Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Palm OS - Viquip??dia

Palm OS

De Viquip??dia

Principals sistemes
operatius
BSD
FreeBSD - NetBSD
OpenBSD - DragonFly BSD
PC-BSD
GNU/Linux (Llista)
Debian - Fedora
Gentoo - Mandriva
Red Hat - Slackware
SuSE - Ubuntu
Mac OS
System 6 - System 7
Mac OS 8 - Mac OS 9
Mac OS X -.0 -.1 -.2 -.3 -.4 -.5
MS-DOS
DOS 3.3 - DOS 5 - DOS 6
QDOS - DR-DOS - PC-DOS - CP/M
Microsoft Windows
3.x - 95 - 98 - Me
NT - 2000 - XP - 2003 - XP 64
Vista - 7 - Live - Mobile
Altres
AmigaOS - BeOS - Haiku OS
OS/2 - QNX
Palm OS
Solaris - UNIX
MVS - OS/400 - VMS
ReactOS

Palm OS ??s un sistema operatiu fet per PalmSource, Inc. per a ordinadors de butxaca (PDAs) fabricats per diversos llicenciataris.

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

Els programes en un ordinador de butxaca Palm OS es poden mostrar com a icones o com una llista.
Els programes en un ordinador de butxaca Palm OS es poden mostrar com a icones o com una llista.

El sistema operatiu Palm va ser desenvolupat originalment per Jeff Hawkins per al primer Pilot PDA d'US Robotics. La versi?? 1.0 venia amb els primer Pilots 1000 i 5000 i la versi?? 2.0 es presentava amb el Palm Pilot Personal i Professional.

Quan van sortir els Palm de la s??rie III, aquests portaven la versi?? 3.0 del Sistema operatiu. Posteriorment sortiren les versions 3.1, 3.3 i 3.5, que afegien suport per a color, ports d'expansi?? m??ltiples, nous processadors i altres prestacions.

La versi?? 4.0 va sortir amb la s??rie m500, i m??s tard va sortir l'actualitzaci?? per a aparells anteriors. Aix?? afegia una interf??cie est??ndard per a l'acc??s del sistema d'arxius extern (com targetes SD) i millorava les biblioteques de telefonia, seguretat i millores a la interf??cie d'usuari.

La versi?? 5.0 va ser la primera versi?? que va donar suport a dispositius ARM. Anunciat com a pas important per donar suport als processadors ARM, les aplicacions Palm s'executen en un entorn emulat anomenat l'Entorn de Compatibilitat d'Aplicacions Palm (PACE en angl??s), disminuint velocitat per?? permetent gran compatibilitat amb programes antics. El programari nou pot aprofitar els processadors d'ARM amb ARMlets, petites unitats de codi ARM. Va ser aproximadament llavors quan Palm comen??ava a separar les seves divisions de maquinari i de desenvolupament del sistema operatiu que, finalment, es van convertir en dues empreses separades PalmSource, Inc. (sistema operatius) i palmOne, Inc. (maquinari). Les seg??ents versions de Palm OS 5 han vist una API estandard per a alta resoluci?? i ??rees d'entrada din??miques aix?? com un cert nombre de millores menors.

Palm OS 5.2 i, m??s tard, 4.2 inclouen Graffiti 2, a causa de la p??rdua d'un plet de violaci?? amb Xerox. Graffiti es basa en Jot de CIC.

PalmSource, Inc. va presentar Cobalt Palm OS (tamb?? anomenat Palm OS 6) als llicenciataris el 29 de desembre, de 2003. Aix?? completar?? la migraci?? a aparells amb ARM, i permetr?? donar suport a les aplicacions natives ARM i amb suport multim??dia millorat. Actualment cap producte de maquinari encara no fa servir el Cobalt Palm OS. No sembla que cap arribi a utilitzar-ho, amb la compra de PalmSource per Access (una empresa japonesa especialitzada en navegadors per a tel??fons m??bils (NetFront)) s'anunci?? una nova versi?? del sistema operatiu per a la fi del 2006, per ser comercialitzat en 2007. Aquesta versi??, que que s'anomenar?? ALP (Access Linux Palm) inclour?? un kernel Linux, i suposa un apropament de PalmSource (Access) al m??n del programari lliure, amb el qui ja col??labora amb algunes iniciatives.

[edita] Aplicacions incloses al Palm OS

[edita] Llibreta d'Adreces

Llibreta d'Adreces
Llibreta d'Adreces

El programa Llibreta d'Adreces del Palm emmagatzema informaci?? personal, en qualsevol de les categories definides per l'usuari. Es mostren les entrades i s'ordenen pels cognoms, i nom (aix?? nom??s es pot canviar a Companyia, Cognoms). Hi ha cinc camps per al tel??fon o correu electr??nic, cada un dels quals es pot anomenar Feina, a Casa, Fax o Altres, Correu Electr??nic, Principal, cercador de persones o M??bil (els noms dels camps no es poden canviar).

A partir de la versi?? d'OS 5.2.1 (que va sortir amb el Tungsten T3, el Tungsten E i el Zire 72), PalmOne, Inc. va treure la seva pr??pia versi?? d'aquesta aplicaci??, anomenada Contactes

[edita] Calculadora

Calculadora
Calculadora

La Calculadora converteix l'ordinador de butxaca en una calculadora est??ndard de 4 funcions amb botons de tres tons morats i blaus que contrasten amb els dos botons vermells per esborrar. Inclou tecles d'arrel quadrada i de percentatge i t?? una mem??ria.

Tamb?? t?? una opci?? per mostrar una hist??ria dels c??lculs executats, com moltes calculadores de cinta de paper que es feien servir antigament.

[edita] Dietari

Dietari
Dietari

El Dietari mostra un horari diari o setmanal, o una vista mensual simple. L'horari diari t?? una l??nia per a cada hora, entre dues hores del dia que l'usuari pot triar. En clicar en una l??nia buida es crea una cita nova. Les l??nies buides s???omplen amb les cites corresponents, i l'hora en que comencen i la seva duraci?? es mostren per omissi?? amb claud??tors al marge de l'esquerra.

El sistema operatiu pot anunciar una cita amb una alarma, en el moment indicat, minuts, hores o dies abans. Aquestes alarmes tamb?? sonen quan la unitat est?? apagada.

Les cites es poden repetir en un n??mero especificat de dies, setmanes, mesos o anys -- i poden contenir notes.

A partir de la versi?? d'OS 5.2.1 (que va sortir amb el Tungsten T3, Tungsten E, Zire 72), PalmOne, Inc. va treure una versi?? d'aquesta aplicaci??, anomenada Calendari. Permet categoritzar els esdeveniments, aix?? com presentar una pantalla breu similar a all?? trobava en aparells de PocketPC.

[edita] Despeses

L'aplicaci?? Despeses permet a un usuari seguir les despeses comercials habituals. L'ordinador de butxaca no fa cap total. L'usuari ha de sincronitzar amb un ordinador d'escriptori i veure les dades de les despeses en un full de c??lcul (s???inclouen les plantilles per a Microsoft Excel).

[edita] Llibreta de Notes

Notes de text
Notes de text

Les Notes de Text permeten escriure notes de fins a 4,000 car??cters, classificades en categories configurables per l'usuari. Les notes es poden ordenar alfab??ticament o manualment (que permet a l'usuari escollir l'ordre de les notes). Les Notes de Text nom??s poden incloure text, no dibuixos. Per aix??, el text en les Notes de Text s'ha d'introduir utilitzant l'alfabet Graffiti.

A partir de la versi?? d'OS 5.2.1 (que va sortir amb el Tungsten T3, Tungsten E, Zire 72), PalmOne, Inc. va treure una versi?? d'aquesta aplicaci??, anomenada Notes, que augmenta aquest l??mit a 32Kb.

[edita] Notes

Notes
Notes

A Notes es poden fer dibuixos i notes manuscrites. Es poden encabir fins a 10 paraules per p??gina, si l'escriptura ??s polida. Altrament, ??s millor posar text en Bloc de Notes. Hi ha tres mides de llapis de dibuix, m??s una goma d'esborrar. ??s possible dibuixar un mapa molt simple.

Notes va sortir amb molts ordinador de butxaca amb Palma OS a partir de la versi?? 4.0; certs PDAs amb versions pr??vies de Palm OS no inclo??en aquesta aplicaci??.

[edita] Tasques

Tasques
Tasques

Tamb?? anomenat Llista de Tasques.
??s el lloc adeq??at per crear recordatoris personals i prioritzar les coses que heu de fer.
Cada element de la Llista de Tasques tamb?? pot tenir: una prioritat, categories (per organitzar i agrupar les tasques en grups l??gics), adjuntar una Nota (per afegir una descripci?? o un aclariment de la tasca).
Les tasques es poden ordenar per: data de venciment, prioritat o categoria.

A partir de la versi?? d'OS 5.2.1 (que va sortir amb el Tungsten T3, Tungsten E, Zire 72), PalmOne, Inc. va treure una versi?? d'aquesta aplicaci??, anomenada Tasques, en la qual les alarmes es poden assignar a tasques, i es poden fer repetir.

[edita] Comunicacions

[edita] Infraroig

Una de les caracter??stiques de les m??quines amb Palm OS es que venen de s??rie amb un port infraroig, ??s a dir que es poden comunicar amb altres dispositius que incloguin un port infraroig, com per exemple alguns models d'impressora, ordinadors port??tils i models de tel??fon m??bils.

A partir del PalmOS 3.0, que va sortir amb el Palm III, el sistema operatiu inclou suport per comunicacions per infraroig, d'acord amb la norma IRDA.

Una de les limitacions de la comunicaci?? per infraroigs, ??s que no poden haver obstacles entre els dispositius que es comuniquen. Per a superar aquest inconvenient, m??s endavant han aparegut noves tecnologies com ara el Bluetooth, aix?? com el Wi-Fi.

[edita] Bluetooth

El Bluetooth ??s un sistema de connexi?? sense fil de curt abast (aproximadament 10 metres).

En els darrers temps ha proliferat tant la connexi?? entre els petits dispositius, i al mateix temps, aquests han anat reduint tant el seu volum, que no ??s estrany que la muni?? de cables que fem servir per a connectar-los ocupi gaireb?? el mateix espai, si no m??s, que els mateixos dispositius. La tecnologia Bluetooth ha vingut a salvar-nos d'aquesta absurda situaci??.

A partir del PalmOS 5.0, que va sortir amb el Palm Tungsten T, el sistema operatiu inclou suport per comunicacions per Bluetooth, d'acord amb l'est??ndard Bluetooth v1.1, que correspon al 802.15.1 IEEE, que fa servir la mateixa gama de frequ??ncies (2.4 Ghz) que el IEEE 802.11b, tot i que no s'han de confondre.

[edita] Wi-Fi

Els darrers models com ara algunes Sony Cli??, el TG50 o el TH55, o la s??rie UX i el TX de Palm, disposen de connexi?? sense fil de llarg abast, o Wi-Fi. A m??s existeixen targetes SDIO que permeten dotar d'aquesta capacitat a altres models.

[edita] Altres Aplicacions

Hi ha moltes aplicacions interessants per al sistema operatiu Palm OS que es poden afegir. A l'agost de 2003, hi havia m??s de 19.000 aplicacions disponibles per a la plataforma Palm OS, incloent-hi programari lliure (totalment alliberat) com els lectors de documents Plucker i WeaselReader o la base de dades Pilot-DB, tots ells adaptats al catal??, i shareware (proveu abans de comprar), i aplicacions comercials.

[edita] Resoluci?? de Pantalla

Tamb?? permet m??ltiples resolucions. El Palm original utilitzava una resoluci?? de 160x160 p??xels. Els primers ordinadors de butxaca de terceres marques podien amagar l'??rea d'escriptura (o ??rea de grafitti) fins a ocupar 160x250 p??xels. Hi ha ordinadors de butxaca amb pantalles d'alta resoluci?? de 320x320 p??xels. La gamma Sony Clie o el Tungsten T3 de PalmOne o el Tapwave Zodiac venen amb pantalles d'alta resoluci?? de 320x480 amb ??rees de graffitti virtuals. Els Pocket PCs solen tenir resolucions de pantalla de 320x240 p??xels, encara que alguns dels models m??s nous tenen una resoluci?? de 640x480 p??xels

[edita] Palm versus Microsoft (1998)

L'any 1998, Microsoft va decidir anomenar Palm PC la seva propera versi?? de la plataforma per a ordinadors de butxaca. Llavors Palm va posar una demanda contra Microsoft, que es va veure for??ada a canviar-li el nom pel de Pocket PC.

[edita] Vegeu



A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Palm OS