Amillorament del Fur

De Viquip??dia

La Llei Org??nica de Reintegraci?? i Amejoramiento del R??gim Foral de Navarra (abreujada simplement com Amejoramiento o LORAFNA, de 10 d'agost de 1982, ??s una norma que dotar d'autogovern de Navarra, o r??gim foral, dintre del disseny auton??mic promulgat per la Constituci?? espanyola de 1978 i equivalent als Estatuts d'Autonomia. Va ser modificada per la Llei Org??nica 1/2001.

Taula de continguts 1 Context hist??ric 2 Tramitaci?? 3 Contingut 4 Significat 5 Enlla??os externs 6 Bibliograf??a

[edita] Context hist??ric

• El Regne de Navarra va perdre la seva condici?? de tal en 1841 a trav??s de la "Llei Paccionada Navarresa" com producte de la fi de les guerres carlines i del sorgiment del centralisme estatal. A pesar d'aix?? va conservar certa autonomia foral. En els anys 40 i 50 del s.XX, durant la dictadura es va deslligar una gran controv??rsia entre els Governadors Civils i la Diputaci?? Navarresa que va donar lloc als "Contrafurs de Bermejo i Junquera", denominats d'aquesta forma pels noms els Governadors implicats (Luis Valero Bermejo i Juan Junquera). La intensa pol??mica es va saldar a favor de les institucions navarreses, recuperant part de la seva autonomia. %[1]
• La situaci?? de Navarra estava marcada pel fet de ser considerada pe??a clau per al Nacionalisme espanyol i per al Nacionalisme basc, el que conferia a la societat navarresa de l'??poca un car??cter convuls, al que s'addicionava el terrorisme, la crisi industrial i les reivindicacions socials i democr??tiques pr??pies d'aquest moment. [2]
• El 16 de gener de 1977, Mart??n Villa prohib?? la reuni?? d'Ajuntaments a Etxarri-Aranatz [3], que l'any anterior s'havia celebrat en Bergara sense incidents. El Ministre visita Pamplona per a explicar la seva postura i ??s severament recriminat pel llavors alcalde Tom??s Caballero que el 25 de gener de 1977 ordena col??locar la ikurri??a a l'ajuntament de Pamplona, despr??s d'un acord municipal en aquest sentit. Aquesta Assemblea es realitzava en el mateix amb el mateix sentit que la celebrada a Estella el 14 de juny de 1931.

• Les accions reivindicatives i terroristes es veien contrarestadas per una forta repressi?? que va originar diversos morts en fets com l'assassinat de Miguel Arregui, regidor d'Ultzama, a les mans d'un gu??rdia civil que va resultar penalment condemnat o els successos de Sanfermines de 1978.[4]
• Despr??s de l'aprovaci?? de la Constituci?? espanyola a la fi de 1978, Navarra seguia contant amb una diputaci?? franquista formada per set representants de les merindades de la comunitat.
• La Constituci?? espanyola de 1978 en la seva Disposici?? Addicional Primera reconeix la pervivi??ncia dels r??gims forals i, en la seva disposici?? transit??ria quarta, preveu un mecanisme d'uni?? de Navarra a les prov??ncies basques. En aquest moment quan a Navarra s'inicia un debat identitari en el qual es planteja la seva situaci?? en el context del mapa auton??mic.
• Derivada de l'oposici?? a la disposici?? Transit??ria Quarta, s'escindeix un sector navarr??s de UCD i forma "Uni?? del Poble Navarr??s" (UPN), que despr??s de la desaparici?? de la "Alian??a Foral", assumir?? com propis els principis b??sics del "foralisme tradicional", en clara oposici?? al navarrisme basquista.
• La Diputaci?? existent era inoperant i ni tan sols tenia un regamento de funcionament, no va ser si no arran de l'assassinat el 3 de juny de 1979 de l'ecologista Gladys del Estal per un tir efectuat pel Gu??rdia Civil Jos?? Mart??nez Sales, que la Diputaci?? decideix efectuar-ne una condemna que no resulta possible fer en el moment per la ressenyada falta d'un reglament, en 24 hores s'elaboren unes normes b??siques i es realitza la condemna dels fets.
• Al desembre de 1979, la Comissi?? de R??gim Foral de el Parlament Foral de Navarra, amb els vots de la UCD, UPN i PSOE, va rebutjar una moci?? presentada per Euskadiko Ezkerra per a convocar el refer??ndum previst en la disposici?? transit??ria quarta de la Constituci?? Espanyola per a decidir sobre la integraci?? de Navarresa al Pa??s Basc.
• El vicepresident del Parlament va ser empresonat per dues vegades aplicant-se-li la Llei antiterrorista no arribant-se a celebrar judici algun pels quals va ser detingut, tal com succe??s per tres vegades amb diferents c??rrecs electes. [5]

[edita] Tramitaci??

UCD, PSE-PSOE, UPN i Partit Carlista van promoure la vigent "Llei Org??nica de Reintegraci?? i Amillorament del R??gim Foral de Navarra", en un proc??s que duraria m??s de dos anys. Promulgats que fossin els Estatuts d'Autonomia de les denominades comunitats hist??riques, Navarra intentava imitar els seus ordenaments, per?? despr??s del fallit cop d'estat de 1981 i conseg??ent promulgaci?? de la LOAPA (llei que pretenia reconduir la situaci?? auton??mica, que per alguns sectors es considerava desbordada despr??s dels Estatuts abans referits), va suposar que Navarra hagu??s d'adaptar el seu text i limitar-lo a tenor d'aquesta Llei. Les limitacions imposades per la LOAPA, encara que fos declarada inconstitucional en 1983, van afectar l' "Amillorament", que es va tramitar com els Estatuts de les comunitats de l'article 143 de la Constituci??, que tenien menors compet??ncies que les comunitats considerades hist??riques; aix?? no es podia dissoldre el parlament i convocar noves eleccions i la llista m??s votada havia de presidir el govern "autom??ticament", a causa de aix?? es van succeir posteriorment gran nombre de governs en franca minoria, repercutint en l'estabilitat institucional.

Malgrat que la policia foral tenia compet??ncies de Tr??fic fins a finals dels anys 60, el text no va poder recollir-les el que avui dia impossibilita la creaci?? d'una Policia Foral integral Per a la redacci?? de l'articulat de la Llei es va formar una comissi?? composta per set membres que representaven UCD, AP i PSOE, excloent-se de la mateixa als sectors basquistes, que va negociar amb altra comissi?? formada per l'Estat que va mantenir un total de 12 reunions oficials. El President de la Diputaci?? i promotor del projecte, Jaime Ignacio del Burgo, havia estat destitu??do del seu c??rrec (i substitu??t per Juan Manuel Arza Mu??azuri) per acusacions de corrupci?? (Cas FASA), de les quals va anar posteriorment absolt, per?? va formar part de la Comissi?? negociadora per part de l'Estat. La llei va ser aprovada pel parlament Foral el 15 de mar?? de 1982, amb 49 vots a favor (els d'UCD, PSE-PSOE, UPN i Partit Carl??) i 5 en contra (PNB i EE). A la sessi?? no van assistir els 16 parlamentaris restants (Herri Batasuna i membres d'agrupacions electorals afins). Posteriorment va ser aprovada per les Corts Generals, entrant en vigor el 16 d'agost de 1982. La llei es va aprovar sense requerir la seva ratificaci?? en un refer??ndum de la poblaci?? navarresa.

[edita] Contingut

El seu contingut ??s similar a la d'un Estatut d'Autonomia: organitzaci?? de les institucions de la comunitat, compet??ncies, etc. La seva principal difer??ncia va ser el sistema d'elaboraci??, mitjan??ant una negociaci?? i posterior pacte entre la Diputaci?? Foral de Navarra i el Govern. El Concert econ??mic havia estat ja reconegut en 1978 pel que el seu reconeixement no va suposar problema algun per a la seva tramitaci??. La LORAFNA instaura la zonificaci?? ling????stica a Navarra i reconeix el caracter de llengua oficial del "basc" en aquestes "zones bascoparlants" (Art.9) Tenint en compte que, com s'ha esmentat anteriorment, la Disposici?? Transit??ria Quarta de la Constituci?? preveia una possibilitat d'incorporaci?? de Navarra a les prov??ncies basques, el Amillorament inclou un mecanisme perqu?? Navarra pugui abandonar aquesta uni?? (Disposici?? Addicional Segona).

Per?? expressament habilita la possibilitat d'arribar "Convenis" (art.70.2) i "Acords de Cooperaci??" (art.70.3) amb la "Comunitat Aut??noma del Pa??s Basc". Curiosament l'Amillorament no ??s reformable unilateralment i per a la seva anul??laci?? o modificaci?? bastaria que una formaci?? obtingu??s la majoria parlament??ria en la c??mera navarresa i en les corts espanyoles, fet que repetidament ha succe??t durant els governs socialistes i populars sense que s'hagi realitzat canvi algun en el text.

[edita] Significat

Guiats per un esperit basat en el foralisme tradicional, es pretenia donar continu??tat de la Llei de derogaci?? foral la Llei paccionada de 16 d'agost de 1841 i, per aix??, no es va considerar la posiblidad de sotmetre la Llei a referendum, sent aprovada a Madrid mitjan??ant lectura ??nica tal com es fes amb la citada Llei de 1841 i com a tal t?? la consideraci?? de llei estatal. Aquest sentiment ??s perceptible en el pre??mbul del text.

L'Amillorament pressuposa, segons alguns autors, un concepte jur??dic complex en la seva constituci??, doncs si b?? com els Estatuts d'Autonomia serien producte d'una concessi?? de l'Estat, "el Fur suposaria un dret anterior a l'Estat, basat en el concepte de llibertat civil". [6] Es basa en el concepte d' "autonomia orginaria" i no de "sobirania origin??ria" del poble navarr??s, ??s a dir que la ciutadania no pot canviar el que la hist??ria ha determinat per a Navarra, sent aquesta la ra?? per la qual no es pot realitzar un referendum; aquest pensament va rebre influ??ncies d'autors com l'ide??leg Juan V??zquez de Mella. No se sol utilitzar tampoc comunment el concepte de "nacionalitat" previst constitucionalment per a referir-se a Navarra i es prefereix la denominaci?? de "comunitat foral". Hi ha autors que han negat que l'Amillorament tingui naturalesa d'Estatut d'Autonomia, assenyalant que es tractaria d'un pacte entre Navarra i el Estat que ve a actualitzar el contingut en la Llei de Modificaci?? de Furs de 1841 (Llei Paccionada Navarresa).

Mentre altres autors opinen que el Amejoramiento t?? una naturalesa bifrontal: d'un costat ??s un aut??ntic Estatut d'Autonomia que organitza Navarra com a Comunitat Aut??noma i d'altre costat ??s tamb?? un pacte foral i per aix?? Navarra no ??s una Comunitat Aut??noma, sin?? que t?? un car??cter singular i per aix?? es denomina Comunitat Foral. Per la seva banda altres sectors avui minoritaris, entre els quals es troben historiadors com Bartolome Clavero, opinen que el poble de Navarra ??s "subjecte de sobirania" i est?? reconegut en la Disposici?? Addicional Primera del text constitucional i solament a ell li correspon lliurement decidir el seu status i identitat, sense que ??st?? determinat per fets hist??rics anteriors.

El 2006 van ser dues les sent??ncies dels alts tribunals de l'Estat que expressen que l'Amillorament ??s un "Estatut d'Autonomia" m??s. Actualment la majoria de partits navarresos (Nabai, PSN, IUN) estarien a favor de sotmetre una reforma del'Amillorament a referendum, tenint en compte que algunes comunitats ja han realitzat en dates recents canvis substancials en els seus estatuts per a adaptar-los a les noves realitats (Uni?? Europea, ...). No han prosperat diversos intents per part d'Aralar i del PNB de realitzar una reforma del text de la LORAFNA que, en 2007, complix els seus 25 anys d'exist??ncia.

[edita] Enlla??os externs

• Llei Org??nica de Reintegraci?? i Amillorament del R??gim Foral de Navarra

[edita] Bibliograf??a

• Baraibar Etxeberria, Alvaro.- "Extra??o federalismo. La v??a navarra a la democracia (1973-1982)", ( Centro de Estudios Pol??ticos y Constitucionales, 2004) Madrid. ISBN: 84-259-1283-0[7]
• Larraza Micheltorena, Mar??a del Mar.- "De leal a disidente: Pamplona, 1936-1977". Pamplona, (Ediciones Eunate, 2006) 330 pp.