Disposici?? transit??ria quarta
De Viquip??dia
Disposici?? transit??ria quarta ??s una de les nou disposicions transit??ries de la Constituci?? Espanyola de 1978, i per la qual s'establix el mecanisme de possible uni?? de Navarra amb el Pa??s Basc. ??s l'??nic cas que es planteja la possible uni?? de dues comunitats aut??nomes, ja que es prohibeix expressament la federaci?? de Comunitats Aut??nomes (Art 145.1). Literalment diu el seg??ent:
| ?? | 1. En el cas de Navarra, i a l'efecte de la seva incorporaci?? al Consell General Basc o al r??gim auton??mic basc que li substitueixi, en lloc del que establix l'Art. 143 de la Constituci??, la iniciativa correspon a l'??rgan Foral competent, el qual adoptar?? la seva decisi?? per majoria dels membres que ho componen. Per a la validesa d'aquesta iniciativa caldr??, a m??s, que la decisi?? de l'??rgan Foral competent sigui ratificada per refer??ndum expressament convocat a aquest efecte, i aprovat per majoria dels vots v??lids emesos. | ?? |
| ?? | 2. Si la iniciativa no prosper??s, solament es podr?? reproduir la mateixa en diferent per??ode del mandat de l'??rgan Foral competent, i en tot cas, quan hagi transcorregut el termini m??nim que estableix l'art. 143. | ?? |
El termini que establix l'article 143.3, al que remet la segona part, ??s de cinc anys.
Taula de continguts |
[edita] Acc??s a l'autonomia del Pa??s Basc i Navarra
El Pa??s Basc i Navarra van accedir als seus r??gims auton??mics per dues vies diferents, i en cap dels dos casos es van utilitzar els articles 143 o 151 de la Constituci??, que assenyalen les vies d'acc??s ordin??ries a l'autonomia. El Pa??s Basc va utilitzar la via de la Disposici?? Transit??ria Segona, que permetia a les regions que havien arribat a realitzar un plebiscit sobre els seus estatuts d'autonomia durant la Segona Rep??blica (??s a dir, Catalunya, el Pa??s Basc i Gal??cia), accedir a l'autonomia amb un alt nivell de compet??ncies, d'acord amb l'article 151 de la Constituci??. Per la seva banda, Navarra, va accedir a la seva autonomia a trav??s del previst en la Disposici?? Addicional Primera de la Constituci??, que establix: "La Constituci?? empara i respecta els drets hist??rics dels territoris forals. L'actualitzaci?? general d'aquest r??gim foral es portar?? a terme, si escau, en el marc de la Constituci?? i dels Estatuts d'Autonomia". L'article 2 de l'Amillorament del Fur assenyala un continu legal de respecte als furs per part de l'Estat que inclou la Llei Paccionada de 1841 i la Disposici?? Addicional Primera.
[edita] Refer??ncies legals
[edita] A l'Amillorament del Fur
La Disposici?? Addicional Segona de l'Amillorament del Fur estableix:
| ?? | El Parlament ser?? l'??rgan foral competent per a:
1) Exercir la iniciativa que es refereix la disposici?? transit??ria quarta de la Constituci??. 2) Exercir, si escau, la iniciativa per a la separaci?? de Navarresa de la Comunitat Aut??noma a la qual s'hagu??s incorporat. |
?? |
[edita] En l'Estatut d'Autonomia del Pa??s Basc
L'article 2 de l'Estatut d'Autonomia del Pa??s Basc de 1979 assenyala:
| ?? | 1. ??laba, Guip??scoa i Biscaia, aix?? com Navarra tenen dret a formar part de la Comunitat Aut??noma del Pa??s Basc.
2. El territori de la Comunitat Aut??noma del Pa??s Basc quedar?? integrat pels Territoris Hist??rics que coincideixen amb les prov??ncies, en els seus actuals l??mits, de Alava, Guip??scoa i Biscaia, aix?? com la de Navarra, en el cas que aquesta ??ltima decideixi la seva incorporaci?? d'acord amb el procediment establert en la disposici?? transit??ria quarta de la Constituci??. |
?? |
[edita] Sobre el "Consell General Basc"
En refer??ncia a la frase "a l'efecte de la seva incorporaci?? al Consell General Basc o al r??gim auton??mic basc que el substitueixi" s'ha d'aclarir que quan es va redactar aquest article en 1978, el m??xim ??rgan de l'executiu del Pa??s Basc era l'ens preauton??mic denominat "Consell General Basc", presidit pel socialista Ram??n Rubial i era previsible que, posteriorment, s'aprov??s la substituci?? d'aquest ??rgan per un altre quan aquesta regi?? es constitu??s com a Comunitat Aut??noma, d'aqu?? el seu esment en aquest article.
[edita] Pol??mica
1.-Com amb relativa freq????ncia succe??x en el text constitucional ??s necess??ria una interpretaci?? de la disposici?? que, en ??ltim acabo, correspondr?? a el Tribunal Constitucional, ja que no s'aclareix si el referendum ha de realitzar-se:
- en el conjunt de l'Estat. *en les dues autonomies afectades.
- a Navarra.
De la redacci?? de l'Estatut d'Autonomia del Pa??s Basc es dedu??x que no s'espera que el subjecte del refer??ndum sigui distint de Navarra.
2.- Tampoc es preveu el cas que el Pa??s Basc no desitg??s la incorporaci?? de Navarra, encara que els sondejos realitzats fins al moment i l'opini?? majorit??ria dels partits de l'arc parlamentari basc es mostren a favor de la uni?? amb Navarra. En aquest mateix sentit, l'Estatut del Pa??s Basc establix el dret de Navarra a incorporar-se, sense que pugui haver un veto o negativa per part del Pa??s Basc.
3.- Un altre motiu de pol??mica ??s el fet que la disposici?? transit??ria quarta establix un mecanisme d'incorporaci?? de Navarra al Pa??s Basc, per?? no uneixo de separac????n, en cas que els navarresos canvi??n d'opini??. ??s significatiu que en el Amejoramiento del Fur s?? es faci refer??ncia a aquest procediment de separaci??.
4.- La pol??mica de fons ??s que el text constitucional preveu un mecanisme de creaci?? d'un ens auton??mic basc-navarr??s que ??s negat o afirmat per les diferents ideologies pol??tiques navarreses.
[edita] Navarrisme espanyolista
Els partidaris d'aquest corrent del navarrisme encoratgen la seva supressi?? i assenyalen altra contradicci?? com ??s que una Disposici?? qualificada com "transit??ria" es mantingui com a tal gaireb?? trenta anys despr??s de la seva promulgaci??, considerant que formada la comunitat foral navarresa ja no tindria sentit. Jaime Ignacio del Burgo, un dels part??cips de la redacci?? d'aquesta disposici??, va considerar que el referendum s'havia de celebrar nom??s a Navarra i en tal sentit va afirmar:
| ?? | "Mai vaig ser cridat a cap??tol per Adolfo Su??rez amb l'advertiment que si no acceptava la disposici?? transit??ria quarta la meva carrera pol??tica podia acabar de regidor de l'Ajuntament de Pamplona. Tampoc ??s cert que la citada disposici?? fora una concessi?? de Su??rez a Carlos Garaikoetxea. L'??nica cosa certa ??s que aquesta disposici?? va ser conseq????ncia de la resist??ncia de la UCD foral -fermament donada suport per Su??rez- a acceptar que Navarra fora integrada per la brava a Euskadi garantint que nom??s el poble navarr??s tenia dret a decidir si volia fer-lo o no... en la reuni?? celebrada en el Congr??s els dies 29 i 30 de desembre de 1977 en el qual el PSOE i el PNB van acabar per acceptar que nom??s el refer??ndum del poble navarr??s podria legitimar un canvi de l'estatus de Navarra...La transit??ria quarta, al seu torn, va respectar el dret del poble navarr??s a decidir lliurement la seva destinaci?? en el si del nou Estat auton??mic espanyol". | ?? |
Actualment els partidaris d'aquesta forma de navarrisme sostenen postures diverses, propugnant UPN per suprimir la disposici?? i CDN per mantenir-la. [1] [2] [3] [4] [5] [6] [7] [8] [9]
[edita] Navarrisme basquista
Aquesta altra corrent navarrista es mostren favorable a la perviv??ncia de la disposici?? constitucional per considerar que permet als navarresos decidir el seu futur; neguen la transitorietat de la disposici?? tenint en compte que els terminis quinquennals per a l'exercici d'aquest dret incideixen en la seva vocaci?? de perman??ncia. [10] [11] [12]
[edita] Refer??ncies
- Navarrisme
- Nacionalisme basc
- Nacionalisme espanyol
