarra.

Taula de continguts

1 Supressi?? foral
2 Els furs del Regne de Navarra i les prov??ncies basques
3 Refer??ncies
4 Vegeu tamb??
5 Enlla??os externs

[edita] Supressi?? foral

Despr??s de la desaparici?? de la monarquia absoluta a Espanya, proc??s ocorregut entre 1812 i 1836, un dels principis del nou Estat liberal era el centralisme i, per tant, la igualtat de lleis i d'institucions per a totes les prov??ncies que quedava dividit l'Estat, doncs pervivien institucions pol??tiques i ordenaments jur??dics distints, denominats furs, per als diferents territoris de la monarquia i fins i tot per a diferents sectors socials. Anteriorment, els territoris de la Corona d'Arag?? ja havien perdut els seus furs a principis del segle XVIII a causa de la guerra de Successi?? (i no els van tornar a recuperar fins a l'actual r??gim democr??tic) quan el rei Felip V va impulsar els decrets de Nova Planta, pels quals aquests territoris passaven a regir-se per les lleis de Castella, perdent els seus ??rgans d'autogovern, en senyal de c??stig per haver-se oposat al seu nomenament com a rei.

[edita] Els furs del Regne de Navarra i les prov??ncies basques

El segle XIX, el Regne de Navarra i les prov??ncies basques van aconseguir a la finalitzaci?? de la Primera Guerra Carlina la promesa que el seu sistema privatiu seria mantingut, gr??cies a la Llei de confirmaci?? de Furs de 25 d'octubre de 1839. No obstant aix??:

En el Regne de Navarra, mitjan??ant la "Llei Paccionada Navarresa" (1841), el seu r??gim va ser poc despr??s gaireb?? suprimit i va deixar de ser un regne, passant a constituir-se Navarra com una prov??ncia m??s del Regne d'Espanya.
En les prov??ncies basques, l'abolici?? foral es produeix en 1876 despr??s de la Tercera Guerra Carlina. ^[1]

Es van conservar algunes petites restes forals que, en les prov??ncies basques de Guip??scoa i Biscaia que van ser suprimits per la dictadura franquista al ser considerades "prov??ncies tra??dores" per no haver participat al seu favor en la revolta de 1936, mantenint-se en ??laba i Navarra. La Constituci?? espanyola de 1978 en la seva Disposici?? Addicional Primera consagra el respecte i empara dels drets hist??rics dels territoris forals, retrotrayendo la legislaci?? fins a 1841 i per aix?? aquests territoris, constitu??dos actualment com les comunitats aut??nomes de Navarra i Pa??s Basc, conserven la independ??ncia en aspectes com el dret tributari, fiscal o civil entre altres peculiaritats. En Navarra la norma b??sica el seu r??gim d'autogovern ??s la peculiar Llei Org??nica de Reintegraci?? i Amillorament del R??gim Foral de Navarra de 1982 i en el Pa??s Basc ??s l'Estatut de Gernika.

[edita] Refer??ncies

??? Els furs, pels hist??rics privilegis que consagren, suscitaven recel en altres prov??ncies, el que va proporcionar una escusa m??s al Govern central per a la seva definitiva abolici??: "en la q??esti?? de furs cal distingir dos elements, a saber: el fur que contraria obertament la unitat constitucional i establix entre els espanyols una desigualtat injusta i irritant; aix?? ??s, l'exempci?? de pagar tributs i cinquenes, que gaudeixen les Prov??ncies Basques, per?? no Navarra; i el fur que, trencant la unitat legislativa, per?? no la constitucional, i no perjudicant els drets de ning??, posa a aquestes prov??ncies en possessi?? d'un especial r??gim administratiu i econ??mic, de car??cter eminentment democr??tic, envejat i celebrat amb ra?? per tots els liberals, tant d'Espanya com de l'estranger." (Revista Contempor??nea, 1876) [1]