Red Hat

Red Hat ??s una de les companyies de programari m??s conegudes d'entre les que venen distribucions basades en nucli Linux i tamb?? ??s el nom d'una distribuci?? Linux.

Red Hat ??s fam??s a tot el m??n pels seus esfor??os destinats a promoure el programari lliure. No nom??s treballen en el desenvolupament de les distribucions m??s populars de Linux, sino tamb?? en la comercialitzaci?? de diferents productes i serveis pasats en programari lliure. Aix?? mateix, tenen una gran infraestructura amb m??s de 500 empleats a 15 llocs del mon.

Desenvolupadors de Red Hat han desenvolupat m??ltiples paquets de programari lliure, els quals han beneficiat tota la comunitat. Algunes d'aquestes contribucions ha estat la creaci?? d'un sistema d'empaquetament de programari (RPM i varies utilitats d'administraci?? i configuraci?? d'equips, com sndconfig o mouseconfig.

Algunes de les distribucions basades en RedHat s??n Mandriva i Yellow Dog Linux.

[edita] Hist??ria

Red Hat Software Inc. va ser fundada el 1994 per Bob Young i Marc Ewing. A l'agost de 1999 Red Hat va sortir a borsa i les seves accions van tenir l'octau guany del primer dia m??s gran de tota l'hist??ria de Wall Street. Quatre anys m??s tard, el valor de les accions de Red Hat ??s en torn a una cent??ssima part del m??xim valor que arribar?? a aconseguir abans de la crisis dels puntcom. Tot i aix??, els seus inicis exitosos en el mercat dels valors van servir perqu?? Red Hat fos portada a diaris i revistes no directament relacionats amb temes inform??tics. En tot cas, sembla que Red Hat ha aconseguit superar els problemes d'altres companyies del m??n del negoci en torn del programari lliure i va anunciar n??meros negres per primera vegada l'??ltim quart de l'any 2002.

Un altre dels fets hist??rics m??s importants de Red Hat va ser l'adquisici?? el novembre de 1999 de Cygnus Solutions, una empresa creada una d??cada abans i que havia demostrat que mitjan??ant programari lliure es podia fer negoci.

El setembre de 2003, Red Hat va decidir concentrar els seus esfor??os de desenvolupament a la versi?? corporativa de la seva distribuci?? i va delegar la versi?? com?? a Fedora Core, un projecte lliure independent de Red Hat.