Sanfermines de 1978
De Viquip??dia
Sanfermines de 1978 s??n els tr??gics successos esdevinguts a Pamplona (Navarra) durant els Sanfermines, el 8 de juliol de 1978, en plena transici?? espanyola, que posteriorment es van estendre per ??laba, Guip??scoa, Biscaia i la resta de Navarra. Els responsables mai van ser jutjats.
Taula de continguts |
[edita] Relat dels fets
Es van iniciar despr??s de la irrupci?? de la Policia Armada en la pla??a de toros de Pamplona, on hi havia 20.000 persones. La intervenci?? havia estat precedida perqu?? en la baixada tradicional de les penyes a la pla??a, en acabar la cursa, un grup de persones duia una pancarta a favor de l'amnistia, produint-se protestes des d'un altre sector, cosa que provoc?? enfrontaments verbals i algun f??sic.
L'entrada de la policia amb material antidisturbis es va transformar r??pidament en ??s d'armes de foc, quan part dels assistents va comen??ar a llan??ar objectes a la policia. Es van produir 55 ferits, dels quals sis ho foren per arma de foc. Els incidents es van estendre r??pidament per tota la ciutat convertint-se en un aut??ntic camp de batalla urb??. En una dels carrers va resultar mort Germ??n Rodr??guez d'un tret al cap, per trets de la policia. A m??s, dels m??s de 150 ferits hi havia altres deu pere bala.
Segons Rodolfo Mart??n Villa, ministre de l'Interior en aquell moment, nom??s en sis hores i a la zona del centre de Pamplona es van fer 7.000 trets de material antidisturbis i 130 trets de bala[1]. Pel que fa a l'inici dels incidents, una "comissi?? d'investigaci??", creada per les penyes i en la qual formava part l'advocat ??ngel Ru??z de Erenchun, despr??s de recollir nombroses proves, va proporcionar el seg??ent informe:[2]
| ?? | Despr??s de l'??ltim toro, el nov?? dels que havien aparegut a la pla??a, al voltant de cinquanta persones van baixar des de l'estesa sis al ruedo, on van desplegar una pancarta verda on amb lletres blanques es llegia: ??AMNISTIA TOTAL PRESOAK KALERA. SAN FERMIN SIN PRESOS??. Des d'aquesta mateixa estesa, i una vegada estesa la pancarta, van comen??ar a fer una volta al ruedo mentre a les esteses les opinions es dividien. Uns aplaudien i uns altres xiulaven. | ?? |
| ?? | Cap a la meitat de l'estesa 3, una persona sense identificar, d'uns 45-50 anys, va comen??ar a insultar als que estaven al ruedo mentre diverses persones del seu voltant llen??aven a la sorra diversos coixinets i alguna ampolla buida de cava. La reacci?? dels que estaven al ruedo -al voltant de cent persones- va ser immediata. Un grup va pujar fins a l'estesa intercanviant amb els que els havien llan??at els coixinets i ampolles, cops i insults. Sense que la brega hagu??s acabat, el p??blic de la pla??a va comen??ar a cridar, de forma gaireb?? un??nime: ??San Ferm??n, San Ferm??n??.
Quan semblava que tornava la calma, els txikis de les penyes van entrar pel carrer??, res m??s obrir-se la porta, amb les seves xarangues i pancartes. Immediatament darrere i a escassos segons, irrompien violentament uns 40 membres de la policia armada, amb dotaci?? de material antidisturbis, juntament amb D. Miguel Rubio, comissari en cap de Pamplona. En els primers moments es va poder veure com Rubio donava ordres de carregar contra els mossos que estaven en la sorra, i en conseq????ncia els membres de la policia armada, que eren de la dotaci?? de Pamplona, van iniciar una c??rrega violenta amb ocupaci?? d'abundants tirs de pilotes de goma i pots de fum, i colpejant amb les porres. |
?? |
El grau de viol??ncia emprat va quedar reflectit en les ordenis que es donaven des de la central als policies per r??dio, i que van ser gravades:[3]
| ?? | Prepareu totes les bocatxes i llenceu amb totes les energies i el m??s fort que pugueu. No us importi matar. | ?? |
Les imatges que TVE va gravar en la pla??a de toros van ser emeses nom??s un cop el 9 de juliol, i posteriorment desaparegueren dels arxius. Aquestes imatges han estat recuperades d'una televisi?? franc??fona pels autors del documental Sanfermines 78, Juan Gautier i Jos?? ??ngel Jim??nez, el 2005. Els incidents es van estendre arreu del Pa??s Basc i Navarra els dies seg??ents, morint per tretss de la policia a Sant Sebasti?? Jos?? Ignacio Barandiaran l'11 de juliol.
Les autoritats espanyoles sempre han sostingut que va ser un error[4]ra?? per la qual el governador civil Ignacio Llano va ser cessat i els comandaments policials (comandant ??vila i comissari Miguel Rubio) van ser traslladats. Rodolfo Mart??n Villa en la roda de premsa realitzada en televisi?? en refer??ncia a aquests esdeveniments comparant-los amb les accions de ETA va dir:
| ?? | Al cap i a la fi els nostres seran errors, per?? all?? altre s??n crims | ?? |
|
???Rodolfo Mart??n Vila, recollit de TVE a "Sanfermines 78" |
||
El governador civil Ignacio Llano, afirma que va cessar al comandant ??vila de forma imminent i que el mateix va presentar la dimissi??, encara que el ministre de l'interior digu??s que l'havia cessat. Per altra banda la comissi?? d'investigaci?? va plantejar una querella contra el comissari Rubio.ref>Dossier de la Comisi??n de pe??as de Pamplona. Els lletrats davant la just??cia</ref>. Finalment, els fets foren arxivats sense judici.
[edita] Refer??ncies
- ??? Iturbe, Francico Javier; Meoqui, Jos?? Antonio; Gonz??lez, Jes??s. Castigo a los culpables. Erredunei zigorra, Madrid, 1978
- ??? Dossier de la Comisi??n de pe??as de Pamplona. Pel??l??cula dels fets (1)
- ??? Juan Gautier; Jos?? ??ngel Jim??nez. Sanfermines 78
- ??? Juan Gautier; Jos?? ??ngel Jim??nez. Sanfermines 78
[edita] Bibliografia
- Floren Aoiz, El jarr??n roto, ISBN 84-8136-329-4
- Juan Gautier y Jos?? ??ngel Jim??nez, Sanfermines 78, pel??cula documental.
