Sanfermines de 1978
De Viquipèdia
Sanfermines de 1978 són els tràgics successos esdevinguts a Pamplona (Navarra) durant els Sanfermines, el 8 de juliol de 1978, en plena transició espanyola, que posteriorment es van estendre per Àlaba, Guipúscoa, Biscaia i la resta de Navarra. Els responsables mai van ser jutjats.
Taula de continguts |
[edita] Relat dels fets
Es van iniciar després de la irrupció de la Policia Armada en la plaça de toros de Pamplona, on hi havia 20.000 persones. La intervenció havia estat precedida perquè en la baixada tradicional de les penyes a la plaça, en acabar la cursa, un grup de persones duia una pancarta a favor de l'amnistia, produint-se protestes des d'un altre sector, cosa que provocà enfrontaments verbals i algun físic.
L'entrada de la policia amb material antidisturbis es va transformar ràpidament en ús d'armes de foc, quan part dels assistents va començar a llançar objectes a la policia. Es van produir 55 ferits, dels quals sis ho foren per arma de foc. Els incidents es van estendre ràpidament per tota la ciutat convertint-se en un autèntic camp de batalla urbà. En una dels carrers va resultar mort Germán Rodríguez d'un tret al cap, per trets de la policia. A més, dels més de 150 ferits hi havia altres deu pere bala.
Segons Rodolfo Martín Villa, ministre de l'Interior en aquell moment, només en sis hores i a la zona del centre de Pamplona es van fer 7.000 trets de material antidisturbis i 130 trets de bala[1]. Pel que fa a l'inici dels incidents, una "comissió d'investigació", creada per les penyes i en la qual formava part l'advocat Ángel Ruíz de Erenchun, després de recollir nombroses proves, va proporcionar el següent informe:[2]
| « | Després de l'últim toro, el novè dels que havien aparegut a la plaça, al voltant de cinquanta persones van baixar des de l'estesa sis al ruedo, on van desplegar una pancarta verda on amb lletres blanques es llegia: «AMNISTIA TOTAL PRESOAK KALERA. SAN FERMIN SIN PRESOS». Des d'aquesta mateixa estesa, i una vegada estesa la pancarta, van començar a fer una volta al ruedo mentre a les esteses les opinions es dividien. Uns aplaudien i uns altres xiulaven. | » |
| « | Cap a la meitat de l'estesa 3, una persona sense identificar, d'uns 45-50 anys, va començar a insultar als que estaven al ruedo mentre diverses persones del seu voltant llençaven a la sorra diversos coixinets i alguna ampolla buida de cava. La reacció dels que estaven al ruedo -al voltant de cent persones- va ser immediata. Un grup va pujar fins a l'estesa intercanviant amb els que els havien llançat els coixinets i ampolles, cops i insults. Sense que la brega hagués acabat, el públic de la plaça va començar a cridar, de forma gairebé unànime: «San Fermín, San Fermín».
Quan semblava que tornava la calma, els txikis de les penyes van entrar pel carreró, res més obrir-se la porta, amb les seves xarangues i pancartes. Immediatament darrere i a escassos segons, irrompien violentament uns 40 membres de la policia armada, amb dotació de material antidisturbis, juntament amb D. Miguel Rubio, comissari en cap de Pamplona. En els primers moments es va poder veure com Rubio donava ordres de carregar contra els mossos que estaven en la sorra, i en conseqüència els membres de la policia armada, que eren de la dotació de Pamplona, van iniciar una càrrega violenta amb ocupació d'abundants tirs de pilotes de goma i pots de fum, i colpejant amb les porres. |
» |
El grau de violència emprat va quedar reflectit en les ordenis que es donaven des de la central als policies per ràdio, i que van ser gravades:[3]
| « | Prepareu totes les bocatxes i llenceu amb totes les energies i el més fort que pugueu. No us importi matar. | » |
Les imatges que TVE va gravar en la plaça de toros van ser emeses només un cop el 9 de juliol, i posteriorment desaparegueren dels arxius. Aquestes imatges han estat recuperades d'una televisió francòfona pels autors del documental Sanfermines 78, Juan Gautier i José Ángel Jiménez, el 2005. Els incidents es van estendre arreu del País Basc i Navarra els dies següents, morint per tretss de la policia a Sant Sebastià José Ignacio Barandiaran l'11 de juliol.
Les autoritats espanyoles sempre han sostingut que va ser un error[4]raó per la qual el governador civil Ignacio Llano va ser cessat i els comandaments policials (comandant Àvila i comissari Miguel Rubio) van ser traslladats. Rodolfo Martín Villa en la roda de premsa realitzada en televisió en referència a aquests esdeveniments comparant-los amb les accions de ETA va dir:
| « | Al cap i a la fi els nostres seran errors, però allò altre són crims | » |
|
—Rodolfo Martín Vila, recollit de TVE a "Sanfermines 78" |
||
El governador civil Ignacio Llano, afirma que va cessar al comandant Àvila de forma imminent i que el mateix va presentar la dimissió, encara que el ministre de l'interior digués que l'havia cessat. Per altra banda la comissió d'investigació va plantejar una querella contra el comissari Rubio.ref>Dossier de la Comisión de peñas de Pamplona. Els lletrats davant la justícia</ref>. Finalment, els fets foren arxivats sense judici.
[edita] Referències
- ↑ Iturbe, Francico Javier; Meoqui, José Antonio; González, Jesús. Castigo a los culpables. Erredunei zigorra, Madrid, 1978
- ↑ Dossier de la Comisión de peñas de Pamplona. Pel·lícula dels fets (1)
- ↑ Juan Gautier; José Ángel Jiménez. Sanfermines 78
- ↑ Juan Gautier; José Ángel Jiménez. Sanfermines 78
[edita] Bibliografia
- Floren Aoiz, El jarrón roto, ISBN 84-8136-329-4
- Juan Gautier y José Ángel Jiménez, Sanfermines 78, película documental.
