Slackware
De Viquip??dia
|
Slackware
|
|
|---|---|
 Mascota de Slackware
|
|
| Desenvolupador | Patrick Volkerding |
| Familia de S.O. | Linux |
| Model de desenvolupament | Programari lliure |
| Nucli | GNU/Linux |
| Tipus de nucli | Kernel monol??tic |
| Llic??ncia | GNU General Public License |
| ??ltima versi?? estable | 11.0 / 2 d'octubre de 2006 |
| Estat actual | Actiu |
| Lloc web | http://www.slackware.com |
Slackware Linux ??s una Distribuci?? Linux d'un complet sistema multitasca de 32-bits. Actualment, en la seva ??ltima versi?? 12.0, est?? basada en el kernel Linux 2.6.21.5 i la llibreria C del GNU versi?? 2.5.
Cont?? un programa d'instal??laci?? relativament f??cil d'usar, una extensa documentaci?? i un sistema de gesti?? de paquets basat en men??s. Una instal??laci?? completa que inclou l'X Window System, l'entorn d'escriptori KDE i Gnome (aquest ??ltim nom??s fins a la versi?? 10.1 de Slackware), XFCE, entorns de desenvolupament de C, C++, Perl, Python, Java, utilitats de xarxa, servidor de correu, servidor de noticies, servidor web, servidor FTP, el GIMP, navegadors web... entre d'altres programes i compatiblitat amb processadors Intel 486 en endavant
El creador d'aquesta aplicaci??, Patrick Volkerding, la descriu com una distribuci?? de Linux avan??ada, dissenyada amb dos objectius: la facilitat i l'estabilitat com a meta prioritaria. Inclou el programari m??s popular mentre guarda un sentit de tradici?? proporcionant simplicitat i facilitat d'??s junt al poder i la flexibilitat.
Tot i aix?? la realitat ??s una mica diferent, ??s un sistema molt personalitzable per?? ni molt menys orientat a l'usuari final
Des del seu primer llan??ament l'abril de 1993 el Projecte Slackware Linux s'ha esmerat en produir la distribuci?? de Linux m??s professional possible obeint els est??ndards de Linux publicats, com el Linux File System Standard.
La distribuci?? de paquets d'Slackware es fa principalment amb fitxers Tgz, tot i que tamb?? es pot usar RPM. L'interf??cie d'instal??laci?? ??s mode text, el qual necessita un major coneixement de Linux que en la majoria de distribucions. Aix?? pot representar un inconvenient per als usuaris principiants, per?? no representa una major dificultat per als usuaris mitjans o avan??ats de Linux.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria i nom
La primera distribuci?? d'Slackware, la 1.00 va ser llan??ada el 16 de juliol de 1993 per Patrick Volkerding, fundador i l??der de desenvolupament. Est?? basada en la distribuci?? SLS Linux i es distribuia en discs flexibles de 3??" i imatges que estan disponibles en servidors FTP an??nims. Slackware ??s la distribuci?? m??s vella mantinguda fins a la data, la qual va celebrar el seu des?? aniversari el 2003.
El nom "Slackware" cont?? vestigis de la paraula "Slack", tal i com la defineix l'Esglesia dels SubGenis.
Les primeres versions d'Slackware tenien tres comptes d'usuari: "satan", "gonzo" i "snake". Aquestes eren incloses nom??s com exemples, per?? es van eliminar degut que significaven un risc potencial de seguretat.
El 1999 el n??mero de versi?? va augmentar de 4 a 7, com a resultat de l'esfor?? que Patrick Volkerding va realitzar per demostrar que Slackware estava actualitzada igual que altres distribucions Linux, moltes de les quals ja anaven per la versi?? 6.
El 2004, Patrick Volkerding va contraure una greu malaltia i el futur d'Slackware es va tornar incert. Afortunadament, es va recuperar i va poder continuar el desenvolupament d'Slackware.
El 2005 l'escriptori Gnome va ser eliminat de la seg??ent versi??, deixant a la comunitat el seu desenvolupament i distribuci??. L'eliminaci?? de Gnome va ser vista per la comunitat Linux com quelcom important, ja que aquest escriptori ??s molt fam??s.
En el transcurs de l'hist??ria de Slackware han sorgit algunes distribucions LiveCD basades en aquesta. Les distribucions m??s populars basades en Slackware s??n College Linux i SLAX.
[edita] Dates de llan??ament
| versi?? | data |
|---|---|
| 1.0 | 16 de juliol 1993 |
| 2.0 | 2 de juliol 1994 |
| 3.0 | 30 de novembre 1995 |
| 3.1 | 3 de juny 1996 |
| 3.2 | 17 de febrer 1997 |
| 3.3 | 11 de juny 1997 |
| 3.5 | 9 de juny 1998 |
| 4.0 | 17 de maig 1999 |
| 7.0 | 25 d'octubre 1999 |
| 7.1 | 22 de juny 2000 |
| 8.0 | 1 de juliol 2001 |
| 8.1 | 18 de juny 2002 |
| 9.0 | 19 de mar?? 2003 |
| 9.1 | 26 de setembre 2003 |
| 10.0 | 23 de juny 2004 |
| 10.1 | 2 de febre 2005 |
| 10.2 | 4 de setembre 2005 |
Slackware ha estat pensat per funcionar en plataformes x86 amb arquitectures PC. Tot i que anteriorment hi ha hagut alguns ports oficials per arquitectures DEC Alpha i SPARC. El 2005 es va llan??ar un port oficial per l'arquitectura System/390. Existeixen alguns ports no oficials per les arquitectures ARM, Alpha [1], SPARC [2], PowerPC [3] i slamd64 x86-64.
La versi?? m??s estable i nova d'Slackware ??s la 10.2, la qual inclou suport per ALSA, GCC 3.3.6 (amb 3.4.3 com a versi?? alternativa / de proves), Kernel 2.4.31 (tamb?? inclou 2.6.13 com a versi?? alternativa / de proves), KDE 3.4.2, conexions en calent i totes les utilitats tradicionals.
[edita] Filosofia de disseny
[edita] KISS
Mantingue-ho Simple Est??pid (de les seves sigles en angl??s KISS que signifiquen Keep It Simple Stupid), ??s un concepte que explica moltes de les opcions en el disseny d'Slackware. En aquest context, 'simple' es refereix a un punt de vista de disseny, en lloc de ser f??cil d'usar. Aquest ??s el motiu per el qual hi han molt poques eines amb interf??cie gr??fica per configurar el sistema. Les eines amb interf??cie s??n (segons ens diu la teoria) m??s complexes, i per tant m??s propenses a tenir errors que la simple l??nia de comandes. El resultat general sobre aquest principi ??s que Slackware ??s molt r??pid, estable i segur amb el cost de no ser amigable a l'usuari. Els cr??tics diuen que aix?? fa Slackware dif??cil i llarg d'aprendre. Els seguidors diuen que la flexibilitat i transpar??ncia, aix?? com l'experi??ncia guanyada en el proc??s s??n suficients.
[edita] Scripts d'inici
Slackare usa scripts d'inici init de BSD, mentre que la majoria de distribucions usen l'estil d'scripts System V. B??sicament, amb l'estil de System V cada nivell d'execuci?? t?? un subdirectori pels scripts init, mentre que l'estil BSD ofereix un ??nic script init per cada nivell d'execuci??. Els fidels a l'estil BSD diuen que ??s millor ja que amb aquest sistema ??s m??s facil trobar, llegir, editar i mantenir els scripts. Mentre que els seguidors de System V diuen que l'estructura de System V pels scripts el converteix en una eina poderosa i flexible
Cal mencionar que la compatibilitat pels scripts init de System V [4] han estat incorporats a Slackware, a partir de la versi?? 7.0.
[edita] Gesti?? de paquets
L'aproximaci?? de Slackware per la gesti?? de paquets ??s ??nic. El seu sistema de gesti?? de paquets pot instal??lar, actualitzar i eliminar paquets tan f??cilment com altres distribucions. Per?? no fa l'intent de gestionar les depend??ncies.
Els paquets s??n [gzip]s compresos en un tarball on els noms dels fitxers acaben amb .tgz en lloc de amb .tar.gz. S??n constru??ts de tal manera que al ser extrets al directori arrel, els fitxers es copien als seus llocs d'instal??laci??. ??s per aix?? que ??s possible (no aconsellable) instal??lar paquets sense les eines d'Slackware per paquets, usant ??nicament tar's i gzip's i assegurant-se d'executar els scripts doinst.sh en cas de estar inclosos al paquet.
En contrast, Red Hat usa els paquets RPM els quals s??n fitxers CPIO, i els .deb de Debian que s??n fitxers ar. Aquests contenen informaci?? detallada de les depend??ncies i les eines que s'han d'usar per trobar i instal??lar les depend??ncies. Es negaran a usar-se a menys que els prerriquisits es trobin (tot i que es pot ometre).
[edita] Resoluci?? autom??tica de depend??ncies
Tot i que no incorpora eines per resoldre depend??ncies de forma autom??tica descargant-les i instal??lant-les, hi han algunes eines externes que proveeixen aquesta funcionalitat, semblant a la de l'APT.
Algunes d'aquestes eines determinen les depend??ncies analitzant els paquets instal??lats, determinant quines llibreries es necessiten i despr??s descobrint quins paquets estan disponibles. Aquest proc??s autom??tic consumeix molt temps i ??s m??s primitiu que l'APT, per?? en general d??na bons resultats.
Slackware 9.1 va incloure Swaret com un extre al segon CD, per?? no s'instal??la per defecte. Swaret es va eliminar a la versi?? 10.0 per?? continua sent un paquet extern disponible.
slackpkg est?? inclos en /extra a partir de la versi?? 9.1 de Slackware.
slapt-get no d??na una resoluci?? de depend??ncies pels paquets inclosos a Slackware. Ho fa proporcionant un quadre de treball de resoluci?? de depend??ncies en els paquets compatibles amb Slackware de manera similar a com ho fa l'APT. Molts paquets font i distribucions basades amb Slackware usen aquesta funcionalitat.
[edita] Enlla??os d'inter??s
- Lloc web oficial (angl??s)
- Repositori de paquets creats per la comunitat d'usuaris (angl??s)
- Llibre de Slackware (angl??s)
| Principals distribucions de GNU/Linux |
| Debian | Fedora | Knoppix | Mandriva | Slackware | SUSE | Ubuntu |
